13 de diciembre de 2011

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (13-12-2011) /
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (13-12-2011)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Maig 2011, trobada de poetes en xarxa a Sigüenza / Mayo 2011, encuentro de poetas en red en Sigüenza
*
El Masnou, 13-12-2011
Estimat Xec,

ja sé que la teva última carta, del 7 de desembre, la veus com una mena d’esborrany, unes idees encara poc consolidades que esperes posar més endavant en ordre. Però, tot i això, voldria comentar algunes de les reflexions que hi fas, per bé que seré breu, a l’espera de respondre’t la propera carta, més definitiva:

Com bé dius, l’ajuda internacional al desenvolupament passa cada dia més per l’acció directa, és a dir, pel tracte del “benfactor” amb el “benfactor” mateix: França tracta directament amb l’empresa francesa, la Xina ho fa directament amb la xinesa, i fins i tot sovint els treballadors són també del país que aporta el capital. Precisament per aquest mateix motiu jo crec que els protagonistes dialèctics de la possible revolució (que cal) sí que són nord – sud, perquè el nord és sinònim de capital i el sud, de pobresa.
Dius que “les revolucions mai les comencen els més pobres, cal un llevat”, i jo et dono la raó, però no del tot. És clar que mai les comencen els /les més pobres, però el llevat que cal ha de venir del grup dels / de les més pobres; mai la fa un@ representant del capital, la revolució, sinó un@ representant dels més pobres. I en continent africà té prou intel·lectuals sensibles i sensibilitzats per liderar-la, però cal organització, és clar.

Dius: “L’occident no és el llevat, sinó una societat civil que s’expressa en llocs com el ‘fòrum social’, on nord i sud, est i oest es troben i fan avançar idees i proposicions”. Sí, però el diàleg està absolutament condicionat per la mirada del nord, les idees que avancen són exclusivament les seves, i l’avanç és fictici, perquè la contrapart està lligada de mans i peus i acota el cap davant del capital, que necessita per a la construcció del seu país. Com molt bé afirmes tu, qui paga mana.

També escrius: “Tolvegada no és la relació colonitzat - colonitzador el problema, sinó persona - capital. Trobo que aquí hi ha el lloc de la trobada de les ànimes”.  A mi em sembla ben utòpica aquesta afirmació: quan el capital ha tingut ànima? Mai de la vida, ben al contrari, no hi has res més mancat d’ànima que el capital.

Encara un comentari: dius: “Al complex colonitzador - colonitzat s’hi va afegint el complex capital disponible i generós - dolenta gestió per excés de generositat social”. Certament, però aquest és un altre tema. Per aquest motiu et deia jo que la revolució que cal a Àfrica ha de ser tant contra el capital (= occident) com contra els seus còmplices (= els governs corruptes que els fan el joc).
D'altra banda: ¿ha estat el capital alguna vegada generós? El capital sempre és interessat. Ho va ser, ho és i ho serà, és inherent a la seva "filosofia" (amb perdó pel terme).

Una molt forta abraçada, Xec. Escriu aviat.

Anna
*
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (13-12-2011)
Traducción al español de Anna Rossell
El Masnou, 13-12-2011
Querido Xec,

ya sé que tu última carta, del 7 de diciembre, la ves como una especie de borrador, unas ideas aún poco consolidades que esperas poner en orden más adelante. Pero aun así quisiera comentar algunas de las reflexiones que apuntas, aunque seré breve, a la espera de responderte tu próxima, más definitiva:

Como bien dices la ayuda internacional al desarrollo pasa cada día más por la acción directa, es decir, por el trato del "benefactor" con el propio "benefactor": Francia trata directamente con la empresa francesa, China lo hace directamente con la china, incluso a menudo hasta los trabajadores son también del país que aporta el capital. Precisamente por este motivo yo cro que los protagonistas dialécticos de la posible revolución (necesaria) sí son norte - sur, porque el norte es sinónimo de capital y el sur, de pobreza.

