tag:blogger.com,1999:blog-86418653465799540262024-02-19T08:59:10.026+01:00La tertulia literaria de Anna RossellUn lugar donde hacer literatura y escribir sobre ellaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comBlogger931125tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-51420345352559043622014-12-08T19:48:00.003+01:002014-12-08T19:49:14.018+01:00ESTE BLOG SE TRASLADA A OTRA DIRECCIÓN A PARTIR DE AHORA / AQUEST BLOG ES TRASLLADA A PARTIR D'ARA A UNA NOVA ADREÇA*<br />
<br />
Amigos/as lectores/as y comentaristas. A partir de este momento este blog deja de ser activo en esta dirección y se traslada a la dirección de mi página web:<br />
<br />
http://www.annarossell.com/<br />
<br />
Una vez allí, clicad sobre la pestaña "BLOG" o buscad directamente el blog entrando el enlace:<br />
<br />
http://www.annarossell.com/blog<br />
<br />
Allí nos vemos.<br />
<br />
Gracias<br />
*<br />
*<br />
Amics/gues lectors/es i comentaristes. A partir d'aquest moment aquest blog deixa d'ésser actiu en aquesta adreça i es trasllada a l'adreça de la meva pàgina web:<br />
<br />
http://www.annarossell.com/<br />
<br />
Un cop allà, cliqueu sobre la pestanya "BLOG" o cerqueu directament el blog entrant l'enllaç:<br />
<br />
http://www.annarossell.com/blog<br />
<br />
Allà ens veiem.<br />
<br />
GràciesAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-72695136901872118522014-11-21T17:46:00.000+01:002014-11-21T17:48:44.889+01:00LIBROS DE ANNA ROSSELL DISPONIBLES PARA LA COMPRA EN AMAZON U OTROS LUGARES DE INTERNET:*<br />
AMAZON: http://www.amazon.es/s/ref=nb_sb_ss_c_0_12?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&url=search-alias%3Dstripbooks&field-keywords=anna%20rossell&sprefix=Anna+Rossell%2Caps%2C232<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>NOVELAS:</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRhSPmolpD5S7sID0UUNMuJ0Dj9_i0kOZa2be5QUzOhRLrKUiTRqXyhOQ6fTVjwkAsoqhiAL7oeroso0VLVJIe95wz8NNXESKqnAEWbuPz8HW9rQdNSHZ1Lqn0tJmncvkdZiU5Of7kaRXQ/s1600/Aquellos+anos+grises+-+Anna+Rossell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRhSPmolpD5S7sID0UUNMuJ0Dj9_i0kOZa2be5QUzOhRLrKUiTRqXyhOQ6fTVjwkAsoqhiAL7oeroso0VLVJIe95wz8NNXESKqnAEWbuPz8HW9rQdNSHZ1Lqn0tJmncvkdZiU5Of7kaRXQ/s1600/Aquellos+anos+grises+-+Anna+Rossell.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<br />
<i>Aquellos años grises</i><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<i>(España 1950-1975)<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal">
Género: Novela</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Español </div>
<div class="MsoNormal">
2,68 Euros (Ebook) - 14 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1bFe9FgMfUH4hypGwNlXgcaAjWu5jnfddRki7WqnIbyMRT4tZQzKRg4KDvS4EasMrlRoit6Dc_DtP9H8haXfjXFh4lEMHCs_IKEZI7L3ER69JfeNRGP1Jpm7EEGluSGgc408poF7HMWeE/s1600/Aquells+anys+grisos+-+Anna+Rossell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1bFe9FgMfUH4hypGwNlXgcaAjWu5jnfddRki7WqnIbyMRT4tZQzKRg4KDvS4EasMrlRoit6Dc_DtP9H8haXfjXFh4lEMHCs_IKEZI7L3ER69JfeNRGP1Jpm7EEGluSGgc408poF7HMWeE/s1600/Aquells+anys+grisos+-+Anna+Rossell.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Aquells anys grisos</i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>(Espanya 1950-1975)<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Género: Novela</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
2,68 Euros (Ebook) - 14 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitVB3_J3r9c9iBhMcmoQr_F1kM86qGDmaO2WpPrq_vx-9T4pIv57GOF_qJnL6DZFwoPqCXYXqEF322iprvksCT7E8AT7y0ZlsthVVCT10isSpxvIxgho0Z3WMa0yc5pCmrIu49LOMVWu3N/s1600/Mondomwouwe+-+Anna+Rossell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitVB3_J3r9c9iBhMcmoQr_F1kM86qGDmaO2WpPrq_vx-9T4pIv57GOF_qJnL6DZFwoPqCXYXqEF322iprvksCT7E8AT7y0ZlsthVVCT10isSpxvIxgho0Z3WMa0yc5pCmrIu49LOMVWu3N/s1600/Mondomwouwe+-+Anna+Rossell.jpg" height="320" width="227" /></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="IT">Mondomwouwé<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="IT">Anna Rossell (Autor)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="IT">Género: Novela<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Español </div>
<div class="MsoNormal">
2,68 Euros (Ebook) - 12 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>LIBROS DE VIAJE:</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCQhyphenhyphenp0bclvyr2sZUMC6JK_TX0WYR7LkPmBDyflUIWU4uezdiC9cc64Ic7k5qHR2yWBie9wNAb14K6zjPP7e78hSpmCxyB9ORd1xFDUz2e3P4yjYzkAFNJ3I9SGvRECDM0mOdpD-eCZcnv/s1600/El+meu+viatge+a+Togo+-+Anna+Rossell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCQhyphenhyphenp0bclvyr2sZUMC6JK_TX0WYR7LkPmBDyflUIWU4uezdiC9cc64Ic7k5qHR2yWBie9wNAb14K6zjPP7e78hSpmCxyB9ORd1xFDUz2e3P4yjYzkAFNJ3I9SGvRECDM0mOdpD-eCZcnv/s1600/El+meu+viatge+a+Togo+-+Anna+Rossell.jpg" height="320" width="228" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>El meu viatge a Togo</i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Género: Libro de viajes</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
3,29 Euros (Ebook)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKnMHcAdVrODW7GQS8KjqhtmWXgSgnfTsf773Fx3MGonRcsK63Tvs-gq536mOSnY_mver7CdRNvkzyYydDjA4aY__DpQaObYbhsR5WZzSlLhBOwwVa1Xnjnvik-Q6agQGIMYCcqsNHGpF7/s1600/Mi+viaje+a+Togo+-+Anna+Rossell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKnMHcAdVrODW7GQS8KjqhtmWXgSgnfTsf773Fx3MGonRcsK63Tvs-gq536mOSnY_mver7CdRNvkzyYydDjA4aY__DpQaObYbhsR5WZzSlLhBOwwVa1Xnjnvik-Q6agQGIMYCcqsNHGpF7/s1600/Mi+viaje+a+Togo+-+Anna+Rossell.jpg" height="320" width="228" /></a></div>
<i><br /></i>
<i>Mi viaje a Togo</i><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal">
Género: Libro de viajes</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Catalán </div>
<div class="MsoNormal">
3,29 Euros (Ebook) - 18,50 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra </div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>POESÍA:</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6hCP9vmP599av5v2Fuk8Qd9lGEyMZs0vVdyeJ1RMxdx6UPPxZqA8BEvsVhPiKeG-YHGyvPwWWeFjFSynBC163ureI09xJJ_PyTYsSpxeWznKpnyecX-QA1NhCszZVEYKgK9-QvJmZrmvP/s1600/Portada+Quadern+mali%C3%A0+-+Cuaderno+de+Mal%C3%AD+web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6hCP9vmP599av5v2Fuk8Qd9lGEyMZs0vVdyeJ1RMxdx6UPPxZqA8BEvsVhPiKeG-YHGyvPwWWeFjFSynBC163ureI09xJJ_PyTYsSpxeWznKpnyecX-QA1NhCszZVEYKgK9-QvJmZrmvP/s1600/Portada+Quadern+mali%C3%A0+-+Cuaderno+de+Mal%C3%AD+web.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<i style="text-align: center;"><span lang="IT"><br /></span></i>
<i style="text-align: center;"><span lang="IT">Quadern malià </span></i><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="IT">Anna Rossell (Autor)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Género: Poesía</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal">
2,68 Euros (Ebook) - 12 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAfZJM3jNCRTntsQk2QrNNF9iGK3JxN9bNYuQoeEmgNOB9Fv9CABjaP6gtr63muiiiE2cYo1B0_XgHvxKtQLot1dJP8YzzZOuADSjD6XLE2gQRDdL90gON0tagJE04N0ml2KFZPIAI1kLN/s1600/La+ferida+en+la+paraula+epub.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAfZJM3jNCRTntsQk2QrNNF9iGK3JxN9bNYuQoeEmgNOB9Fv9CABjaP6gtr63muiiiE2cYo1B0_XgHvxKtQLot1dJP8YzzZOuADSjD6XLE2gQRDdL90gON0tagJE04N0ml2KFZPIAI1kLN/s1600/La+ferida+en+la+paraula+epub.jpg" height="320" width="201" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i>La ferida en la paraula<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal">
Género: Poesía</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal">
1,99 Euros (Ebook) - 12 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzCQC_7RRuhCxei663qFzXz4nWi3SKfztAOC9wWIdP5r3Ct2Bxr3x1ForYX4i3c_nviWXRYihyftL-9cl-c6mDBsY3iYp2n8WrySks33x4sYCun6_ux5pOeXkMN-3kxir33W8zhFjSw345/s1600/La+herida+en+la+palabra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzCQC_7RRuhCxei663qFzXz4nWi3SKfztAOC9wWIdP5r3Ct2Bxr3x1ForYX4i3c_nviWXRYihyftL-9cl-c6mDBsY3iYp2n8WrySks33x4sYCun6_ux5pOeXkMN-3kxir33W8zhFjSw345/s1600/La+herida+en+la+palabra.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>La herida en la palabra<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Género: Poesía</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Lengua: Español</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
1,99 Euros (Ebook)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizze7Om5-NFXxZTMM2DfYXgNan3zLrZLbO0n-oNgHYi5Dgf9s2d0Dk6_ZrxfC8P50WRV6GZn_MsyPBgg-UddKJOxCfpoQk5Gnh0hCa2i3rt-SYiJnBb6dsWBNwVYtMEBZvTOcMYngJumXT/s1600/Portada+La+ferida+en+la+paraula.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizze7Om5-NFXxZTMM2DfYXgNan3zLrZLbO0n-oNgHYi5Dgf9s2d0Dk6_ZrxfC8P50WRV6GZn_MsyPBgg-UddKJOxCfpoQk5Gnh0hCa2i3rt-SYiJnBb6dsWBNwVYtMEBZvTOcMYngJumXT/s1600/Portada+La+ferida+en+la+paraula.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i>La ferida en la paraula<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal">
Género: Poesía</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal">
1,99 Euros (Ebook) - 12 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9avERt9CNq7XKFPa3fwi-35MTWh61O5OjzHooUqdX-XihQAqp-KAX1zhLfTzRs73Hj46fsWcwizZqvxGri7Z6X6JgAj3dsvvat1tLiVm-FSbVRU8U2Em_hH-L5Zn-jUmHBvxvjKPf4wI/s1600/portada+Album+abscencies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9avERt9CNq7XKFPa3fwi-35MTWh61O5OjzHooUqdX-XihQAqp-KAX1zhLfTzRs73Hj46fsWcwizZqvxGri7Z6X6JgAj3dsvvat1tLiVm-FSbVRU8U2Em_hH-L5Zn-jUmHBvxvjKPf4wI/s1600/portada+Album+abscencies.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><span lang="FR">Àlbum d'absències<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="FR">Anna Rossell (Autor)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Género: Poesía</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Lengua: Catalán</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
1,99 Euros (Ebook) - 12,50 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>ANTOLOGÍAS DE POESÍA EN LAS QUE PARTICIPA ANNA ROSSELL:</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_bJKlS_dVzNNOZ8JInpBbOZdD-55eUdYfuAlXFSLCOWpXN3PP9q78ztRo3ag0uNLX6rdeehuckKCc_izpl09Ws2N9xOgfW3joWGGRigmUiKmB_mZOln-UkFJNH5jNsXqQChJxKqk-5zE/s1600/ErotizHadas+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_bJKlS_dVzNNOZ8JInpBbOZdD-55eUdYfuAlXFSLCOWpXN3PP9q78ztRo3ag0uNLX6rdeehuckKCc_izpl09Ws2N9xOgfW3joWGGRigmUiKmB_mZOln-UkFJNH5jNsXqQChJxKqk-5zE/s1600/ErotizHadas+2.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyPGkMw5ZifPFT838rgZoucOhvaiwVdu8OnEkHfb13mdcviI15IHUB7LECxBLVC78h-3Js8Aup1GoiLWWQ_bVl_yLRjwpGehfj86TSCp2gjYIaWqsG3zzJwcpdDzWO9zFEkQKYeXfd-SJK/s1600/ErotizHadas+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyPGkMw5ZifPFT838rgZoucOhvaiwVdu8OnEkHfb13mdcviI15IHUB7LECxBLVC78h-3Js8Aup1GoiLWWQ_bVl_yLRjwpGehfj86TSCp2gjYIaWqsG3zzJwcpdDzWO9zFEkQKYeXfd-SJK/s1600/ErotizHadas+1.jpg" height="320" width="225" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXyYgSIq2c0XtGCmLqx9jc_xpHnoe5oWZ-0arSQTE4Y3FEtFBalLgv6wVYDPgFrhKU-5ajCpCBbAiitoaIGIB5rz6SqHc0KD7RpqTVaitsQDxVvV422BMYiSZesPa071tgK9bXASX7yBBh/s1600/indignhadas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXyYgSIq2c0XtGCmLqx9jc_xpHnoe5oWZ-0arSQTE4Y3FEtFBalLgv6wVYDPgFrhKU-5ajCpCBbAiitoaIGIB5rz6SqHc0KD7RpqTVaitsQDxVvV422BMYiSZesPa071tgK9bXASX7yBBh/s1600/indignhadas.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5gS9szqY5v8wKOJZ1S2fPkg2rlyX685JtPQ3VMkUs6XTFPRc_4db1zxsShiTN6Pp1INO9PQZa-Hl8cr2Q6eOIXx2jrnUQpekkTyCnQvkQktOAUQomJVl3D6bTW6CVjQh5yI8LDqh2AA07/s1600/Poesi%CC%81a+des+dels+balcons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5gS9szqY5v8wKOJZ1S2fPkg2rlyX685JtPQ3VMkUs6XTFPRc_4db1zxsShiTN6Pp1INO9PQZa-Hl8cr2Q6eOIXx2jrnUQpekkTyCnQvkQktOAUQomJVl3D6bTW6CVjQh5yI8LDqh2AA07/s1600/Poesi%CC%81a+des+dels+balcons.jpg" height="320" width="226" /></a><br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg88PwIqVl0il0zrUmncDFZu4W6RgfE0t7VUUc1EtXwKCctTNVLEsa-EXcwj7Ifpr9TRmvioK5cE8iOoW23Dpj6_iAerWH99aTB_Y2mHxmaxbUDGeYU81_0xQ_KGallEYxh6Fh3_Z_6C7sk/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg88PwIqVl0il0zrUmncDFZu4W6RgfE0t7VUUc1EtXwKCctTNVLEsa-EXcwj7Ifpr9TRmvioK5cE8iOoW23Dpj6_iAerWH99aTB_Y2mHxmaxbUDGeYU81_0xQ_KGallEYxh6Fh3_Z_6C7sk/s1600/images.jpg" /></a></div>
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3nuY2KfstHJ7K1U3YcPAyoDEAOZEEIm2cWjEVNqnOe9LgvkfYKt1W_T9D3Ax5WJNIubWX56GnOtdrQfWdFrT1YW_hI1GGuEtUxnd6a_RhXRW31CsQuZZi3hkg6DkyPRv-dcI6A9ICfvl-/s1600/Vilapo%C3%A8tica.+I+Antolog%C3%ADa.+Coordinada+por+Micaela+Serrano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3nuY2KfstHJ7K1U3YcPAyoDEAOZEEIm2cWjEVNqnOe9LgvkfYKt1W_T9D3Ax5WJNIubWX56GnOtdrQfWdFrT1YW_hI1GGuEtUxnd6a_RhXRW31CsQuZZi3hkg6DkyPRv-dcI6A9ICfvl-/s1600/Vilapo%C3%A8tica.+I+Antolog%C3%ADa.+Coordinada+por+Micaela+Serrano.jpg" height="320" width="234" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-jV80JsQRxvPTfwvjtyvkYXcjdw9mvF83__9w3U08CA-62r1HiqsK4N-DiFXM0Tc2t0gYYTole4__EfwY7Izb0k2AEqUH8p7dPLxuZl1yljdjU4vGyW28SVoWLpjjdqHP34-bGdtIXoBC/s1600/Generaci%C3%B3n+Subway.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-jV80JsQRxvPTfwvjtyvkYXcjdw9mvF83__9w3U08CA-62r1HiqsK4N-DiFXM0Tc2t0gYYTole4__EfwY7Izb0k2AEqUH8p7dPLxuZl1yljdjU4vGyW28SVoWLpjjdqHP34-bGdtIXoBC/s1600/Generaci%C3%B3n+Subway.tif" height="320" width="213" /></a></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>ANTOLOGÍAS DE MICRORRELATO EN LOS QUE PARTICIPA ANNA ROSSELL:</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1k1O-EvyJYONa7XnpHmQgxRT90iGrIfHZpYfPttwT0elHXbXhRyML2bBAAqzxeSnQMccZmBwjbazeQi8UQxCf6c1UULruEjUVrvmM5etv68nWeKe7ycfe_9YdfkKFoedmratkO859onUF/s1600/Microscopios+er%C3%B3ticos+web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1k1O-EvyJYONa7XnpHmQgxRT90iGrIfHZpYfPttwT0elHXbXhRyML2bBAAqzxeSnQMccZmBwjbazeQi8UQxCf6c1UULruEjUVrvmM5etv68nWeKe7ycfe_9YdfkKFoedmratkO859onUF/s1600/Microscopios+er%C3%B3ticos+web.jpg" height="320" width="309" /></a><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqxXyFZ23rovYNueN5TzhDWEPjrJ7PEJsMoDPuKB4yvENVo5TxRBzRBbSJcIFWZHFNnAA1LVUnG7WgF4E4Ja4JI3Sv6B_TzPYynfuA3yeQHJIEtoalMy0zpynYzlXanS2Ifyf-MmPkWPgX/s1600/I+Concurso+de+microrrelatos+Lorenzo+Silva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqxXyFZ23rovYNueN5TzhDWEPjrJ7PEJsMoDPuKB4yvENVo5TxRBzRBbSJcIFWZHFNnAA1LVUnG7WgF4E4Ja4JI3Sv6B_TzPYynfuA3yeQHJIEtoalMy0zpynYzlXanS2Ifyf-MmPkWPgX/s1600/I+Concurso+de+microrrelatos+Lorenzo+Silva.jpg" height="320" width="234" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb5fwU-qEsMDX78quH4kMbJxhSuRmqFZcY2aYB-Y8hnufkwPXzZpI4AiaOopSfU6jZ5-X3Nm4IKQnjyAx2Qtcs9-UfZ1B011RxBnnQIw1yYCko03XjVh9vx44CUPsh1spSiQmDigaCLSeR/s1600/027_portada+La+Lluna+en+un+Cove.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb5fwU-qEsMDX78quH4kMbJxhSuRmqFZcY2aYB-Y8hnufkwPXzZpI4AiaOopSfU6jZ5-X3Nm4IKQnjyAx2Qtcs9-UfZ1B011RxBnnQIw1yYCko03XjVh9vx44CUPsh1spSiQmDigaCLSeR/s1600/027_portada+La+Lluna+en+un+Cove.JPG" height="320" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<b><br /></b>
<b>MONOGRAFÍAS:</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51p7TDSeJ0hnHKamCoJkWkxzeku7C-YPJzORg5f_Y1txrvSy8XKYFJzDQjFSAhmyw7cWIS7stLCZtrDCoctWU6l8gtt_hue87CxHcGYDdUWhvi5TaMVNcqgYXJU41wD_4wCVvUv0QI7KN/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51p7TDSeJ0hnHKamCoJkWkxzeku7C-YPJzORg5f_Y1txrvSy8XKYFJzDQjFSAhmyw7cWIS7stLCZtrDCoctWU6l8gtt_hue87CxHcGYDdUWhvi5TaMVNcqgYXJU41wD_4wCVvUv0QI7KN/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996).jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Manual de Traducción alemán-castellano<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Anna Rossell (Autor)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Género: Monografía</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Lengua: Español</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
20,81 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<b><br /></b>
<b>ENSAYO:</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfo4d9oietk_RadDT4XKVVqXX_78Gbw1ro2SO-6MSEP8C6PavMtM9i1Skhh3uPG5RFfQx14IOJ4_VdO5DegervrXNeZIBo6ueTHUzbG3tb2aCfE1uN4sfqiYaMUD_m91jyX2jubBaLmI2w/s1600/La+ilustraci%C3%B3n+y+el+Romanticismo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfo4d9oietk_RadDT4XKVVqXX_78Gbw1ro2SO-6MSEP8C6PavMtM9i1Skhh3uPG5RFfQx14IOJ4_VdO5DegervrXNeZIBo6ueTHUzbG3tb2aCfE1uN4sfqiYaMUD_m91jyX2jubBaLmI2w/s1600/La+ilustraci%C3%B3n+y+el+Romanticismo.jpg" height="320" width="214" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i>La ilustración y el romanticismo<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Anna Rossell / Bernd Springer (Eds.)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Género: Ensayo</div>
<div class="MsoNormal">
Lengua: Español</div>
<div class="MsoNormal">
13 Euros (Papel)</div>
<div class="MsoNormal">
Disponible para la compra</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsPvvJL5exv5yOF4ZroplpG8n6xx-3WnSDUzTSiJjy-0umd9Y2FuZAI8DJ-n_XZ0-Xfto5f2CdHm29xWw7CAywyPurrumjSw1eMT9dihYUzNEbJMoSGAUudoCg8huqkPWq_LE_zqV4Fl57/s1600/Religi%C3%B6se+Toleranz+im+Spiegel+der+Literatur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsPvvJL5exv5yOF4ZroplpG8n6xx-3WnSDUzTSiJjy-0umd9Y2FuZAI8DJ-n_XZ0-Xfto5f2CdHm29xWw7CAywyPurrumjSw1eMT9dihYUzNEbJMoSGAUudoCg8huqkPWq_LE_zqV4Fl57/s1600/Religi%C3%B6se+Toleranz+im+Spiegel+der+Literatur.jpg" height="320" width="222" /></a></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>DICCIONARIOS LITERARIOS CON COLABORACIÓN DE ANNA ROSSELL</b>:<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXuJ4nCWb9myxAcUq-2nz3R-HPfgb00P4SpxEpKEAgICX13WWh7dlP8glcYXdV2ABRrXqt7cKWZMu4oOurxwYAuMxei04ICZiYy5jyUmuT0xdr0tvpaAhdkSrYJ5DM3iUv6vs-eWMaKEiV/s1600/Diccionario+de+personajes+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXuJ4nCWb9myxAcUq-2nz3R-HPfgb00P4SpxEpKEAgICX13WWh7dlP8glcYXdV2ABRrXqt7cKWZMu4oOurxwYAuMxei04ICZiYy5jyUmuT0xdr0tvpaAhdkSrYJ5DM3iUv6vs-eWMaKEiV/s1600/Diccionario+de+personajes+2.jpg" height="320" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>TRADUCCIONES:</b></div>
<b> a) Novela</b><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNq4QMxfmQJzUtsBD__Fv2-nZtJQVp6mLISrb2pIZ4c4EO8QaRYf0j8rf_YMJ8krcAidBzVgerPb_B6XbbTuciIhdgk4RJJ1TX8z7hk-dYrQAYJwdcB_GI3HqQb_Y7llfc1u0Y6jHkzSqV/s1600/Elelegido.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNq4QMxfmQJzUtsBD__Fv2-nZtJQVp6mLISrb2pIZ4c4EO8QaRYf0j8rf_YMJ8krcAidBzVgerPb_B6XbbTuciIhdgk4RJJ1TX8z7hk-dYrQAYJwdcB_GI3HqQb_Y7llfc1u0Y6jHkzSqV/s1600/Elelegido.jpg" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmyhJAoWT5RQnI9x1v04txeeYUbCZ8BE4vc9OHsxu423MQcgG1uSHkqqxZrMEKAKAd6lbKQpTEmBXKeGR_6CS_5dHMpPw4gBga6kCSkV045DKQK-_1iKe7Lya0hjlE-1W59-hf5OC9ptsZ/s1600/%C2%A1Happy+birthday,+turco!%2Bweb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><br /></a>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmyhJAoWT5RQnI9x1v04txeeYUbCZ8BE4vc9OHsxu423MQcgG1uSHkqqxZrMEKAKAd6lbKQpTEmBXKeGR_6CS_5dHMpPw4gBga6kCSkV045DKQK-_1iKe7Lya0hjlE-1W59-hf5OC9ptsZ/s1600/%C2%A1Happy+birthday,+turco!%2Bweb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmyhJAoWT5RQnI9x1v04txeeYUbCZ8BE4vc9OHsxu423MQcgG1uSHkqqxZrMEKAKAd6lbKQpTEmBXKeGR_6CS_5dHMpPw4gBga6kCSkV045DKQK-_1iKe7Lya0hjlE-1W59-hf5OC9ptsZ/s1600/%C2%A1Happy+birthday,+turco!%2Bweb.jpg" height="320" width="180" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>b) Ensayo</b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5A4zV2ypqC-g_q35x8YndnJJc84Wem93vm6kK-K-PIkShfGpEIngIk-fLkeKUl8U3ffRdhkGM6C15eZr1zTQsyi3_mSQRHtOdawapmlPxdRHHEz_gr7YY3-anqFCrwgdJMY-46k-HAtwj/s1600/Thomas-Mann-y-los-suyos+web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5A4zV2ypqC-g_q35x8YndnJJc84Wem93vm6kK-K-PIkShfGpEIngIk-fLkeKUl8U3ffRdhkGM6C15eZr1zTQsyi3_mSQRHtOdawapmlPxdRHHEz_gr7YY3-anqFCrwgdJMY-46k-HAtwj/s1600/Thomas-Mann-y-los-suyos+web.jpg" height="320" width="209" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-51502949661251603772014-11-06T10:57:00.000+01:002014-11-10T12:20:40.518+01:00DIÁLOGO POÉTICO*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPTmSihhB-xi8u88cOzHpNa8-_FsXGeANBarc0HjIpL1pj2Vy_lceukfAhxTWJT9BciJ35dys2sOt8hh4Ciq6NQ5iF0iJ1eG54rH3GGpqrjvTmoRpGvUueDYzOh_MsA70fI9nIX7j6_PP/s1600/Flyer-dialogo+poetico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPTmSihhB-xi8u88cOzHpNa8-_FsXGeANBarc0HjIpL1pj2Vy_lceukfAhxTWJT9BciJ35dys2sOt8hh4Ciq6NQ5iF0iJ1eG54rH3GGpqrjvTmoRpGvUueDYzOh_MsA70fI9nIX7j6_PP/s1600/Flyer-dialogo+poetico.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">(Català a continuació)</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">PRESENTACIÓN DE <i>GÉNESIS<o:p></o:p></i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">Jueves, 6 noviembre 2014, Espacio Francesca Bonnemaison, BCN<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="FR" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-weight: bold;">Buenas tardes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">En primer lugar quiero expresar nuestro
agradecimiento a Carmen Oliva por mediar a través de la ONG <i>Comité Català de Solidaritat amb els pobles
del Perú</i> ante el espacio Francesca Bonnemaison para que nos cediera esta
sala en la que presentamos esta tarde el espectáculo <i>Génesis</i>. A Carmen Oliva, pues, muchas gracias.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">En segundo lugar, decir que es un placer y un
honor para mí presentar nuevamente una de las actuaciones de improvisación
artística en las que están implicados Rosa Abuchaibe, Mireia Zantop y Lluís
Vallès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Estos tres creadores, cada uno en una rama
distinta del quehacer artístico, son sin embargo conscientes de que el arte es
en realidad algo único, son conscientes de que los límites entre sus diversas
manifestaciones no son impermeables. Ellos saben que su creación individual se
enriquece si se abre a la influencia mutua, son conscientes de que el producto
final será distinto, mucho más rico, si dejan fluir su creación a partir de las
propuestas del otro y asimismo la ofrecen al otro como inspiración. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">La influencia de las artes entre sí ha sido
una constante a lo largo de la historia: conocemos piezas musicales que han
servido de impulso o inspiración a la pintura, a la escultura, a la escritura,
a la danza, al teatro o al cine o viceversa. Una obra ha suscitado otra en el
devenir del tiempo. Sin embargo es bastante menos usual que esto suceda de modo
sincronizado, es decir, al mismo tiempo y en un mismo lugar. Lo que veremos hoy
aquí nos ofrece la posibilidad de contemplar la <i>Génesis</i> de la obra de arte, asistir al proceso de su creación,
puesto que se trata de una improvisación. Y valga la palabra <i>Génesis</i> en el doble sentido: el de la
creación de la obra artística que veremos nacer <i>a tres manos</i> y el que transporta el título del espectáculo, que
hace referencia a otra creación, que no quiero desvelar para no interferir en
la inmediatez que exige toda obra de arte entre ella y el público al que se ofrece.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Si nos atenemos a una de las definiciones de
“improvisar”, leemos (Emilio Molina, <i>La
improvisación. Definición y puntos de vista</i>, 2008):<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">“La<span class="apple-converted-space"> </span><b>improvisación</b><span class="apple-converted-space"> </span>consiste en concebir y ejecutar
cualquier acción de forma simultánea. Improvisar es crear a la vez que se
ejecuta o ejecutar a la vez que se crea”. Si son tres los que participan en el
acto de la creación entonces los efectos de la creación se multiplican como si
se tratara de un juego de espejos que reproducen exponencialmente la imagen que
refleja el primero. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">¿Cuáles son los ingredientes más importantes para la improvisación?
Quizás los más esenciales sean la <b>espontaneidad</b>,
la <b>imaginación</b> y la <b>intuición</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">La espontaneidad, a su vez, se define del modo siguiente:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">“Espontaneidad: Reaccionar a los estímulos de manera auténtica, sin
pensarlos. La autenticidad del improvisador se determina por su profunda
honestidad al improvisar, por la menor cantidad de censuras que tenga entre su
inconsciente y consciente”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">En el ámbito de la escritura quizás sea lo que los surrealistas llamaron
<b>escritura automática</b> lo más cercano
a improvisar. Ellos definían la escritura automática como el proceso de una
escritura que no proviene de los pensamientos conscientes de quien escribe,
como una forma de dejar aflorar el subconsciente. Se trataba de escribir
dejando fluir los pensamientos sin coerciones de ningún tipo, ni moral ni
social. De ahí que en ocasiones el estado de trance fuera el más idóneo para
que se produjera esta liberación de la censura. Sabemos de los frutos que dio
esta literatura surrealista cuyo representante más destacado fue André Breton.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">De los tres creadores que esta tarde nos ofrecen su improvisación es
Rosa quien desempeña el papel de “escritora” en sentido muy cercano a la
mencionada escritura automática, solo que ella, hoy, no escribe sino que dice o
recita, la voz será su pluma. Pero, a diferencia de la propuesta surrealista,
Rosa no estará sola y enfrentada únicamente a su subconsciente, que conducirá
los trazos de su pluma, sino acompañada de Mireia y de Lluís, quienes a su vez
se dejarán llevar por el suyo propio. Así pues estos tres procesos no suceden
individualmente y en privacidad, sino que cada uno de ellos se ofrece al otro
como estímulo para interaccionar entre sí, multiplicando de este modo el
potencial inconsciente de cada uno. En este sentido su actuación se acerca a
una propuesta teatral, es un trabajo en equipo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">A diferencia de otras veces en que Rosa, Mireia y Lluís han actuado, en
esta ocasión el espectáculo se nos ofrece con un título –<i>Génesis</i>-. Éste será su único punto de partida, su consenso, la idea
que se han propuesto a ellos mismos de común acuerdo a partir de la cual crear.
Éste será esta tarde su tema. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;">Serán los valores estéticos y comunicativos de los implicados los que
determinarán el resultado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Y sin más dilación les dejo con ellos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Rosa Abuchaibe: Voz<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Mireia Zantop: Cuerpo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Lluís Vallès: Saxo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Decirles también que, al término de la
representación, tendremos unos minutos para acoger la posibilidad de dialogar
con el público y responder a las preguntas que deseen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">*<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">*<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="background: white; color: #252525; font-family: Arial;"><o:p> </o:p></span></b><b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">PRESENTACIÓ
DE <i>GÈNESI</i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">Dijous,
6 novembre 2014, Espai Francesca Bonnemaison, Barcelona<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Bona tarda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">En primer lloc
vull expressar el nostre agraïment a Carmen Oliva per intervenir a través de
l'ONG <i>Comitè Català de Solidaritat amb els pobles del Perú</i> davant l'espai Francesca Bonnemaison perquè ens cedís
aquesta sala en què presentem aquesta tarda l'espectacle <i>Gènesi</i>. A Carmen Oliva, doncs, moltes gràcies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">En segon lloc,
dir que és un plaer i un honor per a mi presentar novament una de les
actuacions d'improvisació artística en què estan implicats Rosa Abuchaibe,
Mireia Zantop i Lluís Vallès.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Aquests tres
creadors, cadascun en una branca diferent del quefer artístic, són tanmateix
conscients que l'art és en realitat una cosa única, són conscients que els
límits entre les seves diverses manifestacions no són impermeables. Ells saben
que la seva creació individual s'enriqueix si s'obre a la influència mútua, són
conscients que el producte final serà diferent, molt més ric, si deixen fluir
la seva creació a partir de les propostes de l'altre i així mateix l'ofereixen
a l'altre com a inspiració .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">La influència
de les arts entre si ha estat una constant al llarg de la història: coneixem
peces musicals que han servit d'impuls o inspiració a la pintura, a
l'escultura, a l'escriptura, a la dansa, al teatre o al cinema o viceversa. Una
obra ha suscitat una altra en l'esdevenir del temps. No obstant, és bastant
menys usual que això succeeixi de manera sincronitzada, és a dir, al mateix
temps i en un mateix lloc. El que veurem avui aquí ens ofereix la possibilitat
de contemplar la Gènesi de l'obra d'art, assistir al procés de la seva creació,
ja que es tracta d'una improvisació. I valgui la paraula Gènesi en el doble
sentit: el de la creació de l'obra artística que veurem néixer <i>a tres mans</i> i el que transporta el títol
de l'espectacle, que fa referència a una altra creació, que no vull desvetllar
per no interferir en la immediatesa que exigeix tota obra d'art entre ella i el
públic al qual s'ofereix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Si ens atenim
a una de les definicions de "improvisar", llegim (Emilio Molina, La
improvisació. Definició i punts de vista, 2008):<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">"La
improvisació consisteix a concebre i executar qualsevol acció de forma
simultània. Improvisar és crear al mateix temps que s'executa o executar al
mateix temps que es crea". Si són tres els que participen en l'acte de la
creació, llavors els efectes de la creació es multipliquen com si es tractés
d'un joc de miralls que reprodueixen exponencialment la imatge que reflecteix
el primer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Quins són els
ingredients més importants per a la improvisació? Potser els més essencials
siguin l'<b>espontaneïtat</b>, la <b>imaginació</b> i la <b>intuïció</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">L'espontaneïtat,
al seu torn, es defineix de la manera següent:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">"Espontaneïtat:
Reaccionar als estímuls de manera autèntica, sense pensar-los. L'autenticitat
de l'improvisador es determina per la seva profunda honestedat a improvisar,
per la menor quantitat de censures que tingui entre el seu inconscient i conscient".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">En l'àmbit de
l'escriptura potser sigui el que els surrealistes van anomenar <b>escriptura
automàtica</b> el més proper a improvisar. Ells definien l'escriptura
automàtica com el procés d'una escriptura que no prové dels pensaments
conscients de qui escriu, com una forma de deixar aflorar el subconscient. Es
tractava d'escriure deixant fluir els pensaments sense coercions de cap tipus,
ni moral ni social. Per aquest motiu en ocasions l'estat de trànsit era el més
idoni perquè es produís aquest alliberament de la censura. Sabem dels fruits
que va donar aquesta literatura surrealista el representant més destacat de la
qual va ser André Breton.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Dels tres
creadors que aquesta tarda ens ofereixen la seva improvisació és Rosa qui
exerceix el paper de "escriptora" en sentit molt proper a l'esmentada
escriptura automàtica, només que ella, avui, no escriu sinó que diu o recita,
la veu serà la seva <i>ploma</i>. Però, a
diferència de la proposta surrealista, Rosa no estarà sola i enfrontada
únicament al seu subconscient, que conduirà els traços de la seva ploma, sinó
acompanyada de la Mireia i de Lluís, qui, al seu torn, es deixaran portar pel
seu propi subconscient. Així doncs aquests tres processos no succeeixen
individualment i en privacitat, sinó que cada un d'ells s'ofereix a l'altre com
a estímul per a interaccionar entre si, multiplicant d'aquesta manera el
potencial inconscient de cadascú. En aquest sentit la seva actuació s'acosta a
una proposta teatral, és un treball en equip.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">A diferència
d'altres vegades en que la Rosa, la Mireia i en Lluís han actuat, en aquesta
ocasió l'espectacle se'ns ofereix amb un títol -<i>Gènesi</i>-. Aquest serà el seu únic punt de partida, el seu consens,
la idea que s'han proposat a ells mateixos de comú acord a partir de la qual
crear. Aquest serà aquesta tarda el seu tema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Seran els
valors estètics i comunicatius dels implicats els que determinaran el resultat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">I sense més
dilació els deixo amb ells:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Rosa
Abuchaibe: Veu<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Mireia Zantop:
Cos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Lluís Vallès:
Saxo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Dir-los també
que, al final de la representació, tindrem uns minuts per acollir la
possibilitat de dialogar amb el públic i respondre a les preguntes que
desitgin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-88678106672855490422014-11-04T10:25:00.002+01:002014-11-28T18:53:35.808+01:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (3-11-2014)/</b><br />
<b>*</b><br />
<b>CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (3-11-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
<b>*</b><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Roma, 3 de novembre de 2014</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbRV6sqrAiZHpt1v-nHDqy4Lh4diJY9hi8DfB5bGnZYwIZoJIT5cRWcxisjV63NyhOgtg_oc42wPYe7aY-3G4hktAneRUmVSzNDc_TvV88Q31uoxNs_S3zL5OCW1f95T8QMjrRLt1bFPiY/s1600/IMG_0884.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbRV6sqrAiZHpt1v-nHDqy4Lh4diJY9hi8DfB5bGnZYwIZoJIT5cRWcxisjV63NyhOgtg_oc42wPYe7aY-3G4hktAneRUmVSzNDc_TvV88Q31uoxNs_S3zL5OCW1f95T8QMjrRLt1bFPiY/s1600/IMG_0884.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Xec Marquès i Anna Rossell (Mercadal -Menorca-, juliol 2014)</span></span><span style="font-size: x-small;"> /</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Xec Marquès y Anna Rossell (Mercada -Menorca-l, julio 2014)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ja fa temps que
vaig donant voltes a les idees i reflexions a les que vull posar una mica d’ordre.
