(A una jove parella)
Catalán (Traducción española a continuación)
Entre un sí i un no, res no és banal,
que no és banal la vida decidida;
un pas, un gest, un bes, obren un món sencer,
enceten un camí, acullen un amic, conviden a l’amor.
I avui no vinc a tu per fer qualsevol cosa,
m’uneixo a tu perquè el teu pas li dóna al meu l’empremta
decidida, m’uneixo a tu pel teu parlar sincer, m’uneixo a tu perquè veig
als teus ulls la meva imatge, m’uneixo a tu perquè tinc
l’esperança que tu tens.
Avui no vinc a tu per un incert caprici, ni vinc perquè cap fat casual
m’empenyi cap a tu; hi vinc perquè acarones
la meva companyia, hi vinc perquè valores el que sóc, i sóc gràcies a tu,
que m’acompanyes, que em fas costat i em dónes escalfor, hi vinc
ben lliurament per tantes coses.
No espero res i no et prometo res, només sé allò que vull i puc
donar-te: la meva mà quan vulguis una mà, el meu suport si et manca confiança,
sé que per la meva pell respires tu i que els teus ulls em donen la mirada,
que el meu espai no és meu, que el formes tu, i que el teu jo és
el meu i jo la teva estança.
Entre un sí i un no, res no es banal, i vull dir sí
a la vida decidida, al pas, al gest, al bes i al món sencer;
que no és banal la vida decidida;
un pas, un gest, un bes, obren un món sencer,
enceten un camí, acullen un amic, conviden a l’amor.
I avui no vinc a tu per fer qualsevol cosa,
m’uneixo a tu perquè el teu pas li dóna al meu l’empremta
decidida, m’uneixo a tu pel teu parlar sincer, m’uneixo a tu perquè veig
als teus ulls la meva imatge, m’uneixo a tu perquè tinc
l’esperança que tu tens.
Avui no vinc a tu per un incert caprici, ni vinc perquè cap fat casual
m’empenyi cap a tu; hi vinc perquè acarones
la meva companyia, hi vinc perquè valores el que sóc, i sóc gràcies a tu,
que m’acompanyes, que em fas costat i em dónes escalfor, hi vinc
ben lliurament per tantes coses.
No espero res i no et prometo res, només sé allò que vull i puc
donar-te: la meva mà quan vulguis una mà, el meu suport si et manca confiança,
sé que per la meva pell respires tu i que els teus ulls em donen la mirada,
que el meu espai no és meu, que el formes tu, i que el teu jo és
el meu i jo la teva estança.
Entre un sí i un no, res no es banal, i vull dir sí
a la vida decidida, al pas, al gest, al bes i al món sencer;
vull encetar el camí, rebre l’amic
i convidar a l’amor,
que és només amb l’amor que es fa la vida.
(Anna Rossell, El Masnou, 14-05-2010)
i convidar a l’amor,
que és només amb l’amor que es fa la vida.
(Anna Rossell, El Masnou, 14-05-2010)
***
(A una joven pareja)
Entre un sí y un no, nada es banal,
pues no es banal la vida decidida;
un paso, un gesto, un beso abren un mundo entero,
inician un camino, acogen a un amigo, invitan al amor.
*
Y hoy no vengo a ti por cualquier bagatela,
me uno a ti porque tu paso confiere al mío pisada
decidida, me uno a ti por tu sinceridad, me uno a ti porque me veo
en tus ojos reflejada, me uno a ti porque nos guía
una esperanza afín.
*
Hoy no he venido a ti por un capricho incierto, ni he venido porque un hado
casual me haya llevado a ti; vengo porque me acoges
estando yo a tu lado, vengo porque valoras lo que soy, y soy gracias a ti,
que me acompañas, que me respaldas y me das calor, vengo
con libertad por tantas cosas.
*
No espero nada ni te prometo nada, sólo sé lo que quiero y puedo
darte: mi mano cuando quieras una mano, mi apoyo si te falta confianza,
sé que por mi piel respiras tú y que tus ojos me otorgan la mirada,
que mi espacio no es mío, sino que tú lo formas, y que tu yo es mi yo,
y yo tu estancia.
*
Entre un sí y un no, nada es banal, y digo sí
a la vida decidida, al paso, al gesto, al beso y al mundo entero;
quiero iniciar el camino, recibir al amigo,
invitar al amor,
pues sólo con amor se hace la vida.
*
(Anna Rossell, El Masnou, 15-05-2010)