29 de julio de 2014

IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (EL MASNOU-OCATA, 2014)

*


Dilluns, 04-08-2014



Maria Porta, Mena Guiga, Marc García, Mercedes Delclòs, Isabel Ortega Rion 

I algunes fotos:
 Maria Porta
Mena Guiga 
 Marc García
Mercedes Delclós 
Isabel Ortega


Anna Rossell 
Eduard Albi

IV EDICIÓ DE POESIA A LA PLATJA (EL MASNOU-OCATA, 2014)

*
Ahir, dilluns, 28 de juliol, vàrem gaudir d'una altra excel·lent vetllada de poesia i música a la guingueta La Xankla, d'El Masnou. La pluja no va poder trencar l'ambient de bones lletres i bona música dels nostres genials poetes i del cantautor convidat, Rubén Bravo Prados

 Dilluns, 28-07-2014

Cysko Muñoz, Dani Orviz, Amadeo Rojo, (amb Rubén Bravo Prados, cantautor).

Aquí teniu unes quantes fotos

 Jon Barrena (guitarra) i Dani Orviz
https://www.youtube.com/watch?v=fLAnSxUWAuU

 Dani Orviz


 Cysko Muñoz


 Amadeo Rojo


Rubén Bravo Prados (guitarra) i Tontos de la Guitarra

CARTA A MENORCA

*
(Español a continuación)
| Ciutadella | 28/07/2014 






Els/les nens/es de Conakry amb Xec Marquès
Venc de passar set anys a Conakry, la capital de la República de Guinea, a l’Àfrica Occidental. Durant aquests anys he pogut comptar amb la col·laboració del Fons Menorquí de Cooperació per mitjà de l’ONG Vols, de la solidaritat de molta gent de Ciutadella i de Ferreries i, pel Secretariat Diocessà de Missions, de gent de tota Menorca per poder posar en marxa un programa de reinserció escolar i d’animació socioeducativa per a la població juvenil i infantil vulnerable dels barris de Nongo i de Kaporo. Voldria aprofitar aquest diari per manifestar la meva profunda gratitud per tota aquesta solidaritat concreta, i també per expressar el meu sentiment de ser part d’un poble envoltat de mar i, tolvegada per això, solidari sense fronteres.

Han estat anys molt intensos. Anys d’incertesa, desprès de la mort del president Lansana Conté, el 2008, desprès de 25 anys al poder i durant el llarg procés de transició social i política que avui encara no s’ha acabat. Anys també d’il·lusió i d’esperança, esperonats per les ganes d’aprendre i de jugar d’al·lots i d’al·lotes, per la força i el coratge de mares i d’àvies somiant en un futur millor per als seus fills i néts, per a les seves filles i netes.

Il·lusions, somnis i esperances més forts que tots els fatalismes i resignacions davant d’ una economia preocupada només pels beneficis i el rendiment financers. Il·lusions i somnis més forts que les manipulacions i les corrupcions de polítics i de les seves enveges de poder.

La meva gratitud voldria expressar-la compartint la meva esperança. Alguna o moltes vegades ens haurem demanat de què serveix tanta cooperació i solidaritat si res no canvia. Podem tenir el sentiment que aquí ja tenim prou problemes i que la crisi se'ns menja. En vint i tres anys per l’Àfrica m’ho he demanat moltes vegades. I quan venc a Menorca me n’adono que hi ha gent que pateix per arribar a final de mes. Però també he sentit a l’Àfrica la llibertat que pobres i vulnerables no renuncien a viure i a ser benaurats i dignes; he sentit a Menorca que les coses no són com hi ha deu anys, però no puc renunciar a compartir i a ser solidari. En temps de crisi tindrem menys recursos, anirem més poc a poc, ens caldrà més paciència i potser capacitat de renúncia i d’austeritat, però no podem deixar d’expressar tota la nostra riquesa humana i social. I la nostra riquesa, la nostra dignitat, és la capacitat de compartir.

Però, com per Sant Joan a Ciutadella, no podem tancar les portes i fer festa cap a dintre. Hi haurà menys pastissets, formatge i sobrassada però la porta serà oberta i no perdrem l’esperança que la festa és sempre possible. Direm, amb la porta oberta, que la riquesa, poca o molta, no creix alimentant-se de ella mateixa fent els rics més rics i el pobres més pobres, crisi perpètua. Sinó que compartint el que tenim i el que som podem continuar cultivant i fent créixer el millor de noltros mateixos i fent possible que aquesta, la nostra illa, sigui una illa pel món.