Escrivies que passar a la concepció de “l’homo hominis lupus” t’estava recordant la idea <i>filosòfica
rousseauniana del Bon Salvatge, segons la qual l’ésser humà és bo per natura</i>.
La pregunta sobre la naturalesa humana no ens condueix gaire lluny, sobretot si
és des d’una perspectiva moral –és l’ésser humà bo o dolent per natura–. De
fet, responem sempre des d’una perspectiva existencial o històrica: La
naturalesa humana és capaç del millor i del pitjor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La psicologia ens
ensenya com la maduresa humana és una conquesta feta de superació de
frustracions, de renuncies i de superació del desig. Des d’una perspectiva
educativa descobrim que la persona és un ésser de desig. I el primer que
afirmem és que desitjar és bo, és la nostra naturalesa. El primer desig és el
del plaer, la felicitat; el desig de l’afirmació de si mateix, de la
reconeixença de la identitat, de la pròpia llibertat d’ésser. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Moralment podem
jutjar un adolescent o una adolescent i dir que el seu comportament no és bo,
que és dolent... però ens podrà respondre: és dolent de ser feliç i de buscar
ser-ho? És dolent voler ser lliure?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El desig de ser
feliç i de ser lliure és bo. En antropologia cristiana diríem que justament
això és l’empremta de Déu en la naturalesa humana. I en aquest sentit la
naturalesa humana és radicalment bona. I aquesta és la primera de les
dimensions, crec, de la consciència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els grans
educadors i educadores -coneixes els meus referents salesians- s’han fonamentat
en aquest desig de ser feliç, de ser lliures, de realitzar-se personalment i
lliurement. Reconeixent, fins i tot en les realitzacions menys admissibles
moralment d’aquest desig, l’única força i energia que pot construir una persona
bona. Certament cada educador és fill del seu temps i del seu context social i
cultural. I les mediacions pedagògiques que proposen son pròpies del seu temps
encara que en cada bon educador hi ha sempre una novetat que condueix la
relació educativa a una més gran finesa humana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hem evocat la
necessitat d’educar en valors i jo he expressat un cert escepticisme degut a la
necessitat de formar primer el nucli profund i interior de la persona, allà on
s’expressa el desig. És el que deia de la ineficàcia d’una catequesis, d’una
educació religiosa que proposa valors i normes morals però no assumeix
l’educació del desig, no entra en diàleg amb la interioritat de la persona, que
parla de Déu sense desvetllar interioritat, sense fer vibrar el més profund del
cor. És el primer pas de tota relació educativa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El punt crític,
la crisi que orienta el desig cap al bé (la vida) o cap al mal (la mort), és
la descoberta de l’altre i de la pròpia finitud. I en aquesta frontera pot
aparèixer la consciència del mal, del poder i de fer mal. I que aquest mal de
l’altre em fa mal, és mal també per a mi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi ha una
dialèctica entre la necessitat (el desig de l’altre, el desig d’estimar) i la
seva manca (la mort de l’altre, el desig de ser estimat). Aquesta crisis només
se supera amb l’experiència de ser estimat malgrat la mort de l’altre i això es
pot viure amb l’experiència de ser perdonat, de ser salvat per l’amor de
l’altre i de poder perdonar l’altre, de donar vida allà on s’ha provocat mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la primera
dimensió de la consciència s’hi afegeix una segona dimensió. És la consciència
rescatada, perdonada o, en llenguatge clàssic, la consciència redimida, i és
aquí que jo parlava de consciència cristològica en el meu treball de llicenciatura.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest dinamisme
és un dinamisme molt humà. En la mesura que s’obre a la transcendència, tant en
el desig de felicitat com en la consciència de ser perdonat podem parlar de
dimensió religiosa. Des de la fe cristiana això és el misteri de la creació i
el misteri de la redempció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La pedagogia i
l’espiritualitat de Don Bosco també fan referència a aquesta consciència. En el
seu llenguatge això es diu el pecat i la reconciliació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’educació
aleshores només pot ser un acompanyament fet des d’una proposta educativa que
acompanyi els/les joves a fer experiència de la profunditat del seu desig,
obrir la seva capacitat de desig i de felicitat a d’altres experiències que
aquelles ofertes per la societat de consum. Crear uns “ecosistemes” educatius
que cultivin allò que els antics anomenaven les virtuts cardinals: la
prudència, la justícia, la fortalesa i la temperància. Però també al mateix
temps, la capacitat de l’examen de consciència de reconeixement dels propis
límits, de la pròpia capacitat de fer mal i de la possibilitat
d’alliberar-se’n. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estic d’acord amb
tu que aquesta dinàmica és abans de la religió, només hi pot haver religió amb
aquesta estructura humana de base; si no, hi ha ideologia, fanatisme,
manipulació. Però no desespero d’una religió que sigui capaç d’estructurar
aquest procés, de donar-li espai d’expressió i de sentit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els valors i
virtuts sense aquesta estructura profunda de fonament tampoc tenen sentit. Els
cultiven també els fanàtics i fonamentalistes del nostre temps. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Xec<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (3-11-2014)</b>. Traducción al <b>español</b> de Anna Rossell</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Ya hace tiempo que voy dando vueltas a las ideas y reflexiones a las que quiero poner un poco de orden. Escribías que la concepción del "homo hominis lupus" te <i>estaba recordando la idea filosófica rousseauniana del Buen Salvaje, según la cual el ser humano es bueno por naturaleza</i>. La pregunta sobre la naturaleza humana no nos conduce muy lejos, sobre todo si es desde una perspectiva moral -es el ser humano bueno o malo por naturaleza-. De hecho, respondemos siempre desde una perspectiva existencial o histórica: La naturaleza humana es capaz de lo mejor y de lo peor. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La psicología nos enseña cómo la madurez humana es una conquista hecha de superación de frustraciones, de renuncias y de superación del deseo. Desde una perspectiva educativa descubrimos que la persona es un ser de deseo. Y lo primero que afirmamos es que desear es bueno, es nuestra naturaleza. El primer deseo es el del placer, la felicidad; el deseo de la afirmación de sí mismo, del reconocimiento de la identidad, de la propia libertad de ser. </div>
<div class="MsoNormal">
Moralmente podemos juzgar a un adolescente o una adolescente y decir que su comportamiento no es bueno, que es malo ... pero él o ella nos podrá responder: ¿es malo ser feliz e intentar serlo? ¿Es malo querer ser libre? </div>
<div class="MsoNormal">
El deseo de ser feliz y de ser libre es bueno. En antropología cristiana diríamos que justamente eso es la huella de Dios en la naturaleza humana. Y en este sentido la naturaleza humana es radicalmente buena. Y ésta es la primera de las dimensiones, creo, de la conciencia. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Los grandes educadores -conoces mis referentes salesianos- se han fundamentado en este deseo de ser feliz, de ser libres, de realizarse personalmente y libremente. Reconociendo, incluso en las realizaciones menos admisibles moralmente de este deseo, la única fuerza y energía que puede construir una persona buena. Ciertamente cada educador es hijo de su tiempo y de su contexto social y cultural, y las mediaciones pedagógicas que proponen son propias de su tiempo aunque en cada buen educador hay siempre una novedad que conduce la relación educativa a una mayor finura humana. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hemos evocado la necesidad de educar en valores y yo he expresado cierto escepticismo debido a la necesidad de formar primero el núcleo profundo e interior de la persona, donde se expresa el deseo. Es lo que decía de la ineficacia de una catequesis, de una educación religiosa que propone valores y normas morales pero no asume la educación del deseo, no entra en diálogo con la interioridad de la persona, que habla de Dios sin desvelar interioridad, sin hacer vibrar lo más profundo del corazón. Es el primer paso de toda relación educativa. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El punto crítico, la crisis que orienta el deseo hacia el bien (la vida) o hacia el mal (la muerte), es el descubrimiento del otro y de la propia finitud. Y en esta frontera puede aparecer la conciencia del mal, del poder y de hacer daño. Y que este mal del otro me duele, es mal también para mí. </div>
<div class="MsoNormal">
Hay una dialéctica entre la necesidad (el deseo del otro, el deseo de amar) y su falta (la muerte del otro, el deseo de ser amado). Esta crisis sólo se supera con la experiencia de ser amado a pesar de la muerte del otro y esto se puede vivir con la experiencia de ser perdonado, ser salvado por el amor del otro y de poder perdonar al otro, de dar vida allí donde se ha provocado muerte. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la primera dimensión de la conciencia se añade una segunda dimensión: es la conciencia rescatada, perdonada o, en lenguaje clásico, la conciencia redimida, y es aquí donde yo hablaba de conciencia cristológica en mi trabajo de licenciatura. </div>
<div class="MsoNormal">
Este dinamismo es un dinamismo muy humano. En la medida que se abre a la trascendencia, tanto en el deseo de felicidad como en la conciencia de ser perdonado podemos hablar de dimensión religiosa. Desde la fe cristiana esto es el misterio de la creación y el misterio de la redención. </div>
<div class="MsoNormal">
La pedagogía y la espiritualidad de Don Bosco también hacen referencia a esta conciencia. En su lenguaje eso se llama el pecado y la reconciliación. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La educación entonces sólo puede ser un acompañamiento hecho desde una propuesta educativa que acompañe a los/las jóvenes a experimentar la profundidad de su deseo, abrir su capacidad de deseo y de felicidad a otras experiencias que aquellas ofrecidas por la sociedad de consumo. Crear unos "ecosistemas" educativos que cultiven lo que los antiguos llamaban las virtudes cardinales: la prudencia, la justicia, la fortaleza y la templanza. Pero también al mismo tiempo, la capacidad del examen de conciencia de reconocimiento de los propios límites, de la propia capacidad de hacer daño y de la posibilidad de liberarse. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Estoy de acuerdo contigo en que esta dinámica es antes que la religión, sólo puede haber religión con esta estructura humana de base; si no, hay ideología, fanatismo, manipulación. Pero no desespero de una religión que sea capaz de estructurar este proceso, de darle espacio de expresión y de sentido. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
Los valores y virtudes sin esta estructura profunda de fundamento tampoco tienen sentido. Los cultivan también los fanáticos y fundamentalistas de nuestro tiempo.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Xec</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-61070790685496667032014-11-02T12:48:00.000+01:002014-11-02T13:46:24.424+01:00ROSSELL IBERN, Anna Maria - Manual de traducción alemán-castellano*<br />
<span style="color: #333333; font-family: inherit; font-size: 10.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Fuente: </span><span style="color: #333333; font-family: inherit; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano">http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano</a></span><br />
<div class="commentContainer" style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 20px; position: relative;">
<div class="commentSubject" style="box-sizing: border-box; margin-right: 58px; position: relative; z-index: 10;">
<h1 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
<span style="font-size: 14pt;">Manual de traducción alemán/castellano</span></h1>
<h1 style="background: #F3F3F3; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt; font-weight: normal;">Table of Contents</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano" style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;">Manual
de traducción alemán/castellano</span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Introducción">Introducción</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Resumen">Resumen</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo primero: La operación traductora. Valoración global de sus dificultades">Capitulo
primero: La operación traductora. Valoración global de sus dificultades</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo primero: La operación traductora. Valoración global de sus dificultades-La tercera lengua">La
tercera lengua</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo primero: La operación traductora. Valoración global de sus dificultades-¿Por qué una versión y no otra?">¿Por
qué una versión y no otra?</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo primero: La operación traductora. Valoración global de sus dificultades-Dos percepciones diferentes del mundo: ¿Entendimiento o malentendido?">Dos
percepciones diferentes del mundo: ¿Entendimiento o malentendido?</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos">Capitulo
segundo: Problemas léxicos</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-La importancia de las menudencias: und, da, aber, auch, in, etc.">La
importancia de las menudencias: und, da, aber, auch, in, etc.</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-Los falsos amigos léxicas o las apariencias engañan">Los
falsos amigos léxicas o las apariencias engañan</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-El diccionario como enemigo">El
diccionario como enemigo</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-La pérdida del punto de referencia">La
pérdida del punto de referencia</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-Los referentes">Los
referentes</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-El artículo: El valor de su ausencia">El
artículo: El valor de su ausencia</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo segundo: Problemas léxicos-La incoherencia semántica">La
incoherencia semántica</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras">Capitulo
tercero: Las estructuras</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-La proposición del relativo">La
proposición del relativo</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-El cortocircuito sintáctico">El
cortocircuito sintáctico</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-El gerundio en castellano y la estructura alemana und+verbo">El
gerundio en castellano y la estructura alemana und+verbo</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-El orden de colocación de los elementos">El
orden de colocación de los elementos</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-La interrupción incomoda del mensaje">La
interrupción incomoda del mensaje</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo tercero: Las estructuras-Los signos de puntuación">Los
signos de puntuación</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo cuarto: La traducción de lo imposible: locuciones y lenguaje figurado">Capitulo
cuarto: La traducción de lo imposible: locuciones y lenguaje figurado</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo cuarto: La traducción de lo imposible: locuciones y lenguaje figurado-Locuciones y refranes. El tratamiento de las piezas fijas">Locuciones
y refranes. El tratamiento de las piezas fijas</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo cuarto: La traducción de lo imposible: locuciones y lenguaje figurado-Lenguaje metafórico">Lenguaje
metafórico</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Capitulo quinto: Cuestiones de estilo">Capitulo
quinto: Cuestiones de estilo</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<span style="font-family: Arial; font-size: x-small;"><a href="http://obras-de-traductologia.wikispaces.com/ROSSELL+IBERN,+Anna+Maria+-+Manual+de+traducci%C3%B3n+alem%C3%A1n-castellano#Manual de traducción alemán/castellano-Comentario"><span lang="PT-BR">Comentario</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #f3f3f3; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigWW8A-X5l6ZdvB-ZBEyVynBJ-eBbiqc1O-nauky6SBDsL1KBNoswMrdFK-W8Phqu51LBmx26Lh07y5O8AwwN69L5Xt0YTqAt484JVht2j-pjZijU-7Zg7oPmC9iXAdYoN0gFgYyiTABA/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996)%2Bweb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigWW8A-X5l6ZdvB-ZBEyVynBJ-eBbiqc1O-nauky6SBDsL1KBNoswMrdFK-W8Phqu51LBmx26Lh07y5O8AwwN69L5Xt0YTqAt484JVht2j-pjZijU-7Zg7oPmC9iXAdYoN0gFgYyiTABA/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996)%2Bweb.jpg" height="320" width="218" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT-BR" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Autor/a/es: ROSSELL IBERN, Anna Maria<br />
Editorial: Gedisa<br />
Idioma/s: Castellano<br />
Nº de páginas: 222<br />
<br />
<strong><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Por Andrea Springer</span></i></strong><br />
<span style="font-size: 15.5pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="PT-BR" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><span style="font-size: 15.5pt;"><b>Introducción</b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El libro<span class="apple-converted-space"> </span><em>Manual de Traducción alemán/castellano</em>,
de Anna María Rossell Ibern, está dividido en cinco capítulos. El manual
pretende hacer por un lado un análisis de errores y vicios y por el otro
ofrecer una reflexión general sobre la práctica traductora. El trabajo va
dirigido a futuros traductores, profesionales del sector, o a quienes deben
superar cualquier prueba de traducción. En el libro se tratan aspectos que
habitualmente quedan excluidos en la enseñanza de idiomas. Este manual habrá
conseguido su objetivo si facilita la tarea tanto al aprendiz como al
profesional, el motivo principal es el de sensibilizar.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="Manual_de_traducción_alemán/castellano-R"></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Resumen<o:p></o:p></span></h2>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;"> </span></h2>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Se manifiestan ciertos vicios con regularidad al traducir.
¿Cuáles pueden ser las causas? La autora intenta clasificar los errores más
comunes por tipos. Los contagios entre una lengua y otra no siempre son
evidentes y muchas veces se deben buscar en el mero hecho de traducir. La denominación
de los tipos de errores no siempre remite al texto original sino a menudo a la
versión traducida, con el fin de cotejar se adjuntan ambos textos por sistema.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Para la clasificación Rossell Ibern se ha basado
en traducciones publicadas de diversos temas y textos de diferente índole. Se
trata de una elección de traducciones de indiscutible calidad y una selección
de ejemplos de errores habituales en distintas fuentes.</span><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Capitulo primero: La
operación traductora. Valoración global de sus dificultades<o:p></o:p></span></h2>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;"> </span></h2>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">¿Dónde radica tanta dificultad? La respuesta es múltiple pero
sobre todo es fundamental tener una buena competencia lingüística. No nos
interesa solo el texto sino también a quien está dirigido. Encontramos pistas
sobre el receptor por el léxico empleado y la sintaxis, así como por la
información añadida, el contexto.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">El traductor debe ser buen conocedor de las
realidades socioculturales de las respectivas comunidades lingüístico de las
que se ocupe. El traductor primero es lector y luego receptor, por último es
creador, pero no libre si no condicionado. Está condicionado consciente e
inconscientemente. Conscientemente por elegir las mejores equivalencias no solo
lingüísticos, e inconscientemente por múltiples interferencias de diversa
naturaleza. El traductor debe saber manejar con soltura los diferentes
registros (variedades del idioma) en la lengua de llegada.</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">La autora divide en cuatro las grandes fuentes
de interferencias:</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Comprensión del texto como producto del
malentendido</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Redactar en texto en la lengua propia</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Abordar las tareas de traducir</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Traducir específicamente de una lengua
original y no de otra</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Las últimas tres fuentes coexisten y se
entremezclan.</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Rossell Ibern identifica al traductor como una
especie de mago que a veces genera una<span class="apple-converted-space"> </span><em>tercera lengua.</em></span><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La tercera lengua<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Una traducción mala puede haberse producido porque el
traductor haya entendido mal el texto original o porque no haya sabido
expresarlo en la otra lengua.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Hay que distinguir entre la estructura
superficial (nivel formal) y estructura profunda (nivel semántico). Cuando una
traducción es de lectura incomoda, y decimos que «suena mal» probablemente se
deba al empleo de la tercera lengua, la cual puede deberse a la falta de
dominio de la lengua meta. Pero no siempre es así al estar cotejando
constantemente estructuras y palabras de dos sistemas lingüísticos diferentes
pueden surgir colapsos o interrupciones en el hilo de pensamiento, que se verán
reflejados en incoherencias sintácticas y semánticas o en defectos de estilo.
Estos problemas no pasarían o con mucha menos frecuencia si pensáramos directa
y únicamente en nuestra propia lengua. La lengua de partida dirige nuestra
concepción con demasiada fuerza desde el primer momento, como cuando traducimos
el alemán<span class="apple-converted-space"> </span><em>Wie geht’s?</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>¿Cómo te va?</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de<span class="apple-converted-space"> </span><em>¿Cómo
estás?</em><span class="apple-converted-space"> </span>Es la
estructura sintáctica y el léxico de la lengua inicial que determina
decisivamente la traducción. A veces incluso la morfología del término en la
lengua de partida influye como cuando traducimos<span class="apple-converted-space"> </span><em>Einbildungskraft</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>capacidad imaginativa</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de<span class="apple-converted-space"> </span><em>imaginación</em>.
Por el grado de atención que reclama una palabra en el texto original puede que
le llegamos a colocar una<span class="apple-converted-space"> </span><em>camisa de fuerza</em><span class="apple-converted-space"> </span>en la traducción. Con frecuencia
podemos afirmar por la tercera lengua que leemos una traducción y hasta podemos
sin gran esfuerzo identificar la lengua de partida. La lengua del país donde
vivimos gana en algún momento la partida, las interferencias que genera nos
permiten aventurar la procedencia de emisión casi sin equivocarnos. Una traducción
debe ser libre de la rigidez, del rebuscamiento y de la falta de naturalidad
que confiere la influencia de la lengua del texto original. Los traductores
necesitamos distanciarnos del trabajo una vez terminado este, debemos dejarlo
reposar para releerlo más tarde. Es entonces cuando seremos capaces de percibir
la<span class="apple-converted-space"> </span><em>tercera lengua</em><span class="apple-converted-space"> </span>y
corregir la traducción.</span><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">¿Por qué una versión y
no otra?<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Como traducimos los dialectos y las marcas, o los nombres de
por ejemplo unos grandes almacenes, que en una cultura se conocen y tienen
sentido y en la otra no, si los traducimos están fuera de contexto.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Dos percepciones
diferentes del mundo: ¿Entendimiento o malentendido?<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Cada lengua nos impone su óptica, significa lo mismo<span class="apple-converted-space"> </span><em>Weltanschauung</em><span class="apple-converted-space"> </span>que<span class="apple-converted-space"> </span><em>concepción del mundo</em>, es lo mismo hablar
en alemán de<span class="apple-converted-space"> </span><em>Finger und Zehen</em><span class="apple-converted-space"> </span>donde el español sólo conoce<span class="apple-converted-space"> </span><em>dedos</em>.
Abarca lo mismo<span class="apple-converted-space"> </span><em>Bericht</em><span class="apple-converted-space"> </span>que<span class="apple-converted-space"> </span><em>informe</em>.
¿Cómo traducir lo intraducible? El alemán distingue entre seis árboles donde el
español se limita a pino y abeto. El traductor debe aguzar bien el ingenio
para, en la medida de lo posible, salvar tanto las diferencias como los vacíos.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Capitulo segundo:
Problemas léxicos<o:p></o:p></span></h2>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;"> </span></h2>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La importancia de las
menudencias:<span class="apple-converted-space"> </span><em>und, da, aber, auch, in</em>, etc.<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">A menudo las menudencias pasas más desapercibidas de lo que
debieran en traducción. Pero nada más lejos las menudencias no son nada
insignificantes pues conllevan una variación de matices. Basándose en unos
cuantos ejemplos Rossell Ibern refleja que<span class="apple-converted-space"> </span><em>und</em><span class="apple-converted-space"> </span>no
se caracteriza por su univocidad y destaca la frecuencia del<span class="apple-converted-space"> </span><em>und</em><span class="apple-converted-space"> </span>no copulativo. De igual manera<span class="apple-converted-space"> </span><em>aber</em><span class="apple-converted-space"> </span>no siempre se traduce por<span class="apple-converted-space"> </span><em>pero</em>,
hay que distinguir si el sentido es consecutivo, adversativo o incluso
temporal, pues la traducción al castellano puede varia según el sentido. La
conjunciones y adverbios, la riqueza semántica que pasa fácilmente
desapercibida. La autora del manual nos quiere sensibilizar con una breve
selección de ejemplos. Dependiendo de la necesidad de la traducción<span class="apple-converted-space"> </span><em>auch</em><span class="apple-converted-space"> </span>pide ser traducido como<span class="apple-converted-space"> </span><em>incluso</em>,
puesto que el término<span class="apple-converted-space"> </span><em>también</em><span class="apple-converted-space"> </span>seria
incorrecto. No debemos generar posibilidades de equivoco. Siguen varios
ejemplos para<span class="apple-converted-space"> </span><em>vor, da, über, allein, neben</em><span class="apple-converted-space"> </span>e<span class="apple-converted-space"> </span><em>immer</em>. A veces la traducción de la
palabra depende del verbo empleado ya que la traducción del alemán<span class="apple-converted-space"> </span><em>Angst
vor</em><span class="apple-converted-space"> </span>no sería<span class="apple-converted-space"> </span><em>miedo
ante algo</em><span class="apple-converted-space"> </span>si no más
bien<span class="apple-converted-space"> </span><em>miedo a algo</em>.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Los falsos amigos
léxicas o las apariencias engañan<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Normalmente entendemos por falsos amigos a las palabras de la
lengua original que coinciden en su etimología de la lengua terminal, pero
cuyos significados difieren esencialmente, véase:<span class="apple-converted-space"> </span><em>Gymasium</em><span class="apple-converted-space"> </span>(instituto de enseñanza media) por<span class="apple-converted-space"> </span><em>gimnasio</em>,<span class="apple-converted-space"> </span><em>pedantisch</em><span class="apple-converted-space"> </span>(meticuloso) por<span class="apple-converted-space"> </span><em>pedante</em>.
Estos tipos de falsos amigos pueden producirse durante la fase de aprendizaje,
cuando el conocimiento de la lengua terminal es todavía deficiente, son menos corrientes
cuando uno ya tiene un buen conocimiento de la lengua. Entonces es cuando
surgen los otros falsos amigos, que según la autora, se basan en la asociación
fácil a menudo fija con independencia de si tienen una etimología en común o
no, lo cual también puede ocurrir con las menudencias. Traducciones muy
frecuentes de este tipo de falso amigo sería:<span class="apple-converted-space"> </span><em>libro pequeño</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>kleines Buch</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de <em>librillo</em><span class="apple-converted-space"> </span>o<span class="apple-converted-space"> </span><em>librito</em><span class="apple-converted-space"> </span>o<span class="apple-converted-space"> </span><em>estantería para libro</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>Bücherregal</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de hablar simplemente de<span class="apple-converted-space"> </span><em>estantería</em>.
También surge una forma de actuar mucho más imperceptible que los falsos amigos
tradiciones, la cual es mucho más difícil de controlar y más peligrosa: La<span class="apple-converted-space"> </span><em>tiranía
de la forma</em><span class="apple-converted-space"> </span>o el<span class="apple-converted-space"> </span><em>mimetismo
morfológico</em>. Por ejemplo asociamos<span class="apple-converted-space"> </span><em>correspondiente</em><span class="apple-converted-space"> </span>a <em>entsprechend</em><span class="apple-converted-space"> </span>aunque la traducción exija<span class="apple-converted-space"> </span><em>conforme</em><span class="apple-converted-space"> </span>o<span class="apple-converted-space"> </span><em>adecuado a</em>. O usamos<span class="apple-converted-space"> </span><em>investigador
de mitos</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>Mythenforscher</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de su análogo español<span class="apple-converted-space"> </span><em>mitologista</em>.
El consejo que nos da Rosell Ibern es que, excepto cuando las exigencias de
estilo aconsejan lo contrario, conviene siempre distanciarse de las palabras de
la lengua original quedándose únicamente con la idea que expresa, pero no la
forma de hacerlo. Para aclarar lo dicho usa la palabra<span class="apple-converted-space"> </span><em>Trümmerlandschaft</em><span class="apple-converted-space"> </span>que efectivamente se puede traducir
por paisaje (Landschaft) de ruinas (Trümmer) pero no es este el campo
asociativo que requiere la fuerza que emana la palabra si no más bien el de la
desolación. Igualmente estaría mal traducir<span class="apple-converted-space"> </span><em>candidato</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>Kandidat</em><span class="apple-converted-space"> </span>cuando nos referimos a un<span class="apple-converted-space"> </span><em>concursante</em><span class="apple-converted-space"> </span>en un programa televisivo.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El diccionario como
enemigo<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">No cabe duda que el diccionario es la herramienta básica del
traductor, pero a veces la ayuda de los diccionarios se vuelve contra él,
especialmente cuando la insensibilidad del traductor respeto a la palabra o
expresión es grande. Esta afirmación viene respaldada por una serie de ejemplos
con<span class="apple-converted-space"> </span><em>grundsätzlich, Errichtung</em><span class="apple-converted-space"> </span>y<span class="apple-converted-space"> </span><em>sonst</em>.
El primer ejemplo explica que<span class="apple-converted-space"> </span><em>ocasión</em><span class="apple-converted-space"> </span>no
es siempre la correcta traducción de<span class="apple-converted-space"> </span><em>Anlass</em><span class="apple-converted-space"> </span>sobre
todo si este se entiende como motivo o causa. La autora destaca que<span class="apple-converted-space"> </span><em>sonst</em><span class="apple-converted-space"> </span>tiene un sentido adversativo y que
exige una adaptación especifica a cada contexto, al igual que las palabras<span class="apple-converted-space"> </span><em>erst</em><span class="apple-converted-space"> </span>y<span class="apple-converted-space"> </span><em>kaum</em>, que exigen por parte del traductor
una reorganización completa del texto. Debemos controlar nuestro diccionario
interno, que nos adelante un determinado significado de la palabra que nos
ocupa, con preferencia a otra, aunque el contexto la desaconseje o hasta exija
otra (<em>Gedanke</em><span class="apple-converted-space"> </span>puede significar<span class="apple-converted-space"> </span><em>pensamiento</em><span class="apple-converted-space"> </span>pero también<span class="apple-converted-space"> </span><em>idea</em>).
Nos fijamos mucho en palabras aisladas, por eso son muy útiles los ejercicios
que obligan a traducir el sentido de una oración variando al máximo su
estructura.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La pérdida del punto de
referencia<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Puede ocurrir por la tiranía morfológica y sintáctica que
ejerce el texto original sobre el traductor. Buscamos en la lengua de llegada
el léxico y las estructuras formalmente más similares a del original, aún a
costa de forzar la expresión natural del castellano. Perdemos el punto de
referencia cuando la coincidencia formal se nos resiste. Algunos vocablos de
uso muy frecuente en alemán presentan particular dificultad, puede porque no
exista una correspondencia en castellano que cubra fácilmente el significado
deseado en la categoría léxica del texto original, estos vocablos son los que
no permiten el calco.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Los referentes<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Existen referentes con traducción innecesaria, que el alemán
utiliza por la imposición de las reglas de su gramática, pero que en castellano
no se requieren con la misma frecuencia y otros que crean ambigüedad de
sentido.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El artículo: El valor de
su ausencia<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Su uso en castellano y alemán es distinto. Mientras que en
castellano tiene un valor determinante del sustantivo al que acompaña, en
alemán su necesidad de determinar o indeterminar se entiende de manera
diferente y se expresa de otro modo.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La incoherencia
semántica<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Los elementos de los ejemplos<span class="apple-converted-space"> </span><em>grito
suave</em><span class="apple-converted-space"> </span>y<span class="apple-converted-space"> </span><em>pasos
breves</em><span class="apple-converted-space"> </span>no encajan
bien entre sí en español. En español si queremos decir que no se oyó el grito
con toda la fuerza habitual hablamos de un<span class="apple-converted-space"> </span><em>grito ahogado</em><span class="apple-converted-space"> </span>o un<span class="apple-converted-space"> </span><em>grito sordo</em>. El segundo ejemplo se
refiere a la expresión<span class="apple-converted-space"> </span><em>pasos cortos</em>.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Capitulo tercero: Las
estructuras<o:p></o:p></span></h2>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;"> </span></h2>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El calco estructural</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">ocurre cuando el traductor se
deja llevar más por la apariencia formal del lenguaje que por el sentido del
mensaje que transmite. Esta tendencia se aplica incluso a oraciones enteras. El
resultado es una lengua rígida y nada fluida que entorpece la lectura hasta
dificultar la comprensión. La autora afirma, que al usar el calco tenemos miedo
a dejar la estructura conocida, que nos viene dada por el texto original, pero
debemos separarnos de ella para desprendernos de modos de hablar y de escribir
forzados y poco auténticos en castellano.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La proposición del
relativo<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El calco se repite con obsesiva insistencia en los casos de
las proposiciones de relativo y las formuladas en voz pasiva. El alemán usa
tanto el relativo genitivo o con preposición como la voz pasiva de forma mucho
más generalizada que el castellano. La solución para evitar el calco en la
mayoría de los casos, se encuentra precisamente en evitar esa generalización en
los textos españoles.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El cortocircuito
sintáctico<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Las inconsecuencias sintácticas se generan por el cruce de
diferentes estructuras o por haberse omitido por descuido alguna palabra al
escribir. Puede que confundamos lo que pensamos con lo que escribimos hasta el
punto de creer haber escrito lo que solo hemos pensado, luego al texto le falta
alguna pieza. Esto resulta en discordancias sintácticas. La dificultad de
prestar atención a muchos detalles a la vez, junto al hecho de concebir y
redactar un texto, forman parte de los errores que resultan en la incoherencia
sintáctica, conocida cono anacoluto.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El gerundio en
castellano y la estructura alemana und+verbo<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">En castellano no se debe utilizar el gerundio para referirse
a una acción posterior a la expresada por el verbo principal (gerundio de
posterioridad). En vez de querer usar el gerundio, lo suyo es seguir la misma
estructura que en alemán: Und+verbo.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El orden de colocación
de los elementos<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Cada lengua hace uso de diferentes categorías para matizar o
dar énfasis a lo que se quiere expresar. El traductor debe sensibilizarse con
las posibilidades expresivas de la ordenación de los elementos en la oración,
al ser este un recurso muy sutil para conseguir enfatizar. Siempre debe estar
alerta para no dejarse contagiar por la ordenación del texto original al
traducir. El alemán tiende a iniciar una oración con el complemento directo
para darle mayor relieve. Cuando desplazamos algún elemento al traducir debemos
prestar atención de no alterar el significado. Con frecuencia al escribir
formulamos oraciones con significación ambigua, sin advertirlo incluso cuando
revisamos lo escrito. Esta ambigüedad suele producirse por una colocación
errónea de los elementos o por la polivalencia del componente causante de la
ambigüedad en cuestión. Normalmente no se debe a un contagio directo de la
lengua de partida, sino por el mero hecho de escribir. Puede ocurrir que por
tener que atar muchos cabos sueltos al mismo tiempo alguno se escapa.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La interrupción incomoda
del mensaje</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"><o:p></o:p></span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">La lectura de un texto debe ser en su redacción fácilmente
compresible y fluido.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Los signos de puntuación<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">No debemos transportar los signos de puntuación
automáticamente del texto original al traducido, puesto que primero cada lengua
tiene una normativa distinta y segundo la restructuración de toda la frase
conlleva una organización completamente distinta.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">La mala utilización de los signos de puntuación
puede suponer desde solo una diferencia de matiz, a provocar ambigüedad hasta
incluso crear graves malentendidos.</span><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El punto:</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Distingue entre dos mensajes
diferenciados entre si que tienen distintos grados de conexión semántica.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Punto y coma:</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Se usa para una separación
menos tajante entre las ideas, que se exponen, existe una conexión semántica
mayor. Se emplea para realizar una conexión causa-consecuencia o enumeración.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">La coma:</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Indica una separación necesaria
cuando la idea global que quiere exponerse no se ha expresado aún por completo
(p.ej. para separar las proposiciones en las oraciones compuestas). La coma en
español tiene una gran capacidad expresiva, su presencia o ausencia puede
variar el sentido, el matiz o acentuar o rebajar la importancia de lo queremos
expresar. En alemán el uso de la coma es más mecánico, su utilización está
prescrita por las reglas gramaticales con mayor rigidez que en castellano, no
tiene en alemán el poder significativo que tiene en castellano. Para conseguir
un efecto expresivo en alemán manipulamos el orden de los elementos de la
oración mientras que en castellano colocamos el elemento en cuestión entre
comas.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El guión:</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">No se usa del mismo modo en
alemán y castellano. No se debe colocar de la misma manera en el original y en
la traducción. En castellano la raya hace menos incomoda la interrupcion de la
perífrasis porque indica de inmediato que se trata de un inciso.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Dos puntos:</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Existe una relación
sintáctica-semántica entre lo que antecede y lo que sigue a los dos puntos.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Capitulo cuarto: La
traducción de lo imposible: locuciones y lenguaje figurado<o:p></o:p></span></h2>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Locuciones y refranes.