Dices que "las revoluciones nunca las empiezan los más pobres, se necesita una levadura", y yo estoy de acuerdo, aunque no del todo. Es evidente que nunca las inician l@s más pobres, pero la levadura necesaria ha de provenir del grupo de los más pobres; nunca la hace un@ representante del capital la revolución, sino un@ representante de l@s más pobres. Y el continente africano tiene suficientes intelectuales sensibles y sensibilizados para liderarla, pero se necesita organización, claro.

Dices: "Occidente no es la levadura, sino una sociedaad civil que se expresa en lugares como el 'forum social', donde norte y sur, este y oeste se encuentran y hacen avanzar ideas y propuestas". Sí, pero el diálogo está absolutamente condicionado por la mirada del norte, las ideas que avanzan son exclusivamente las suyas, y el avance es ficticio, porque la contraparte está atada de pies y manos y baja la cabeza ante el capital, que necesita para la construcción de su país. Como bien afirmas tú, quien paga manda.
También escribes: "Quizás no sea la relación colonizado - colonizador el problema, sino persona - capital. Pienso que aquí está el lugar donde las almas pueden encontrarse". A mí me parece muy utópica esta afirmación: ¿cuándo ha tenido alma el capital? Jamás, al contrario, no hay nada tan falto de alma como el capital.
Aun otro comentario: cuando dices "Al complejo colonizador - colonizado se va sumando el complejo capital disponible y generoso - mala gestión por exceso de generosidad social". Ciertamente, pero éste es ya otro tema. Por este motivo yo te decía que la revolución que necesita África debe ser tanto contra el capital (= occidente) como contra sus cómplices (= los gobiernos corruptos que les hacen el juego). Y por otro lado: ¿ha sido alguna vez generoso el capital? El capital es siempre interesado. Lo fue, lo es y lo será, es inherente a su "filosofía" (con perdón del término).
Un abrazo muy fuerte, Xec. Escribe pronto.

Anna

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011) /
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*


Xec Marquès (esquerra) amb Pepe Guillem, a El Masnou (estiu 2005) / Xec Marquès (izquierda) con Pepe Guillem (verano de 2005)
*
Catalán
*
Conakry, 5 de desembre 2011

Benvolguda Anna :
No vull deixar passar més temps sense reaccionar a la teva darrera carta-debat que és del 7 del mes passat. Però trobo que em cal més temps i tranquil·litat per a una reflexió més posada. Avanço el que em sembla que estructurarà la meva resposta.

Abans d’ahir escoltava una entrevista a una representant d’Oxfam que participava a un taller-seminari-congrès sobre l’ajuda al desenvolupament. Tots els grans països hi eren presents. Aquesta senyora explicava que una de les noves línees d’acció proposades i que anava fent camí era la d’una implicació més gran de les institucions locals en la definició i la gestió de l’ajuda. Molta de l’ajuda pren forma d’acció directa (per exemple, França està finançant la construcció del nus de camins a l’entrada de Kaloum [el barri més antic de la ciutat de Conakry] i el treball el fa una empresa francesa). Certament la definició de la necessitat ve d’un diàleg (cal un nus per descongestionar la circulació a l’entrada de Kaloum), però França no dóna els diners al govern perquè faci el treball, sinó que tracta directament amb l’empresa. També vaig sentir a la ràdio que a Nigèria la primera refineria de petroli l’han construït els xinesos i algunes organitzacions locals es queixen de la sobre-facturació dels treballs que comporta que l’empresa xinesa estarà més temps i a un percentatge més alt pagant-se l’ajuda oferta. La gran part de l’ajuda al desenvolupament passa per aquesta dinàmica d’acció directa (un altre exemple és el de passar per els organismes de l’ONU o ONG especialitzades – USAID – per als temes de lluita contra la malària, la sida....).
Sempre ha estat veritat que qui paga mana: no és el que està passant amb Grècia que es veu amb un govern titella?, o més en general amb tot el món : mana el capital, que és el que paga.

La revolució no té com a protagonistes dialèctics nord-sud, sinó capital-dinàmica social (no sé com acabar de definir el segon terme).
Llavors la identificació de l’un i l’altre esdevé molt més complicada. Al complex colonitzador-colonitzat s’hi va afegint el complex capital disponible i generós - dolenta gestió per excés de generositat social.

El capital és cada vegada més ric i la societat més pobra, i això d’una manera molt més escandalosa a l’Àfrica, on el capital és, malgrat tot, més rentable.
Quan parlo de revolució al món occidental i, en conseqüència, al sud és perquè les revolucions mai les comencen els més pobres, cal un llevat.

L’occident no és el llevat, sinó una societat civil que s’expressa en llocs com el “fòrum social”, on nord i sud, est i oest es troben i fan avançar idees i proposicions.
Ens cal reconèixer el problema comú, que és el poder del capital, cada vegada més liberal.

Tolvegada no és la relació colonitzat-colonitzador el problema, sinó persona-capital. Trobo que aquí hi ha el lloc de la trobada de les ànimes.
Espero poder desenvolupar tot això el més aviat possible i posar-hi una mica més d’ordre.
Fins ben aviat.

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011)
Traducción al español de Anna Rossell
Conakry, 5 de diciembre de 2011

Querida Anna :
No quiero dejar pasar más tiempo sin reaccionar a tu última carta-debate, que es del 7 del mes pasado. Pero siento que necesito más tiempo y tranquilidad para una reflexión más reposada. Avanzo lo que creo estructurará mi respuesta.

Anteayer escuchaba una entrevista a una representante de Oxfam que participaba en un taller-seminario-congreso sobre la ayuda al desarrollo. Todos los grandes países estaban presentes. Esta señora explicaba que una de las nuevas líneas de acción propuestas y que iba abriéndose camino era la de una implicación mayor de las instituciones locales en la definición y la gestión de la ayuda. Gran parte de la ayuda toma forma de acción directa (por ejemplo, Francia está financiando la construcción del nudo de caminos en la entrada de acceso a Kaloum [el barrio más antiguo de la ciudad de Conakry] y el trabajo lo hace una empresa francesa). Ciertamente la definición de la necesidad viene de un diálogo (se necesita un nudo para descongestionar la circulación en la entrada de Kaloum), pero Francia no da el dinero al gobierno para que haga el trabajo, sino que trata directamente con la empresa. También escuché en la radio que en Nigeria la primera refinería de petróleo la ha construido los chinos y algunas organizaciones locales se quejan de la sobrefacturación de los trabajos que comporta que la empresa china estará más tiempo y a un porcentaje más elevado pagándose la ayuda ofrecida. El grueso de la ayuda al desarrollo pasa por esta dinámica de acción directa (otro ejemplo es el de pasar por los organismos de la ONU o ONGs especializadas -USAID- para los temas de lucha contra la malaria, el sida...).

Siempre ha sido verdad que quien paga manda: ¿no es lo que está sucediendo con Grecia, que ha de verse con un gobierno títere?, o más en general con todo el mundo: manda el capital, que es el que paga.

La revolución no tiene com a protagonistas dialécticos norte-sur, sino capital-dinámica social (no sé com acabar de definir el segundo término.
Entonces la identificación de uno y otro se complica mucho más. Al complejo colonizador-colonizado se le va añadiendo el complejo capital disponible y generoso - mala gestióon por exceso de generosidad social.
El capital es cada vez más rico y la sociedad más pobre, y esto de un modo mucho más escandaloso en África, donde el capital es, con todo, más rentable.

Cuando hablo de revolución en el mundo occidental y, en consecuencia, en el sur es porque las revoluciones nunca las inician los más pobres, se necesita una levadura.

Occidente no es la levadura, sino una sociedad civil que se expresa en lugares como el "fòrum social", donde norte y sur, este y oeste se encuentran y hacen avanzar ideas y propuestas.

Necesitamos reconocer el problema común, que es el poder del capital, cada vez más liberal.
Quizás no sea la relación colonizado - colonizador el problema, sino persona - capital. Creo que aquí está el lugar del encuentro de las almas.
Espero poder desarrollar todo esto lo más pronto posible y ponerlo un poco en orden.

Hasta muy pronto.

Xec