29 de octubre de 2009

REFLEXIONS DEL SALESIÀ XEC MARQUÈS ENTORN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A GUINEA-CONAKRY

REFLEXIONS DEL SALESIÀ XEC MARQUÈS ENTORN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A GUINEA-CONAKRY (A continuación del texto catalán sigue su traducción al español)

Xec Marquès, setembre del 2009 / Xec Marquès, septiembre de 2009

Català:

Conakry, 28 d'octubre 2009

Benvolguda Anna,

et deia que la ètnia, la tribu, la identitat, la creença religiosa... són coses ben legítimes, positives, bones i veritables. El problema ve quan tot això es mescla, s'instrumentalitza o pren la forma d’una conquesta de poder.
Anem a la nostra República de Guinea: Quan fa 51 anys De Gaulle proposava a aquest poble d’escollir entre la integració al seu projecte o la independència, les fronteres de la República de Guinea estaven definides i eren el fruit de la lluita de poder i d’influència entre potències occidentals (sobre tot França i el Regne Unit). Més enrere, hi havia les lluites que aquestes potències havien menat contra el regnes emergents en aquestes regions.
La qüestió és que les fronteres estaven ja definides i la nova República es construïa sobre una identitat “rebuda”, la República de Guinea, una identitat colonial, però que donava a una nova classe política (en Sékou Touré aquí, en Lumumba al Congo....) un espai d’expressió del poder polític..., de l’Estat : una raó de ser, ”d’être”, en el conjunt de les Nacions (respresentades per l’ONU, uns anys més tard per l’OUA, avui UA).
La República de Guinea va estar governada per mà de sang i llavis d’or durant més de vint anys per Sékou Touré, desprès per un govern militar, en Lansana Conté, qui regnarà fins a la seva mort, deixant un país agonitzant.
Avui l’evidència del mosaic ètnic es fa sentir com una pressió continguda durant molt temps. I el pitjor de tot, l’obra botelles és la lluita pel poder. Els més extremistes són els que fan més por, i no només perquè són capaços de marxar sobre cadàvers, sinó també perquè, per a ells, el poder “republicà” és el poder de menjar al seu profit l’esplèndid pastel que és aquest país. La possibilitat de gestionar riqueses, vides i relacions internacionals per al seu propi profit, això és el que perverteix.
Hi ha una lluita legítima, la reconeixença de la identitat (ètnica, cultural, religiosa...), però som en un context embrutidor d’aquesta revindicació. Els moderats adverteixen contra la manipulació. I cada front pot acusar l’altre d'intentar manipular. I moderats com són, tothom té por d’encetar la botella. El millor és, idò, callar i no posar-se gaires preguntes, viure dia a dia, que ja dóna prou feina! Això és el que fa la tensió calma, callada, apagada, però rossegant la joia de viure, la intel·ligència creativa, l’esperit d’iniciativa i d’esperança.
Hi ha una aspiració legítima, la construcció de l’espai comú, l’emergència d’una REPÚBLICA democràtica, al servei del poble i del desenvolupament de cadascú. Homes i dones capaços no en manquen. I n’estic convençut GUANYARAN, quan sigui. Perqué, malgrat tot, ENCARA HI SOM A TEMPS, ENCARA.

Xec

(Xec Marquès, missioner salesià, viu des del juliol de 2007 a Conakry. Concretament, a Nongo, un suburbi molt pobre de la capital, sense les mínimes infrastructures. Des que hi viu, ha obert les portes de casa seva als / les nen@s i joves del barri perquè hi puguin tenir un lloc d'esbarjo i el caliu d'una infantesa com cal. Allà els / les nen@s i joves hi fan torneigs de futbol i ja s'hi perfilen grups culturals: de coral, hip hop i teatre. De moment només hi ha un pati. Els cal construir un edifici de dues plantes per poder tenir un lloc que albergui el projecte d'en Xec: un aixopluc on fer reunions, cursos d'alfabetització, classes de reforç escolar per a nen@s que han abandonat l'escola, assajos. En Xec necessita diners per portar a terme aquesta construcció i la formació d'un equip d'educadors de temps lliure que col·labori amb ell.