El tratamiento de las piezas fijas<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Las locuciones son formas fijas que se insertan como piezas
únicas, las correspondencias de la lengua terminal poco se parecen a las
unidades léxicas y las locuciones del texto original. Para traducir las
locuciones debemos olvidarnos de la manifestación formal y concentrarnos en el
sentido. Hay que traducir de modo que el sentido quede intacto. La autora nos
detalla los diferentes casos de equivalencia de las locuciones:</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Puede que la lengua original use una locución
pero la terminal no</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">- Puede que la lengua terminal utilice una
locución aunque en el original no la haya</span><br />
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Existe el mismo problema para los dichos y los
refranes.</span><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Lenguaje metafórico<o:p></o:p></span></h3>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> </span></h3>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Tanto al hablar como al escribir manejamos imágenes y el
lenguaje figurado mucho más de lo que somos conscientes, casi constantemente.
La dificultad está en dar con el léxico adecuado.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Capitulo quinto:
Cuestiones de estilo<o:p></o:p></span></h2>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">Para redactar un texto o traducir debemos saber cambiar de
registro cuando sea necesario, es conveniente acomodar el lenguaje al objetivo.
A menudo empleamos vicios contra la sencillez en vez de quedarnos con la
elegancia de la concisión, empleamos la redundancia o usamos expresiones y
construcciones pedantes. Decimos de alguien que es pedante cuando hace
ostentación presuntuosa e inoportuna de su conocimiento o usa extranjerismos
inadecuados (p.ej.<span class="apple-converted-space"> </span><em>chance</em><span class="apple-converted-space"> </span>por<span class="apple-converted-space"> </span><em>oportunidad</em>).
Debemos evitar las expresiones rimbombantes y el lenguaje hinchado y
grandilocuente. La pobreza léxica también es importante evitar. Es un fenómeno
muy frecuente en zonas bilingües donde se habla y escribe usando un léxico muy
limitado. Es muy habitual el uso de los verbos polisémicas como tener, haber,
hacer, ser, etc. y sustantivos como casa, tema, cuestión, tío. Debe cuidarse la
riqueza léxica puesto que un uso frecuente de vocablos de la misma raíz
etimológica no es elegante. Es mucho más correcto y adecuado decir<em>desempeñar un cargo</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de<span class="apple-converted-space"> </span><em>tener
un cargo</em><span class="apple-converted-space"> </span>o<span class="apple-converted-space"> </span><em>celebrarse
una fiesta</em><span class="apple-converted-space"> </span>en vez de<span class="apple-converted-space"> </span><em>haber
una fiesta</em>. A veces al redactar podemos caer en cacofonías y rimas
internas por dar más importancia a otras cuestiones pues reclaman un mayor
esfuerzo.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br />
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="Manual_de_traducción_alemán/castellano-C"></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;">Comentario<o:p></o:p></span></h2>
<h2 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 15.5pt;"> </span></h2>
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Arial; font-size: 10pt;">El manual de traducción consigue lo que pretende la
autora: sensibilizar al traductor, motivarle a aguzar el ingenio y prestar
mayor atención a cómo traducir y que debemos estar siempre alertos a nuestro
diccionario interno, el cual a veces en vez de ayudar nos lleva a cometer
errores. El libro resulta ser una muy buena ayuda gracias al sinfín de ejemplos
abarca una gran variedad de textos y estilos diferentes.</span></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-50060464713111679642014-10-31T12:13:00.000+01:002014-10-31T12:13:52.357+01:00NUEVA ANTOLOGÍA POÉTICA*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFWpCT74Xl9v01LpF0UYuMSBPo0MmMeGMirsqXtnYJllBmXAGFAWaen7HhChsfT459sVZ-6ydQoml79QlVDMwiUlNpwaZ_Y9yUDmplpoQgu0boJkr6i0X4g06n0Ve25Qg7MpNPwmA6Yjn/s1600/Generaci%C3%B3n+Subway.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFWpCT74Xl9v01LpF0UYuMSBPo0MmMeGMirsqXtnYJllBmXAGFAWaen7HhChsfT459sVZ-6ydQoml79QlVDMwiUlNpwaZ_Y9yUDmplpoQgu0boJkr6i0X4g06n0Ve25Qg7MpNPwmA6Yjn/s1600/Generaci%C3%B3n+Subway.tif" height="320" width="213" /></a></div>
<br />
<div>
<div style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 6px;">
Ha
llegado la Generación Subway.</div>
<div style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Poesía
Salvaje y Undergrund de la mano de Daniel Casero, <a href="https://www.facebook.com/inmaculada.jimenezgamero" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Inmaculada Jiménez
Gamero</a>, <a href="https://www.facebook.com/josemaria.garcialinares" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">José María García
Linares</a>, <a href="https://www.facebook.com/alfonso.gomezaguirre" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Alfonso Gómez Aguirre</a>,
Tomás G. Goya, <a href="https://www.facebook.com/miguel.hernandezgarcia.33" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Miguel Hernández
García</a>, <a href="https://www.facebook.com/ismael.perezdepedro" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Ismael Perez de Pedro</a>,
Josep Piella, <a href="https://www.facebook.com/anna.rossellibern" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Anna Rossell Ibern</a>,
Encarnación Sánchez Arenas, Eufrasio Navarro, Juan Manuel Torreira, <a href="https://www.facebook.com/anita.trillo" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Anamaría Trillo</a>, <a href="https://www.facebook.com/noemitgiacomelli" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Noemí Trujillo</a>, <a href="https://www.facebook.com/malicia.enpaismilanadas" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Malicia En País
Milanadas</a> y <a href="https://www.facebook.com/david.yeste" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">David Yeste</a>.</div>
<div style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
NO
LO ENCONTRARÁS A LA VENTA EN LIBRERÍAS. EDICIÓN LIMITADA Y BAJO RESERVA. PUEDES RESERVAR TU EJEMPLAR SUBWAY EN EL MAIL:
playadeakaba@gmail y te lo mandaremos a casa.</div>
<div style="color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica,Arial,'lucida grande',tahoma,verdana,arial,sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19px;">
<div style="margin-bottom: 6px;">
PVP 15 euros, ahora, en la pre-venta, puedes
comprar tu ejemplar Subway a 7 euros (iva y gastos de envío incluidos). Si no te
das prisa te quedarás sin él.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
En el volumen de narrativa encontrarás textos de <a href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100005550495276" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Milagros
Arranz</a>, <a href="https://www.facebook.com/eugenio.asensiosolaz" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Eugenio Asensio
Solaz</a>, <a href="https://www.facebook.com/angelberrocal.escritor" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Angel Berrocal</a>,
Montaña Campón, <a href="https://www.facebook.com/rosariocuriel" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Rosario Curiel</a>, Pedro P. de
Andrés, <a href="https://www.facebook.com/una.fingal" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Úna Fingal</a>, Tomás G. Goya, Jorge
Gamero, <a href="https://www.facebook.com/elias.gorostiaga" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Elías Gorostiaga</a>, Sabela
Latas, Fernando J. López, Miguel Martínez Larráyoz, <a href="https://www.facebook.com/paz.mpozuelo" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Paz Martín-Pozuelo</a>, <a href="https://www.facebook.com/evamaria.medinamoreno" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Eva María Medina
Moreno</a>, Havriel Neila, <a href="https://www.facebook.com/andres.ortiztafur.9" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Andrés Ortiz Tafur</a>, Mº<a href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100006526331112" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Isabel
Rodríguez</a>, Belén Rodríguez Quintero, Mº DDolores Rubio de Medina, Pedro S
Jacomet, Mónica Sánchez, Juan Manuel Sánchez Moreno, Juan Soria Palacios, <a href="https://www.facebook.com/efraim.suarez" style="color: #3b5998; text-decoration: none;">Efraim Suárez</a>, Anamaría
Trillo, Noemí Trujillo, Mila Valcárcel y David Yeste</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Y TU, ¿ERES SUBWAY?</div>
</div>
</div>
-- <br />
<br />
<div class="gmail_signature">
<div dir="ltr">
<div>
<a href="http://playadeakaba.com/" target="_blank">Editora de Playa de Ákaba </a></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-23632820816833490772014-10-29T21:35:00.000+01:002014-11-02T11:36:26.337+01:00MANUAL DE TRADUCCIÓN ALEMÁN-CASTELLANO*<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Anna
María Rossell Ibern<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Manual de traducción alemán-castellano<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Barcelona,
Gedisa, 1996<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsO6ZvuJKpFTnoK0sPz1wETp8R5DlGwyeS2xkSfJs1-_aFku0XNsUC3Ln8HRPOno_izL9_ggIeG-ROIKkw0PwPrTymJWCfuaJgFqSSY5XKz4r5lomI_lPlXOlbYlNvts2R8pdHmqcR_Snl/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsO6ZvuJKpFTnoK0sPz1wETp8R5DlGwyeS2xkSfJs1-_aFku0XNsUC3Ln8HRPOno_izL9_ggIeG-ROIKkw0PwPrTymJWCfuaJgFqSSY5XKz4r5lomI_lPlXOlbYlNvts2R8pdHmqcR_Snl/s1600/Manual+de+Traducci%C3%B3n+Alem%C3%A1n-Castellano+(1996).jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD">Por Violeta Pérez<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">La
editorial Gedisa ha publicado ya tres volúmenes en una nueva colección de
manuales de traducción que se basan fundamentalmente en ejemplos recogidos de
la enseñanza de esta disciplina. Así, en el tercero de los libros de esta serie
Manual de traducción. Alemán/Castellano (los dos anteriores estaban consagrados
a la traducción del francés y del inglés) Anna María Rossell Ibern propone, en
primer lugar, una reflexión general sobre la práctica traductora y analiza los
errores y vicios más corrientes, con múltiples ejemplos, de textos traducidos
del alemán al español. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Es obligado decir que no sobran manuales
así de accesibles y ejemplificados de problemas de traducción alemán/español
dirigidos al aspirante a traductor y concebidos, como éste, con la idea de que
aprender a traducir sólo a partir de la teoría es una tarea imposible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> En este manual, la autora presenta los
problemas de traducción más frecuentes, analizados de forma comprensible y que,
además, sorprenderán al lector no iniciado, pues es difícil imaginar que puedan
cometerse errores en la traducción del alemán por culpa, por ejemplo, de
“falsos amigos” léxicos, que todo el mundo supone existen sólo en italiano (el
clásico <i>salire</i> por “salir” por la
traducción correcta “subir”) o en francés (<i>quitter</i>
por “quitar” en vez del correcto “dejar”, “abandonar”, <i>chatte</i>, “chata” por “gata”, etc.), y que demuestran, una vez más,
que las apariencias engañan, y no sólo en las lenguas románicas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Muy ilustrativos resultan también los
ejemplos de puntuación del epígrafe 3.6, <i>La</i>
<i>interrupción incómoda</i> <i>del mensaje</i> y del 3.7 titulado <i>Los signos de puntuación</i> donde, además
del análisis de ejemplos concretos de traducción se ilustra el texto con
errores de nuestra propia lengua con frases sacadas, sin ir más lejos, de
textos periodísticos. Esa “incomodidad” del mensaje –dice la autora-, se
observa en el lenguaje periodístico con bastante frecuencia; como ejemplo,
aporta estas frases sacadas del diario <i>El
País</i>, 27 de marzo 1993, página 19:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">“<i>El candidato del Partido Popular tenía ayer,
por primera vez, aspecto de estar algo cansado</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> “Tener aspecto de algo” es una locución, y
no deben separarse sus elementos. La autora propone la traducción alternativa:
“<i>Ayer por primera vez, el candidato del Partido Popular tenía aspecto de estar
algo cansado</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> En ocasiones, hasta puede producirse un
cambio de sentido en el mensaje, y el ejemplo que ilustra este caso está
también extraído de <i>El País</i>, 21 de
febrero de 1993:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">“<i>El presidente turco trata en Croacia de
impedir la extensión de la guerra</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Según se lee, el presidente turco está
negociando en Croacia para conseguir parar una guerra que se está desarrollando
en otro lugar, mientras que lo que pretendía decirse era que “<i>el presidente
turco trata de impedir la extensión de la guerra en Croacia</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Es decir, que, si bien en la mayoría de
los casos no hay cambio de significado, este tipo de negligencia en el estilo
provoca una cierta incomodidad al lector.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Es interesante también el ejemplo del
mismo problema en un fragmento del <i>Diario
</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">de Moscú</span></i><span lang="ES-TRAD"> de Walter Benjamin como explicación de lo
que ocurre en una traducción donde se separa el verbo de su complemento o se
interrumpen locuciones, o éste que reproducimos, del que se puede llegar a
obtener una lectura más cómoda y ligera para el lector:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">“<i>Ich kaufe bei einem Strassenhändler…eine kleine Puppe, Stanka-Wanka, für Daga ein, haupsächlich um bei dieser
Gelegenheit für mich selbst auch eine zu bekommen</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">(<i>Moskauer Tagebuch</i>, p. 41)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">“<i>A un vendedor callejero le compro…una
muñequita, stanka-wanka, para Daga; sobre todo para, aprovechando la
oportunidad, comprarme yo también una”</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> La autora explica que, interrumpir la
proposición final después de la conjunción hace incómoda la lectura, y propone
la versión: "<i>a un vendedor callejero le compro una muñequita… para Daga, pero
sobre todo aprovecho la oportunidad para comprarme…</i>”, y continúa explicando lo que
ocurre cuando en los incisos se separa el verbo de su complemento, cosa que,
aunque no transgreda las reglas de la gramática, hay que saber hacer con
elegancia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Como puede verse, el manual de esta
profesora de Filología Alemana de la Universidad [Autónoma] de Barcelona, no es
un tratado teórico sobre dificultades lingüísticas y su problemática a la hora
de traducir alemán, sino de cuestiones concretas, específicas, ilustradas y
aclaradas siempre con ejemplos varios, no sólo literarios, sino de disciplinas
diversas o incluso de la lengua corriente, lo cual aumenta el espectro de
lectores, o estudiantes, o estudiosos de la práctica de la traducción a los que
puede perfectamente ir dirigido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Así, el manual aborda, en tres amplios
capítulos, problemas léxicos, sintácticos y estilísticos, y contiene además dos
apéndices interesantes sobre las fuentes utilizadas (donde aparecen, como hemos
indicado ya, citas de los clásicos –Kafka, Fontane-, autores españoles
contemporáneos como Vázquez Montalbán, agencias de prensa –alemanas y
españolas-, revistas, etc.), y una bibliografía básica que recoge los textos de
los que la autora se ha servido para la elaboración del manual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Divertidos, como siempre, los errores
citados en el capítulo titulado <i>Del
diccionario</i> <i>como enemigo</i>
(apartado 2.3 del capítulo segunda: <i>Problemas
léxicos</i>), argumento éste, siempre un tanto delicado para quienes intentamos
que el estudiante no haga militancia del uso del diccionario y sea capaz de
leer su texto traducido –del que es autor- libre del corsé del texto original
alemán y de las equivalencias que le ofrece el diccionario y que, por tanto, le
quitan libertad de ver y buscar en la riqueza de su propia lengua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Como manual, el libro resulta ilustrativo
y de cómoda lectura, amenizado además con tan variados ejemplos extraídos –como
ya dijimos- de tan diversas fuentes, y que presentan problemas inherentes en
general a la actividad de traducir y no a tendencias de un texto específico.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Así se presenta este libro al lector desde
el primero de sus capítulos, donde se comienza por analizar “<i>La operación traductora. Valoración global
de sus dificultades</i>”. El traductor, una vez analizado y comprendido el
texto, se encuentra en una situación parecida a la del autor, y en este sentido
corre los mismos riesgos de cometer errores que cualquier autor, aunque, sobre
este particular no profundiza la autora, ya que el manual no entra en
cuestiones particulares en lo referente al estilo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Esto, en cualquier caso, no impide
recomendar su lectura, no sólo al aspirante a traductor, sino también al
filólogo, pues recoge aspectos lingüísticos en los que, a veces, no se
profundiza lo suficiente en la enseñanza de esta disciplina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD">Violeta Pérez<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">(Publicado
en <i>Hieronymus Complutensis. El mundo de
la Traducción</i>, Números 6-7, 1998. Revista del Instituto Universitario de
Lenguas Modernas y Traductores. Universidad Complutense de Madrid)<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-73876375327492346912014-10-29T12:48:00.001+01:002014-10-29T12:48:43.721+01:00PRESENTACIÓN DEL POEMARIO "CREO EN LA NOCHE", DE ENRIQUE CLARÓS*<br />
<b style="background-color: white; font-family: Arial; font-size: x-large;">Presentación del poemario ''Creo en la noche'', de Enrique Clarós</b><br style="background-color: white; font-family: Arial; font-size: x-large;" /><span style="background-color: white; color: #bbbbbb; font-family: Arial; font-size: xx-small;">Anna Rossell 27/10/2014<br /><br /></span><br />
<table align="left" style="width: 300px;" valign="top"><tbody>
<tr><td bgcolor="#ffffff" valign="top"><img alt="" border="0" src="http://www.acec-web.org/ACEC2K9/Photo/1234-01.jpg" width="300" /><br /><span style="color: #222222; font-family: Arial;">(Foto: @Carme Esteve )</span></td><td valign="top" width="15"> </td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #bbbbbb; font-family: Arial; font-size: xx-small;"><valign top=""><span align="justify" style="color: black; font-family: Arial; font-size: x-small;"></span></valign></span><br />
La presentación del primer poemario de Enrique Clarós,<em>Creo en la noche</em>, fue un gozo, una celebración inolvidable, un disfrute de los que ya no se dan a menudo. Todos los factores implicados tuvieron el protagonismo armonioso que hacen de actos como éste una tarde enriquecedora y auténtica: la presentación, la recitación poética, la interesantísima tertulia con un público devoto y riguroso, un auténtico intercambio emocional y intelectual con el autor.<br /><br />La presentación, a cargo de María de Luis y Anna Rossell, abrió el acto con una reseña biográfica del autor por un lado (María de Luis) y la detallada del poemario (Anna Rossell), que ubicó el libro en la tradición poética histórica con ilustración de las propias palabras del autor, los poemas de Enrique Clarós.<br /><br />El segundo momento de la tarde: la recitación de una muestra de poemas a tres voces -María de Luis, Enrique Clarós y Anna Rossell-, terminó de preparar el ambiente para la tertulia final: el debate con el público. Un público entusiasta, crítico y amante de la tertulia hizo posible un debate emocionante y enriquecedor, que parecía no querer acabarse, del que disfrutamos todos los presentes. Una tarde perfecta.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-37012639434663299672014-10-18T20:45:00.001+02:002014-10-19T19:37:49.200+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (18-10-2014)</b><br />
*<br />
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (18-10-2014)</b><br />
*<br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
*<br />
<b>Català</b><br />
<b>*</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPc6ZmIu7wZlpyV07kaZza9l7q_ITkbCPBqzE9fub24K8tiHXaBOMgAKsVChAGKQkQMVobk3XxlDHr63Ldf__VOxMHE0MUQ3MJdV3nO3E00PgiFzZVNnIQJXgsDhVXLp5OYj6_lbpOe4F/s1600/IMG-20140930-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPc6ZmIu7wZlpyV07kaZza9l7q_ITkbCPBqzE9fub24K8tiHXaBOMgAKsVChAGKQkQMVobk3XxlDHr63Ldf__VOxMHE0MUQ3MJdV3nO3E00PgiFzZVNnIQJXgsDhVXLp5OYj6_lbpOe4F/s1600/IMG-20140930-WA0001.jpg" height="320" width="180" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Anna Rossell (esquerra) amb Xec Marquès i Juanita Coll (juliol 2014) /</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Anna Rossell (izquierda) con Xec Marquès y Juanita Coll (julio 2014)</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>El Masnou, 18-10-2014</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimat Xec,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La teva última
carta toca dos punts fonamentals: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">1) la cruïlla en
què es troba aquell/a que ha de decidir entre la pròpia vida (o la d’altres
éssers estimats) i la seva consciència i <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">2) el tema que
gira entorn d’allò que tu en la teva tesi de llicenciatura anomenaves “consciència
cristològica” i que dius observar en aquelles persones que, coherents amb les
seves creences, accepten fins i tot la mort amb una pau i una tranquil·litat
difícils d’imaginar, com si fos allò més natural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Voldria reprendre
el fil d’ambdòs eixos i relacionar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quant al primer
tema: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Certament qui es
troba davant d’una situació en la qual actuar seguint la pròpia consciència
comporta posar en risc la pròpia vida o la d’éssers estimats ho té molt
difícil. Varem començar a parlar d’això en el marc de l’holocaust i d’aquella
idea de l’Hannah Arendt que es remet al “pare de família” o “petit burgès” per
explicar el que va passar en temps dels nazis. Deixo de banda la consideració
que l’Hannah Arendt segurament pensava que la qüestió de la responsabilitat
familiar va ser, en molts casos, una excusa (no ho diu explícitament). Suposo
que qui es troba en una situació d’aquesta mena el primer que fa
–inconscientment o conscient- és sospesar quin plat de la balança pesa més, si
el del risc o el de la consciència. La decisió que prengui dependrà del grau
del risc i del que pesi la consciència; això vol dir que probablement hi ha un
marge d’actuació i, tornant al marc de què varem partir, el de l’holocaust, cal
recordar que hi va haver gent que sí que se la va jugar i que era pare/mare de
família (però varen ser pocs/ques...).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sempre he pensat
(és clar que no ho he viscut) que deu ser més fàcil arriscar –fins i tot donar-
la pròpia vida que la dels éssers estimats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quant al segon
tema: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Dius que la gent
que viu i mor amb coherència es manifesta tranquil·la i serena “com si al seu
interior no hi hagués cap mena de lluita de consciència, de tensió o de por
davant la por. Hi ha una mena de naturalitat, de pau i de serenor que no deixa
lloc a la por”. I sí, també jo recordo persones així, i també em puc imaginar
prou que la coherència dóna aquesta tranquil·litat i aquesta pau fins en les
situacions més extremes. Però també n’estic segura que la tranquil·litat i la
pau s’esfondrarien davant la sola intuïció que el seu capteniment posés en risc
persones més enllà de si mateixos/es.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però m’ha
interessat molt la teva idea d’un “estat de consciència, que no és el de la
consciència moral que es debat entre el bé i el mal [...]. El no trair aquesta
consciència </span>esdevé
una mena de segona natura humana que fa connatural a la persona el ser ‘bona,
justa, bella’ fins el límit”. Crec entendre que aquesta segona natura humana és
universal, la tindríem tots els éssers humans, amb independència dels valors en
què hem estat educats. I partint d’aquesta base conclous al final de la teva
carta: “entenc que segurament no n’hi ha prou amb una ‘nova educació moral en
els valors’ sinó que el que cal és desvetllar aquella profunditat de l’ésser
humà que en diem espiritualitat. Aleshores no n’hi prou amb trobar aquells
valors que compartim, ens cal retrobar aquella humanitat que compartim més
enllà dels valors”. La consciència que dóna aquesta <i>segona natura humana</i> es allò que tu anomenes “consciència
cristològica”.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest
pensament m’ha semblat molt profund i interessant i em remet a la vella tesi
filosòfica rousseauniana del <i>Bon Salvatge</i>,
segons la qual l’ésser humà és bo per naturalesa i que el que el perverteix és
l’entorn (l’educació)...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Durant
molts anys jo pensava que Rousseau s’equivocava absolutament; la meva idea era
precisament l’absolutament contrària: l’ésser humà és pèrfid per naturalesa i
només l’educació el pot refrenar (reprimir). Amb els anys i per experiència
personal (ja t’he explicat el llarguíssim temps que em vaig sotmetre a
psicoanàlisi) he arribat a la conclusió que ni una cosa ni l’altra: la
naturalesa humana ho és tot en potència; hi cap la bondat i la perversitat; què
es desenvolupi més depèn de la biologia i de l’educació, en proporcions
individualment diferents i difícils de controlar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta
idea teva de la <i>consciència cristològica</i>,
la idea que els humans –tots els humans- compartim una naturalesa bondadosa,
més enllà dels valors que ens ha inculcat l’educació que hem rebut, m’ha
interessat molt, malgrat s’acosta molt a la tesi rousseauniana; però, venint de
tu, que ets molt bon observador i que has viscut en diversos països africans des
de fa anys, crec que li haig de donar una segona oportunitat a Rousseau. Estic
molt d’acord amb tu en això que dius que cal fomentar l’espiritualitat; saps
bé en quin sentit ho dic: cal fomentar-la amb independència de les religions,
o, millor dit, més enllà de les religions (també podríem dir ABANS de les
religions). No és el mateix ser religiós que ser espiritual; ambdós aspectes
poden coincidir, però no tenen per què. I tu ho intueixes quan dius:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Al
mateix temps constatava que el que en diem l’evangelització (o la pastoral:
catequesis, formacions religioses, celebracions) i les problemàtiques
desenvolupades des de la teologia moral no arribaven a dialogar amb aquesta
dimensió de la persona”. I jo hi afegiria: precisament per això, perquè no
arriben a dialogar amb la dimensió més profunda de la persona, han estat i
encara són causa de guerres i enfrontaments. Cal, doncs, anar més enllà de la
religió per anar a trobar la religiositat (sinònim d’espiritualitat). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si
tens raó i la <i>consciència cristològica</i>
és universal, caldria fomentar la religiositat que ens fes recuperar aquesta
consciència, i les religions ja no serien motiu de discòrdia perquè haurien
passat a un segon terme; el que ens uniria seria aquella consciència, i la
religió –fos la que fos- només tindria importància com a forma, una forma
concreta de canalitzar aquesta espiritualitat, que algunes persones adoptarien
i altres no. Com dic, l’essència espiritual de l’ésser humà no té per què
aixoplugar-se en una religió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I si
tens raó, això voldria dir que la <i>consciència
cristològica</i> és connatural a l’ésser humà des que el món és món i l’ésser
humà existeix. Crist i els profetes (també d’altres religions) ho devien intuir
i el que van fer va ser canalitzar, donar expressió normativa a la seva
intuïció d’aquesta consciència. El problema ve quan altres (mal)interpreten Crist
i els profetes edificant suposadament sobre les seves doctrines el que després
acaben sent les religions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I
aquí et deixo el fil, Xec. Escriu aviat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una
abraçada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anna<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">P.D.:
M’interessa això que dius que la consciència és un concepte filosòfic estrany a
les cultures africanes; ho pots explicar una mica més? També m’ha interessat el fatalisme dels cinc autors africans (teòlegs, sociòlegs i
antropòlegs). M’ho pots aclarir?</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (18-10-2014)</b>. </div>
<div class="MsoNormal">
Traducción al <b>español</b> de Anna Rossell</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>El Masnou, 18-10-2014</b> </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Querido Xec, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tu última carta toca dos puntos fundamentales: </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
1) la encrucijada en que se encuentra aquél/la que tiene que decidir entre la propia vida (o la de otros seres queridos) y su conciencia, y </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
2) el tema que gira en torno a lo que tú en tu tesis de licenciatura llamabas "conciencia cristológica" y que dices observar en aquellas personas que, coherentes con sus creencias, aceptan incluso la muerte con una paz y una tranquilidad difíciles de imaginar, como si fuera lo más natural. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quisiera retomar el hilo de ambos ejes y relacionarlos. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En cuanto al primer tema: </div>
<div class="MsoNormal">
Ciertamente, quien se encuentra ante una situación en la que actuar siguiendo la propia conciencia conlleva poner en riesgo la propia vida o la de seres queridos lo tiene muy difícil. Empezamos a hablar de ello en el marco del holocausto y de aquella idea de la Hannah Arendt que se remite al "padre de familia" o "pequeño burgués" para explicar lo que pasó en tiempos de los nazis. Dejo de lado la consideración de que la Hannah Arendt seguramente pensaba que la cuestión de la responsabilidad familiar fue, en muchos casos, una excusa (no lo dice explícitamente). Supongo que quien se encuentra en una situación de este tipo lo primero que hace -inconsciente o conscientemente- es sopesar qué plato de la balanza pesa más, si el del riesgo o el de la conciencia. La decisión que tome dependerá del grado del riesgo y de lo que pese la conciencia; esto significa que probablemente hay un margen de actuación y, volviendo al marco de que partimos, el del holocausto, hay que recordar que hubo gente que sí se la jugó y que era padre/madre de familia (pero fueron pocos/as ...). </div>
<div class="MsoNormal">
Siempre he pensado (claro que no lo he vivido) que debe de ser más fácil arriesgar, incluso dar la propia vida que la de los seres queridos. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En cuanto al segundo tema: </div>
<div class="MsoNormal">
Dices que la gente que vive y muere con coherencia se manifiesta tranquila y serena "como si en su interior no hubiera ningún tipo de lucha de conciencia, de tensión o de miedo ante el miedo. Hay una especie de naturalidad, de paz y de serenidad que no deja lugar al miedo". Y sí, también yo recuerdo personas así, y también me puedo imaginar que la coherencia da esa tranquilidad y esa paz, hasta en las situaciones más extremas. Pero también estoy segura de que la tranquilidad y la paz se derrumbarían ante la mera intuición de que su comportamiento pusiera en riesgo a personas más allá de sí mismos/as. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero me ha interesado mucho tu idea de un "estado de conciencia, que no es el de la conciencia moral que se debate entre el bien y el mal [...]. No traicionar esa conciencia remite a una especie de segunda naturaleza humana que hace connatural a la persona el ser 'buena, justa, bella' hasta el límite". Creo entender que esta segunda naturaleza humana es universal, la tendríamos todos los seres humanos, con independencia de los valores en que hemos sido educados. Y partiendo de esta base concluyes al final de tu carta: "entiendo que seguramente no basta con una 'nueva educación moral en los valores' sino que lo que hay que hacer es desvelar aquella profundidad del ser humano que llamamos espiritualidad. Entonces no basta con encontrar aquellos valores que compartimos, tenemos que reencontrar aquella humanidad que compartimos más allá de los valores ". </div>
<div class="MsoNormal">
La conciencia que da esta segunda naturaleza humana se lo que tú llamas "conciencia cristológica". </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Este pensamiento me ha parecido muy profundo e interesante, y me remite a la vieja tesis filosófica rousseauniana del Buen Salvaje, según la cual el ser humano es bueno por naturaleza y que lo que lo pervierte es el entorno (la educación). .. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Durante muchos años yo pensaba que Rousseau se equivocaba absolutamente; mi idea era precisamente la absolutamente contraria: el ser humano es pérfido por naturaleza y sólo la educación lo puede refrenar (reprimir). Con los años y por experiencia personal (ya te he explicado el larguísimo tiempo que me sometí a psicoanálisis) he llegado a la conclusión de que ni lo uno ni lo otro: la naturaleza humana lo es todo en potencia: cabe la bondad y la perversidad; qué se desarrolle más depende de la biología y de la educación, en proporciones individualmente diferentes y difíciles de controlar. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Esta idea tuya de la <i>conciencia cristológica</i>, la idea de que los humanos -todos los humanos- compartimos una naturaleza bondadosa, más allá de los valores que nos ha inculcado la educación que hemos recibido, me ha interesado mucho, a pesar de que se acerca mucho a la tesis rousseauniana; pero, viniendo de ti, que eres muy buen observador y que has vivido en varios países africanos desde hace años, creo que le tengo que dar una segunda oportunidad a Rousseau. Estoy muy de acuerdo contigo con lo que dices, que hay que fomentar la espiritualidad; sabes bien en qué sentido lo digo: hay que fomentarla con independencia de las religiones, o, mejor dicho, más allá de las religiones (también podríamos decir ANTES de las religiones). No es lo mismo ser religioso que ser espiritual; ambos aspectos pueden coincidir, pero no tienen por qué. Y tú lo intuyes cuando dices: </div>
<div class="MsoNormal">
"Al mismo tiempo constataba que lo que llamamos la evangelización (o la pastoral: catequesis, formaciones religiosas, celebraciones) y las problemáticas desarrolladas desde la teología moral no llegaban a dialogar con esta dimensión de la persona". Y yo añadiría: precisamente por eso, porque no llegan a dialogar con la dimensión más profunda de la persona, han sido y son aún causa de guerras y enfrentamientos. Es necesario, pues, ir más allá de la religión para ir a encontrar la religiosidad (sinónimo de espiritualidad). </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Si tienes razón y la <i>conciencia cristológica</i> es universal, se debería fomentar la religiosidad que nos hiciera recuperar esta conciencia, y las religiones ya no serían motivo de discordia porque habrían pasado a un segundo plano; lo que nos uniría sería aquella conciencia, y la religión -fuera la que fuera- sólo tendría importancia como forma, una forma concreta de canalizar esta espiritualidad, que algunas personas adoptarían y otras no. Como digo, la esencia espiritual del ser humano no tiene por qué guarecerse en una religión. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Y si tienes razón, esto querría decir que la conciencia cristológica es connatural al ser humano desde que el mundo es mundo y el ser humano existe. Cristo y los profetas (también de otras religiones) lo debían intuir y lo que hicieron fue canalizar, dar expresión normativa a su intuición de esta conciencia. El problema viene cuando otros (mal) interpretando a Cristo y a los profetas edifican supuestamente sobre sus doctrinas lo que luego acaban siendo las religiones. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Y aquí te dejo el hilo, Xec. Escribe pronto. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un abrazo, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Anna </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
P.D. : Me interesa eso que dices, que la conciencia es un concepto filosófico extraño a las culturas africanas; ¿lo puedes explicar un poco más? También me ha interesado esto del fatalismo de los cinco autores africanos (teólogos, sociólogos y antropólogos). ¿Me lo puedes aclarar?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-23474166958018942612014-10-11T18:23:00.002+02:002014-10-18T20:50:36.489+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (6-10-2014) /</b><br />
*<br />
<b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (6-10-2014)</b><br />
*<br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
*<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzi_eSyauFCseY6sHtEZpqP5a1sGvqB7zHEaMlxGzgpszb5NLlOxlXWVrUwITKZcRB-584sID12U3n0DIzTbk83bX39grk7aHJJz1Wy7WIi8iHav6C3pCExpwTvTCAWi0UIrpZ2bkov12Q/s1600/P8310006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzi_eSyauFCseY6sHtEZpqP5a1sGvqB7zHEaMlxGzgpszb5NLlOxlXWVrUwITKZcRB-584sID12U3n0DIzTbk83bX39grk7aHJJz1Wy7WIi8iHav6C3pCExpwTvTCAWi0UIrpZ2bkov12Q/s1600/P8310006.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Xec Marquès (dreta) sopant amb amics/gues (agost 2014) /</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Xec Marquès (drecha) cenando con amigos/as (agosto 2014)</span></div>
<b><br /></b>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<b><span lang="CA">Roma, 6 d'octubre 2014</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És veritat que la por
de perdre la vida o de comprometre la dels altres genera una capacitat de
resignació i cobreix d’un sentiment de responsabilitat l’angoixa de saber-se
passiu o renegat quan la coherència amb les pròpies idees demana d’arriscar la
pròpia vida. Els màrtirs ens apareixen com a éssers d’un coratge excepcional i
d’una llibertat d’esperit quasi impossible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però també es veritat
que els que han arriscat la seva vida i han sobreviscut, quan expliquen la seva
experiència, no se senten gens extraordinaris, és com si per a ells la seva
actuació no hagués pogut ser un altra. Expliquen amb molta humilitat la seva
resistència i el seu combat contra la força del mal.<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Durant els exercicis
una nit varem veure una pel·lícula que recrea la revolució de “Los Cristeros” a
Mèxic del 1926 al 1929, quan el govern va promulgar i aplicar tota una seria de
lleis que deixaven l’Església fora de l’espai públic. Hi ha una escena d’un noi
que és fet presoner de l’exèrcit regular i torturat perquè renegui de la seva
fe. El noi serà executat cridant: “Viva Cristo Rei”. Deixant de banda la causa
del martiri, el que vull destacar és que l’escena deixa veure un noi molt
tranquil i serè, com si al seu interior no hi hagués cap mena de lluita de
consciència, de tensió o de por davant la por. Hi ha una mena de naturalitat,
de pau i de serenor que no deixa lloc a la por.<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Trobo que en la
nostra vida hi ha moments que fem opcions (d’una manera més o menys conscient)
que inscriuen en el cor la intel·ligència i la voluntat una mena d’energia, de
capacitat d’acció més enllà d’allò humanament lògic i natural. Un estat de
consciència que no és el de la consciència moral que es debat entre el bé i el
mal i que, en les situacions límit, paralitza la voluntat i genera resignació.
