16 de mayo de 2010

A una joven pareja

(A una jove parella)
Catalán (Traducción española a continuación)

Entre un sí i un no, res no és banal,
que no és banal la vida decidida;
un pas, un gest, un bes, obren un món sencer,
enceten un camí, acullen un amic, conviden a l’amor.

I avui no vinc a tu per fer qualsevol cosa,
m’uneixo a tu perquè el teu pas li dóna al meu l’empremta
decidida, m’uneixo a tu pel teu parlar sincer, m’uneixo a tu perquè veig
als teus ulls la meva imatge, m’uneixo a tu perquè tinc
l’esperança que tu tens.

Avui no vinc a tu per un incert caprici, ni vinc perquè cap fat casual
m’empenyi cap a tu; hi vinc perquè acarones
la meva companyia, hi vinc perquè valores el que sóc, i sóc gràcies a tu,
que m’acompanyes, que em fas costat i em dónes escalfor, hi vinc
ben lliurament per tantes coses.

No espero res i no et prometo res, només sé allò que vull i puc
donar-te: la meva mà quan vulguis una mà, el meu suport si et manca confiança,
sé que per la meva pell respires tu i que els teus ulls em donen la mirada,
que el meu espai no és meu, que el formes tu, i que el teu jo és
el meu i jo la teva estança.

Entre un sí i un no, res no es banal, i vull dir sí
a la vida decidida, al pas, al gest, al bes i al món sencer;
vull encetar el camí, rebre l’amic
i convidar a l’amor,
que és només amb l’amor que es fa la vida.


(Anna Rossell, El Masnou, 14-05-2010)
***
(A una joven pareja)
Entre un sí y un no, nada es banal,
pues no es banal la vida decidida;
un paso, un gesto, un beso abren un mundo entero,
inician un camino, acogen a un amigo, invitan al amor.
*
Y hoy no vengo a ti por cualquier bagatela,
me uno a ti porque tu paso confiere al mío pisada
decidida, me uno a ti por tu sinceridad, me uno a ti porque me veo
en tus ojos reflejada, me uno a ti porque nos guía
una esperanza afín.
*
Hoy no he venido a ti por un capricho incierto, ni he venido porque un hado
casual me haya llevado a ti; vengo porque me acoges
estando yo a tu lado, vengo porque valoras lo que soy, y soy gracias a ti,
que me acompañas, que me respaldas y me das calor, vengo
con libertad por tantas cosas.
*
No espero nada ni te prometo nada, sólo sé lo que quiero y puedo
darte: mi mano cuando quieras una mano, mi apoyo si te falta confianza,
sé que por mi piel respiras tú y que tus ojos me otorgan la mirada,
que mi espacio no es mío, sino que tú lo formas, y que tu yo es mi yo,
y yo tu estancia.
*
Entre un sí y un no, nada es banal, y digo sí
a la vida decidida, al paso, al gesto, al beso y al mundo entero;
quiero iniciar el camino, recibir al amigo,
invitar al amor,
pues sólo con amor se hace la vida.
*
(Anna Rossell, El Masnou, 15-05-2010)

5 comentarios:

carme dijo...

Quant que m'ha agradat trobar aqui escrita aquesta poesia que vaig escoltar l'altre dia, tan ben recitada per tu, i tan encertada per l'ocasió. El seu contingut transmet tan bé l'ideal de la vida en parella que la seva lectura no deixa indiferent.

Anna Rossell dijo...

Gràcies pels elogis, Carme. A mi també em va agradar especialment llegir el poema quan el vaig llegir i davant de qui ho vaig fer. En la lectura influeix molt la gent que l'escolta; és un joc d'intercanvi que es deixa sentir, encara que el públic resti mut. Però els silencis són tots diferents, cadascun és diferent de l'altre. Tu hi eres quan jo llegia,com hi eren els primers destinataris i tanta altra gent, però no qualsevol gent. Gràcies per ser-hi.

montse dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
montse dijo...

Hola Anna, si llegir-lo ens emociona, què ens pot passar el dia que podrem escoltar-lo. Volem saber-ho.

Salut, i petonets per tothom

Anna Rossell dijo...

Montse, me n'alegro que el poema t'hagi emocionat. El dia que farem la trobada al càmping portaré un poemari per a vosaltres. Res no compensa tant com saber que el que una escriu arriba a qui ho llegeix.