Qui vulgui fer un donatiu pot fer-lo al número de compte que figura a continuació:

BANC: BANCO POPULAR
ADREÇA: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) A COSTA D'IVORI / COSTA DE MARFIL
INDICAR A LES OBSERVACIONS: Per al projecte de Conakry (Xec, -B.A.-)

***

REFLEXIONES DEL SALESIANO XEC MARQUÈS ACERCA DE LA SITUACIÓN POLÍTICA Y SOCIAL EN GUINEA-CONAKRY (Traducción al español de Anna Rossell)

Conakry, 28 d'octubre 2009


Apreciada Anna,

te decía que la étnia, la tribu, la identidad, el credo religioso... son cosas claramente legítimas, positivas, buenas y verdaderas. El problema viene cuando todo esto se mezcla, se instrumentaliza o toma la forma de conquista del poder.

Vayamos a nuestra República de Guinea: Cuando hace 51 años De Gaulle proponía a este pueblo elegir entre la integración en su proyecto o la independencia, las fronteras de la República de Guinea estaban ya definidas y eran el fruto de la lucha por el poder y por la influencia entre potencias occidentales (sobre todo Francia y el Reino Unido). Más atrás estaban las luchas que estas potencias habían sostenido contra los reinos emergentes en estas regiones. La cuestión es que las fronteras ya estaban definidas y la nueva República se construía sobre una identidad "recibida", la República de Guinea, una identidad colonial, pero que daba a una nueva clase política (a Sékou Touré aquí, a Lumumba en el Congo...) un espacio de expresión del poder político..., del Estado: una razón de ser, "d'être", en el conjunto de las Naciones (representadas por la ONU, algunos años más tarde por la OUA, hoy UA).

La República de Guinea estuvo gobernada con mano de sangre y labios de oro durante más de veinte años por Sékou Touré, después por un gobierno militar, Lansana Conté, que reinaría hasta su muerte, dejando al país agonizante. Hoy la evidencia del mosáico étnico se hace sentir como una presión contenida durante mucho tiempo. Y lo peor de todo: el abrebotellas es la lucha por el poder. Los más extremistas son los que dan más miedo, y no sólo porque son capaces de marchar sobre cadáveres, sino también porque, para ellos, el poder "republicano" es el poder de comer en provecho suyo el espléndido pastel que es este país. La posibilidad de gestionar riquezas, vidas y relaciones internacionales en provecho suyo, esto es lo que pervierte. Existe una lucha legítima, el reconocimiento de la identidad (étnica, cultural, religiosa...), pero estamos en un contexto embrutecedor de esta reivindicación. Los moderados advierten contra la manipulación. Y cada frente puede acusar al otro de intento de manipulación. Y como son moderados, todos tienen miedo de abrir la botella. De modo que concluyen que lo mejor es callar y no hacerse demasiadas preguntas, vivir al día, ¡que ya resulta bastante fatigoso! Esto es lo que da esta tensión calma, callada, apagada, pero permite saborear la alegría de vivir, la inteligencia creativa, el espíritu de iniciativa y de esperanza.

Hay una aspiración legítima, la construcción del espacio común, la emergencia de una REPÚBLICA democrática, al servicio del pueblo y del desarrollo de cada uno. Hombres y mujeres capaces no faltan. Y estoy convencido: GANARÁN, cuando sea. Porque, a pesar de todo, AÚN SE PUEDE, AÚN PODEMOS.

Xec

(Xec Marquès, misionero salesiano, vive desde julio de 2007 en Conakry, concretamente en el barrio de Nongo, un suburbio muy pobre de la capital, que no tiene las mínimas infraestructuras. Desde que vive allí, ha abierto las puertas de su casa a l@s niñ@s y jóvenes del barrio para que puedan tener un lugar de recreo y el calor de una infancia digna. Allí l@s niñ@s y jóvenes hacen torneos de fútbol y ya se perfilan grupos culturales: coral, hip hop y teatro. De momento sólo hay un patio. Les hace falta construir un edificio de dos plantas para poder disponer de un lugar que albergue el proyecto de Xec: un refugio donde reunirse, hacer cursos de alfabetización, clases de refuerzo escolar para niñ@s que han abandonado la escuela, ensayos... . Xec necesita dinero para llevar a cabo esta construcción y la formación de un equipo de educadores de tiempo libre que colabore con él.

Quien quiera hacer un donativo puede hacerlo al número de cuenta que sigue a continuación:

BANCO: BANCO POPULAR
DIRECCIÓN: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) En COSTA DE MARFIL
INDICAR EN LAS OBSERVACIONES: Para el proyecto de Conakry (Xec, -B.A.-)