El no trair aquesta consciència esdevé una mena de segona natura humana que fa
connatural a la persona el ser “bona, justa, bella” fins el límit. No cal
arribar al límit del “martiri” perquè aquesta consciencia s’expressi en tota la
seva riquesa. Em ve a la memòria la pel·lícula sobre Gandhi quan està fent la
vaga de fam per aturar la violència entre musulmans i hinduistes. La gent que,
després del genocidi de Ruanda, no guarda en el seu cor cap mena de rancúnia o
ferida que els condueixi a sentiments de revenja o de buit interior.<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el meu treball final de llicenciatura en teologia moral
vaig intentar esbrinar una mica sobre aquesta consciència (més enllà de la
consciència moral) per entendre el repte de la fe cristiana davant els mecanismes
del fatalisme de la “crisi” africana descrits per cinc autors (sociòlegs,
antropòlegs i teòlegs africans). N’hi deia la “consciència cristològica”. Veia
com els autors parlaven d’una crisi profunda, antropològica. Al mateix temps
constatava que el que en diem l’evagelització (o la pastoral: catequesis,
formacions religioses, celebracions) i les problemàtiques desenvolupades des de
la teologia moral no arribaven a dialogar amb aquesta dimensió de la persona.
Apuntava que la tasca de la teologia moral en context africà havia de ser desvetllar
aquest interior profund en el que la persona es defineix a si mateixa i es
decanta per una opció: per la vida i per la promoció de la vida contra totes
les forces i formes de mort. En aquest context la fe no es podia reduir a un
conjunt de preceptes morals o a formar la consciència (concepte filosòfic
estranger a la saviesa africana).<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Bé, no desenvoluparé aquí tot el meu esborrany de tesi.<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si ara faig la projecció a la realitat del món occidental
i a les teories que parlen de la personalitat “líquida” o desvertebrada, entenc
que segurament no n’hi ha prou amb una “nova educació moral en els valors” sinó
que el que cal és desvetllar aquella profunditat de l’ésser humà que en diem
espiritualitat. Aleshores no n’hi prou amb trobar aquells valors que compartim,
ens cal retrobar aquella humanitat que compartim més enllà dels valors.<u1:p></u1:p><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Xec<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL</b> (6-10-2014), traducción al <b>español</b> de Anna Rossell</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Roma, 6 de octubre 2014</b> </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Es verdad que el miedo a perder la vida o a comprometer la de los demás genera una capacidad de resignación y cubre de un sentimiento de responsabilidad la angustia de saberse pasivo o renegado cuando la coherencia con las propias ideas pide arriesgar propia vida. Los mártires se nos aparecen como seres de un coraje excepcional y de una libertad de espíritu casi imposible. </div>
<div class="MsoNormal">
Pero también es verdad que los que han arriesgado su vida y han sobrevivido, cuando cuentan su experiencia, no se sienten nada extraordinarios; es como si para ellos su actuación no hubiera podido ser otra. Cuentan con mucha humildad su resistencia y su combate contra la fuerza del mal. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Durante los ejercicios una noche pudimos ver una película que recrea la revolución de "Los Cristeros" en el México de 1926 al 1929, cuando el gobierno promulgó y aplicó una seria de leyes que dejaban a la Iglesia fuera del espacio público. Hay una escena de un chico que es hecho prisionero por el ejército regular y torturado para que reniegue de su fe. El chico será ejecutado gritando: "Viva Cristo Rey". Dejando de lado la causa del martirio, lo que quiero destacar es que la escena presenta un chico muy tranquilo y sereno, como si en su interior no hubiera ningún tipo de lucha de conciencia, de tensión o de miedo ante el miedo. Hay una especie de naturalidad, de paz y de serenidad que no deja lugar al miedo. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Encuentro que en nuestra vida hay momentos en los que tomamos decisiones (de un modo más o menos consciente) que inscriben en el corazón, la inteligencia y la voluntad una especie de energía, de capacidad de acción más allá de lo humanamente lógico y natural. Un estado de conciencia que no es el de la conciencia moral que se debate entre el bien y el mal y que, en las situaciones límite, paraliza la voluntad y genera resignación. El no traicionar esa conciencia se convierte en una especie de segunda naturaleza humana que hace connatural a la persona el ser "buena, justa, bella" hasta el límite. No es necesario llegar al límite del "martirio" para que esta conciencia se exprese en toda su riqueza. Me viene a la memoria la película sobre Gandhi, cuando está haciendo la huelga de hambre para detener la violencia entre musulmanes e hinduistas. La gente que, tras el genocidio de Ruanda, no guarda en su corazón ningún tipo de rencor o herida que los conduzca a sentimientos de revancha o de vacío interior. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En mi trabajo final de licenciatura en teología moral intenté averiguar algo sobre esta conciencia (más allá de la conciencia moral) para entender el reto de la fe cristiana ante los mecanismos del fatalismo de la "crisis" africana descritos por cinco autores (sociólogos, antropólogos y teólogos africanos). Yo la llamaba "conciencia cristológica". Veía como los autores hablaban de una crisis profunda, antropológica. Al mismo tiempo constataba que lo que llamamos evangelización (o la pastoral: catequesis, formaciones religiosas, celebraciones) y las problemáticas desarrolladas desde la teología moral no llegaban a dialogar con esta dimensión de la persona. Apuntaba que la tarea de la teología moral en contexto africano debía ser desvelar este interior profundo en el que la persona se define a sí misma y se decanta por una opción: por la vida y por la promoción de la vida contra todas las fuerzas y formas de muerte. En este contexto la fe no se podía reducir a un conjunto de preceptos morales o a formar la conciencia (concepto filosófico extraño a la sabiduría africana). </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Bueno, no desarrollaré aquí todo mi borrador de tesis. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Si ahora hago la proyección a la realidad del mundo occidental y a las teorías que hablan de la personalidad "líquida" o desvertebrada, entiendo que seguramente no basta con una "nueva educación moral en los valores" sino que lo que hay que hacer es desvelar aquella profundidad del ser humano que llamamos espiritualidad. Entonces no basta con encontrar aquellos valores que compartimos, tenemos que reencontrar aquella humanidad que compartimos más allá de los valores. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
Xec</div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-26324529322247837172014-10-08T11:21:00.000+02:002014-10-08T11:28:41.268+02:00POESÍA DESDE LA ENTRAÑA*<br />
<div class="MsoNormal">
Cysko Muñoz</div>
<div class="MsoNormal">
<i>El tiempo ya no
importa</i></div>
<div class="MsoNormal">
La Garúa, Santa Coloma de Gramanet, 2014, 90 pp.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUyidsSJUyeeBeFvWTXp7SfFyQ6hoKn9zC9l0JHKf_PgLKqf1y_lLysgynDz-GUHaI_gOZLYiSZwBzKe50v5-0eLd6-rFhlzx-_Mf3eluKBe_IJPFu_hd_055na5B8WGT6lAKc8jWriLvw/s1600/slider_cysko+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUyidsSJUyeeBeFvWTXp7SfFyQ6hoKn9zC9l0JHKf_PgLKqf1y_lLysgynDz-GUHaI_gOZLYiSZwBzKe50v5-0eLd6-rFhlzx-_Mf3eluKBe_IJPFu_hd_055na5B8WGT6lAKc8jWriLvw/s1600/slider_cysko+(1).jpg" height="162" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>por Anna Rossell<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Dividido en tres
partes, <i>Cronología de un comienzo,
Historias del miedo y otras causas</i> y <i>Cronología
de una despedida</i>, este poemario de Cysko Muñoz (Barcelona, 1976) es la
crónica de la lucha contra el tiempo, un pulso entre la voz poética y la vida. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La dedicatoria que
abre el libro, <i>A</i> <i>mi padre//por hacer tanto/con tan poco</i>, nos orienta en cuanto al
referente: la figura del padre que despierta en su hijo admiración y respeto
inmensos por su perseverancia y valentía ante los embates de la existencia.
Como él, la voz poética se enfrenta a su propio combate en su trayectoria
vital. De este combate, de las victorias y las derrotas, y de la pelea
constante –sobre todo de ésta última- nos habla el poemario.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="font-weight: normal;">El sujeto poético se presenta a sí mismo como
inconformista con el mundo que conoce y, a modo de declaración programática,
manifiesta su firme intención de cambiarlo. Ya en el primer poema, que encabeza
el título <i>Cronología de un comienzo</i>,
como si de su propio nacimiento se tratara, afirma: <i>Hace tiempo ya que escribo/para desordenarles el nombre/a las cosas</i>
(<i>El desorden</i>). La primera parte se
inicia con lo que parece ser un estudio topográfico de los obstáculos con que
la voz poética intuye que pueda tropezarse el ser humano en su periplo, la localización
de las trabas que pudieran impedirle vivir con dignidad. Así, en una exhortación
universal, se rebela contra la apatía y el conformismo: <i>No deberíamos permitir/que lo único que nos pase//sea el tiempo.// […]
Deberíamos gritar.// Y reventar a patadas/los sillones</i> (<i>Refugios</i>). Pero inmediatamente el
poemario toma un giro personal que en cada verso deja entrever el desencanto,
el malestar, el dolor y la angustia del sujeto poético, el desengaño ante la
constatación de que lo más precioso es efímero y sucumbe a las embestidas del
tiempo: <i>[…]/porque ya no sé en
qué/esquina está el frigorífico/ni dónde olvidé los recuerdos/ni cómo sonaba el
eco/de los abrazos</i> (<i>A cuestas</i>), o
bien: <i>Hoy he nacido el día/pensando que
todo se rompe./Todo lo que dejamos en un estante,/encajonado.//El tiempo lo
quiebra//[…]//[…] las promesas,//los cuidados.//</i>, sin embargo intuye una
posibilidad de salvación, pues prosigue: <i>Si
no se mueve, se rompe</i> (<i>Pedazos</i>). Con
todo, el dolor del alma atormentada que se desnuda en los poemas -<i>Mi dolor, como/ropa tendida/en una calle […]
para que todos lo vean/para que entiendan/que hace frío</i> <i>[…]</i> (<i>Tendiendo
cometas</i>)- manifiesta una tenue esperanza, la llama que con insistencia se
nos exhorta a mantener viva, la advertencia de que el mayor enemigo de la
armonía, de lo más entrañable, es el inmovilismo, el abandono, la desidia: <i>Deberá llegar la paz/un día,/desabrochar los
botones/y respirar hondo […]//detener/la prisa y la angustia,/asfaltar de calma
las calles/inundar los pulmones de aire//y para que no se quede/varada el
alma//andar</i> (<i>Deberá llegar</i>). Hay
en los poemas de Cysko Muñoz<i> </i>una incitación
a vivir con determinación, la advertencia de que poner cortapisas a los
influjos externos por temor, para autopreservarse, es no vivir, de que la vida
es riesgo y está reñida con <i>Mi plan para
ordenar/el mundo</i> (<i>Mi absurdo plan</i>):
<i>[…]/juégate al 7 negro/las tiritas de una
vida/pierde el miedo a perder/y con la carne en carne viva//dobla la
apuesta//rompe el tablero//o siéntate a
mirar/como/te pasan los días por delante// y como llegas tarde/a tu
propia vida</i> (<i>Al 7 negro</i>). O bien:
<i>[…]//Que a la ilusión/le gusta andar
descalza/y bailar desnuda/hasta convencernos/de que nos tenemos que volver a
enarbolar.//Que es en nuestro pecho/ donde se ocultan las raíces/del arco
iris/y que el sol brilla más fuerte/para quien deja sus puertas//de par en par</i>
(<i>Ojos de ballena</i>). El miedo a la
muerte espiritual por mano propia es recurrente: <i>[…]//He gritado sobre una silla/y no me ha escuchado nadie que/yo
también me dejé morir.//He gritado que necesito//hoy//saciar esta sed de mí/que
tengo.</i> <i>[…]</i> (<i>En los espejos</i>). O bien: <i>[…]//me
repite que no se puede aprender/a ser original/que deje de inventarme
escondites/si quiero ser de verdad/[…]//Me persigue el muerto</i> (<i>El muerto</i>)<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="font-weight: normal;">El sujeto poético expresa un anhelo vehemente de
autenticidad, una búsqueda del yo, que se encuentra como conclusión a partir de
la autocrítica. En un diálogo de la voz poética consigo misma se descubre el
aprendizaje de que la clave de la seguridad está en la propia persona: <i>Andas a la deriva/buscando una pupila/ que
acierte en ti.//Y aprenderás/más tarde de lo que quisieras//que sólo tú//eres
tierra firme</i> (<i>Sólo en ti</i>). La
misma idea se manifiesta en el plano literario, claramente extrapolable: <i>Me paso el día buscando versos/y las
palabras se ríen de mí/[…]//y me descubro/espiando a otros poetas,[…]//Y
entonces me doy cuenta de/que yo no puedo escribir/como ellos.//Que yo no puedo
escribir/como nadie./Que yo sólo sé escribir/si soy yo/quien se asoma y se
incendia/en el/borde/del poema</i> (<i>Poética
etílica</i>). El poemario es testimonio de la escritura como herramienta para
la autoobservación, la autocensura y el autoconocimiento<i>: […]//Los días como hoy//tan raros//me quitan el hambre//debo masticar
muy bien/para no atragantarme//con mi parte de culpa</i> (<i>Mirándome</i>).<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="font-weight: normal;">Si bien el sujeto poético dirige la mirada en
primera línea hacia sí mismo, en algunos momentos también observa el mundo para
reprobarlo. Así cuando se lamenta por las deshumanizadoras consecuencias de la
aceleración en lo cotidiano o por la desespiritualización a la que aboca el
consumismo: <i>Dónde queda el alma/si esta
vorágine no/tiene ya costas. […]//Dónde queda el verbo,[…]/si mutilamos un te
quiero/en teléfonos frenéticos […]//Dónde queda el latido,/si se busca en las
bolsas/de los centros comerciales/o en las prisas de los/pasos de peatones […]</i>
(<i>Tiempos extraños</i>). O como cuando
caracteriza la escuela como el lugar donde le programan a uno para la muerte en
vida: <i>Vivir en esta jaula de peces
vestidos con traje gris […]/Entregar el aliento de tu vida, cuarenta horas a la
semana</i> (<i>La escuela</i>) y se subleva
con distancia irónica contra los lemas que supuestamente han de garantizarnos
el éxito: <i>Protege bien/tus
intereses/todos los que te rodean/se quieren aprovechar de ti […]//-no te
muestres, no te exhibas-//[…]</i> (<i>Divide
y vencerás</i>)<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="font-weight: normal;">A modo de homenaje a quien es su referente en la
vida, Muñoz cierra el libro con una serie de poemas en recuerdo de su padre <i>que no se rindió nunca</i> (<i>Profecía</i>) y al que ve desvencijado por
la vejez y la enfermedad: <i>[…] Los dientes
sin tenaza//desarmados.//Los ojos derramándose/en el vértice del sueño[…]</i> (<i>Sala de espera</i>); <i>Conozco la sombra/negra y espesa/que han dejado en sus ojos/los
narcóticos</i> (<i>Los grillos</i>), pero ni
en los peores momentos vencido, jamás vencido: <i>[…]/Derrame cerebral</i>/<i>Ni el
cáncer de huesos/ni su puta madre//le iban/a decir a él/lo que tenía que hacer </i>(<i>Ni una derrota</i>). Y concluye, en
agradecimiento a su legado: <i>[…]//Las
manos de mi padre/nacieron ya viejas/cultivadas entre/fanegas de injusticia/y
de miseria/pero siempre supieron/plantarle cara a las lágrimas/con un golpe en
la mesa//[…]//Las manos de mi padre están en mí</i> (<i>Las manos de mi padre</i>).<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<strong><span style="font-weight: normal;">Cysko Muñoz es una de las voces emergentes en los
últimos años en el Slam Poetry de Barcelona (España). </span></strong>Dirige el micro abierto poético Periferic Poetry Sant Boi y
actualmente conduce, además, junto con Marc García, el Llobregat Slam Poetry
con sede en Sant Boi y El Prat del Llobregat<strong><span style="font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">, “u</span></strong><span style="background: white; color: #141823;">na
competición poética, un combate de boxeo a golpe de versos”, que se organiza
periódicamente en el Baix Llobregat, en la que los/las participantes se miden
ante un público-jurado, que selecciona a los/las mejores. Este tipo de poesía,
larga (tres minutos) y rebelde, que se recita de memoria y tiene un elevado
componente teatral, forma parte ya de los escenarios poéticos urbanos en todo
el mundo y gana cada vez más adeptos entre un público de todas las edades. </span><strong><span style="font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<strong><span lang="CA" style="font-weight: normal;">© </span></strong><b>Anna
Rossell</b></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-16390117832637390642014-09-27T13:12:00.001+02:002014-09-27T13:18:32.971+02:00LA POESÍA DE ANNA ROSSELL*<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 20.2859992980957px;">Josep Anton Soldevila ©</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1zpw7As1Row84bS1QugMMs5RYx56CaHgHYRwp9WyzS7ugBqsmcwdxVdA7yuFLDIDw2D3A_qA3lOMGBBLLmPzoTerCQFFGJgGojFx4bItaqv8dEQaD-J_Utdgo8H1nYzJN1k0ZOIqZZDI/s1600/Soldevila,+Josep+Anton(2.5x2).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #993322; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration: none;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1zpw7As1Row84bS1QugMMs5RYx56CaHgHYRwp9WyzS7ugBqsmcwdxVdA7yuFLDIDw2D3A_qA3lOMGBBLLmPzoTerCQFFGJgGojFx4bItaqv8dEQaD-J_Utdgo8H1nYzJN1k0ZOIqZZDI/s1600/Soldevila,+Josep+Anton(2.5x2).jpg" height="160" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; background: rgb(255, 255, 255); border: none; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; padding: 8px; position: relative;" width="200" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fue en el transcurso de un recital, en el marco de <st1:personname productid="la Semana" w:st="on">la Semana</st1:personname> de <st1:personname productid="la Poes■a" w:st="on">la Poesía</st1:personname> de Barcelona de mayo de 2011 cuando oí a Anna Rossell leyendo el poema <i>Todesfuge</i>, de Paul Celan. Yo sabía de la existencia de este célebre poema sobre el Holocausto, pero nunca lo había leído y mucho menos, oído recitar. Anna lo hizo, primero en alemán y luego en su propia traducción al español. Quedé tan impresionado por su manera de decirlo, que casi no me hizo falta escuchar la versión española para entenderlo de pies a cabeza, y digo esto en todos sus sentidos y acepciones, porque me estremeció física y anímicamente.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; background: rgb(255, 255, 255); box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; color: #333333; float: right; margin-left: 1em; padding: 8px; position: relative; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsX4cJHScVQDexK8e4gUK0_6UFBNp_BIywcXwKAOhV5v3M648q3sBUdgcLqckjqUgx8nwuMxttkRq4z9NXZEbWG5sQpL3VI1Nh2JNKMF-7DGzz5RPLXyeTHRKu1eEXUau1dxh00G4EkuQ/s1600/Rossell+Ibern,+Anna+(5x5).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; color: #993322; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-decoration: none;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsX4cJHScVQDexK8e4gUK0_6UFBNp_BIywcXwKAOhV5v3M648q3sBUdgcLqckjqUgx8nwuMxttkRq4z9NXZEbWG5sQpL3VI1Nh2JNKMF-7DGzz5RPLXyeTHRKu1eEXUau1dxh00G4EkuQ/s1600/Rossell+Ibern,+Anna+(5x5).jpg" height="200" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0980392) 0px 0px 0px; background: transparent; border: none; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.0980392) 0px 0px 0px; padding: 0px; position: relative;" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12px; text-align: center;">Anna Rossell</td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entonces hacía poco, menos de un año, que acababa de leer su libro de poemas, <i>La ferida en la paraula</i> (<i>La herida en la palabra</i>) y no tenía la impresión de que su contenido, su esencia o razón, tenía mucho que ver con poemas como aquel. Puedo decirlo con seguridad, porque conservo las palabras con las que le expresé mi opinión:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Estimada Anna, he leído tu poemario –la prosa la dejo para más adelante– y quería compartir contigo así, ‘au pié levé’, que dicen los franceses, las impresiones que me ha producido. Y digo impresiones y no impresión porque son varias las recibidas, no en vano se trata de varios libros en un volumen (es cierto sin embargo, que también nosotros somos varias personas en un volumen...).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He encontrado la pincelada impresionista mezclada con la meditación filosófica. Algo aparentemente contradictorio y que en el libro se convierte en extrañamente natural. También tu viaje (y digo viaje y no lucha...) constante entre la ciudad de la razón y la de la emoción, sin renunciar a ninguno de ambos paisajes. La clarividencia de la verdad envuelta en ternura y una contención serena al poner palabras a los sentimientos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero como dicen las palabras de T.S. Eliot: <i>‘Sólo por la forma, la norma / pueden las palabras o la música alcanzar / la calma / como un jarrón chino / se mueve perpetuamente en su serenidad’</i>. Todo esto que dices no sería poesía si no fuera por cómo lo dices. En este libro el maridaje de fondo y forma es perfecto, te felicito sinceramente.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La emoción a la que hacía referencia en mi comentario se decantaba hacia una concepción puramente lírica de la poesía, si bien algo me debía tambalear en el razonamiento, cuando me decidí a terminarlo con esta frase:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Y decir que sí, que en el mundo hay todavía lugar para la esperanza, la ilusión no es vana. Por eso la poesía y los poetas y el compartir y nombrar.”<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quizás un presentimiento, más allá de mi precipitado juicio, me decía que había algo más en aquella poesía tan diversa del libro: una honda desesperación por la condición humana, por los abismos de una condición humana, que rezumaba sin terminar de flotar en algunos de los poemas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Así, el argumento de este primer libro giraba en torno a tres ejes, que después se han confirmado como los grandes temas de la poesía de Anna Rossell: la emoción íntima, el viaje y el dolor de la humanidad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A veces encontramos poemas donde estos elementos aparecen aislados de los otros dos, único, como en este poema donde la emoción nos corta el aliento:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTOIWlOcdSHTIuhLn4cBnRIo6hojfbnvHiZ517LFMwxPVS_qDuIVCFeIa0NanH35lOhJeYaYhisJo97IPjOV8DQtLjpT3qrFDS3vLQkkHUSN7nLCAjonCsSc0BDdrUgl1UBEBQoVpfpA/s1600/TAPA+-+La+herida+en+la+palabra+(A.Rossell).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; color: #993322; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-decoration: none;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTOIWlOcdSHTIuhLn4cBnRIo6hojfbnvHiZ517LFMwxPVS_qDuIVCFeIa0NanH35lOhJeYaYhisJo97IPjOV8DQtLjpT3qrFDS3vLQkkHUSN7nLCAjonCsSc0BDdrUgl1UBEBQoVpfpA/s1600/TAPA+-+La+herida+en+la+palabra+(A.Rossell).jpg" height="320" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; background: rgb(255, 255, 255); border: none; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; padding: 8px; position: relative;" width="200" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></i>
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Se nos ha parado el tiempo,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">te has ido,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y ahora<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">–cuando toda relación deviene vana e inútil–,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">soy consciente de que hemos hecho<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la ruta sin encontrarnos.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Y ahora sólo me quedan el silencio<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="font-size: 11pt;">y la nada.</span></i><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(de su libro <i>La herida en la palabra</i>)<i><o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El viaje, dentro de un libro que es todo él una crónica:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cinta hace el camino, clara<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y polvorienta, en medio, un baobab; un hombre<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="font-size: 11pt;">yace sobre un banco, bajo un árbol frondoso</span></i><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(de su libro <i>Cuaderno de Malí</i>)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dolor de la humanidad, reflejado en el horror nazi:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hay una mujer que no se mueve<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en el camastro. Tiene la mirada fija<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en la pared y un mechón de pelo largo<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y grasiento sobre el labio entreabierto.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Parece que respira sutilmente aún,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pero ya está muerta.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(de su libro <i>Birkenau - La pradera de los abedules</i>, inédito)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En otros momentos, los elementos se mezclan, de la misma manera que en la propia vida, y entonces nos da versos que combinan la conmoción personal con la profundidad filosófica, utilizando unas estructuras casi sálmicas, a la manera de un texto bíblico. Como asimismo emplea Celan en el <i>Todesfuge </i>que hemos citado al principio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Esto lo vemos claramente en muchas de las estrofas de su libro <i>Us deixo el meu llegat per si algún dia...</i> (<i>Os dejo mi legado por si un día...</i>), todavía inédito:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">¿Quién adiestra las mentes de los<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">inocentes? ¿Quién se erige en juez de un<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">igual?, ¿quién? ¿Quién condena pateras a<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la muerte?, ¿quién? ¿Quién persigue por gusto de<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">perseguir? ¿Quién dispara por gusto de<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">disparar? ¿Quién levanta muros y cierra las<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">fronteras al desesperado? ¿Quién lo entrega a<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la tierra de la muerte? ¿Nadie lo sabe?<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">¿Lo sabe alguien? ¿Lo sabemos<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> todos?<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">o en este otro, donde es la técnica de la repetición de palabras en oraciones diferentes y consecutivas la que crea el efecto de salmo:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cuerpo no es mi cuerpo, sólo ojos,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la arena me aprisiona, me atenaza,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el cuerpo es mi cuerpo, la lengua se<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">desliza apenas lenta por el acre<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y denso vómito viscoso, crujen los dientes,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y el peso, el peso, la losa sobre el<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pecho respirando; más abajo la nada,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el cuerpo es medio cuerpo y es mi cuerpo,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ahogo de aire denso. Dónde estoy,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">donde estoy es oscuro, dónde, dónde<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="font-size: 11pt;">estoy, donde estoy es todo oscuridad.</span></i><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(del libro <i>Us deixo el meu llegat per si algún dia...</i> – <i>Os dejo mi legado por si un día..</i>., inédito)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He citado dos veces a Celan en este comentario sobre la poesía de Anna Rossell porque pienso que hay una conexión innegable entre el espíritu poético y cívico de ambos. El primero vivió el horror en su piel, Anna es capaz de sentirlo y expresarlo vicariamente, como si se transformara en la voz de aquellos que ahora mismo están inmersos en aquel horror. La comunión de sentido acaba siendo comunión también de formas, pues, pese a no ser iguales, las de ambos beben de la misma fuente. Y no por un motivo de imitación, sino sencillamente, de eficacia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Después de esta incursión por el universo poético de Anna Rossell, constatamos –ya que tengo la suerte de conocerla personalmente– que coincide punto por punto con el personal. Se trata de un universo complejo, que en nuestro afán analítico para hacernos comprender hemos reducido a tres elementos y sus combinaciones, pero que, como siempre que intentamos definir, nos deja con la sensación de que no lo decimos todo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avanzamos pues un poco más, tratando de presentar otros aspectos que vayan más allá de la autenticidad –consecuencia de esta relación directa entre vida y poesía– o de las motivaciones que advertimos en sus poemas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hablamos, por ejemplo de las técnicas empleadas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ya hemos dejado claro cuál es la que utiliza para los poemas de reivindicación o denuncia social, una técnica, aprovechamos para decirlo, que la deja a una distancia sideral de la mayoría de los que, con buena intención pero nula sabiduría, perpetran panfletos en vez de poemas. Con su manera de hacerlo, Anna Rossell no sólo dignifica la humanidad de los humillados, sino que establece una paridad entre la solemnidad de la forma y la trascendencia del hecho expuesto.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En contraste, cuando nos fijamos en aquellos poemas en los que surge el yo poético, nos encontramos con un panorama absolutamente distinto. Aquí la solemnidad se convierte sencillez y el verso amplio en breve, a veces, brevísimo:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tengo,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">así pues, no soy,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pues soy<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">lo que queda<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">cuando resto lo que<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">yo tengo.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Decir yo<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">es decir<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">soy.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Resta "tengo"<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">al "yo"<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="font-size: 11pt;">para ser.</span></i><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(de su libro <i>La herida en la palabra</i>)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es claro que no en todos la poeta utiliza formas tan esquemáticas, pero me ha parecido mejor poner este ejemplo extremo para ilustrar lo que quería decir: que, para ella, la forma viene condicionada por el fondo y que es capaz de manejarse en cualquier gama de estrofas normativas o inventadas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el caso de los poemas de viaje, el más adecuado, ya que se trata de relatar impresiones que causa lo que se está viendo, será escoger un estilo discursivo, capaz de reproducir en el lector el impacto de la realidad y dejar que las sensaciones los mimen:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit5Xi04cLWenDIrcYQiVqZNdxRn9u_odFttHiMs18Kwp0r6HaMu2rhOjN65rIIVbOUy9saCDpSthjJFxfMqUSOZ1Wd05Xfd886ElydsZX59bF7Id9piULO_2uT1kJOKUkoRUfEFmNBJz4/s1600/TAPA+-+Cuaderno+de+Mal%C3%AD+(A.Rossell).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; color: #993322; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-decoration: none;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit5Xi04cLWenDIrcYQiVqZNdxRn9u_odFttHiMs18Kwp0r6HaMu2rhOjN65rIIVbOUy9saCDpSthjJFxfMqUSOZ1Wd05Xfd886ElydsZX59bF7Id9piULO_2uT1kJOKUkoRUfEFmNBJz4/s1600/TAPA+-+Cuaderno+de+Mal%C3%AD+(A.Rossell).jpg" height="320" style="-webkit-box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; background: rgb(255, 255, 255); border: none; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.498039) 1px 1px 5px; padding: 8px; position: relative;" width="224" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></i>
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuatro caritas menudas de ojos grandes observan temerosas<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el momento, la más pequeña llora: asusta la piel<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">blanca. Los mayores han terminado ya, empiezan<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">los pequeños, la madre ofrece una papaya gigante<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">a la visita: abarka, abarka, abarka, í ni tié, í ni tié,<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">abarka, abarka, í ni tié.<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">(del libro <i>Cuaderno de Malí</i>)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La poesía de Anna Rossell se despliega así en todos los ámbitos de la vida, en los ciertamente dramáticos y en los aparentemente banales, en el yo íntimo y en el yo relacional. El factor común a todos y cada uno de ellos es su participación activa, su estremecimiento personal en penetrar. Es en este instante que la poeta los hace suyos y acaba por borrar los límites entre lo que afecta al otro y lo que le afecta a ella misma, y le da la voz precisa para expresarlo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El resultado de esto es la belleza de unos versos construidos a la medida del mensaje. Que lo sean cuando es la propia alma la que nos habla no es de extrañar, pues están en correspondencia con la vivencia poética que la origina; que también lo sean cuando nos habla de los paisajes humanos de esta África que tanto ama, ya es más difícil, pero que también ocurra esto cuando nos relata las miserias y los horrores humanos más espantosos, ya forma parte del milagro que llamamos poesía.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Y es que Anna Rossell es poeta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Publicado en <i>RyF, Realidades y Ficciones -Revista literaria</i>-, nº 18, </span></span><b style="font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Septiembre de 2014</span></span></b><b style="font-size: 14px; line-height: 20.2859992980957px;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;"> – Año V, Ciudad de Buenos Aires, Argentina, </span></b><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">ISSN 2250-4281</span></div>
<div>
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-32744149648446243142014-09-15T19:09:00.000+02:002014-09-15T19:09:10.935+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS - ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (15-09-2014) /</b><br />
*<br />
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (15-09-2014)</b><br />
*<br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
*<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>El Masnou,
15-09-2014</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF0I0qm_J8gRNVqqRKcCMyfUgz5LaQN-JeKL8toLpbay_9tJVhvRXVuc6mXvgPB8kWqdSerU7p6NSN3Ed8OgXUlwR7sS10dvMjyoTru3GES-YMGjcpyHQACK8-FZG0_CSbGKTBfJvjvwu3/s1600/Amb+Jos%C3%A9+Luis+Garc%C3%ADa+Herrera+i+Jos%C3%A9+Manuel+Soriano+Degracia+2014-09-05+17.25.04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF0I0qm_J8gRNVqqRKcCMyfUgz5LaQN-JeKL8toLpbay_9tJVhvRXVuc6mXvgPB8kWqdSerU7p6NSN3Ed8OgXUlwR7sS10dvMjyoTru3GES-YMGjcpyHQACK8-FZG0_CSbGKTBfJvjvwu3/s1600/Amb+Jos%C3%A9+Luis+Garc%C3%ADa+Herrera+i+Jos%C3%A9+Manuel+Soriano+Degracia+2014-09-05+17.25.04.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
*</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Anna Rossell amb els poetas José Luis García Herrera (esquerra) i José Manuel Soriano Degracia a l'Ateneu Barcelonès (setembre 2014) / Anna Rossell con los poetas José Luis García Herrera (izquierda) y José Manuel Soriano Degracia (septiembre 2015) </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimat Xec,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">dius que en la
teva lectura del text de l’Hannah Arendt <i>Culpa
organitzada</i> (V. Cartes anteriors) entenies que “<i>la humanitat de la que parla l’Arendt com el sentiment de l’humà que
ens és comú i que ens constitueix en una mena de fraternitat on l’exclusió no
és possible. [...]que la resistència, la indignació i una conseqüent acció
compromesa només pot venir de sentir l’emoció de la meva humanitat ferida,
perquè ferida en la dignitat de l’altre/a, en la meva consciència d’una
humanitat compartida que no entén ni de races, ni de cultures ni cap menyspreu
envers una sola humanitat individualitzada</i>” i que la meva lectura “<i>que segurament és la correcta</i>, <i>diu que la humanitat resistent és aquella
que no perd la consciència del mal que pot produir la naturalesa humana</i>”.<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No, crec que tant
tu com jo hem fet una lectura correcta de la idea d’humanitat de l’Arendt; ella
es refereix a tots dos aspectes, aquest a què tu al·ludeixes: la consciència
que tots els éssers humans participem d’una única responsabilitat envers el que
succeeix als éssers humans, sense exclusió; i també a aquell a què jo em
referia: que els éssers humans –tots, sense fer cap diferència de raça o nació-
som capaços, en potència, de les atrocitats més grans i que només si som
conscients d’aquesta potencialitat nostra podem (potser) prevenir en el futur
cometre altra vegada el que la Història ha demostrat que som capaços de fer.