Moltes gràcies, o com diria sa gent de Conakry: «i nu wali».
(Publicat a Diari de Menorca, 28-07-2014)
*
*
Acabo de pasar siete años en Conakry, la capital de la República de Guinea, en África Occidental. Durante estos años he podido contar con la colaboración del Fondo Menorquín de Cooperación por medio de la ONG VOLS, con la solidaridad de mucha gente de Ciutadella y Ferreries y, a través del Secretariado Diocesano de Misiones, de gente de toda Menorca para poder poner en marcha un programa de reinserción escolar y de animación socioeducativa para la población juvenil e infantil vulnerable de los barrios de Nongo y de Kaporo. Quisiera aprovechar la oportunidad que me brinda este diario para manifestar mi profunda gratitud por toda esa solidaridad concreta, y también para expresar mi sentimiento de ser parte de un pueblo rodeado de mar y, tal vez por ello, solidario sin fronteras. 

Han sido años muy intensos, años de incertidumbre después de la muerte del presidente Lansana Conté, en 2008, después de 25 años en el poder y durante el largo proceso de transición social y política que hoy todavía no se ha acabado. Años también de ilusión y de esperanza, espoleados por las ganas de aprender y de jugar de niños y de niñas, por la fuerza y el coraje de madres y de abuelas que han soñado en un futuro mejor para sus hijos y nietos, para sus hijas y nietas. 

Ilusiones, sueños y esperanzas más fuertes que todos los fatalismos y resignaciones ante una economía preocupada sólo por los beneficios y el rendimiento financieros. Ilusiones y sueños más fuertes que las manipulaciones y las corrupciones de políticos y de sus envidias de poder. 

Mi gratitud quisiera expresarla compartiendo mi esperanza. Alguna o muchas veces nos habremos preguntado de qué sirve tanta cooperación y solidaridad si nada cambia. Podemos tener el sentimiento de que aquí ya tenemos bastantes problemas y que la crisis se nos come. En veintitrés años por África me lo he preguntado muchas veces. Y cuando vengo a Menorca me doy cuenta de que hay gente que sufre para llegar a fin de mes. Pero también he visto en África la libertad con que pobres y vulnerables no renuncian a vivir dignamente; he oído en Menorca que las cosas no son como hace diez años, pero no puedo renunciar a compartir y a ser solidario. En tiempos de crisis tendremos menos recursos, iremos más despacio, necesitaremos más paciencia y quizás capacidad de renuncia y de austeridad, pero no podemos dejar de expresar toda nuestra riqueza humana y social. Y nuestra riqueza, nuestra dignidad, es la capacidad de compartir. 

Pero, como por San Juan en Ciutadella, no podemos cerrar las puertas y hacer fiesta hacia dentro. Habrá menos pastelitos, queso y sobrasada pero la puerta estará abierta y no perderemos la esperanza de que la fiesta es siempre posible. Diremos, con la puerta abierta, que la riqueza, poca o mucha, no crece alimentándose de ella misma haciendo a los ricos más ricos y a los pobres más pobres, crisis perpetua. Sino que compartiendo lo que tenemos y lo que somos podemos seguir cultivando y haciendo crecer lo mejor de nosotros mismos haciendo posible que ésta, nuestra isla, sea una isla por el mundo. 

Muchas gracias, o como diría su gente de Conakry: «y desnudo wali». 
(Publicado en Diario de Menorca, 28-07-2014)
*
(En español a continuación) 

Aprofito l’avinentesa per dir-vos que el seu projecte encara no s’ha acabat, que necessita de la nostra solidaritat i que, a través de TEAMING, donant 1 Euro al mes, el podeu ajudar molt i molt: aquí teniu l’enllaç del TEAMING: https://www.teaming.net/xecmarquescoll-proyectoeducativoafrica Només és 1 Euro al mes. Gràcies per la vostra solidaritat. Us agraïré també que reenvieu aquest correu als vostres contactes i amistats.

Anna Rossell
*
Aprovecho la ocasión para deciros que su proyecto aún no se ha terminado, que necesita de nuestra solidaridad y que, a través de TEAMING, donando 1 Euro al mes, lo podéis apoyar mucho: aquí tenéis el enlace del TEAMING: https://www.teaming.net/xecmarquescoll-proyectoeducativoafrica Tan solo es 1 Euro al mes. Gracias por vuestra solidaridad. Agradeceré también que reenviéis este correo a vuestros contactos y amistades.

Anna Rossell