4 de agosto de 2011

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL (03-08-2011)

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (03-08-2011)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (03-08-2011)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Xec i els / les seus / seves nen@s al pati de casa seva a Nongo, Conakry (juny 2010) / Xec y sus niñ@s en el patio de su casa en Nongo, Conakry (junio 2010)

Català

Conakry, 03-08-2011

Entre caritat mal entesa i business de l’humanitari, entre frare mal preparat i especialista de crisis humanitàries..., entre aquests extrems hi ha alguna cosa que ha canviat. Abans eren frares i monges que menaven vida austera i comunitària els que responien a les xacres de la societat, ara són organismes internacionals i ONGs especialitzades les que intervenen en el mercat de les misèries humanes.

Quant cobra un xofer del PMA [Programa Munial d'Aliments] ?, un responsable de l’HCR [High Commissioner for Refugees, de l'ONU] ? A quin preu es paga el blat de moro llençat des d’un avió ? I quant cosa aquest avió ? I allà on dorm tota aquesta gent, quant costa ?..

I les cimeres de ministres i d’experts en hotels de cinc estrelles per decidir que s’ha de fer alguna cosa !!!

Estic desorientat.

Estic també bocabadat per la capacitat de moure en poc temps tants de milions, i de remoure cel i terra perquè gent afamada trobi alguna cosa per coure i per menjar.

Però no entenc que no puguem preveure el previsible. Si els especialistes dels mercats de finances poden preveure l’evolució del preu d’alguna cosa i la pertinença d’una inversió, com no es pot preveure que en algun lloc on des de fa anys no hi plou i res no s’ha invertit en agricultura i la gent han continuant vivint amb els seus costums de sempre...., com no es pot preveure una fam d’aquestes dimensions ? I per què no es prenen les mesures quan cal ?

Necessitem encara espectacles macabres per remoure les consciències, discursos ambigus per fer creure que la humanitat ens importa ?

I no he vist cap imatge a la TV.

Enmig de tot això, de què indignar-se ?

Tolvegada la vida religiosa s’ha cansat de ser útil i menys costosa a nivell social i menys valorada en les seves arrels profundes i els seus principis fonamentals.

Tolvegada els humanitaris s’han cansat de saber-ne tant i de treballar més que qualsevol altre per sous de misèria ?

I en tot això qui hi ha guanyat i qui hi perd encara avui ?

Jo, en Xec, som humanitari i som religiós. Em trobo a la frontera. Podria viure més austerament i podria ser més eficaç socialment.

I tu et demanaràs quina relació hi ha entre els dos. I tolvegada tu tindràs una resposta.

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (03-08-2011)
*
Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 03-08-2011

Entre caridad mal entendida y business de lo humanitario; entre fraile mal preparado y especialista en crisis humanitarias..., entre estos extremos hay algo que ha cambiado. Antes eran frailes y monjas que llevaban una vida austera y comunitaria l@s que respondían a las chacras de la sociedad, ahora son organismos internacionales y ONGs especializadas las que intervienen en el mercado de las miserias humanas.

¿Cuánto cobra un chofer del PMA [Programa Mundial de Alimentos]?, ¿y un responsable de la HCR [High Commissioner for Refugees, de la ONU]? ¿A què precio se paga el maíz que se lanza desde un avión?
 ¿Y cuánto cuesta este avión? Y el lugar donde duerme toda esta gente, ¿cuánto cuesta?

¿Y las cumbres de ministros y de expertos en hoteles de cinco estrellas para decidir que hay que hacer algo!!!
Estoy desorientado.
También me deja boquiabierto la capacidad de mover en tan poco tiempo tantos millones, y la de remover cielos y tierra para que tanta gente hambrienta pueda tener algo para cocinar y para comer.

Pero no entiendo que no podamos prever lo previsible. Si l@s especialistas de los mercados financieros pueden prever la evolución del precio de una cosa y la conveniencia de una inversión, ¿cómo no se puede prever que en un lugar donde desde hace años no llueve y no se ha invertido nada en agricultura y la gente ha seguido viviendo según sus costumbres de siempre..., ¿cómo no se puede prever una hambruna de estas dimensiones? ¿Y por qué no se toman las medidas oportunas?
¿Necesitamos aún espectáculos macabros para remover las conciencias, discursos ambiguos para hacer creer que la humanidad nos importa?

Y no he visto una sola imagen en la televisión.

En medio de todo esto, ¿de qué indignarse?

Tal vez la vida religiosa se ha cansado de ser útil y menos costosa a nivel social, y menos valorada en sus raíces profundas y sus principios fundamentales.

Tal vez l@s humanitari@s se han cansado de su saber y de trabajar más que nadie por sueldos de miseria?

Tolvegada els humanitaris s’han cansat de saber-ne tant i de treballar més que qualsevol altra per sous de misèria.

Y con esto, ¿quién ha ganado y quién pierde hoy aún?

Yo, Xec, soy humanitario y soy religioso. Me encuentro en la frontera. Podría vivir más austeramente y podría ser más eficaz socialmente.
*
Y tú te preguntarás qué relación hay entre ambos. Y quizás tú tengas una respuesta.
*
Xec