Assenyalar amb el dit un poble o una nació (el poble jueu, en el cas de la
crucifixió de Crist) o l’alemany (en el cas del genocidi nazi, per exemple),
com tan sovint s’ha fet al llarg de la Història en els cassos de grans matances
i crims contra la Humanitat equival a dir que només un determinat poble, una
determinada nació, és capaç de cometre aquests horrors, equival a dir que un
determinat poble o una determinada nació ho porta “a la sang” o “en la seva
cultura”. I això és un gran error: perquè qui assenyala amb el dit s’exclou com
a potencial criminal, aquell a qui senyala carrega amb la culpa i amb això en
queda eximit qui senyala. Fer-nos conscients –tots/es- que nosaltres mateixos/es
podem ser aquests/es criminals ens posa en estat d’alerta i vigilància. I així
ha de ser. Malauradament, la Història s’ha encarregat de mostrar a bastament que
els papers de víctimes-botxins són intercanviables. Torno a copiar aquí el
paràgraf en el qual Arendt es refereix a aquesta qüestió:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #FFF3DB;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;">“<i>El
apasionamiento de nuestros padres por la humanidad no sólo ignoró
irresponsablemente la así llamada "cuestión nacional", sino que ‑ lo
que es mucho peor ‑ ni siquiera intuyó la trascendencia y lo terrible de la
idea de humanidad y de la creencia judeo‑cristiana de que el género humano
proviene de un único origen. No fue muy agradable tener que enterrar la ilusión
del "salvaje noble" y tener que descubrir que <b>el ser humano también puede ser un caníbal</b>. Desde entonces los
pueblos se han conocido mejor unos a otros, han aprendido cada vez más cosas <b>sobre el alcance de la maldad en el ser
humano</b>. El resultado es que retroceden asustados cada vez más ante la idea
de humanidad y se van convirtiendo cada vez más en posibles presas <b>de las doctrinas racistas que niegan por
principio la posibilidad de la idea de humanidad.</b> Instintivamente intuyen
que <b>en la idea de humanidad</b>, tanto
si se presenta en su dimensión religiosa como humanística, <b>está implícito un compromiso de común responsabilidad que ellos no
quieren asumir</b>. Porque la idea de humanidad, una vez despojada de todo
sentimentalismo, conlleva políticamente una grave consecuencia: que <b>de una u otra forma tenemos que aceptar
nuestra responsabilidad por todos los crímenes cometidos por los hombres y que
los pueblos tienen que asumir su culpa por todos los delitos cometidos por los
pueblos</b>. Sentir vergüenza de pertenecer a la especie humana es la
manifestación, si bien exclusivamente individual y apolítica, de ese modo de
entender las cosas. </i></span><span style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;"><i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #FFF3DB;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;"><i>Políticamente
hablando, <b>la idea de humanidad, de la
que no puede excluirse ningún pueblo y por la que no puede atribuírsele a
ninguno el monopolio de la perversidad, constituye la única garantía de que no
ocurra que una "raza superior", ahora una y después otra, se crea en
la obligación de actuar según la ley natural "del más fuerte" y de
exterminar a las "razas inferiores ineptas para la vida" para</b>
acabar al final de la "era imperialista" moviéndonos en un terreno en
el que los nazis aparezcan como precursores diletantes de una política del
futuro. Hacer una política no imperialista, conservar una convicción no
racista, se hace más difícil cada día porque cada día es más evidente la carga
que la humanidad representa para el ser humano</i>” (Hannah Arendt, <i>Culpa Organizada</i>, 1944) [La
negreta és meva] </span><span style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ja veus com n’era
de lúcida l’Hannah Arendt, i això ho escrivia l’any 1944! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però encara voldria
comentar una observació teva que deriva cap a una reflexió una mica diferent.
Dius:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“<i>L’abominable del nazisme és la indiferència
emocional i la passivitat de la consciència davant la ideologia de la
superioritat de la raça i la justificació del genocidi</i>”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Penso que no va
ser ben bé així; no va ser tant la “indiferència emocional i la passivitat de
la consciencia davant de ...”, sinó una infinita gradació de raons, que crec
que comencen per la por a un munt de coses (o el pànic) i acaben, llavors sí, en
la indiferència emocional”. Però entre mig hi devia haver una infinitud de
matisos. Crec que indiferents emocionals, justificadors/es del nazisme i
convençuts/des de la raça superior no n’hi devia haver tants/es. Certament, la
Història ens ha mostrat que el poble alemany no es va rebel·lar contra el
nazisme; per començar Hitler va arribar al poder en unes eleccions
democràtiques, però a la majoria del poble alemany només se li va manifestar la
seva vertadera cara una mica més tard; llavors els nazis ja havien empresonat
tots/es els/les opositors/es polítics/ques o aquests/es havien fugit a
l’estranger. Aquells/es que eren políticament actius ja no els podien plantar
cara. El gruix del poble alemany que va quedar al país va ser
col·laboracionista més passiu que no pas actiu (fora dels/les que estaven
integrats/des en l’aparell del poder). Llavors, com va ser possible que passés
el que va passar? Tendeixo a pensar que la raó més gran de la passivitat va ser
la por. Això és precisament el que més m’impressiona, perquè llavors em demano:
a quin preu paga la consciència humana la supervivència? A quin preu la
possible pèrdua del teu mitjà de vida? A quin preu l’amenaça de la família? És
una pregunta que em persegueix. Crec que alguna vegada t’he parlat de la novel·la
de Bernhard Schlink, <i>El lector</i>. És
una novel·la que va suscitar força controvèrsia a Alemanya, precisament perquè
toca punts molt sensibles de la “seva culpa”, però és una molt bona novel·la en
tant que la trama està molt ben trobada i aconsegueix fer reflexionar sobre una substancial quantitat de
preguntes relacionades amb tot plegat. I, certament, hi va haver alguns cassos
de ciutadans/es exemplars que s’hi van jugar la pell i van amagar gent
perseguida a casa seva arriscant la seva vida i també la de la seva família, fins
i tot algú -un mestre- que va anar a la càmera de gas amb tot una classe de nens/es
jueus/ves i va morir amb ells/es per no deixar-los/les sols/es, però van ser
excepcions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tant per la meva
professió com per raons d’aquesta responsabilitat arendtniana que no eximeix
ningú, durant molts anys he llegit i m’he confrontat amb aquests fets, he
intentat imaginar-me què hagués fet jo. I no ho sé; se m’encongeix el cor, però
no ho sé i se’m fa difícil imaginar un capteniment heroic en un ambient de
tanta brutalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però potser
hauríem de tornar a reconduir el tema cap allà on tu l’encaminaves: què fer
davant de les atrocitats que es produeixen arreu del món? Nosaltres, els/les
qui no les patim, però que les veiem i som conscients que passen, què podem
fer? Què fem? Què no fem? I, sobre tot, per què? Aquestes són les preguntes que
hem d’encarar ara. I, evidentment, la població que no pateix atrocitats de cap
mena, que només les observa, no es pot comparar amb aquella que, sota el
nazisme, havia de sentir por. La nostra passivitat no és de cap manera deguda a
la por sinó a altres raons, raons que jo intentava desglossar quan et vaig
escriure des de Platja d’Aro. De vegades penso que fem massa poc ús (o gens) de
les Iniciatives de Participació Ciutadana. Si els nostres governs no actuen, ben
segur que hi ha d’haver canals legals, com aquestes Iniciatives, per posar
accions en marxa. Calen ments lúcides que liderin aquestes Iniciatives,
estratègies ben organitzades, voluntats fèrries i perseverança. Però ben segur
que n’hi ha.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com bé dius tu: “<i>potser sí que hem oblidat que no n’hi ha
prou amb un sistema per a fer els homes i les dones millors, sobretot si, en
nom de la neutralitat ètica-moral-religiosa, el sistema renúncia a educar en
valors i a promoure una ciutadania a l’alçada de la globalització produïda pel
liberalisme del capital</i>”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La neutralitat no
es pot confondre amb la laïcitat; els governs s’han de mullar en qüestió de
valors, però aquests valors han de ser universals, uns valors que ha de
compartir una ciutadania que cada vegada és més plural en qüestions culturals i
religioses. Cada vegada més ens cal trobar aquests valors que compartim totes
les cultures del món per a la bona convivència i en aquests ens hem de basar i
en ells hem d’aprofundir. Totes les religions, tots els codis de convivència
social tenen molt en comú. En aquesta base comuna està la nostra força.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una forta
abraçada. Espero la teva resposta des dels teus estudis de Roma, que ben segur
que et faran donar més voltes encara a tots aquests pensaments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anna<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (15-09-2014)</b> Traducción al <b>español</b> de Anna Rossell</div>
<div class="MsoNormal">
*</div>
<div class="MsoNormal">
<b>El Masnou, 15-09-2014</b> </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Querido Xec, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
dices que en tu lectura del texto de Hannah Arendt <i>Culpa organizada</i> (V. Cartas anteriores) entendías "<i>la humanidad de la que habla la Arendt como el sentimiento de lo humano que nos es común y que nos constituye en una especie de fraternidad donde la exclusión no es posible. [...] que la resistencia, la indignación y una consecuente acción comprometida sólo puede venir de sentir la emoción de mi humanidad herida, porque se ha herido la dignidad del/la otro/a, en mi conciencia de una humanidad compartida que no entiende ni de razas, ni de culturas ni ningún menosprecio hacia una sola humanidad individualizada</i>" y que mi lectura "<i>que seguramente es la correcta, dice que la humanidad resistente es aquella que no pierde la conciencia del daño que puede producir la naturaleza humana</i>". </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No, creo que tú y yo hemos hecho una lectura correcta de la idea de humanidad de Arendt; ella se refiere a ambos aspectos, éste al que tú aludes: la conciencia de que todos los seres humanos participamos de una única responsabilidad hacia lo que sucede a los seres humanos, sin exclusión; y también a aquel al que yo me refería: que los seres humanos -todos, sin hacer ninguna diferencia de raza o nación- somos capaces, en potencia, de las atrocidades más grandes y que sólo si somos conscientes de esta potencialidad nuestra podemos (quizás) prevenir en el futuro cometer otra vez lo que la Historia ha demostrado que somos capaces de hacer. Señalar con el dedo a un pueblo o a una nación (el pueblo judío, en el caso de la crucifixión de Cristo) o el alemán (en el caso del genocidio nazi, por ejemplo), como tan a menudo se ha hecho a lo largo de la Historia en los casos de grandes matanzas y crímenes contra la Humanidad equivale a decir que sólo un determinado pueblo, o una determinada nación, es capaz de cometer estos horrores, equivale a decir que un determinado pueblo o una determinada nación lo lleva "en la sangre" o "en su cultura". Y esto es un gran error: porque quien señala con el dedo se autoexcluye como potencial criminal, aquel al que señala carga con la culpa y con ello queda eximido quien señala. Hacernos conscientes -todos/as de que nosotros/as mismos/as podemos ser estos/as criminales nos pone en estado de alerta y vigilancia. Y así debe ser. Desgraciadamente, la Historia se ha encargado de mostrar sobradamente que los papeles de víctimas-verdugos son intercambiables. Vuelvo a copiar aquí el párrafo en el que Arendt se refiere a esta cuestión: </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 243, 219);">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;">“<i>El apasionamiento de nuestros padres por la humanidad no sólo ignoró irresponsablemente la así llamada "cuestión nacional", sino que ‑ lo que es mucho peor ‑ ni siquiera intuyó la trascendencia y lo terrible de la idea de humanidad y de la creencia judeo‑cristiana de que el género humano proviene de un único origen. No fue muy agradable tener que enterrar la ilusión del "salvaje noble" y tener que descubrir que <b>el ser humano también puede ser un caníbal</b>. Desde entonces los pueblos se han conocido mejor unos a otros, han aprendido cada vez más cosas <b>sobre el alcance de la maldad en el ser humano</b>. El resultado es que retroceden asustados cada vez más ante la idea de humanidad y se van convirtiendo cada vez más en posibles presas <b>de las doctrinas racistas que niegan por principio la posibilidad de la idea de humanidad.</b> Instintivamente intuyen que <b>en la idea de humanidad</b>, tanto si se presenta en su dimensión religiosa como humanística, <b>está implícito un compromiso de común responsabilidad que ellos no quieren asumir</b>. Porque la idea de humanidad, una vez despojada de todo sentimentalismo, conlleva políticamente una grave consecuencia: que <b>de una u otra forma tenemos que aceptar nuestra responsabilidad por todos los crímenes cometidos por los hombres y que los pueblos tienen que asumir su culpa por todos los delitos cometidos por los pueblos</b>. Sentir vergüenza de pertenecer a la especie humana es la manifestación, si bien exclusivamente individual y apolítica, de ese modo de entender las cosas. </i></span><span style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;"><i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="background-color: #fff3db; font-family: Georgia; font-size: 10pt;">Políticamente hablando, <b>la idea de humanidad, de la que no puede excluirse ningún pueblo y por la que no puede atribuírsele a ninguno el monopolio de la perversidad, constituye la única garantía de que no ocurra que una "raza superior", ahora una y después otra, se crea en la obligación de actuar según la ley natural "del más fuerte" y de exterminar a las "razas inferiores ineptas para la vida" para</b> acabar al final de la "era imperialista" moviéndonos en un terreno en el que los nazis aparezcan como precursores diletantes de una política del futuro. Hacer una política no imperialista, conservar una convicción no racista, se hace más difícil cada día porque cada día es más evidente la carga que la humanidad representa para el ser humano</i><span style="background-color: #fff3db; font-family: Georgia; font-size: 10pt;">” (Hannah Arendt,</span><span style="background-color: #fff3db; font-family: Georgia; font-size: 10pt;"> </span><i style="background-color: #fff3db; font-family: Georgia; font-size: 10pt;">Culpa Organizada</i><span style="background-color: #fff3db; font-family: Georgia; font-size: 10pt;">, 1944)</span> [La negrita es mía] </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ya ves cuán lúcida era Hannah Arendt, ¡y esto lo escribía en 1944! </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero todavía quisiera comentar una observación tuya que deriva hacia una reflexión un poco diferente. Dices: </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
"<i>Lo abominable del nazismo es la indiferencia emocional y la pasividad de la conciencia ante la ideología de la superioridad de la raza y la justificación del genocidio</i>" </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pienso que no fue exactamente así; no fue tanto la "<i>indiferencia emocional y la pasividad de la conciencia ante ...</i>", sino una infinita gradación de razones, que creo que empiezan por el miedo a un montón de cosas (o el pánico) y terminan, entonces sí , en la "<i>indiferencia emocional</i>". Pero entre medio debía haber una infinidad de matices. Creo que indiferentes emocionales, justificadores/as del nazismo y convencidos/as de la raza superior no habría tantos/as. Ciertamente, la Historia nos ha mostrado que el pueblo alemán no se rebeló contra el nazismo; para empezar Hitler llegó al poder en unas elecciones democráticas, pero a la mayoría del pueblo alemán sólo se le manifestó su verdadera cara un poco más tarde; entonces los nazis ya habían metido en la cárcel a todos/as los/las opositores/as políticos/as o éstos/as habían huido al extranjero. Aquellos/as que eran políticamente activos ya no podían hacerles frente. El grueso del pueblo alemán que quedó en el país fue colaboracionista, más pasivo que activo (excluyendo a los/las que estaban integrados/as en el aparato del poder). Entonces, ¿cómo fue posible que pasara lo que pasó? Tiendo a pensar que la razón de más peso de la pasividad fue el miedo. Esto es precisamente lo que más me impresiona, porque entonces me pregunto: ¿a qué precio paga la conciencia humana la supervivencia? ¿A qué precio la posible pérdida de su medio de vida? ¿A qué precio la amenaza de la familia? Es una pregunta que me persigue. Creo que alguna vez te he hablado de la novela de Bernhard Schlink, <i>El lector</i>. Es una novela que suscitó bastante controversia en Alemania, precisamente porque toca puntos muy sensibles de "su culpa", pero es una buena novela en tanto que su trama está muy bien urdida y consigue hacer reflexionar sobre una sustancial cantidad de preguntas relacionadas con todo ello. Y, ciertamente, hubo algunos casos de ciudadanos/as ejemplares que se jugaron la piel y escondieron gente perseguida en su casa arriesgando su vida y también la de su familia, incluso alguien -un maestro- que fue a la cámara de gas con todo una clase de niños/as judíos/as y murió con ellos/as por no dejarlos/las solos/as, pero fueron excepciones. </div>
<div class="MsoNormal">
Tanto por mi profesión como por razones de esta responsabilidad arendtniana que no exime a nadie, durante muchos años he leído y me he confrontado con estos hechos, he intentado imaginarme qué hubiera hecho yo. Y no lo sé; se me encoge el corazón, pero no lo sé, y se me hace difícil imaginar un comportamiento heroico en un ambiente de tanta brutalidad. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Pero quizás deberíamos volver a reconducir el tema hacia donde tú lo encaminabas: ¿qué hacer ante las atrocidades que se producen en todo el mundo? Nosotros, los/las que no las sufrimos, pero que las vemos y somos conscientes de que pasan, ¿qué podemos hacer? ¿Qué hacemos? Qué no hacemos? Y, sobre todo, ¿por qué? Éstas son las preguntas que debemos encarar ahora. Y, evidentemente, la población que no sufre atrocidades de ningún tipo, que sólo las observa, no se puede comparar con aquella que, bajo el nazismo, debía de sentir miedo. Nuestra pasividad no es de ninguna manera debida al miedo sino a otras razones, razones que yo intentaba desglosar cuando te escribí desde Playa de Aro. A veces pienso que hacemos demasiado poco uso (o nada) de las Iniciativas de Participación Ciudadana. Si nuestros gobiernos no actúan, seguro que debe de haber canales legales, como estas Iniciativas, para poner acciones en marcha. Se necesitan mentes lúcidas que lideren estas Iniciativas, estrategias bien organizadas, voluntades férreas y perseverancia. Pero seguro que las hay. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Como bien dices tú: "<i>quizás sí que hemos olvidado que no basta con un sistema para hacer a los hombres y a las mujeres mejores, sobre todo si, en nombre de la neutralidad ética-moral-religiosa, el sistema renuncia a educar en valores y a promover una ciudadanía a la altura de la globalización producida por el liberalismo del capital</i>". </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La neutralidad no puede confundirse con la laicidad; los gobiernos han de mojarse en cuestión de valores, pero estos valores deben ser universales, valores que debe compartir una ciudadanía que cada vez es más plural en cuestiones culturales y religiosas. Cada vez más nos hace más falta encontrar estos valores que compartimos todas las culturas del mundo para la buena convivencia y en estos nos debemos basar y en ellos debemos profundizar. Todas las religiones, todos los códigos de convivencia social tienen mucho en común. En esta base común está nuestra fuerza. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un fuerte abrazo. Espero tu respuesta desde tus estudios de Roma, que seguramente te harán dar más vueltas todavía a todos estos pensamientos. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
Anna</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-38851316124832987942014-09-10T10:52:00.000+02:002014-09-10T14:13:37.048+02:00ADÉU I FINS SEMPRE, MONTSERRAT*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbX4N7_hJBs6YCEfN9ADHTUXh4H4POSmBsAtnGg21U8N1EhyphenhyphendJdH-Wx57ZCYK1L8mkdAHt8k2ClIg_hcPE_oeMahVq3Zic906LgvBC0qUdsQ9YjM18LC6s45dZKl42f6IFT5Lj65uSARob/s1600/Montserrat+Abell%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbX4N7_hJBs6YCEfN9ADHTUXh4H4POSmBsAtnGg21U8N1EhyphenhyphendJdH-Wx57ZCYK1L8mkdAHt8k2ClIg_hcPE_oeMahVq3Zic906LgvBC0qUdsQ9YjM18LC6s45dZKl42f6IFT5Lj65uSARob/s1600/Montserrat+Abell%C3%B3.jpg" /></a></div>
<br />
Ens ha deixat la nostra poeta. Aquest últim juliol encara varem dedicar-li un homenatge al <i>Festival de Poesia des dels Balcons</i>, a Riba-Roja d'Ebre. Com no podia ser d'altra manera, si no és que la salut l'hi hagués impedit, ella hi era. I tots/es la varem gaudir. Ens va regalar la seva poesia, les seves paraules -que ella tant estimava-, el seu optimisme, la seva força, la seva ferma voluntat de lluita, la seva simpatia, la seva humanitat, la seva convicció pels objectius que s'ho mereixen, la seva profunda estimació de la vida: "<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>Visc i torno / a reviure / cada poema, / cada paraula. / Estimo tant / la vida / que la faig meva / moltes vegades</i>.” (<i>El blat del temps</i>).</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;">L'amic i organitzador de la gran trobada poètica <i>Poesia des dels Balcons</i>, Josep Mª Viñes, va suggerir que alguns/es dels/les poetes presents al recital li traduïssim aquest poema a diferents llengües. Per bé que, finalment, no varem poder llegir les nostres traduccions perquè la Montserrat va haver de retirar-se més d'hora, les nostres traduccions van quedar fetes. Jo em vaig encarregar de l'alemanya:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>Ich lebe und erneut</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>erlebe</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>jedes Gedicht,</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>jedes Wort.</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>Ich liebe das Leben</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><i>sosehr,</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14.2857141494751px; line-height: 18.7919979095459px;"><i>daß ich es mir eigen mache.</i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14.2857141494751px; line-height: 18.7919979095459px;"><i>Viele Male</i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14.2857141494751px; line-height: 18.7919979095459px;"><i><br /></i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14.2857141494751px; line-height: 18.7919979095459px;">(Montserrat Abelló, <i>das Weizen der Zeit</i>)</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, Georgia, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.7919998168945px; text-align: justify;">Ens deixa la seva obra, el seu record, el seu mestratge. No és poc. Gràcies, Montserrat.</span><br />
<br />
Amb motiu de l'homenatge de Riba-Roja li vaig bastir aquests poemaes, a base d'un grapat dels seus:<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Un
dia rere l’altre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">quantes
vegades vaig sentir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">aquelles
paraules que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">en
sospesar-les<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">em
semblaven buides.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Tenies
en el blat del temps<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">tanta
mesura cansada, d’ordis<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">daurats
sense sol<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i de
paraules mutilades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">No
t’esmunyis contra el vent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">I
encara que el cor t’esclati<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">mira
tothom cara a cara<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i
sentiràs com et reneix<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">fort
i altiu un nou coratge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">No
t’esmunyis contra el vent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;">Fes teu aquest desig.</span></div>
<span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="background-color: white;">I endinsa't al</span><span class="apple-converted-space"><b> </b></span><span style="background-color: white;">cor</span><span class="apple-converted-space"><b> </b></span></span></div>
<span lang="CA">
<span style="background: white;"></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="background: white;">de les paraules:</span></span></div>
<span lang="CA"><span style="background: white;">
</span><o:p></o:p></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Tan
sols la paraula nua<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">la
teva, mai la d’un altre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">la
que reflecteix una vida.</span><span lang="CA" style="color: #333333; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<address style="background: white; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: Georgia; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></address>
<br />
<address style="background: white; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;">(</span><span style="background-color: transparent; font-family: Georgia; font-size: 12pt;">© </span><span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;"><b>Anna
Rossell</b>, </span><span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt;">Matèria primera: Montserrat Abelló I</span><span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;">)</span></address>
<address style="background: white; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;">*</span></address>
<address style="background: white; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;">*</span></address>
<address style="background: white;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10pt; font-style: normal;"><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Trobar-te
sola, sense paraules.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">El
vent m’embolcalla<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">amb
remolins de mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Què
és això<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">que
vull dir?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">La
veu em penja<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">en la
fosca. I tota jo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">em
sostinc, com per miracle,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">entre
ombres inútils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Sóc
plena de dolor<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">de
records que em reclamen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i és
inútil que m’esforci<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">a
oblidar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Cadascú
ha de tenir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">la
seva cambra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i un
pati blau<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">on
passejar els seus dubtes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Plantar
sobre la terra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">els
peus. Ja no tenir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">por.
Sentir com puja<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">la
saba, amunt, amunt.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Lluny
sento avui la fressa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">dels
camins<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i
respiro la pau<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">d’aquest
saber-me retornada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">I em
veig a mi mateixa diferent,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">batejada
de nou per aquest<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">dia
de sol que ara comença.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">I ja
no sabré si aquell ahir<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">haurà
esdevingut l’avui<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">on em
costa reconèixer-me.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Al
capdavall<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">el
començament<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">i la
fi són<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">una
mateixa cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">(</span><span style="font-size: 12pt;">© </span><b style="font-size: 10pt;">Anna Rossell</b><span style="font-size: 10pt;">, </span><i style="font-size: 10pt;">Matèria primera: Montserrat Abelló II</i><span style="font-size: 10pt;">)</span></div>
</span></address>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-86932083054305874082014-09-08T14:58:00.001+02:002014-09-08T17:23:15.175+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (8-9-2014) /</b><br />
<b>*</b><br />
<b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (8-9-2014)</b><br />
*<br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
*<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b>Roma, 8 de setembre 2014</b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gs4Rr0yrr-qdfhjkAJPxaGHrFqmLnCSfHtN8CNllxE4AReLPzSk7dTSC4L4OfeWmBJ7IZpksMJoirYzQRuUN1zgi9e0vuyHW-DbwAAKop5b3l5dtwCRPpMfueGGtNukLj8JP4buNGW1g/s1600/IMG_0889.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gs4Rr0yrr-qdfhjkAJPxaGHrFqmLnCSfHtN8CNllxE4AReLPzSk7dTSC4L4OfeWmBJ7IZpksMJoirYzQRuUN1zgi9e0vuyHW-DbwAAKop5b3l5dtwCRPpMfueGGtNukLj8JP4buNGW1g/s1600/IMG_0889.JPG" height="240" width="320" /></a></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Xec Marquès i Anna Rossell en un restaurant de Mercadal -Menorca- (juliol 2014) /</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Xec Marquès y Anna Rossell en un restaurante de Mercadal -Menorca- (julio 2014)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">*</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<i><span lang="CA">La idea d’humanitat, entesa com a consciència que l’ésser humà –la
naturalesa humana- és capaç dels crims més abominables; és, per tant,
universal. Només si assumim aquesta realitat podem estar previnguts/des i
(potser) evitar cometre nosaltres mateixos/es aquests crims. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En la meva
lectura entenia la humanitat de la que parla l’Arendt com el sentiment de
l’humà que ens és comú i que ens constitueix en una mena de fraternitat on
l’exclusió no és possible. L’abominable del nazisme és la indiferència
emocional i la passivitat de la consciència davant la ideologia de la superioritat
de la raça i la justificació del genocidi. Entenia que la resistència, la
indignació i una conseqüent acció compromesa només pot venir de sentir l’emoció
de la meva humanitat ferida, perquè ferida en la dignitat de l’altre/a, en la
meva consciència d’una humanitat compartida que no entén ni de races, ni de
cultures ni cap menyspreu envers una sola humanitat individualitzada. I en
tots els genocidis i altres drames provocats per “l’hominis lupus” hi trobem
persones amb biografies molt diverses anant a la contra de la ideologia que
margina, exclou o elimina un membre de la humanitat comuna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La teva lectura,
que entenc ara i que segurament és la correcta, diu que la humanitat resistent
és aquella que no perd la consciència del mal que pot produir la naturalesa
humana. Aquesta consciència permet de traçar una frontera entre la consigna
assassina de qualsevol fanatisme perquè la reconeix com a MAL i el santuari de
la pròpia consciència que escull el BÉ.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I es veritat, és
allà on el mal s’ha difós de tal manera que sembla impossible no participar-hi
per activa o per passiva que persones ben diferents han revelat una humanitat, una
consciència, una llibertat i una voluntat que semblaven impossibles. I el mal
que s’ha fet sang i injustícia en totes les cultures i societats que composen
el nostre món i que l’han composada des dels orígens revela que hi ha un bé,
una bondat, una solidaritat que pertanyen al més profund de la naturalesa
humana i que això és el millor i això és ser humà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ens hem acostumat
a dir que l’ordre de la democràcia, dels drets humans (la cultura i la història
que fonamenta l’anomenat occident) és el menys dolent dels sistemes. I potser
sí que hem oblidat que no n’hi ha prou amb un sistema per a fer els homes i les
dones millors, sobretot si, en nom de la neutralitat ètica-moral-religiosa, el
sistema renúncia a educar en valors i a promoure una ciutadania a l’alçada de
la globalització produïda pel liberalisme del capital. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I al final de
tots els dolors, com revela molt bé la novel·la <i>Mi año de asesino</i> [de Friedrich Christian Delius], els supervivents
de la residència del BÉ.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-09-2014) -</b>Traducción al <b>español</b> de Anna Rossell-</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Roma, 8 de septiembre 2014</b> </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La idea de humanidad, entendida como conciencia de que el ser humano -la naturaleza humana- es capaz de los crímenes más abominables; es, por tanto, universal. Sólo si asumimos esta realidad podemos estar prevenidos/as y (quizás) evitar cometer nosotros mismos/as estos crímenes. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En mi lectura entendía la humanidad de la que habla Arendt como el sentimiento de lo humano que nos es común y que nos constituye en una especie de fraternidad donde la exclusión no es posible. Lo abominable del nazismo es la indiferencia emocional y la pasividad de la conciencia ante la ideología de la superioridad de la raza y la justificación del genocidio. Entendía que la resistencia, la indignación y una consecuente acción comprometida sólo puede venir de sentir la emoción de mi humanidad herida, porque está herida la dignidad del/la otro/a, en mi conciencia de una humanidad compartida que no entiende ni de razas, ni de culturas ni ningún menosprecio hacia una sola humanidad individualizada. Y en todos los genocidios y otros dramas provocados por el "hominis lupus" encontramos personas con biografías muy diversas yendo a la contra de la ideología que margina, excluye o elimina un miembro de la humanidad común. </div>
<div class="MsoNormal">
Tu lectura, que entiendo ahora y que seguramente es la correcta, dice que la humanidad resistente es aquella que no pierde la conciencia del daño que puede producir la naturaleza humana. Esta conciencia permite trazar una frontera entre la consigna asesina de cualquier fanatismo porque la reconoce como MAL y el santuario de la propia conciencia que escoge el BIEN. </div>
<div class="MsoNormal">
Y es verdad, es allí donde el mal se ha difundido de tal manera que parece imposible no participar por activa o por pasiva donde personas muy diferentes han revelado una humanidad, una conciencia, una libertad y una voluntad que parecían imposibles. Y el daño que se ha hecho sangre e injusticia en todas las culturas y sociedades que componen nuestro mundo y que la han compuesto desde los orígenes revela que hay un bien, una bondad, una solidaridad que pertenecen a lo más profundo de la naturaleza humana y que esto es lo mejor y eso es ser humano. </div>
<div class="MsoNormal">
Nos hemos acostumbrado a decir que el orden de la democracia, los derechos humanos (la cultura y la historia que fundamenta el llamado occidente) es el menos malo de los sistemas. Y puede que sí que hayamos olvidado que no basta con un sistema para hacer a los hombres y a las mujeres mejores, sobre todo si, en nombre de la neutralidad ética-moral-religiosa, el sistema renuncia a educar en valores y a promover una ciudadanía a la altura de la globalización producida por el liberalismo del capital. </div>
<div class="MsoNormal">
Y al final de todos los dolores, como revela muy bien la novela <i>Mi año de asesino</i> [de Friedrich Christian Delius], los supervivientes de la residencia del BIEN.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-42380590117371638642014-09-02T18:04:00.002+02:002014-09-10T14:01:14.825+02:00IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (EL MASNOU, 2014)*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglSqTObs6clccWsPFxxkUrccyMGbXWgA1jCo6YGKSSEZD7KPzg4a4BL6hPgmsEICSwUfCC1Kl5LQk-jsCeKcy0-qkQjG0cLx59jPy6HeVD60DKhKC62rpVEIFXPKxVoKdwvFHASa8H_JZN/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglSqTObs6clccWsPFxxkUrccyMGbXWgA1jCo6YGKSSEZD7KPzg4a4BL6hPgmsEICSwUfCC1Kl5LQk-jsCeKcy0-qkQjG0cLx59jPy6HeVD60DKhKC62rpVEIFXPKxVoKdwvFHASa8H_JZN/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" height="125" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><b>Dilluns / Lunes, 08-09-2014</b></span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><b><br /></b></span>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><b>COMENCEM A LES 21 h / EMPEZAMOS A LAS 21 h</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, lucida grande, tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><b>A la guingueta La Xankla (El Masnou-Ocata) / En el chiringo La Xankla (El Masnou-Ocata)</b></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Programació / Programación:</b></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">“6 en raya. Poesía a tiros”: </span></div>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">Dante Alarido, Cysco Muñoz, Jaume Muñoz, Mag Màrquez, Aleix Todotormentoso, Esteve Bosch de Jaureguízar, Abel Paisaje </span></div>
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">
</span>*<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">Gran Fi de Festa / Gran Fin de Fiesta:</span><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"> </span></div>
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">Micròfon obert per a tots/es els/les poetes i els/les músics que hi vulguin participar, en la llengua que vulguin</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">*</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">Micrófono abierto para todos/as los/as poetas i los/as músicos/as que quieran participar, en la lengua que deseen</span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.920000076293945px;">*</span><br />
<span style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, lucida grande, tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 17.9200000762939px;">I algunes fotos / Y algunas fotos:</span></span><br />
<span style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, lucida grande, tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 17.9200000762939px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXEVoIW-bA65353oMtgdv_yuzQaKGTWfqOfxv8Rey3I9i7nhzQUOlI5_9tHF8M92J7uXLIBzJOXyeB1ZHdvGFLusrZjFaP-AGA0EQXrzFGTRPHzaMikx9IEO0yqfBEybXnsew7eRSQRTwE/s1600/P9080004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXEVoIW-bA65353oMtgdv_yuzQaKGTWfqOfxv8Rey3I9i7nhzQUOlI5_9tHF8M92J7uXLIBzJOXyeB1ZHdvGFLusrZjFaP-AGA0EQXrzFGTRPHzaMikx9IEO0yqfBEybXnsew7eRSQRTwE/s1600/P9080004.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Seis en Raya</span> <span style="font-size: x-small;">(d'esquerra a dreta per darrera, Mag Màrquez, Aleix Todotormentoso, Dante Alarido, Esteve Bosch de Jaureguízar, Jaume Muñoz i Abel Paisaje)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcf5OIOm-WDT-tCpyNwTr87QPq8FKAvV-8-8q70GFeW4ykyWi8nYEV7R-HOhrPQnlbt_5-TP-yY4tVMSymgvqRf-ltm3EOdDgaNxjVH2a10B0u5TfiuEPR6nC4beCqdMg7xFig9mWNUiQH/s1600/P9080012.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcf5OIOm-WDT-tCpyNwTr87QPq8FKAvV-8-8q70GFeW4ykyWi8nYEV7R-HOhrPQnlbt_5-TP-yY4tVMSymgvqRf-ltm3EOdDgaNxjVH2a10B0u5TfiuEPR6nC4beCqdMg7xFig9mWNUiQH/s1600/P9080012.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Seis en Raya (d'esquerra a dreta: </span><span style="font-size: x-small;">(d'esquerra a dreta Esteve Bosch de Jaureguízar, Mag Màrquez, Jaume Muñoz, Aleix Todotormentoso, Abel Paisaje i Dante Alarido)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0LGLNHwygiJV8aq4K2n0c-9r4E4ZMnRZGHX0K1rX_zEdxh6aXN2QUtBe00541KFjcjizurHr-PoWmLk5bU6FXbv74m7wXiBaDdQBe9n9I7v0OeBjX-ALXQLpRTj1i-r8Cf64Afo_28xME/s1600/P9080031.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0LGLNHwygiJV8aq4K2n0c-9r4E4ZMnRZGHX0K1rX_zEdxh6aXN2QUtBe00541KFjcjizurHr-PoWmLk5bU6FXbv74m7wXiBaDdQBe9n9I7v0OeBjX-ALXQLpRTj1i-r8Cf64Afo_28xME/s1600/P9080031.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Seis en Raya (d'esquerra a dreta: Mag Màrquez, Jaume Muñoz, Esteve Bosch de Jaureguízar, Aleix Todotormentoso, Abel Paisaje i Dante Alarido)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw66vlWJCZOSJ3n3-74hgGGQy_sTfPOMHMi68ooH0whL7-txtyVyIHESPuGDrL159cJh7aLXMqRLcKYePYJtSZ-2kICZlp1Tdlamarub6UvwMS3Nv_9AJJB-GR5yn210eij27ztH3nXDYs/s1600/P9080032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw66vlWJCZOSJ3n3-74hgGGQy_sTfPOMHMi68ooH0whL7-txtyVyIHESPuGDrL159cJh7aLXMqRLcKYePYJtSZ-2kICZlp1Tdlamarub6UvwMS3Nv_9AJJB-GR5yn210eij27ztH3nXDYs/s1600/P9080032.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Jon Barrena i Mayde Molina</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfnVp3NdhlLCN7UB7Pbhd62petv_ip6WDjzsBxpJtYIvJT4nKQyvupnu4tvFhJNvBjn41luOIDtfQXw8j9pCfBaK32L_iga0UWUtUcjxrxgWXp40LycJmQbAPxyT2Y2vDWQkvyWxMtEPba/s1600/P9080039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfnVp3NdhlLCN7UB7Pbhd62petv_ip6WDjzsBxpJtYIvJT4nKQyvupnu4tvFhJNvBjn41luOIDtfQXw8j9pCfBaK32L_iga0UWUtUcjxrxgWXp40LycJmQbAPxyT2Y2vDWQkvyWxMtEPba/s1600/P9080039.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Jon Barrena (guitarra) i Dani Orviz</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWAC8VPb9JtHZbWt7wGzUpO5bkSaMNnv7Zy-Ra6aOBgYEl2ROCknSSAbic1hyphenhyphenDQXIT5h5GR2zEFoc17mqRGqXxO_1EeKUVdblpB5-9Xz9NFP2FpW_1CH36_etu3sIvWAdwJUVEqYv7mw-6/s1600/P9080043.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWAC8VPb9JtHZbWt7wGzUpO5bkSaMNnv7Zy-Ra6aOBgYEl2ROCknSSAbic1hyphenhyphenDQXIT5h5GR2zEFoc17mqRGqXxO_1EeKUVdblpB5-9Xz9NFP2FpW_1CH36_etu3sIvWAdwJUVEqYv7mw-6/s1600/P9080043.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Mercedes Delclós</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0NPdaD9S0Tk1UxfcD3H07n0NYAMA9NgJd7WwMQPqgRGY8bbpuVHcxMd-udN5cACKlkw2cjNPwTttWyxY4e8m_VFo7xIG9ciS_Cptvde6fRAP6PHZUeHPJ-ifeyUAM0LLuPs0heYKbLIoj/s1600/P9080045.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0NPdaD9S0Tk1UxfcD3H07n0NYAMA9NgJd7WwMQPqgRGY8bbpuVHcxMd-udN5cACKlkw2cjNPwTttWyxY4e8m_VFo7xIG9ciS_Cptvde6fRAP6PHZUeHPJ-ifeyUAM0LLuPs0heYKbLIoj/s1600/P9080045.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Juan Fernández Espín</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCGkVL7v5kTs9gr7hdh7KaFi5UBkt6FozNWcI2OIP8UUCID4flKXslvottQtnktQ0Zpo0UnRbBuWweT8GMMxx2R4kpsPlLSduzSpI7VF8h6g9jScX2_Y-vP01kX4uoBKsqvmPOP5FvhLZ/s1600/P7210007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrCGkVL7v5kTs9gr7hdh7KaFi5UBkt6FozNWcI2OIP8UUCID4flKXslvottQtnktQ0Zpo0UnRbBuWweT8GMMxx2R4kpsPlLSduzSpI7VF8h6g9jScX2_Y-vP01kX4uoBKsqvmPOP5FvhLZ/s1600/P7210007.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Josep Mª Asensio</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUVov5gblg5JzyWrFVY4RFbNug3xJb8VXi7rY3JtWbAA4I_VlXqUbdthC1rmdeNDR-zp2FhBXBV6HfkXFvIZhLocfQFjK-9_tuNyWntpbvrMOmSLOVIvRK9EoyMtLdgYPavLoCN3-BuBZY/s1600/P9080046.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUVov5gblg5JzyWrFVY4RFbNug3xJb8VXi7rY3JtWbAA4I_VlXqUbdthC1rmdeNDR-zp2FhBXBV6HfkXFvIZhLocfQFjK-9_tuNyWntpbvrMOmSLOVIvRK9EoyMtLdgYPavLoCN3-BuBZY/s1600/P9080046.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">José Antonio Llamas Fernández</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSC8PuRpYVp61HaX0CB2zIOoalMnwETLl0wLOM5UEPl0B77zawCjkbaqxHEWHulOMLHN5qobm90W6wLULJUNGFCWw2iTXAtKarq7AzaerwZBB1RQzG8Ttp7TV8OQ-w7npFoTr-Ey9RBu48/s1600/P9080048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSC8PuRpYVp61HaX0CB2zIOoalMnwETLl0wLOM5UEPl0B77zawCjkbaqxHEWHulOMLHN5qobm90W6wLULJUNGFCWw2iTXAtKarq7AzaerwZBB1RQzG8Ttp7TV8OQ-w7npFoTr-Ey9RBu48/s1600/P9080048.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Isa García</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pLDTJ8nzxwO-gHbwww1GwXYlUEkgXnjqHTtnXtcRgeECNIpvklB2eZYAy51iWFwth3EWEhBmQDmDFaK_rVBMUp_DFRJnEWRrg8pYKrtgo8VLyCsTQS53XCn9K3in-8gwchzjP9Z9ElrE/s1600/P9080053.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pLDTJ8nzxwO-gHbwww1GwXYlUEkgXnjqHTtnXtcRgeECNIpvklB2eZYAy51iWFwth3EWEhBmQDmDFaK_rVBMUp_DFRJnEWRrg8pYKrtgo8VLyCsTQS53XCn9K3in-8gwchzjP9Z9ElrE/s1600/P9080053.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Marisa Olivera</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVCoLuWSY-n6w64aO3j4a7oqTNfGVuj_qyrmkls8L37nkXEgTNAMGiIfw48I8gE9HGOOl0XosqRWRyDYAUwPqHNgQjjm7xtedAVj1RA0RsCNcDpTpyNnnBy7WJw2Pv4qYnXLNyFC_TMAMU/s1600/P9080054.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVCoLuWSY-n6w64aO3j4a7oqTNfGVuj_qyrmkls8L37nkXEgTNAMGiIfw48I8gE9HGOOl0XosqRWRyDYAUwPqHNgQjjm7xtedAVj1RA0RsCNcDpTpyNnnBy7WJw2Pv4qYnXLNyFC_TMAMU/s1600/P9080054.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Luisa Gómez Borrell</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQMgYRljjENHgzKxP_Si3VqEWwclil_JaP1Aw-kUFYS8am4HPpNbK5s7BJMD4JgbwS2i6bueOVdOlsbOmp72RSRhRMiQiEMGlaLDDctfLKsD-_B5f82PaC3MJNtnPJR7CNFfwOIjv2L-i/s1600/P9080060.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQMgYRljjENHgzKxP_Si3VqEWwclil_JaP1Aw-kUFYS8am4HPpNbK5s7BJMD4JgbwS2i6bueOVdOlsbOmp72RSRhRMiQiEMGlaLDDctfLKsD-_B5f82PaC3MJNtnPJR7CNFfwOIjv2L-i/s1600/P9080060.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Ramon Bartrina</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv0F2IzvEDP-3gGVWqrx5Uwd9m7v8RCReJ_ybMZXiscD40PFYRVdkrN0YdE3fo7l9VVVnsuaEVPqELko8wWwD9Dt1WmZLTzMCB5wXOQ1bV_1pb3dBqJOffF5_2N_kq3T3kYzKZ5gVEkmWr/s1600/P9080058.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv0F2IzvEDP-3gGVWqrx5Uwd9m7v8RCReJ_ybMZXiscD40PFYRVdkrN0YdE3fo7l9VVVnsuaEVPqELko8wWwD9Dt1WmZLTzMCB5wXOQ1bV_1pb3dBqJOffF5_2N_kq3T3kYzKZ5gVEkmWr/s1600/P9080058.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Mª Àngela Pontnou</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtDuERHFHMAGYGzLYwsjxe0Mea5lgKdbG96GX3a4f5zvwxJCfv9wGQpe0E3Sfr4VD2JI0CpUT8Xf58b-P0Zl4_lZyeE0KP9bZrAuyKP9HIvwceRpf7Xr-TqdUdOXdRIKg9lR1LVugtas5X/s1600/P9080061.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtDuERHFHMAGYGzLYwsjxe0Mea5lgKdbG96GX3a4f5zvwxJCfv9wGQpe0E3Sfr4VD2JI0CpUT8Xf58b-P0Zl4_lZyeE0KP9bZrAuyKP9HIvwceRpf7Xr-TqdUdOXdRIKg9lR1LVugtas5X/s1600/P9080061.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, lucida grande, tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 17.9200000762939px;"><span style="font-size: x-small;">Laia Claver</span></span><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 17.9200000762939px;"> </span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-74991340197222693612014-09-01T12:59:00.001+02:002014-09-02T17:10:05.262+02:00IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (MASNOU-OCATA 2014)*<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqZMNqfycJs0kWlELr6XB4YgUrm2y8-FWKpl5yMFNagX6xGEWzhH2IyQ7VpavqGIy2pSNE4J6GUYx10gg7iZNx255-Xatxda9emgUplfnWwDxjO8lyJD0XkZIc2pMZrontSP2OvVrfXD95/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqZMNqfycJs0kWlELr6XB4YgUrm2y8-FWKpl5yMFNagX6xGEWzhH2IyQ7VpavqGIy2pSNE4J6GUYx10gg7iZNx255-Xatxda9emgUplfnWwDxjO8lyJD0XkZIc2pMZrontSP2OvVrfXD95/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" height="125" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b>Dilluns, 01 de setembre 2014</b><br />
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b>Dante Alarido, Domenikus</b>, <b>Esteve</b> <b>Bosch de Jaureguízar</b>, <b>(amb Oríomí, dúo de música cubana: Alexis
Hechavarría, cantautor, i Marifé Escobar)</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Us esperem a la guingueta La Xankla (l'última de la platja d'El Masnou, venint des de Barcelona)<br />
<br />
I algunes fotos:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK1vnxwb2ZVhjT5lFpwBYstr6CGArmTuiDZ-4dp3Zgew0-J37wR64OWkHUq_nLmz5kc0jft6Bchx-UcKJcFRhQt03Zret-spCdA_02zIqwfLPNfCLv726bhWBxTEcRpD47_cifc9hvXysM/s1600/P9010064.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK1vnxwb2ZVhjT5lFpwBYstr6CGArmTuiDZ-4dp3Zgew0-J37wR64OWkHUq_nLmz5kc0jft6Bchx-UcKJcFRhQt03Zret-spCdA_02zIqwfLPNfCLv726bhWBxTEcRpD47_cifc9hvXysM/s1600/P9010064.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Domenikus</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjew_OHUH2WDhHam5UH04PXy2p90aqJvoolAnrpChuDvC5NcFlYEHT26Jv0oSwTajmoSNsV7IjCtUa_U0kHX4YygJaE_uZkou4aCj-jK7jCFAUCePgRXnaM1HPiBlzPqgfh0rCM_ltZ5-b/s1600/P9010039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjew_OHUH2WDhHam5UH04PXy2p90aqJvoolAnrpChuDvC5NcFlYEHT26Jv0oSwTajmoSNsV7IjCtUa_U0kHX4YygJaE_uZkou4aCj-jK7jCFAUCePgRXnaM1HPiBlzPqgfh0rCM_ltZ5-b/s1600/P9010039.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Esteve Bosch de Jaureguízar</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWbI6vqgxnKY3a6ew27QUsjjddZgoeF9nV27m8NfqJ5-aYF2wHBBLnc49LhM049YoF38o5RUMI6ecpMynx_ie7AM0jSNmIZ-d9Eiu_VVZc1MHMYlHroN05V_psVO69U-9mP_ydhId49zu/s1600/P9010071.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmWbI6vqgxnKY3a6ew27QUsjjddZgoeF9nV27m8NfqJ5-aYF2wHBBLnc49LhM049YoF38o5RUMI6ecpMynx_ie7AM0jSNmIZ-d9Eiu_VVZc1MHMYlHroN05V_psVO69U-9mP_ydhId49zu/s1600/P9010071.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Dante Alarido</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgupFgZc9X9zbHZTad4p0ZzxIac1Xee7ohl2wnSPSvLZIfy71OacCFkSKIoN2QDrUBkD96Nh74SZd45QRJd0ottrv6sC40MdmFu38uN4roAHig-1A7R_uxbwUwiTjIafYHyxc1t1zN_bITX/s1600/P9010055.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgupFgZc9X9zbHZTad4p0ZzxIac1Xee7ohl2wnSPSvLZIfy71OacCFkSKIoN2QDrUBkD96Nh74SZd45QRJd0ottrv6sC40MdmFu38uN4roAHig-1A7R_uxbwUwiTjIafYHyxc1t1zN_bITX/s1600/P9010055.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Moment de complicitat estelar</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFwwG2X4-sVrDMkpWugATIalNmUi5jfrRA8J8VCFvyUeNVxDGIhxjQ3UQrHSrkS2Uj6br33-1vUdnhzOuU4NrjbcPMY4OhyphenhyphenvYVlHV-K8FNIxzPhWtvEJqUIDsbEkD7lf43XNf1DiYJ5Qt/s1600/P9010072.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFwwG2X4-sVrDMkpWugATIalNmUi5jfrRA8J8VCFvyUeNVxDGIhxjQ3UQrHSrkS2Uj6br33-1vUdnhzOuU4NrjbcPMY4OhyphenhyphenvYVlHV-K8FNIxzPhWtvEJqUIDsbEkD7lf43XNf1DiYJ5Qt/s1600/P9010072.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Foto de família</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-52042825962393946382014-09-01T12:54:00.000+02:002014-09-01T13:00:26.618+02:00IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (El Masnou-Ocata 2014)*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxxLG-msHmMZUKztFdPHf-qwrPhB2qdBEzBJGE3yC68Y6dR14tWTzisR1v2MpCfblR_thSkMqBQV7eQ5XPFbuXE_fUAXoR4WT5KfRkQjVu8NIyz3GxkS6Zn7rpmw2g8U8KphoHt9ozx68/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrxxLG-msHmMZUKztFdPHf-qwrPhB2qdBEzBJGE3yC68Y6dR14tWTzisR1v2MpCfblR_thSkMqBQV7eQ5XPFbuXE_fUAXoR4WT5KfRkQjVu8NIyz3GxkS6Zn7rpmw2g8U8KphoHt9ozx68/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" height="125" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: 16.0pt;">Dilluns, 25-08-2014<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b>Salva Soler,</b> <b>Laia Claver Nadal, Vicenç Llorca (amb Salva
Soler, cantautor) (amb la cantant Mª Dolors Belzach Majoral, acompanyada pel
guitarrista JM Mirats Tur)</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
I algunes fotos</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_4SxipX1zeJ8IpXgheDXtQ3UWGb8StmM_eJlMlB34jMwkSfvVarQQg_oRHrKxRIN62iE604WVauEu67AhIC20lSHnfsY-oy70CYqoRVS-sfu7gO2pp5ogT-yrlptqcUxQ62WbV4th-voZ/s1600/P8250098.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_4SxipX1zeJ8IpXgheDXtQ3UWGb8StmM_eJlMlB34jMwkSfvVarQQg_oRHrKxRIN62iE604WVauEu67AhIC20lSHnfsY-oy70CYqoRVS-sfu7gO2pp5ogT-yrlptqcUxQ62WbV4th-voZ/s1600/P8250098.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> Laia Claver</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXlAbrqtUXUQzvEylNur1bLQT49ulvfGQ_YsFSPFIJVClt4fQvLERClEzpX6NPKbV6u021x948whu-P2TFH0_uUG0sC4tfENZoyGMstAbY11H9qVWm4DcGXcz6EwfeY-U6zUZzb_YBhwyF/s1600/P8250106.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXlAbrqtUXUQzvEylNur1bLQT49ulvfGQ_YsFSPFIJVClt4fQvLERClEzpX6NPKbV6u021x948whu-P2TFH0_uUG0sC4tfENZoyGMstAbY11H9qVWm4DcGXcz6EwfeY-U6zUZzb_YBhwyF/s1600/P8250106.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> Vicenç Llorca</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgzi4KOLHnq0lcJNn9hiGQuHB_fOXNpIpKgPQWh6TI10un7Q-PVhdZTQ7r4VO3KgXuaNMt6V6nWu5AdQNyshuHqfi3QC-Y4y7RGvkcfIizlOtWNXsfJRZXU8ps0KH_hnxcAM-uZ0HJua5/s1600/P8250123.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgzi4KOLHnq0lcJNn9hiGQuHB_fOXNpIpKgPQWh6TI10un7Q-PVhdZTQ7r4VO3KgXuaNMt6V6nWu5AdQNyshuHqfi3QC-Y4y7RGvkcfIizlOtWNXsfJRZXU8ps0KH_hnxcAM-uZ0HJua5/s1600/P8250123.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Salva Soler</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawaXIpmTIP7kVWSHiDdAo6vsWsXB4pggn2guctbX3bXRTm3JvhbflFAce88zs-lS4_6krBfKZTilG9Uul47AlBfASijZ_5jVR9hDXnnvAxDAZ51UOvzQ525e8qlpRBVa7VU5o1p6Y2HDf/s1600/P8250138.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiawaXIpmTIP7kVWSHiDdAo6vsWsXB4pggn2guctbX3bXRTm3JvhbflFAce88zs-lS4_6krBfKZTilG9Uul47AlBfASijZ_5jVR9hDXnnvAxDAZ51UOvzQ525e8qlpRBVa7VU5o1p6Y2HDf/s1600/P8250138.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Salva Soler</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBMQM5aEVCp3RKN8gR-maepBVTZ3Y3XY5OirSdkeQHJK5WuWUmtaQd9WX2jSJntLX873ILaIQf0caMyps1SrQDVzFNomBWI7madm1QdgPeb6UQL0gQROy2SvO77zlu68GAE6Aw4-g0OLo/s1600/P8250130.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFBMQM5aEVCp3RKN8gR-maepBVTZ3Y3XY5OirSdkeQHJK5WuWUmtaQd9WX2jSJntLX873ILaIQf0caMyps1SrQDVzFNomBWI7madm1QdgPeb6UQL0gQROy2SvO77zlu68GAE6Aw4-g0OLo/s1600/P8250130.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Mª Dolors Belzach
Majoral i el guitarrista Josep Mª Mirats Tur</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFJN4KHMRhhMWJdGWEyEMXyZ-QAigupm8uGPXmtgItmIfMIgpNJ3HF_hRsyLyM7JJzY6dz_Fv5HzJhFOIGpegdAKNjEZ3iGjKiZN8RkK9vyYxift9pMDzukFfdHrPkDbZvYGo57P145Hp/s1600/P8250112.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFJN4KHMRhhMWJdGWEyEMXyZ-QAigupm8uGPXmtgItmIfMIgpNJ3HF_hRsyLyM7JJzY6dz_Fv5HzJhFOIGpegdAKNjEZ3iGjKiZN8RkK9vyYxift9pMDzukFfdHrPkDbZvYGo57P145Hp/s1600/P8250112.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Públic lletraferit</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-38354028599655355052014-08-22T14:03:00.001+02:002014-08-24T12:31:18.201+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS -</b>http://goo.gl/Q9HLW8-<b> (22-08-2014) /</b></div>
<div class="MsoNormal">
*</div>
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (22-08-2014)</b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>*</b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b></div>
<div class="MsoNormal">
*</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpCA4dRl0_Hka9OTN6argdMkohyphenhyphenxLykNoZKmbzMbwAg1ZTB4NF5CGt6hMn_rLDAiOIseIA4SwdhRRanh7Cq-BQnAvoDJr0Hd2IPOtTkdH3M2U_yEOtrdV4WjQ98g2Ms5O4G2hB3b0avqOa/s1600/Poesia+a+la+Platja+18-08-14+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpCA4dRl0_Hka9OTN6argdMkohyphenhyphenxLykNoZKmbzMbwAg1ZTB4NF5CGt6hMn_rLDAiOIseIA4SwdhRRanh7Cq-BQnAvoDJr0Hd2IPOtTkdH3M2U_yEOtrdV4WjQ98g2Ms5O4G2hB3b0avqOa/s1600/Poesia+a+la+Platja+18-08-14+(1).jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Anna Rossell (al centre amb mocador lila) amb altres poetes a la IV Edició de Poesia a la Platja, El Masnou, estiu 2014 / Anna Rossell (en el centro con pañuelo lila) con otros/as poetas en la IV Edición de Poesía en la Playa, El Masnou, verano 2014)</span><br />
<span style="font-size: x-small;">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Platja d’Aro (Costa Brava), 22-08-2014</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">* </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimat Xec,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">m’agrada molt la
transposició que fas en la teva carta d’algunes de les idees més importants de
l’article d’Hannah Arendt, <i>Culpa
organitzada </i>(1944), als temps actuals. Efectivament, el text d’Arendt gira
en torn de tres eixos fonamentals, que en el seu moment (i encara actualment)
eren (són) força nous: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">1)<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">La idea
que els crims nazis no es deriven del caràcter nacional (o racial) d’un poble
específic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">2)<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">La
idea del caràcter paradigmàtic del “petit burgès” com a fenomen internacional,
que pot fer possible arreu del món el col·laboracionisme –per activa o per
passiva- dels crims endegats per altres individus o per tot un sistema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA">3)<span style="font-size: 7pt;"> </span></span><span lang="CA">La
idea d’humanitat, entesa com a consciència que l’ésser humà –la naturalesa
humana- és capaç dels crims més abominables; és, per tant, universal. Només si
assumim aquesta realitat podem estar previnguts/des i (potser) evitar cometre
nosaltres mateixos/es aquests crims.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> La 1 i la 3 estan connectades i
s’exclouen: si tots els éssers humans</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA"> som </span>criminals en potència, és clar que
cap holocaust, cap genocidi, és el producte d’un determinat caràcter nacional,
sinó que es deu a altres raons, que Arendt orienta a causes socio-econòmiques.<br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">En la teva
transposició dels fets en què es basa Arendt (el terror i el genocidi nazis) als temps actuals tu et bases en la 2 i en la 3, i compares molt encertadament
els crims perpetrats pels nazis amb la col·laboració –per activa, en diversos
graus, i per passiva- </span>d’un infinit
nombre de ciutadans/es, que Hannah Arendt titlla de “petit-burgesos”, moguts
únicament per la protecció i la seguretat de la seva família, amb els crims que
s’esdevenen arreu del món davant de la mirada impassible de milions i milions
de ciutadans/es. [El "petit burgès" de l'Arendt] “és avui el/la
ciutadà/na treballador/a o en atur, el/la jove més o menys diplomat/da, que ja
en té prou amb defensar els seus drets i la seva vida privada, més o menys
enlluernat/da pel consum i les agències de notícies i de comunicació que creen
les opinions i les necessitats necessaris per al bon funcionament del sistema”. </div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Crec que
l’encertes de ple i que la comparació és legítima. La pregunta que planteges al
final: “Quina és aquesta consciència d’humanitat que ens salvarà d’aquesta nova
raça?” convida a pensar que la consciència d’humanitat –el (possible) remei en
el text d’Arendt- s’ha d’adaptar a la nova situació actual, de la mateixa
manera que cal definir de nou, adaptant-la als nostres temps, la “raça” –ara
nova, perquè els temps han canviat- que és la impulsadora dels crims d’ara,
d’aquests que veiem diàriament als mitjans de comunicació, i també dels que no
veiem en aquests mateixos mitjans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I tu mateix ja
inicies el camí de reflexió per trobar la resposta a la teva pregunta quan
dius:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“No sé el que en
pensaria l’Hannah, però sembla que <b>avui</b>,
per a molta gent, <b>hi ha una idea
d’humanitat que ja no protegeix d’una raça superior, que ja no és nacional o
racial i que té forma de nebulosa</b>, com aquests núvols virtuals produïts a
Internet. I contra aquests nous tirans dictadors semblem Quixots” [La negreta
és meva].<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Voldria partir d’aquí
per seguir amb la reflexió, tot intentant comparar què és similar i què ha
canviat (comparació entre la situació que imperava a l’Alemanya dels anys 30 i
40 del segle passat i els nostres dies):<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el cas dels
crims del nacionalsocialisme es tractava de terror planificat per un sistema
relativament concret, els representants del qual es podien identificar
(relativament, perquè era difícil veure’n el grau d’implicació) amb noms i
cognoms. També en el cas del nacionalsocialisme, els crims es varen perpetrar
en una zona amplia però clarament delimitada –sobre tot a Europa central-, de
manera que el terror es produïa més o menys en la mateixa regió on vivien
els/les col·laboracionistes directes i indirectes d’aquests crims; és a dir,
els crims eren o podien ser percebuts directament per la gent que els
protagonitzava i /o els tolerava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el cas dels
crims actuals a què tu fas referència, en canvi, el terror no és sempre
planificat (o no en la mesura que ho va ser el genocidi nazi) i, quan es
planifica, es fa de manera que no ho sembli i, per tant, és percebut com a no
planificat per la gent que el veu succeir. D’altra banda, i també contràriament
a com passava amb els crims nazis, els genocidis, les guerres, les catàstrofes,
les epidèmies ... succeeixen normalment (normalment! -esfereeix la paraula en
aquest context-) prop d’aquells/es que els sofreixen, però lluny de l’entorn
d’aquells/es que podrien intervenir per prevenir-ho, pal·liar-ho o evitar-ho
pel fet que tenen més mitjans per fer-ho –em refereixo a l'així dit Primer
Món-).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A diferència del
que passava en els anys 30 i 40 del segle passat, les notícies s’escampen avui
dia més ràpidament arreu del món i suposadament tenim més informació i, al
menys en teoria, les possibilitats de precaució, pal·liatius i intervenció són
més fàcils. Malgrat això, ens quedem contemplant aquest terror i, com bé dius
tu, o bé reaccionem intervenint militarment –cosa que, com també dius, en
general no fa sinó radicalitzar les posicions- o bé no intervenim o ho fem quan
ja és massa tard (i generalment en funció dels propis interessos i no pas per
eliminar les causes estructurals dels mals que afecten a altres persones). Per
què? Esbrinar-ne les causes és important:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Crec que les
causes són de diferent ordre i no n’estic pas gens segura que esbrinar-les ens
assegurés un correctiu del capteniment humà per millorar el nostre món i evitar
aquest terror, aquestes catàstrofes. El que és ben segur, però, és que, si no
les esbrinem,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">no ho podem ni
intentar. Així doncs, per què, malgrat tanta informació, no ho evitem?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Les (possibles) causes:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">-Hi ha interessos
creats, econòmicament molt poderosos, que ho impedeixen. És evident que
d’aquests no podem esperar cap voluntat de canvi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però per què
aquesta passivitat de la gent de bona fe, que s’horroritza –que ens
horroritzem- davant d’aquests crims i situacions i les deixem passar amb
passivitat?:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-Ho veuen –ho
veiem- horroritzats/des, però no ens toca directament: són coses que s’esdevenen
lluny de nosaltres, no van amb nosaltres o, com que no són al nostre país
creiem que no hi podem fer res. Encara hi ha gent que ho sent així malgrat la
globalització, perquè la intervenció en un país que no és el propi se segueix
percebent com a més dificultosa (o no legítima) per part del ciutadà mig (ja sabem que els
governs poderosos –els EEUU al capdavant- intervenen militarment com i quan
volen allà on sigui).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">-No saben –no
sabem- què fer ni com començar a actuar. Crec que aquesta és una de les
principals causes d’aquesta passivitat. Crec que hi ha una causa fonamental
explicativa: que no sabem on rau(en) el(s) problemes causants del terror o / i
les desgràcies; veiem el terror, la catàstrofe, però no sabem exactament qui o
què el produeix, perquè qui programa el terror ja no és –com en el cas dels
nazis- un sistema format per individus concrets els noms dels quals es podien
identificar més o menys fàcilment, sinó que el sistema ha esdevingut un monstre
de molts caps i molts tentacles, que es presenta al/la ciutadà/na mig/tja com
una nebulosa no identificable. Respecte a això tu afirmes quelcom semblant:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“<b>avui</b>, per a molta gent, <b>hi ha una idea d’humanitat</b> que ja no
protegeix d’una raça superior, que ja no és nacional o racial i <b>que té forma de nebulosa</b>, com aquests
núvols virtuals produïts a Internet. I <b>contra
aquests nous tirans dictadors semblem Quixots</b>”[la negreta és meva].
Contràriament, però, jo penso que el que es percep com una nebulosa no és la
idea d’humanitat, sinó el sistema que provoca el terror: si no es té clar qui
produeix el mal tampoc no podem organitzar accions per evitar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Personalment crec
que la idea d’humanitat actual no és pas diferent (ni necessita ser-ho) de la
idea d’humanitat a què remet Arendt: només si ens fem conscients que la
naturalesa de l’ésser humà pot causar tant de mal, podem ser capaços de
combatre’l i evitar-lo (produir-lo i l’evitar-lo estan en relació dialèctica).
Això segueix essent vàlid, sempre. Tampoc ha canviat gens la passivitat, per
comoditat, de molts/es ciutadans/es que no estarien disposats a canviar res
perquè prefereixen la seva seguretat i comoditat a implicar-se en algun risc o
alguna acció (més que sovint no té a veure amb cap risc, sinó només amb la pura
comoditat); ja hem vist que el “petit burgès” de l’Arendt troba el seu parangó
en la figura de l’aturat/da o petit burgès actual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que canvia
radicalment, però, és la percepció de la complexitat del sistema, contra el que
no podem actuar si no n’identifiquem el(s) cap(s), com si fos una Hidra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Alguns pensadors
han manifestat que aquesta és una tendència en l’evolució del món contra la
qual no hi ha res a fer, i alguns ho deien ja fa molts segles: Thomas Hobbes,
per exemple (S. XVI-XVII) o l’autor i pensador Friedrich Dürrenmatt o el
filòsof Günther Anders al segle passat, entre molts altres. Ho veuen des d’una
òptica pessimista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No és que jo
sigui molt optimista –crec que ningú pot ser-ho a la vista de com van les
coses-, però sí que crec fermament que no podem (ni devem) llençar la
tovallola. També hi ha prou símptomes que indiquen que l’acció humana és prou
capaç de produir beneficis i d’alterar situacions per a bé: Ahir, per exemple,
veia a la televisió un programa de debat sobre el terror que l’Estat Islàmic
està perpetrant contra les minories religioses i ètniques del nord de l’Irak.
Era un programa alemany en el que diversos/es experts/es i implicats/des
debatien amb un fervorós interès sobre què fer davant d’aquesta situació; és a
dir, intentaven escampar la boira d’aquella nebulosa a què em referia abans,
miraven de dibuixar el(s) perfil(s) del(s) cap(s) de l’Hidra, i es platejaven
què havia de fer Alemanya i els ciutadans/es: quines accions concretes i
imminents. Això és un exemple d’esperança, una mostra concreta de com el terror
(que succeeix lluny) toca les consciències de ciutadans/es i polítics/ques, que
viuen a quilòmetres de distància i se senten moguts/des a l’acció per ajudar
d’alguna manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Alemanya
-precisament el país que va portar a terme el nacionalsocialisme- era el
protagonista d’aquest debat i té una llarga tradició de debats similars que, a
més de provocar accions concretes, també creen consciència entre l’audiència.
