12 de diciembre de 2010

QUADERN MALIÀ / CUADERNO DE MALÍ

*
Sigue abajo la traducción al español
*
Gran esplanada, trossos de plàstic de bosses voleien
entre els peus, paquets amuntegats, venedors
ambulants, taxis desllorigats, autocars i gent,
gent, gent.

Estació d’autobusos Sikasso-Segou,

quilòmetres tres-cents, cinc mil cefàs, bus a les nou.

Davant les finestretes dels bitllets, sota un cobert,
rengleres de bancs miren un altre món
al monitor.

A un lateral del bus, bastida de ferro amb plataforma.
Tot el llarg, llistons de fusta amb potes ofereixen
seient a una espera incerta resseguint una prima
franja d’ombra: desfilen xufles, ulleres, entrepans,
aigua glaçada, cadenats amb cacauets,
arregla-tanques, flassades, draps, vestits,
bijuteria, quincalla, cinturons. Dos homes s’enganxen
amb paraules: que sí que no i què més i doncs què
t’has pensat em prens per boig o què això la teva
no fotis que et bombin i no m’emprenyis més.
Poc a poc alguna cosa es mou, un empleat s’enfila
a la bastida; a sobre el bus, un ajudant encaixa bosses i
embalums, una xarxa al damunt, les deu i vint, un home
canta els noms, que van pujant i ocupen els seients.
Al passadís central, una filera de bidons-tamboret
(penso que de benzina). Sota el retrovisor,
una carabassa i una panotxa llarga de cabell:
que els esperits protegeixin nostra ruta.

I una hora i mitja de rellotge sona que sona un instrument
monòton de dues o tres cordes, acompanyat de veu,
que recita eternament, el mateix to.


© Anna Rossell

(Camí de Segou, 06-12-2010)
*
*
Español

Gran explanada, trozos de plástico de bolsas revuelan
por los pies, montañas de paquetes, vendedores
ambulantes, taxis desvencijados, autocares y gente,
gente, gente.

Estación de autobuses Sikasso-Segou,

quilómetros tres cientos, cinco mil cefeás, autobús a las nueve.

Ante las ventanillas de tickets, un cobertizo:
hileras de bancos miran hacia otro mundo
-un monitor-.

A un lado del autobús, andamio de hierro y plataforma.
A lo largo, listones de madera con patas ofrecen
asiento a una espera incierta resiguiendo la sombra
de una franja fina: desfilan chufas, gafas, bocadillos,
agua helada, candados, cacahuetes, arregla-cierres,
mantas, trapos, vestidos, bisuteria, quincalla,
cinturones. Dos hombres se enganchan
con palabras: que sí que no y qué más y qué
te crees me tomas por loco o qué esto la tuya
y yo me lo creo vete al carajo y deja de joder.
Poco a poco algo se mueve un empleado trepa
por el andamio; encima el autobús, un ayudante encaja bultos
y maletas, por sujeción: la red, las diez y veinte, un hombre
canta nombres, que suben y ocupan los asientos.
En el pasillo, una hilera de bidones-taburete
(creo que es gasolina). Bajo el retrovisor, una calabaza
y una panocha larga de cabello:
que los espíritus protejan nuestra ruta.

Y una hora y media de reloj suena que suena
un monótono instrumento: dos o tres cuerdas,
lo acompaña una voz que recita eternamente,
el mismo tono.


(Camino de Segou, 06-12-2010)

© de la traducción Anna Rossell

No hay comentarios: