PARA PEDRO LUIS LÓPEZ PÉREZ, ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTA TERTULIA, ESTE POEMA, A MODO DE BIENVENIDA (No hi ha miralls, aquí,...)

*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
(Català)

No hi ha miralls, aquí,
però jo m’he vist els pits
al davant meu,
després del recompte del matí.

Eren tants i tan llargs, els pits...

Flocs de neu ens queien
als cabells. Els ulls blaus m’han mirat,
llavors, a mi, i el dit ha sentenciat
amb un lleu moviment al costat dret.

Esperem, amor meu, que jo
ja vinc.

Eren tan llargs, els pits...

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)
*
*
(Español)

No hay espejos aquí,
pero yo he visto mis pechos
delante de mí,
después del recuento de la mañana.

Eran tantos y tan largos los pechos…

Copos de nieve nos caían
sobre el pelo. Los ojos azules me han mirado
a mí, entonces, y el dedo ha sentenciado
con un leve movimiento a la derecha.

Espérame, amor mío, que
ya voy.

Eran tan largos los pechos…

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)