Jo em pregunto per què la televisió espanyola no ofereix mai aquesta mena de
programes. És clar, doncs, que es poden crear tradicions de concienciació i d'actuació, i que es creen. Les
persones són susceptibles d’educació, tant per al bé com per al mal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Thomas Hobbes
tenía raó quan afirmava que “L’ésser humà és un llop per a l’ésser humà”, però
oblidava dir que també només l’ésser humà pot deixar de ser-ho i que, més enllà
d’això, l’ésser humà pot ser fins i tot un àngel protector de l’ésser humà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta és
l’esperança; en aquesta direcció hem de treballar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I aquí deixo el
meu fil perquè tu el segueixis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un petó gran,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anna<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS -</b>http://goo.gl/Q9HLW8-<b> (22-08-2014)</b>, traducción al <b>español</b> de Anna Rossell</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Platja d'Aro (Costa Brava), 22-08-2014<br />
*<br />
Querido Xec,<br />
<br />
me gusta mucho la transposición que haces en tu carta de algunas de las ideas más importantes del artículo de Hannah Arendt, <i>Culpa organizada</i> (1944), a los tiempos actuales. Efectivamente, el texto de Arendt gira en torno a tres ejes fundamentales, que en su momento (y aún actualmente) eran (son) bastante nuevos:<br />
<br />
1) La idea de que los crímenes nazis no se derivan del carácter nacional (o racial) de un pueblo específico.<br />
<br />
2) La idea del carácter paradigmático del "pequeño burgués" como fenómeno internacional, que puede hacer posible en todo el mundo el colaboracionismo -por activa o por pasiva- de los crímenes perpetrados por otros individuos o por todo un sistema.<br />
<br />
3) La idea de humanidad, entendida como conciencia de que el ser humano -la naturaleza humana- es capaz de los crímenes más abominables; es, por tanto, universal. Sólo si asumimos esta realidad podemos estar prevenidos/as y (quizás) evitar cometer nosotros mismos/as estos crímenes.<br />
<br />
La 1 y la 3 están conectadas y se excluyen: si todos los seres humanos somos criminales en potencia, es claro que ningún holocausto, ningún genocidio, es el producto de un determinado carácter nacional, sino que se debe a otras razones, que Arendt orienta a causas socioeconómicas.<br />
<br />
En tu transposición de los hechos en que se basa Arendt (el terror y el genocidio nazis) a los tiempos actuales tú te basas en la 2 y en la 3, y comparas muy acertadamente los crímenes perpetrados por los nazis con la colaboración -por activa, en diversos grados, y por pasiva- de un infinito número de ciudadanos/as, que Hannah Arendt llama "pequeño-burgueses", movidos únicamente por la protección y la seguridad de su familia, con los crímenes que ocurren en todo el mundo ante la mirada impasible de millones y millones de ciudadanos/as. [El "pequeño burgués" de Arendt] "es hoy el/la ciudadano/a trabajador/a o en paro, el/la joven más o menos diplomado/a, que ya tiene bastante con defender sus derechos y su vida privada, más o menos deslumbrado/a por el consumo y las agencias de noticias y de comunicación que crean las opiniones y las necesidades necesarios para el buen funcionamiento del sistema".<br />
<br />
Creo que das en el clavo y que la comparación es legítima. La pregunta que planteas al final: "¿Cuál es esta conciencia de humanidad que nos salvará de esta nueva raza?", invita a pensar que la conciencia de humanidad -el (posible) remedio en el texto de Arendt- debe adaptarse a la nueva situación actual, de la misma manera que hay que definir de nuevo, adaptándola a nuestros tiempos, la "raza" -ahora nueva, porque los tiempos han cambiado- que es la impulsadora de los crímenes de ahora, de estos que vemos diariamente en los medios de comunicación, y también de los que no vemos en estos mismos medios.<br />
<br />
Y tú mismo ya inicias el camino de reflexión para encontrar la respuesta a tu pregunta cuando dices:<br />
"No sé lo que pensaría Hannah, pero parece que <b>hoy</b>, para mucha gente, <b>hay una idea de humanidad que ya no protege de una raza superior, que ya no es nacional o racial y que tiene forma de nebulosa</b>, como estas nubes virtuales producidos en Internet.<b>Y</b> <b>contra estos nuevos tiranos dictadores parecemos Quijotes</b>"[La negrita es mía].<br />
<br />
Quisiera partir de ahí para seguir con la reflexión, intentando comparar qué es similar y qué ha cambiado (comparación entre la situación que imperaba en la Alemania de los años 30 y 40 del siglo pasado y nuestros días):<br />
<br />
En el caso de los crímenes del nacionalsocialismo se trataba de terror planificado por un sistema relativamente concreto, cuyoss representantes se podían identificar (relativamente, porque era difícil ver el grado de implicación) con nombres y apellidos. También en el caso del nacionalsocialismo, los crímenes se perpetraron en una zona amplia pero claramente delimitada -sobre todo en Europa central-, por lo que el terror se producía más o menos en la misma región donde vivían los/las colaboracionistas directos e indirectos de estos crímenes; es decir, los crímenes eran o podían ser percibidos directamente por la gente que los protagonizaba y/o los toleraba.<br />
En el caso de los crímenes actuales a que tú haces referencia, en cambio, el terror no es siempre planificado (o no en la medida en que lo fue el genocidio nazi) y, cuando se planifica, se hace de manera que no lo parezca y , por lo tanto, es percibido como no planificado por la gente que lo ve suceder. Por otra parte, y también contrariamente a como ocurría con los crímenes nazis, los genocidios, las guerras, las catástrofes, las epidemias ... suceden normalmente (normalmente! -es espeluznante la palabra en este contexto-) cerca de aquellos/as que los sufren, pero lejos del entorno de aquellos/as que podrían intervenir para prevenirlo, paliarlo o evitarlo, debido a que tienen más medios para hacerlo -me refiero al así llamado Primer Mundo-).<br />
<br />
A diferencia de lo que ocurría en los años 30 y 40 del siglo pasado, las noticias se divulgan hoy día más rápidamente en todo el mundo y, supuestamente, tenemos más información y, al menos en teoría, las posibilidades de precaución, de paliativos y de intervención son más fáciles. Sin embargo, nos quedamos contemplando este terror y, como dices tú acertadamente, o bien reaccionamos interviniendo militarmente -cosa que, como afirmas, en general no hace sino radicalizar las posiciones-, o bien no intervenimos o lo hacemos cuando ya es demasiado tarde (y generalmente en función de los propios intereses y no para eliminar las causas estructurales de los males que afectan a otras personas). ¿Por qué? Averiguar las causas es importante:<br />
<br />
Creo que las causas son de diferente orden y no estoy en absoluto segura de que averiguarlo nos asegurara un correctivo del comportamiento humano para mejorar nuestro mundo y evitar este terror, estas catástrofes. Lo que es seguro, sin embargo, es que, si no las averiguamos,<br />
no podemos siquiera intentarlo. Así pues, ¿por qué, a pesar de tanta información, no lo evitamos?<br />
<br />
<b>Las (posibles) causas: </b><br />
<br />
-Hay intereses creados, económicamente muy poderosos, que lo impiden. Es evidente que de estos no podemos esperar ninguna voluntad de cambio.<br />
<br />
Pero ¿por qué esta pasividad de la gente de buena fe, que se horroriza -que nos horrorizamos- ante estos crímenes y situaciones, y las dejamos pasar con pasividad?:<br />
<br />
-Lo ven -lo vemos- horrorizados/as, pero no nos atañe directamente: son cosas que ocurren lejos de nosotros/as, no van con nosotros/as o, como no suceden en nuestro país, creemos que no podemos hacer nada. Todavía hay gente que lo siente así a pesar de la globalización, porque la intervención en un país que no es el propio se sigue percibiendo como más dificultosa (o como ilegítima) por parte del ciudadano medio (ya sabemos que los gobiernos poderosos -los EEUU al frente- intervienen militarmente como y cuando quieren allí donde sea).<br />
<br />
No saben -no sabemos- qué hacer ni cómo empezar a actuar. Creo que ésta es una de las principales causas de esta pasividad. Creo que hay una razón fundamental explicativa: que no sabemos donde reside(n) el (los) problemas causantes del terror o/y las desgracias; vemos el terror, la catástrofe, pero no sabemos exactamente quién o qué los produce, porque quien programa el terror ya no es -como en el caso de los nazis- un sistema formado por individuos concretos cuyos nombres se podían identificar más o menos fácilmente, sino que el sistema se ha convertido en un monstruo de muchas cabezas -una Hidra- y muchos tentáculos, que se presenta al/la ciudadano/a medio/a como una nebulosa no identificable. Respecto a esto tú afirmas algo parecido:<br />
"<b>Hoy</b>, para mucha gente, <b>hay una idea de humanidad que ya no protege de una raza superior, que ya no es nacional o racial y que tiene forma de nebulosa</b>, como estas nubes virtuales producidos en Internet. <b>Y contra estos nuevos tiranos dictadores parecemos Quijotes</b> "[la negrita es mía]. Contrariamente, sin embargo, yo pienso que lo que se percibe como una nebulosa no es la idea de humanidad, sino el sistema que provoca el terror: si no se tiene claro quién produce el mal tampoco podemos organizar acciones para evitarlo.<br />
<br />
Personalmente creo que la idea de humanidad actual no es diferente (ni necesita serlo) de la idea de humanidad a la que remite Arendt: sólo si nos hacemos conscientes de que la naturaleza del ser humano puede causar tanto daño, podemos ser capaces de combatirlo y evitarlo (producirlo y evitarlo están en relación dialéctica). Esto sigue siendo válido, siempre. Tampoco ha cambiado nada la pasividad, por comodidad, de muchos/as ciudadanos/as que no estarían dispuestos a cambiar nada porque prefieren su seguridad y su comfort a implicarse en algún riesgo o alguna acción (más que a menudo no tiene que ver con ningún riesgo, sino sólo con la pura comodidad); ya hemos visto que el "pequeño burgués" de Arendt encuentra su parangón en la figura del parado/a o pequeño burgués actual.<br />
Lo que cambia radicalmente, sin embargo, es la percepción de la complejidad del sistema, contra el que no podemos actuar si no se puede(n) identificar la(s) cabeza(s) de la Hidra.<br />
<br />
Algunos pensadores han manifestado que ésta es una tendencia en la evolución del mundo contra la que no hay nada que hacer, y algunos lo decían ya hace muchos siglos: Thomas Hobbes, por ejemplo (S. XVI-XVII) o el autor y pensador Friedrich Dürrenmatt o el filósofo Günther Anders en el siglo pasado, entre muchos otros. Lo ven desde una óptica pesimista.<br />
<br />
No es que yo sea muy optimista -creo que nadie puede serlo a la vista de cómo van las cosas-, pero sí creo firmemente que no podemos (ni debemos) tirar la toalla. También hay suficientes síntomas que indican que la acción humana es lo suficientemente capaz de producir beneficios y de alterar situaciones para bien: Ayer, por ejemplo, veía en la televisión un programa de debate sobre el terror que el Estado Islámico está perpetrando contra las minorías religiosas y étnicas en el norte de Irak. Era un programa alemán en el que varios/as expertos/as e implicados/as debatían con fervoroso interés sobre qué hacer ante esta situación; es decir, intentaban despejar aquella nebulosa a la que me refería antes, trataban de dibujar el (los) perfil(es) del (las) cabeza(s) de la Hidra, y se planteaban qué debían hacer Alemania y los/as ciudadanos/as: qué acciones concretas e inminentes. Esto es un ejemplo de esperanza, una muestra concreta de cómo el terror (que sucede lejos) toca las conciencias de ciudadanos/as y políticos/as, que viven a kilómetros de distancia y se sienten movidos/as a la acción para ayudar de alguna manera.<br />
Alemania -precisamente el país que llevó a cabo el nacionalsocialismo- era el protagonista de este debate y tiene una larga tradición en debates similares que, además de provocar acciones concretas, también crean conciencia entre la audiencia. Yo me pregunto por qué la televisión española no ofrece nunca este tipo de programas. Es claro, pues, que se pueden crear tradiciones de concienciación y de actuación, y que se crean. Las personas son susceptibles de educación, tanto para el bien como para el mal.<br />
<br />
Thomas Hobbes tenía razón cuando afirmaba que "El ser humano es un lobo para el ser humano", pero olvidaba decir que también sólo el ser humano puede dejar de ser un lobo para el ser humano y que, más allá de eso, el ser humano puede ser incluso un ángel protector del ser humano.<br />
<br />
Ésta es la esperanza; en esta dirección debemos trabajar.<br />
<br />
Y aquí dejo mi hilo para que tú lo sigas.<br />
<br />
Un beso grande,<br />
<br />
Anna </div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-63733373439678402262014-08-19T23:20:00.001+02:002014-08-20T18:42:26.257+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA DEL TEÒLEG i SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (18-08-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (18-08-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
<b>*</b><br />
<b>Ciutadella, 18-08-2014</b><br />
<b>*</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn8ovX04QGR0RfsKlw_p2EEGGKX96u7leW-p5V7HF__HS5QeP8lLsxDy8tlDM6P0QD6N-YLZDlwG2a6RCqc0Lpih_HcZwbJSf6jldmEpT6yCvvJ_mwjYiSQLCEMgEMw-GxmVWc906lCv1w/s1600/IMG_0054.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn8ovX04QGR0RfsKlw_p2EEGGKX96u7leW-p5V7HF__HS5QeP8lLsxDy8tlDM6P0QD6N-YLZDlwG2a6RCqc0Lpih_HcZwbJSf6jldmEpT6yCvvJ_mwjYiSQLCEMgEMw-GxmVWc906lCv1w/s1600/IMG_0054.JPG" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b> </b><span style="font-size: x-small;">Xec Marquès (dreta) amb amics a casa seva de Conakry</span> / </div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Xec Marquès (derecha) con amigos en su casa de Conakry</span></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
Em quedo amb
aquesta reflexió de l’Hannah Arendt (Vegeu l'article de l'autora, <i>Culpa organitzada</i>, en la carta anterior) i des d’ella intento mirar la realitat que
ens ofereixen els mitjans de comunicació i entendre alguns dels meus
sentiments. La primera reflexió és com una mica negativa, com si la “raçasuperior” hagués olorat el perill d’aquesta garantia contra la victòria de l’atrocitat.</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">Negar la idea d’humanitat:
“Instintivamente intuyen que en la idea de humanidad, tanto si se presenta en
su dimensión religiosa como humanística, está implícito un compromiso de común responsabilidad
que ellos no quieren asumir. Porque la idea de humanidad, una vez despojada de
todo sentimentalismo, conlleva políticamente una grave consecuencia: que de una
forma u otra tenemos que aceptar nuestra responsabilidad por todos los crímenes
cometidos por los hombres y que los pueblos tienen que asumir su culpa por
todos los delitos cometidos por los pueblos. Sentir vergüenza de pertenecer a
la especie humana es la manifestación, si bien exclusivamente individual y
apolítica, de ese modo de entender las cosas". <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La idea d’humanitat
és l'única garantia “ [de]que no ocurra que una raza superior, ahora una y después
otra, se crea en la obligación de actuar según la ley natural del más fuerte”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Ellos y
solamente ellos, los que sientan miedo genuino ante la obligada responsabilidad
del género humano, serán dignos de confianza en el momento de luchar sin temor,
sin compromisos y en cualquier lugar, contra las atrocidades que el ser humano
es capaz de cometer”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">Si preguntem als
mitjans de comunicació quines son les atrocitats que l’ésser humà està cometent
avui apareixerien en primer lloc els conflictes més presents als medis, la majoria
dels quals tenen com a actors fanàtics religiosos de confessió islàmica. També
sortirien les atrocitats comeses per l’exèrcit d’Israel a Gaza. Aquest, els
mitjans no el presenten com a fanàtics religiosos sinó com a ultranacionalistes,
també entraria en aquesta categoria el conflicte a Ucraïna. Els primers per
raons de seguretat nacional i del dret a viure en pau, els segons per la
percepció diferent de la identitat nacional en forma d’Estat. En lletra petita
vindrien altres conflictes que duren massa perquè els mitjans de comunicació
s’hi interessin. Però són allà, en “stand by”, per quan no hi hagi altres
notícies o el nombre de morts sigui prou elevat per passar a la una. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després vindrien
les atrocitats sobrevingudes per les calamitats naturals o sanitàries: l’últim
terratrèmol, inundació o sequera, la darrera epidèmia viral..... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ambdues es
retroben en el discurs d’urgència humanitària que justifica l’acció de la
comunitat internacional. En els conflictes deguts a la violència d’exèrcits,
milícies o terroristes, la resposta és de la mateixa mena en forma
d’intervenció militar. En els segons la resposta és en forma d’ajuda humanitària
i de mesures de prevenció i de control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El primer cas
acostuma a generar un nou conflicte o una radicalització de les posicions
fonamentalistes. I al cap d’un temps esclatarà un nou conflicte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el cas de les
calamitats naturals, una vegada resolta la urgència, cadascú a casa seva i fins
a la propera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">La urgència
humanitària, la preservació de la democràcia i de l’economia liberal destil·len
un concepte d’humanitat que és molt lluny d’aquell que fa esfereir quan el que
el sent pren consciència dels milers de morts que cada dia són víctimes de les
democràcies i dels sistemes econòmics herois de la urgència humanitària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">El “petit/
burgès/a” del que parla l’Hannah és avui el/la ciutadà/na treballador/a o en
atur, el/la jove més o menys diplomat/da, que ja en té prou amb defensar els
seus drets i la seva vida privada, més o menys enlluernat/da pel consum i les
agències de notícies i de comunicació que creen les opinions i les necessitats
necessaris per al bon funcionament del sistema. </span>Les atrocitats
dels segle XXI esdevenen aleshores invisibles, o difuses. És com si esdevinguéssim miops i, a sobre, una boira espessa cobreix el món que sofreix. Només de tant
en tant algun esclat de llum prou fort i massiu és perceptible per un poc de
temps i produeix alguna emoció de compassió.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La consciència de
“món”, d’ “humanitat” és, al segle XXI, segurament el més extens de tots els
temps, però la densitat d’aquesta humanitat és tant lleugera que s’evapora en un
sospir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">No sé el que en
pensaria l’Hannah, però sembla que avui, per a molta gent, hi ha una idea
d’humanitat que ja no protegeix d’una raça superior, que ja no és nacional o
racial i que té forma de nebulosa, com aquests núvols virtuals produïts a Internet. I contra aquests nous tirans dictadors semblem Quixots.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: HE; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: HE; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">Quina és
aquesta consciència d’humanitat que ens salvarà d’aquesta nova raça? </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: HE; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">*</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: HE; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;">*</span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: 14.5px; line-height: 16.866666793823242px;"><b>CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (18-08-2014)</b></span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: 14.5px; line-height: 16.866666793823242px;">Traducción al<b> español </b>de Anna Rossell</span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: 14.5px; line-height: 16.866666793823242px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: 14.5px; line-height: 16.866666793823242px;">Ciutadella, 18-08-2014</span></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-size: 14.5px; line-height: 16.866666793823242px;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
Me quedo con esta reflexión de Hannah Arendt (Véase el artículo de la autora, <i>Culpa organizada</i>, en la carta anterior) y desde ella intento mirar la realidad que nos ofrecen los medios de comunicación y entender algunos de mis sentimientos. La primera reflexión es algo negativa, como si la "raza superior" hubiera olido el peligro de esta garantía contra la victoria de la atrocidad. </div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
*</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Negar la idea de humanidad: “Instintivamente intuyen que en la idea de humanidad, tanto si se presenta en su dimensión religiosa como humanística, está implícito un compromiso de común responsabilidad que ellos no quieren asumir. Porque la idea de humanidad, una vez despojada de todo sentimentalismo, conlleva políticamente una grave consecuencia: que de una forma u otra tenemos que aceptar nuestra responsabilidad por todos los crímenes cometidos por los hombres y que los pueblos tienen que asumir su culpa por todos los delitos cometidos por los pueblos. Sentir vergüenza de pertenecer a la especie humana es la manifestación, si bien exclusivamente individual y apolítica, de ese modo de entender las cosas".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La idea de humanidad es la única garantía de “que no ocurra que una raza superior, ahora una y después otra, se crea en la obligación de actuar según la ley natural del más fuerte”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
“Ellos y solamente ellos, los que sientan miedo genuino ante la obligada responsabilidad del género humano, serán dignos de confianza en el momento de luchar sin temor, sin compromisos y en cualquier lugar, contra las atrocidades que el ser humano es capaz de cometer”.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si preguntamos a los medios de comunicación cuáles son las atrocidades que el ser humano está cometiendo hoy, aparecerían en primer lugar los conflictos más presentes en los medios de comunicación, la mayoría de los cuales tienen como actores a fanáticos religiosos de confesión islámica. También saldrían las atrocidades cometidas por el ejército de Israel en Gaza. A éste los medios no lo presentan como fanático religioso sino como ultranacionalista. También entraría en esta categoría el conflicto en Ucrania. Los primeros por razones de seguridad nacional y por el derecho a vivir en paz, los segundos por la percepción diferente de la identidad nacional en forma de Estado. En letra pequeña vendrían otros conflictos que duran demasiado como para que los medios de comunicación se interesen por ellos. Pero están ahí, en "stand by", para cuando no haya otras noticias o el número de muertos sea lo suficientemente elevado como para pasar a primera página.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Después vendrían las atrocidades sobrevenidas por las calamidades naturales o sanitarias: el último terremoto, inundación o sequía, la última epidemia viral... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ambas se reencuentran en el discurso de urgencia humanitaria que justifica la acción de la comunidad internacional. En los conflictos debidos a la violencia de ejércitos, milicias o terroristas, la respuesta es de la misma especie: en forma de intervención militar. En los segundos la respuesta es en forma de ayuda humanitaria y de medidas de prevención y de control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El primer caso acostumbra a generar un nuevo conflicto o una radicalización de las posiciones fundamentalistas. Y al cabo de un tiempo estallará un nuevo conflicto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el caso de las calamidades naturales, una vez resuelta la urgencia, cada cual a su casa y hasta la próxima.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">La urgencia humanitaria, la preservación de la democracia y de la economía liberal destilan un concepto de humanidad que está muy lejos de aquél que causa horror cuando quien escucha toma conciencia de los miles de muertos que cada día son víctimas de las democracias y de los sistemas económicos héroes de la urgencia humanitaria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El/la “pequeño/a burgués/a” del que habla Hannah es hoy el/la ciudadano/a trabajador/a o en paro, el/la joven más o menos diplomado/a, que ya tiene suficiente con defensar sus derechos y su vida privada, más o menos deslumbrado/a por el consumo y las agencias de noticias y de comunicación que crean las opiniones y las necesidades necesarios para el buen funcionamiento del sistema. </span>Las atrocidades del siglo XXI se vuelven entonces invisibles, o difusas. Es como si nos volviéramos miopes y, encima, una niebla espesa cubre el mundo que sufre. Sólo de vez en cuando alguna chispa de luz lo suficientemente fuerte es perceptible por poco tiempo y produce alguna emoción de compasión.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La conciencia de “mundo”, de “humanidad” es en el siglo XXI seguramente la más extensa de todos los tiempos, pero la densidad de esta humanidad es tan ligera que se evapora en un suspiro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span><br />
<span lang="CA">No sé lo que en pensaría Hannah, pero parece que hoy, para mucha gente, existe una idea de humanidad que ya no protege de una raza superior, que ya no es nacional o racial y que tiene forma de nebulosa, como estas nubes virtuales producidas en Internet. Y contra estos nuevos tiranos dictadores parecemos Quijotes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
*<br />
¿Cuál<span style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: 16.866666793823242px;"> es esta conciencia de humanidad que nos salvará de esta nueva raza? </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-82962617613697788232014-08-12T17:01:00.003+02:002014-08-20T19:15:53.881+02:00IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (EL MASNOU, 2014)*<br />
<div style="text-align: center;">
Tots els dilluns de juliol, agost i fins el 8 de setembre (inclòs)</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: 16pt;">Dilluns, 18-08-2014<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Ivan Humanes, Josep
Anton Soldevila, Santiago Tena (amb
Mon Feijóo, cantautora)<br />
<br />
I algunes fotos / Y algunas fotos<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigd02n0XHn70y0pp2Jzk-lcylilDd46FOgHm-xrXdxpGUfV8cksnOlrtKkp7fSoI_NnOEYGd2vTydM1ARAwQWRgDiJjs-p3CxA-yiQsqoMYzSWGyMiL_GCO43jH7jq2B9NFRuOpaWXPim9/s1600/P8180004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigd02n0XHn70y0pp2Jzk-lcylilDd46FOgHm-xrXdxpGUfV8cksnOlrtKkp7fSoI_NnOEYGd2vTydM1ARAwQWRgDiJjs-p3CxA-yiQsqoMYzSWGyMiL_GCO43jH7jq2B9NFRuOpaWXPim9/s1600/P8180004.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Santiago Tena</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAgAgQuZVcW1FBkz224cJnZEosbCrZHozp67ABRq00F0X_oVphyFz9VmW8bTbVDZc_cLSslYlJQnwWWKKkFwMJN4IHIW-siLm32eN1j_X2yYIxYLyqIZ4F7HMEtPV9jSbm_W71AtEgMWha/s1600/P8180016.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAgAgQuZVcW1FBkz224cJnZEosbCrZHozp67ABRq00F0X_oVphyFz9VmW8bTbVDZc_cLSslYlJQnwWWKKkFwMJN4IHIW-siLm32eN1j_X2yYIxYLyqIZ4F7HMEtPV9jSbm_W71AtEgMWha/s1600/P8180016.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Iván Humanes </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oB_3Ab1gMZY2uza8JZJfAzQLjehXHAT4Dad2H_wKTBr4uxxiTWOcVNjmUfuEvjXSIUjW9A4J0ZBjZi25P6HWaX1a6bCkxro_OQEezFmgoP56_t2sVyHCZQ17vn-TR_Pg3iKYsVVwL_3B/s1600/P8180017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_oB_3Ab1gMZY2uza8JZJfAzQLjehXHAT4Dad2H_wKTBr4uxxiTWOcVNjmUfuEvjXSIUjW9A4J0ZBjZi25P6HWaX1a6bCkxro_OQEezFmgoP56_t2sVyHCZQ17vn-TR_Pg3iKYsVVwL_3B/s1600/P8180017.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Josep Anton Soldevil</span>a<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-lfUE-ZZNXfQJ9s4L1CqPs1EyoIFEi8yBRiVVOUOvO0fzWHR6G-LcRIVsfcVAFecIr5Pt0CV9PSz9YsikTrGmIShX45VsYVnLtU0E-WZESeQujKwgY67JmgmyRrwrR39Q251P3sBMt1zo/s1600/P8180020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-lfUE-ZZNXfQJ9s4L1CqPs1EyoIFEi8yBRiVVOUOvO0fzWHR6G-LcRIVsfcVAFecIr5Pt0CV9PSz9YsikTrGmIShX45VsYVnLtU0E-WZESeQujKwgY67JmgmyRrwrR39Q251P3sBMt1zo/s1600/P8180020.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Mon Feijóo </span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4l_qFmJRWf606HAhUyc7ci0REs26_yfGFdNzkx0YcR6-Bvlq-Z94psPPi6axcTg37elbNOvh6i8L7JBRr3PN9QcrP5jSMz7u3rbM1Rw7ujIaLjBn0BHn3FWgZXGE3-P-PAOYCX8YrH03R/s1600/P8180025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4l_qFmJRWf606HAhUyc7ci0REs26_yfGFdNzkx0YcR6-Bvlq-Z94psPPi6axcTg37elbNOvh6i8L7JBRr3PN9QcrP5jSMz7u3rbM1Rw7ujIaLjBn0BHn3FWgZXGE3-P-PAOYCX8YrH03R/s1600/P8180025.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Públic</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxU3wBcKU4WxTeahKuGjYyqz0rFpEqf_A_63XLMHlSNI1kB10Xf3qsfaaijJPxFEdi3r5B7znPvZBzQwdDIdfqSAtffvLSr93GhAeCirvRxHbMf8mYp8gUDKQt5EQg1Y_V3LC7M-6OTdy/s1600/P8180012.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxU3wBcKU4WxTeahKuGjYyqz0rFpEqf_A_63XLMHlSNI1kB10Xf3qsfaaijJPxFEdi3r5B7znPvZBzQwdDIdfqSAtffvLSr93GhAeCirvRxHbMf8mYp8gUDKQt5EQg1Y_V3LC7M-6OTdy/s1600/P8180012.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Públic</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-72999014664842932182014-08-07T18:24:00.000+02:002014-10-08T11:24:02.923+02:00CORRESPONDENCIA ANNA ROSSELL-XEC MARQUÈS (11-05-2011)Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-71983159127113366002014-08-05T21:29:00.002+02:002014-08-07T18:08:46.067+02:00CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (05-08-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (05-08-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
<b>*</b><br />
<b>El Masnou, 05-08-2014</b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFi001IakGhhX1U76tWOPGQvZv7DJNY7tpsvieex17rQYCls1xil7j1Yx1d92KUxnhjm2zXpT81Eqn-yTnzKXW9F-jw8gmHwo_tqLfPQf3q09Sc5WAIWL0nYfmFdYZRLUSckDgd-67cV3/s1600/10272408_10203109413328884_1201541512_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFi001IakGhhX1U76tWOPGQvZv7DJNY7tpsvieex17rQYCls1xil7j1Yx1d92KUxnhjm2zXpT81Eqn-yTnzKXW9F-jw8gmHwo_tqLfPQf3q09Sc5WAIWL0nYfmFdYZRLUSckDgd-67cV3/s1600/10272408_10203109413328884_1201541512_o.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<b><br /></b>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Anna Rossell (esquerra) amb la poeta Mayde Molina (X Trobada de Poetes en Xarxa, abril 2014 / Anna Rossell (izquierda) con la poeta Mayde Molina (X Encuentro de Poetas en Red, abril 2014</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Catalán</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimat Xec,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ja és hora que
tornem a posar en funcionament les neurones i que tornem a les nostres
sovintejades reflexions, darrerament interrompudes pels canvis profunds en la
teva vida a què tu t’has vist sotmès: deixar Conakry després de set anys,
deixar el lloc on tu vares plantar una llavor que has vist créixer i
desenvolupar-se fins convertir-se en una llar ple de caliu i d’esperança per a
tants/es nens/es del que durant tots aquests anys ha estat el teu barri. Deixar
tot això i tanta gent estimada… . Però ara has acabat aquesta etapa i abordes
quatre mesos de formació a Roma i després tornes a Àfrica de l’oest, on
t’espera un altre projecte, que també t’il·lusiona, a Costa d’Ivori. Aquests
quinze dies llargs que t’han permès de relaxar-te a la teva terra d’origen,
Menorca, et deuen haver fet molt de bé, i encara te’n queden una bona pila. De
manera que he pensat que aquest pot ser el moment per tornar-nos a posar en les
nostres jocs dialèctics, que tant m’esperonen i necessito; esper que a tu també
ho sentis així i t’aportin tanta riquesa com a mi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com et deia fa
uns dies, estic rellegint el llibre de Ruth Klüger, <i>Weiter leben. Eine Jugend</i> (<i>Seguir
viviendo</i> (Galaxia Gutenberg – Círculo de Lectores, Barcelona, 1997). El
llibre va ser escrit l'any 1989 i es va publicar en alemany el 1992. Ruth
Klüger és una vienesa, supervivent de la persecució jueva nazi, que va viure
conscientment aquell terror quan ella era una nena de set anys. Ja amb aquella
edat, a Viena, va sofrir les humiliacions, les pors, la desorientació de
pertànyer a un grup de gent maleïda, del qual ella mateixa no sabia com qui diu
que en formés part. Va haver de viure la separació del seu pare, obligat a
fugir abans que ella mateixa -el pare i el germà van morir a mans dels nazis- i
ella i la mare van passar pels camps de Theresienstadt (un ghetto-camp de
concentració), Auschwitz-Birkenau i Christianstadt (Gross-Rosen).
Miraculosament, van sobreviure ambdues al camp d’extermini d’Auschwitz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El llibre de Ruth
Klüger té la prerrogativa -a diferència dels de molts altres supervivents que
van deixar testimoni escrit d’aquelles terribles experiències- que va ser
escrit l'any 1989, és a dir, molts anys després dels fets.
Suposo que això marca una diferència important, perquè els anys poden modificar
els records, bé sigui perquè la memòria pot trair-los, sigui perquè els
aprenentatges que s’han fet més tard, fan reinterpretar determinats fets i/o
sentiments, que amb el pas del temps es veuen de diferent manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sigui com sigui,
i dit això, voldria proposar-te una tesi que ja ha esdevingut clàssica en
relació amb aquells terribles fets i vivències: la tesi de Hannah Arendt de la
“banalització del mal”. La filòsofa jueva Hannah Arendt va assistir al judici
que es va celebrar contra Adolf Eichmann, un important líder nazi, organitzador
dels transports dels jueus als camps d’extermini, que al final de la guerra va
fugir però al cap d’uns anys va ser descobert per un caçanazis que va informar Israel i els israelís el varen segrestar; va ser traslladat a Israel i jutjat allà, condemnat a mort i executat. Arran d’aquest judici Arendt va escriure un llibre
que s’ha fet molt famós, publicat el 1963, poc després del judici: <i>Eichmann in Jerusalem</i> (<i>Eichmann a Jerusalem</i>), on va exposar la
cèlebre tesi de la “banalització del mal”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Klüger treu el tema
arran d’una experiència que ella va fer a Auschwitz, quan els caps del camp van
anunciar una selecció entre les dones de <st1:metricconverter productid="15 a" w:st="on">15 a</st1:metricconverter> 45 anys. La informació que els varen donar
era que aquestes dones formarien un grup de treball que sortiria d’aquell
infern. Malgrat la por i la desconfiança que suscitava entre els/les
presoners/es d’Auschwitz la paraula “selecció” (era el mot que empraven per
decidir qui era portat a la cambra de gas), la mare va creure’s la informació i
va decidir presentar-s’hi i encoratjar la filla, que llavors ja tenia 12 anys,
a fer el mateix, per si podia passar per tenir-ne 15. Una dona, ajudant del cap
nazi que havia de prendre la decisió, que era una reclusa, en veure-la tan
menuda, va acostar-se-li i li va demanar l’edat. Ella li va respondre la
veritat, però la reclusa li va dir: “Digues que en tens <st1:metricconverter productid="15”" w:st="on">15”</st1:metricconverter>. I, quan li va arribar el
torn, va donar-li un cop de mà, tot ressaltant les qualitats físiques musculars
de la noia davant d’aquell cap, que no s’acabava de creure que una noia tan menuda
pogués tenir 15 anys. La reclusa se la va jugar per la nena. La nena va ser
acceptada i amb això va aconseguir una prolongació de la seva vida, que
finalment va suposar la seva salvació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Klüger
aprofita aquest fet per reflexionar sobre el bé i el mal. Arran d’això escriu:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“</span>A Simone
Weil [<span lang="CA">una altra supervivent</span>]
le parecía sospechosa casi toda la literatura amena porque en ella casi siempre
el bien es aburrido y el mal interesante, una exacta inversión de la realidad,
pensaba ella. Quizás sepan las mujeres más sobre el bien que los hombres, a
quienes tanto les gusta trivializarlo. Simone Weil tenía razón, yo lo sé desde
entonces, el bien es incomparable y también inexplicable, por no tener más
razón que él mismo ni querer otra cosa que a sí mismo.</div>
<div class="MsoNormal">
Para mí, los SS son una masa difusa de títeres con uniformes
y botas, y cuando Eichmann fue apresado y ejecutado, a mí la cosa me resultó
casi penosamente indiferente. Aquella gente era para mí un fenómeno único y las
diferencias personales que pudiese haber entre ellos no merecían la menor
cavilación al respecto. Hannah Arendt aportó el complemento a la afirmación de
Simone Weil sobre el bien, al llamar la atención sobre el hecho puro y simple
de que el mal se comete con el espíritu de la más limitada estrechez de miras.
Con ello desencadenó, por otra parte, un aullido de rabia entre los hombres,
que comprendieron muy bien, aunque no fuesen forzosamente conscientes de ello,
que tal desenmascaramiento de la violencia arbitraria sacude los fundamentos
del patriarcado. Quizás sepan las mujeres más sobre el mal que los hombres, a
quienes tanto les gusta demonizarlo.” (Ruth Klüger, <i>Seguir viviendo</i>, pp. 134).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta visió:
que el bé no és allò avorrit sinó precisament allò interessant -<b>perquè és insòlit, excepcional-</b> és esfereïdora,
però fa pensar. Contràriament, <b>el mal
seria</b> allò avorrit, perquè pot ser <b>allò
que predomina</b>. Allò que la gent pot arribar a fer de manera sistemàtica i
generalitzada, senzillament com aquell qui fa la seva feina, mecànicament,
perquè obeeix ordres. Arendt ho va detectar ja molt abans dels anys 60. Ja
l’any 1944 escrivia un article interessantíssim des del seu exili nordamericà –<i>Organisierte Schuld</i> (<i>Culpa organitzada</i>)-, del qual te
n’adjunto la traducció a l’espanyol, que varem fer amb un grup d’estudiants
universitaris de literatura alemanya ja fa molts anys. L’article és d’una
agudesa analítica impressionant, sobre tot tenint en compte quan el va
escriure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I amb això
m’acomiado, Xec. No triguis a respondre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una forta
abraçada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anna<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Article de Hannah Arendt:</b> <i>Culpa organitzada</i> (Vegeu a continuació de la traducció de la carta a l'espanyol)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">*</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (05-08-2014), </b>Traducción al<b> español </b>de Anna Rossell</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El Masnou, 05-08-2014</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Querido Xec, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
ya es hora de que volvamos a poner en funcionamiento las neuronas y que volvamos a nuestras reiteradas reflexiones, últimamente interrumpidas por los cambios profundos en tu vida a los que tú te has visto sometido: dejar Conakry después de siete años, dejar el lugar donde tú sembraste una semilla, que has visto crecer y desarrollarse hasta convertirse en un hogar lleno de calor y de esperanza para tantos / as niños / as de lo que durante todos estos años ha sido tu barrio. Dejar todo esto y tanta gente querida .... Pero ahora has terminado esta etapa y abordas cuatro meses de formación en Roma y luego vuelves a África del oeste, donde te espera otro proyecto, que también te ilusiona, en Costa de Marfil. Estos quince días largos que te han permitido relajarte en tu tierra de origen, Menorca, te habrán hecho mucho bien, y todavía te quedan un montón. De modo que he pensado que éste puede ser el momento para volver a ponernos a nuestros juegos dialécticos, que tanto me estimulan y necesito; espero que tú también lo sientas así y que también a ti te aporten tanta riqueza como a mí. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Como te decía hace unos días, estoy releyendo el libro de Ruth Klüger, <i>Weiter leben. Eine Jugend</i> (<i>Seguir viviendo</i> (Galaxia Gutenberg - Círculo de Lectores, Barcelona, 1997). El libro fue escrito en 1989 y se publicó en alemán en 1992. Ruth Klüger es una vienesa, superviviente de la persecución judía nazi, que vivió conscientemente aquel terror cuando ella era una niña de siete años. Ya con esa edad, en Viena, sufrió las humillaciones, los miedos, la desorientación de pertenecer a un grupo de gente maldita, del que ella misma no sabía como quien dice que formara parte. Tuvo que vivir la separación de su padre, obligado a huir antes que ella misma -el padre y el hermano murieron a manos de los nazis- y ella y la madre pasaron por los campos de Theresienstadt (un ghetto-campo de concentración), Auschwitz-Birkenau y Christianstadt (Gross-Rosen). Milagrosamente, sobrevivieron ambas al campo de exterminio de Auschwitz. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El libro de Ruth Klüger tiene la prerrogativa -a diferencia de los de muchos otros de supervivientes que dejaron testimonio escrito de aquellas terribles experiencias- que fue escrito en 1989, es decir, muchos años después de los hechos. Supongo que esto marca una diferencia importante, porque los años pueden modificar los recuerdos, bien sea porque la memoria puede traicionarlos, sea porque los aprendizajes que se han hecho más tarde, hacen reinterpretar determinados hechos y / o sentimientos, que con el paso del tiempo se ven de diferente manera. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sea como sea, y dicho esto, quisiera proponerte una tesis que ya se ha convertido en clásica en relación con aquellos terribles hechos y vivencias: la tesis de Hannah Arendt de la "banalización del mal". La filósofa judía Hannah Arendt asistió al juicio que se celebró contra Adolf Eichmann, un importante líder nazi, organizador de los transportes de los judíos a los campos de exterminio, que al final de la guerra huyó pero al cabo de unos años fue descubierto por un cazanazis, que informó a Israel; los israelíes lo secuestraron y lo trasladaron a Israel, donde fue juzgado, condenado a muerte y ejecutado. A raíz de este juicio Arendt escribió un libro que se ha hecho muy famoso, publicado en 1963, poco después del juicio: <i>Eichmann in Jerusalem</i> (<i>Eichmann en Jerusalén</i>), donde expuso la célebre tesis de la "banalización del mal". </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Klüger saca el tema a raíz de una experiencia que ella hizo en Auschwitz, cuando los jefes del campo anunciaron una selección entre las mujeres de 15 a 45 años. La información que les dieron era que estas mujeres formarían un grupo de trabajo que saldría de aquel infierno. A pesar del miedo y la desconfianza que suscitaba entre los / las prisioneros / as de Auschwitz la palabra "selección" (era la palabra que empleaban para decidir quién era llevado a la cámara de gas), la madre se creyó la información y decidió presentarse y alentar a la hija, que entonces ya tenía 12 años, a hacer lo mismo, por si podía pasar por tener 15. Una mujer, ayudante del jefe nazi que debía tomar la decisión, que era una reclusa, al verla tan pequeña, se acercó a ella y le preguntó la edad. Ella le respondió la verdad, pero la reclusa le dijo: "Di que tienes 15". Y, cuando le llegó el turno, le echó una mano, resaltando las cualidades físicas musculares de la chica ante aquel jefe, que no se acababa de creer que una chica tan menuda pudiera tener 15 años. La reclusa se la jugó por la niña. La niña fue aceptada y con ello consiguió una prolongación de su vida, que finalmente supuso su salvación. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Klüger aprovecha este hecho para reflexionar sobre el bien y el mal. A raíz de esto escribe: </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
"A Simone Weil [otra superviviente] le parecía sospechosa casi toda la literatura amena porque en ella casi siempre el bien es aburrido y el mal interesante, una exacta inversión de la realidad, pensaba ella. Quizás sepan las mujeres más sobre el bien que los hombres, a quienes tanto les gusta trivializarlo. Simone Weil tenía razón, yo lo sé desde entonces, el bien es incomparable y también inexplicable, por no tener más razón que él mismo ni querer otra cosa que a sí mismo. </div>
<div class="MsoNormal">
Para mí, los SS son una masa difusa de títeres con uniformes y botas, y cuando Eichmann fue apresado y ejecutado, a mí la cosa me resultaba casi penosamente indiferente. Aquella gente era para mí un fenomeno único y las diferencias personales que pudiese haber entre ellos no merecían la menor cavilaciones al respecto. Hannah Arendt aporta el complemento a la afirmaciones de Simone Weil sobre el bien, al llamar la atención sobre el hecho puro y simple de que el mal se comete con el espíritu de la más limitada estrechez de miras. Con ello desencadenó, por otra parte, un aullido de rabia entre los hombres, que comprendieron muy bien, aunque no fuesen forzosamente conscientes de ello, que tal desenmascaramiento de la violencia arbitraria sacude los fundamentos del patriarcado. Quizás sepan las mujeres más sobre el mal que los hombres, a quienes tanto gusta demonizarlo. "(Ruth Klüger, <i>Seguir viviendo</i>, pp. 134). </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Esta visión: que el bien no es lo aburrido sino precisamente lo interesante -<b>porque es insólito, excepcional</b>- es aterradora, pero hace pensar. Contrariamente, <b>el mal sería lo aburrido</b>, <b>porque</b> puede ser lo que <b>predomina</b>. Lo que la gente puede llegar a hacer de manera sistemática y generalizada, sencillamente como quien hace su trabajo, mecánicamente, porque obedece órdenes. Arendt lo detectó ya mucho antes de los años 60. Ya en 1944 escribía un artículo interesantísimo desde su exilio norteamericano-<i>Organisierte Schuld</i> (<i>Culpa organizada</i>)-, del que te adjunto la traducción al español, que hicimos con un grupo de estudiantes universitarios de literatura alemana hace ya muchos años. El artículo es de una agudeza analítica impresionante, sobre todo teniendo en cuenta cuándo lo escribió. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Y con esto me despido, Xec. No tardes en responder. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un fuerte abrazo, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
Anna</div>
<div class="MsoNormal">
*</div>
<div class="MsoNormal">
<b>Artículo de Hannah Arendt: </b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="Section1">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Hannah
Arendt: <i>Culpa organizada</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">(1944)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Ahora
no se trata ya de probar lo evidente, es decir, de probar que los alemanes no
eran nazis en potencia desde la época de Tácito, ni de demostrar lo imposible:
que todos los alemanes son de ideología nazi, sino de plantearse qué actitud
puede uno adoptar, cómo puede uno soportar encontrarse confrontado con un
pueblo en el que la línea que separa los criminales de las personas normales,
los culpables de los inocentes, se ha difuminado de un modo tan eficaz que mañana
en Alemania nadie podrá saber si está tratando con un héroe clandestino o con
un antiguo asesino de masas. De esta situación no puede librarnos ni una
definición de los responsables ni la detención de los "criminales de
guerra". Aunque separemos totalmente a los principales culpables que no
sólo han asumido la responsabilidad, sino que realmente han maquinado todo este
infierno. Tampoco me refiero a los que son responsables en un sentido más
amplio, y a este grupo pertenecen todos aquellos que en Alemania y en el
extranjero europeo han simpatizado con Hitler mientras han podido, los que
favorecieron su llegada al poder y consolidaron su fama dentro y fuera de
Alemania. ¿Y quién se atrevería a tildar de criminales de guerra a todos los
señores de la mejor sociedad? De hecho no lo son; sin duda han demostrado su
incapacidad para juzgar a grupos políticos modernos ‑unos porque creían que los
principios, en la política, eran un puro disparate moralizador, otros porque
sentían una romántica debilidad por los gángsters a los que confundían con
"piratas". En general, los responsables en el sentido amplio de la
palabra no han sido responsables en el sentido estricto. Aquellos, que fueron
los primeros cómplices de los nazis y sus mejores colaboradores, no sabían en
realidad qué hacían ni con quién trataban.
<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</div>
<div class="Section2">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> El profundo desasosiego que poco a poco se
adueña de toda persona de buena voluntad cuando sale a colación el tema de
Alemania no se debe a la existencia de aquellos responsables irresponsables a
quienes probablemente sólo juzgará la historia, ni tampoco a las acciones de
los nazis. Se debe fundamentalmente a la terrible máquina de "matanza
masiva organizada" para cuyo accionamiento se han utilizado y se han
podido utilizar no ya miles ni decenas de miles de asesinos escogido, sino todo
un pueblo. En el aparato que Himmler organizó para el descalabro no hay más que
ejecutores, víctimas y marionetas que siguen marchando sobre los cadáveres de
sus compañeros que antes podían pertenecer a cualquier columna del SA y hoy a
cualquier unidad del ejército o a cualquier otra organización de masas. Lo más
espantoso es el hecho de que todo el mundo forzosamente ocupa un puesto en esta
máquina de matanza, aunque no desempeñe un trabajo activo en los campos de
exterminio. Porque el sistemático asesinato masivo, que es la consecuencia
práctica de todas las teorías racistas y de todas las ideologías de la
"ley del más fuerte" de nuestro tiempo, no sólo desborda las
posibilidades de la imaginación de las personas, sino que también supera los
límites y las categorías con los que operan el pensamiento político y la
práctica política. Sea cual sea el futuro político de Alemania, para siempre se
verá dominado sin remedio por las tristes consecuencias de una guerra perdida;
y estas consecuencias son pasajeras por naturaleza. Desde luego no puede darse
una respuesta política a estos crímenes; porque el exterminio de 70 u 80
millones de alemanes, aunque simplemente se les dejara morir de hambre
lentamente ‑ cosa que naturalmente nadie piensa, excepto algunos psicóticos ‑
significaría únicamente que las ideologías de los nazis habrían triunfado,
aunque el poder y la "ley del más fuerte" para llevarlas a la
práctica hubieran pasado a manos de otros pueblos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> De la misma manera que el entendimiento
político de los hombres queda paralizado ante la "matanza masiva
organizada", así también queda paralizada la necesidad humana de justicia
hacia aquella movilización total. Si todos son culpables, en rigor nadie puede
juzgar. Porque entonces se le ha quitado a esta culpa hasta su apariencia de
culpa, hasta la hipocresía de la responsabilidad<a href="file:///C:/Users/Anna/Documents/Correus%20a%20Xec/Hannah%20Arendt,%20Culpa%20organizada.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><sup><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><sup><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12.0pt; layout-grid-mode: line; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></sup></span><!--[endif]--></sup></span></a>.
Si el castigo es un derecho del criminal ‑ y en esta afirmación se sustenta
desde hace más de dos mil años el sentimiento de justicia y el espíritu del
derecho del mundo occidental ‑ le corresponde a la culpa la conciencia de
culpabilidad y corresponde al castigo el convencimiento de que los hombres
pueden ser culpables. Un corresponsal americano ha ilustrado en una crónica,
cuyo juego de pregunta‑respuesta está probablemente a la altura de la
capacidad imaginativa y el arte de
composición de un gran escritor, hasta qué punto se tiene generalmente esta
conciencia: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> </span><span lang="EN-US">Q. Did you kill people
in the camp? A. Yes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
Did you poison them with gas? A. Yes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
Did you bury them alive? A. It sometimes happened.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
Were the victims picked from all over <st1:place w:st="on">Europe</st1:place>?
A. I suppose so.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
Did you personally help kill people? A. Absolutely not. I was</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">
only paymaster in the camp.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
What did you think of what was going on? A. It was bad at first,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">
but we got used to it.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"> Q.
Do you know the Russians will hang you? A. (Bursting into tears)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">
Why shoud they? <i>What have I done?</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US">(Italics mine. </span>PM, Sunday, Nov. 12, 1944)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Traducción española<a href="file:///C:/Users/Anna/Documents/Correus%20a%20Xec/Hannah%20Arendt,%20Culpa%20organizada.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><sup><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><sup><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12.0pt; layout-grid-mode: line; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></sup></b></span><!--[endif]--></sup></span></a></span></i><span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta</span></i><span lang="ES-TRAD"> : ¿Mataron ustedes a gente en el campo de
concentración? <i>Respuesta</i> : Sí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta </span></i><span lang="ES-TRAD">: ¿Los envenenaron con gas? <i>Respuesta</i> : Sí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta</span></i><span lang="ES-TRAD"> : ¿Los enterraron vivos? <i>Respuesta</i> : A veces sucedía.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</div>
<div class="Section3">
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta</span></i><span lang="ES-TRAD">:
¿Traían a las víctimas de diversas partes de Europa? <i>Respuesta</i> : Supongo que sí. <i>Pregunta</i>: ¿Ayudó usted personalmente a
matar a gente? <i>Respuesta</i> : En
absoluto. Yo sólo era el
encargado de los pagos en el campo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta</span></i><span lang="ES-TRAD"> : ¿Qué pensaba usted de lo que estaba
sucediendo? <i>Respuesta </i>: Al principio
fue difícil, pero
después nos acostumbramos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="ES-TRAD">Pregunta</span></i><span lang="ES-TRAD"> : ¿Sabe usted que los rusos lo ahorcarán? <i>Respuesta</i> : (rompiendo a llorar) ¿Y por
qué han de hacerlo?
<i>¿Qué he hecho yo?</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> En realidad no había hecho nada, sólo cumplía
órdenes. ¿Y desde cuándo es un crimen cumplir órdenes? ¿Desde cuándo es una
virtud rebelarse? ¿Desde cuándo sólo se
puede ser honrado marchando a una muerte
segura? Entonces ¿qué es lo que había hecho?
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> En su obra "Los últimos días de la
humanidad", en la que se exponían los sucesos de la última guerra, Karl
Kraus hacía caer el telón después de que Guillermo II exclamase: "Yo no
quería esto". Y lo más extraño y espantoso es que era cierto. Cuando esta
vez caiga el telón nos veremos obligados a escuchar a un coro entero de
pequeños burgueses exclamando: "Nosotros no hemos hecho esto." Y
aunque mientras tanto se nos hayan quitado las ganas de reir lo espantoso
seguirá siendo que es cierto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Para averiguar cuál es el resorte del
corazón de los seres humanos capaz de
integrarlos en la máquina de matanza masiva de poco nos servirán las especulaciones sobre la
historia alemana ni el así llamado carácter nacional alemán cuyo alcance no
llegaban a intuir aún en lo más mínimo hace quince años los mejores conocedores
de Alemania. Nos será mucho más útil la peculiar figura de aquél que puede
jactarse de ser el genio organizador del asesinato. Heinrich Himmler no es uno
de esos intelectuales que provienen de esa oscura tierra de nadie entre una
existencia bohemia y una existencia judía de cuatro cuartos y a cuyo papel en
la consolidación de la élite nazi se ha hecho referencia repetidamente en los
últimos tiempos. El no es un bohemio como Goebbels ni un degenerado sexual como
Streicher ni tampoco un fanático pervertido como Hitler ni un aventurero como
Göring. Es un pequeño burgués de aspecto respetable, cuyas costumbres son las
de un buen padre de familia que no engaña a su mujer y quiere asegurarles a sus
hijos un futuro decoroso. Y él construyó la más moderna organización de terror,
que implicaba a todo el país, partiendo conscientemente del supuesto de que la
mayoría de los hombres no son bohemios ni fanáticos ni aventureros ni
degenerados sexuales ni sádicos, sino ante todo hombres que se afanan por conservar
su trabajo y buenos padres de familia.
<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: auto;" />
</span>
</div>
<div class="Section4">
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Creo que fue Péguy quien llamó al padre de
familia "gran aventurier du 20e siècle"; murió demasiado pronto para
conocerlo como gran asesino del siglo. Estábamos tan acostumbrados a admirar o
a burlarnos de la abnegada preocupación del padre de familia, de su celoso
cuidado del bienestar familiar, de su solemne resolución de consagrar su vida a
su mujer y a sus hijos, que apenas nos hemos dado cuenta de que el desvelado
cabeza de familia, cuya mayor preocupación era la seguridad, se transformaba
sin querer, empujado por la caótica situación económica de nuestro tiempo, en
un aventurero que, a pesar de sus esfuerzos, no tenía un mañana asegurado. Su
docilidad se puso ya de manifiesto cuando se unificaron los partidos al
principio del régimen. Demostró que estaba absolutamente dispuesto a renunciar
a ideología, honor y dignidad humana a cambio de su pensión, de su seguro de
vida y de una existencia asegurada para su mujer y sus hijos. Sólo faltó la
diabólica genialidad de Himmler para que se viera que, después de esta
degradación, estaba perfectamente preparado para hacer cualquier cosa y seguir
instrucciones al pie de la letra si se apostaba más alto y la supervivencia de
la familia se veía amenazada. La única condición que puso por su parte es que
se le liberara por completo de la responsabilidad de sus actos. Se trata del
mismo alemán medio al que los nazis, a pesar de tantos años y años de la más
disparatada propaganda, no lograron convencer de que matara a un judío
personalmente (ni siquiera cuando dijeron claramente que estos asesinatos no se
penalizarían), del mismo que hoy acciona sin replicar las máquinas de
exterminio. Contrariamente a las primeras organizaciones de las SS y de la
Gestapo, la organización general de Himmler no cuenta ni con fanáticos ni con
asesinos perversos ni con sádicos; cuenta única y exclusivamente con la
normalidad de personas de la especie del señor Heinrich Himmler. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Después de las tristes noticias sobre los
letones, los lituanos, los polacos y hasta los judíos implicados en la
organización asesina de Himmler huelga sin duda decir que no es necesario un
carácter nacional especial para poner en funcionamiento el tipo más nuevo de
funcionario. Ninguno de ellos es asesino por naturaleza ni traidor por
perversión. Ni tan siquiera podemos asegurar que hubieran funcionado si hubiera
sido sólo su propia vida y su propia existencia lo que hubiera peligrado. Como
ya no temían a Dios y habían acallado su conciencia dándoles a sus acciones el carácter de función, ya únicamente se sentían
responsables de su familia. La transformación del padre de familia que, de ser
alguien interesado en los asuntos públicos y miembro responsable de la sociedad
se convierte en el pequeño burgués que sólo tiene apego a su existencia privada
y no conoce virtud pública ninguna, es un fenómeno internacional de la sociedad
moderna. Las penalidades de nuestro tiempo ‑ "pensad en el hambre y en el
frío intenso en este valle inundado de lágrimas" (Brecht) ‑ pueden
convertirlo en cualquier momento en juguete al servicio de cualquier locura y
de cualquier crueldad. Cuando la sociedad con el desempleo, priva al pequeño
burgués de su normal funcionamiento y de su habitual respeto por sí mismo, lo
prepara para esa última fase en la que está dispuesto a asumir cualquier
función, incluso el puesto de verdugo. Un judío de Buchenwald, al que pusieron
en libertad, descubrió entre los hombres de las SS que le entregaron la
licencia a un antiguo compañero de escuela al que no habló, pero sí miró. Y el
otro, sintiéndose observado, dijo con toda naturalidad: Tienes que
comprenderlo, hace cinco años que estoy sin empleo; conmigo pueden hacer
cualquier cosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Es cierto que este tipo moderno de persona,
a quien, a falta de mejor denominación, hemos dado el tradicional calificativo
de pequeño burgués, tuvo en tierra alemana el campo abonado para crecer y
prosperar. Es difícil encontrar otro país occidental en el que hayan influido
tan poco las virtudes clásicas de la vida pública; en ninguno han jugado la
vida privada y la existencia privada un papel tan importante. Los alemanes han
sabido disimularlo muy bien en los tiempos difíciles, pero no han hecho nada
por cambiarlo. Tras la fachada de las conocidas "virtudes nacionales"
que se les atribuían, como el "amor a la patria", el "coraje
alemán", la "lealtad alemana" etc., se escondían las
consiguientes lacras nacionales. Es difícil encontrar otro país en el que, por término medio, haya tan poco
patriotismo como en Alemania, y tras la pretensión chovinista de la
"lealtad" y del "coraje" se oculta una funesta tendencia a
la deslealtad y a la traición por oportunismo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Pero el caso del pequeño burgués es un
fenómeno internacional y haríamos bien en no tentarlo demasiado creyendo
ciegamente que sólo el pequeño burgués alemán es capaz de acciones tan
horribles. El pequeño burgués es el hombre de masas moderno, no ya
considerándolo en sus momentos de exaltación en la masa, sino en la segura
defensión ‑ mejor dicho: hoy insegura ‑ de sus cuatro paredes. Ha llevado a tal
extremo la separación entre lo privado y lo público, entre trabajo y familia,
que ni siquiera es capaz de descubrir en su propia persona una relación entre
ambas cosas. Así, si su trabajo le obliga a asesinar a seres humanos no se
considera un asesino porque no lo ha hecho por gusto, sino por razones de
trabajo. Por placer no hubiera matado ni una mosca. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12pt;"><br clear="all" style="mso-break-type: section-break; page-break-before: always;" />
</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Si a un individuo de esta nueva profesión
que nuestro tiempo ha engendrado se le dice mañana que se le exigirán
responsabilidades sólo se sentirá defraudado. Pero si en la conmoción de la
catástrofe llega a tomar conciencia de que en realidad él no es sólo un
funcionario cualquiera, sino un asesino, entonces no escogerá el camino de la
rebelión, sino el camino del suicidio ‑ éste es el camino que tantos escogen en
Alemania donde por lo visto se siguen una tras otra las olas de suicidios.
Aunque ésta tampoco es ninguna solución. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Desde
hace muchos años me encuentro con alemanes que me explican que se avergüenzan
de ser alemanes. Siempre me he sentido tentada de contestarles que yo me sentía
avergonzada de pertenecer al género humano. Esta vergüenza radical que hoy
comparten muchos hombres y mujeres de las más diversas nacionalidades es lo
único que nos ha quedado sentimentalmente de la solidaridad de la
internacional, y hasta ahora no ha dado políticamente ningún fruto. El
apasionamiento de nuestros padres por la humanidad no sólo ignoró
irresponsablemente la así llamada "cuestión nacional", sino que ‑ lo
que es mucho peor ‑ ni siquiera intuyó la trascendencia y lo terrible de la
idea de humanidad y de la creencia judeo‑cristiana de que el género humano
proviene de un único origen. No fue muy agradable tener que enterrar la ilusión
del "salvaje noble" y tener que descubrir que el ser humano también
puede ser un caníbal. Desde entonces los pueblos se han conocido mejor unos a
otros, han aprendido cada vez más cosas sobre el alcance de la maldad en el ser
humano. El resultado es que retroceden asustados cada vez más ante la idea de
humanidad y se van convirtiendo cada vez más en posibles presas de las
doctrinas racistas que niegan por principio la posibilidad de la idea de
humanidad. Instintivamente intuyen que en la idea de humanidad, tanto si se
presenta en su dimensión religiosa como humanística, está implícito un
compromiso de común responsabilidad que ellos no quieren asumir. Porque la idea
de humanidad, una vez despojada de todo sentimentalismo, conlleva políticamente
una grave consecuencia: que de una u otra forma tenemos que aceptar nuestra
responsabilidad por todos los crímenes cometidos por los hombres y que los
pueblos tienen que asumir su culpa por todos los delitos cometidos por los
pueblos. Sentir vergüenza de pertenecer a la especie humana es la manifestación,
si bien exclusivamente individual y apolítica, de ese modo de entender las
cosas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Políticamente hablando, la idea de
humanidad, de la que no puede excluirse ningún pueblo y por la que no puede
atribuírsele a ninguno el monopolio de la perversidad, constituye la única
garantía de que no ocurra que una "raza superior", ahora una y
después otra, se crea en la obligación de actuar según la ley natural "del
más fuerte" y de exterminar a las "razas inferiores ineptas para la
vida" para acabar al final de la "era imperialista" moviéndonos
en un terreno en el que los nazis aparezcan como precursores diletantes de una
política del futuro. Hacer una política no imperialista, conservar una
convicción no racista, se hace más difícil cada día porque cada día es más
evidente la carga que la humanidad representa para el ser humano. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"> Los judíos, cuyos padres fueron los primeros
en concebir la idea de humanidad, quizá sabían algo de esta carga puesto que
todos los años, en la "Owinu Malkenu chotonu lefonecho", no sólo se
culpaban de todos los pecados cometidos por la comunidad, sino de todos los
delitos humanos. Aquellos que hoy están dispuestos a seguir nuevamente este
camino de una manera moderna probablemente no se han sentido horrorizados como
los fariseos por el insospechado alcance del "carácter nacional
alemán", ni tampoco han dicho: "Gracias a Dios, yo no soy así"
suspirando profundamente, sino que han comprendido con estremecimiento y
consternación hasta dónde puede llegar el ser humano ‑ y ésta es en realidad la
premisa previa para el pensamiento político moderno. Probablemente ellos no
valdrán para funcionarios de la venganza. Sin embargo, una cosa es segura:
ellos y sólo ellos, los que sienten un miedo genuino ante la obligada
responsabilidad del género humano, serán dignos de confianza en el momento de
luchar sin temor, sin compromisos y en cualquier lugar, contra las atrocidades
que el ser humano es capaz de cometer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<a href="file:///C:/Users/Anna/Documents/Correus%20a%20Xec/Hannah%20Arendt,%20Culpa%20organizada.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><sup><span lang="ES-TRAD"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><sup><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12.0pt; layout-grid-mode: line; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></sup></span><!--[endif]--></span></sup></span></a><span lang="ES-TRAD">
El hecho de que los que huyeron de Alemania, bien por tener la suerte de
ser judíos, bien por haber sido perseguidos a tiempo por la Gestapo, se hayan
podido eximir de esta culpa, no es<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">naturalmente mérito suyo. Porque
lo saben y porque les invade aun a posteriori el espanto de lo que hubiera
podido ser, son precisamente ellos los que en todas estas discusiones sacan a
colación el desagradable tema de su derecho a impartir justicia que en
definitiva, sobre todo en el caso de los judíos, sólo puede acabar y de hecho
ha acabado hace ya tiempo en la vulgar inversión de las doctrinas que los nazis
tenían con respecto a ellos.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<a href="file:///C:/Users/Anna/Documents/Correus%20a%20Xec/Hannah%20Arendt,%20Culpa%20organizada.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><sup><span lang="ES-TRAD"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><sup><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 12.0pt; layout-grid-mode: line; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></sup></span><!--[endif]--></span></sup></span></a><span lang="ES-TRAD"> La autora incluye la traducción
alemana en su texto (N. d. T.)<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-5426401844157755412014-08-05T20:50:00.002+02:002014-10-08T11:24:15.894+02:00CORRESPONDÈNCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL*<br />
<b>CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (05-08-2014)</b><br />
*<br />
<b>CARTA</b> <b>DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (05-08-2014)</b><br />
<b>*</b><br />
<b>Al original catalán sigue su traducción al español</b><br />
<b>*</b><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>El Masnou,
05-08-2014</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimat Xec,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ja és hora que
tornem a posar en funcionament les neurones i que tornem a les nostres
sovintejades reflexions, darrerament interrompudes pels canvis profunds en la
teva vida a què tu t’has vist sotmès: deixar Conakry després de set anys,
deixar el lloc on tu vas plantar una llavor que has vist créixer i
desenvolupar-se fins convertir-se en una llar ple de caliu i d’esperança per a
tants/es nens/es del que durant tots aquests anys ha estat el teu barri. Deixar
tot això i tanta gent estimada… . Però ara has acabat aquesta etapa i abordes
quatre mesos de formació a Roma i després tornes a Àfrica de l’oest, on
t’espera un altre projecte, que també t’il·lusiona, a Costa d’Ivori. Aquests
quinze dies llargs que t’han permès de relaxar-te a la teva terra d’origen,
Menorca, et deuen haver fet molt de bé, i encara te’n queden una bona pila. De
manera que he pensat que aquest pot ser el moment per tornar-nos a posar en les
nostres jocs dialèctics, que tant m’esperonen i necessito; esper que a tu també
ho sentis així i t’aportin tanta riquesa com a mi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com et deia fa
uns dies, estic rellegint el llibre de Ruth Klüger, <i>Weiter leben. Eine Jugend</i> (<i>Seguir
viviendo</i> (Galaxia Gutenberg – Círculo de Lectores, Barcelona, 1997). El
llibre va ser escrit els anys noranta i es va publicar en alemany el 1992. Ruth
Klüger és una vienesa, supervivent de la persecució jueva nazi, que va viure
conscientment aquell terror quan ella era una nena de set anys. Ja amb aquella
edat, a Viena, va sofrir les humiliacions, les pors, la desorientació de
pertànyer a un grup de gent maleïda, del qual ella mateixa no sabia com qui diu
que en formés part. Va haver de viure la separació del seu pare, obligat a
fugir abans que ella mateixa -el pare i el germà van morir a mans dels nazis- i
ella i la mare van passar pels camps de Theresienstadt (un ghetto-camp de
concentració), Auschwitz-Birkenau i Christianstadt (Gross-Rosen).
Miraculosament, van sobreviure ambdues al camp d’extermini d’Auschwitz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El llibre de Ruth
Klüger té la prerrogativa -a diferència dels de molts altres supervivents que
van deixar testimoni escrit d’aquelles terribles experiències- que va ser
concebut a principis dels anys noranta, és a dir, molts anys després dels fets.
Suposo que això marca una diferència important, perquè els anys poden modificar
els records, bé sigui perquè la memòria pot trair-los, sigui perquè els
aprenentatges que s’han fet més tard, fan reinterpretar determinats fets i/o
sentiments, que amb el pas del temps es veuen de diferent manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sigui com sigui,
i dit això, voldria proposar-te una tesi que ja ha esdevingut clàssica en
relació amb aquells terribles fets i vivències: la tesi de Hannah Arendt de la
“banalització del mal”. La filòsofa jueva Hannah Arendt va assistir al judici
que es va celebrar contra Adolf Eichmann, un important líder nazi, organitzador
dels transports dels jueus als camps d’extermini, que al final de la guerra va
fugir però al cap d’uns anys va ser descobert i extraditat a Israel, on va ser
condemnat a mort i executat. Arran d’aquest judici Arendt va escriure un llibre
que s’ha fet molt famós, publicat el 1963, poc després del judici: <i>Eichmann in Jerusalem</i> (<i>Eichmann a Jerusalem</i>), on va exposar la
cèlebre tesi de la “banalització del mal”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Klüger treu el tema
arran d’una experiència que ella va fer a Auschwitz, quan els caps del camp van
anunciar una selecció entre les dones de <st1:metricconverter productid="15 a" w:st="on">15 a</st1:metricconverter> 45 anys. La informació que els varen donar
era que aquestes dones formarien un grup de treball que sortiria d’aquell
infern. Malgrat la por i la desconfiança que suscitava entre els/les
presoners/es d’Auschwitz la paraula “selecció” (era el mot que empraven per
decidir qui era portat a la cambra de gas), la mare va creure’s la informació i
va decidir presentar-s’hi i encoratjar la filla, que llavors ja tenia 12 anys,
a fer el mateix, per si podia passar per tenir-ne 15. Una dona, ajudant del cap
nazi que havia de prendre la decisió, que era una reclusa, en veure-la tan
menuda, va acostar-se-li i li va demanar l’edat. Ella li va respondre la
veritat, però la reclusa li va dir: “Digues que en tens <st1:metricconverter productid="15”" w:st="on">15”</st1:metricconverter>. I, quan li va arribar el
torn, va donar-li un cop de mà, tot ressaltant les qualitats físiques musculars
de la noia davant d’aquell cap, que no s’acabava de creure que una noia tan menuda
pogués tenir 15 anys. La reclusa se la va jugar per la nena. La nena va ser
acceptada i amb això va aconseguir una prolongació de la seva vida, que
finalment va suposar la seva salvació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La Klüger
aprofita aquest fet per reflexionar sobre el bé i el mal. Arran d’això escriu:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“</span>A Simone
Weil [<span lang="CA">una altra supervivent</span>]
le parecía sospechosa casi toda la literatura amena porque en ella casi siempre
el bien es aburrido y el mal interesante, una exacta inversión de la realidad,
pensaba ella. Quizás sepan las mujeres más sobre el bien que los hombres, a
quienes tanto les gusta trivializarlo. Simone Weil tenía razón, yo lo sé desde
entonces, el bien es incomparable y también inexplicable, por no tener más
razón que él mismo ni querer otra cosa que a sí mismo.</div>
<div class="MsoNormal">
Para mí, los SS son una masa difusa de títeres con uniformes
y botas, y cuando Eichmann fue apresado y ejecutado, a mí la cosa me resultó
casi penosamente indiferente. Aquella gente era para mí un fenómeno único y las
diferencias personales que pudiese haber entre ellos no merecían la menor
cavilación al respecto. Hannah Arendt aportó el complemento a la afirmación de
Simone Weil sobre el bien, al llamar la atención sobre el hecho puro y simple
de que el mal se comete con el espíritu de la más limitada estrechez de miras.
Con ello desencadenó, por otra parte, un aullido de rabia entre los hombres,
que comprendieron muy bien, aunque no fuesen forzosamente conscientes de ello,
que tal desenmascaramiento de la violencia arbitraria sacude los fundamentos
del patriarcado. Quizás sepan las mujeres más sobre el mal que los hombres, a
quienes tanto les gusta demonizarlo.” (Ruth Klüger, <i>Seguir viviendo</i>, pp. 134).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta visió:
que el bé no és allò avorrit sinó precisament allò interessant -<b>perquè és excepcional-</b> és esfereïdora,
però fa pensar. Contràriament, <b>el mal
seria</b> allò avorrit, perquè pot ser <b>allò
que predomina</b>. Allò que la gent pot arribar a fer de manera sistemàtica i
generalitzada, senzillament com aquell qui fa la seva feina, mecànicament,
perquè obeeix ordres. Arendt ho va detectar ja molt abans dels anys 60. Ja
l’any 1944 escrivia un article interessantíssim des del seu exili nordamericà –<i>Organisierte Schuld</i> (<i>Culpa organitzada</i>)-, del qual te
n’adjunto la traducció a l’espanyol, que varem fer amb un grup d’estudiants
universitaris de literatura alemanya ja fa molts anys. L’article és d’una
agudesa analítica impressionant, sobre tot tenint en compte quan el va
escriure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I amb això
m’acomiado, Xec. No triguis a respondre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una forta
abraçada,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anna<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-75538895438388659782014-08-05T14:52:00.003+02:002014-08-12T13:33:57.655+02:00IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA*<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQW_JVHdvFLZYrssv2stAjMDNBcR8smCk9OkH6ticwYF604fJ0-NFvxGV0n6dNKEUllm8z3jt_R_LXD44Ny8RcNNkAIa0zdZHHkgVdq5nvp3So2dK-V61_kKqfavUJ1MC05JGYK_0X2_dL/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQW_JVHdvFLZYrssv2stAjMDNBcR8smCk9OkH6ticwYF604fJ0-NFvxGV0n6dNKEUllm8z3jt_R_LXD44Ny8RcNNkAIa0zdZHHkgVdq5nvp3So2dK-V61_kKqfavUJ1MC05JGYK_0X2_dL/s1600/31181_117500904952467_54113_n.jpg" height="125" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="PT-BR" style="font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: PT-BR;">Dilluns/Lunes, 11-08-2014<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="PT-BR">Isa García</span></b><span lang="PT-BR">, <b>Mayde
Molina, Iñaki C. Nazabal (amb</b> <b>Rubén
Bravo Prados, cantautor, i/y Tontos de la Guitarra</b>)<b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="PT-BR"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Us deixo un tast de Mayde Molina: </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
http://m.ipernity.com/#/doc/149688/34196273<br />
i<br />
al seu canal de YouTube podeu trobar moltes actuacions dels/les poetes de la IV Edició de Poesia a la Platja (El Masnou, 2014):<br />
http://www.youtube.com/results?search_query=Mayde+Molina<br />
<br />
Algunes fotos:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0e_OtSpYzBVUV9D_9AWhcpqD684Hj0r27KVe3vQFkwid2GdL8GnjsrhZG3CHJSF9qV-5LtpiVfXZ3ZcmwV8PsotrJIHX1oq4mYeCBbDWlDIlXlPMiGn10yAU6XkXZ2jVlpJGqe0PDRszz/s1600/P8110053.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0e_OtSpYzBVUV9D_9AWhcpqD684Hj0r27KVe3vQFkwid2GdL8GnjsrhZG3CHJSF9qV-5LtpiVfXZ3ZcmwV8PsotrJIHX1oq4mYeCBbDWlDIlXlPMiGn10yAU6XkXZ2jVlpJGqe0PDRszz/s1600/P8110053.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Iñaki C. Nazabal</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmTxQpKREiCoN4z0MrcAhrdb_o1fh6XFzPe7Hsgdh9TDGXnLrDdgil21bEeyDOaG4XZFsder2tiT_QAsoK2F3PLBQrE6rBoJTXTXIdiXuj8DHuZ2o_RaqALRjofgn4E0ICKg6WEw8pMRc/s1600/P8110048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmTxQpKREiCoN4z0MrcAhrdb_o1fh6XFzPe7Hsgdh9TDGXnLrDdgil21bEeyDOaG4XZFsder2tiT_QAsoK2F3PLBQrE6rBoJTXTXIdiXuj8DHuZ2o_RaqALRjofgn4E0ICKg6WEw8pMRc/s1600/P8110048.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Mayde Molina</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfwm9x61Q8q6j_Qltta4NaHzy076ZxQaQ0iTEDfhn7Za5bykKd6dC-rODaaj8Bm3_wxaNZ6-CGz-UdAziqKANqrFCRESILl1x8G04qpkbseHne_apfgk5CTDZvxxZkCsRdcBi1PmRK8dz8/s1600/P8110071.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfwm9x61Q8q6j_Qltta4NaHzy076ZxQaQ0iTEDfhn7Za5bykKd6dC-rODaaj8Bm3_wxaNZ6-CGz-UdAziqKANqrFCRESILl1x8G04qpkbseHne_apfgk5CTDZvxxZkCsRdcBi1PmRK8dz8/s1600/P8110071.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Isa García</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJxuxQVZ6DFctcaVG4uuJ8xbpkFvfHM1svwmJ-da8jn-BRDUrF2JZIaaXjYfa9wUnhVvbs0oNwvbqmZ5Ix6IohHUFEbAHLHky4jlArdCgmL3-GkLxUG1KHgFMfMe-12sjPJx3ktuV_s1MM/s1600/P8110072.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJxuxQVZ6DFctcaVG4uuJ8xbpkFvfHM1svwmJ-da8jn-BRDUrF2JZIaaXjYfa9wUnhVvbs0oNwvbqmZ5Ix6IohHUFEbAHLHky4jlArdCgmL3-GkLxUG1KHgFMfMe-12sjPJx3ktuV_s1MM/s1600/P8110072.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Iñaki C. Nazabal i Isa Garcí</span>a<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF_lyvOeYaB40wcj29E8Bzv94ZxkGvk89oz4ALL8iZ54MiFNTbgI5e3RxY4Lbb9bwqlLOtT7Wsxh1QMWFDDQGLRzPaIa5l5J0mJDYFkZePGHWnAD8vJYgQIezAF4RlEAWZ6RBVAw58IDXu/s1600/P8110075.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF_lyvOeYaB40wcj29E8Bzv94ZxkGvk89oz4ALL8iZ54MiFNTbgI5e3RxY4Lbb9bwqlLOtT7Wsxh1QMWFDDQGLRzPaIa5l5J0mJDYFkZePGHWnAD8vJYgQIezAF4RlEAWZ6RBVAw58IDXu/s1600/P8110075.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Domenikus (que aquest dilluns no estava al programa però que ens va regalar algun moment deliciós) </span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJHOElz9gci6m1Hvl-7SAB51PdBSZfngEO3h-XOOG757oDaKMPJIrgm86oyxRExOeaoajkfHER7Oc_tVmvf5-5Sm4v0UZcryEwbAJEQAs06TzOyavY_gequ-va-yOfOwq1-_RfHxSWkzm/s1600/P8110040.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwJHOElz9gci6m1Hvl-7SAB51PdBSZfngEO3h-XOOG757oDaKMPJIrgm86oyxRExOeaoajkfHER7Oc_tVmvf5-5Sm4v0UZcryEwbAJEQAs06TzOyavY_gequ-va-yOfOwq1-_RfHxSWkzm/s1600/P8110040.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">La lluna, gran protagonista de la nit</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.com0