CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (12-03-2014)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (12-03-2014)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Conakry, 12-03-2014
*
*
Xec Marquès amb nens del seu barri a casa seva, a Conakry (gener 2014)
Xec Marquès con niños de su barrio en su casa de Conakry (enero 2014)
Segueixo el
plantejament que fas separant en dos eixos la meva reflexió; és una opció metodològica
que ens pot ajudar a avançar. Me n’adono que estem reflexionant des de llocs
diferents. La meva primera reacció és de pensar una tal campanya en el nostre
context i és, des d’aquest context, que la diversitat de situacions i
problemàtiques presentades en el “pack” de la campanya em sembla poc adequada. En
el context de l’occident no em plateja cap problema.
*
Pel que fa al segon eix, hi ha dos temes majors que van lligats, em sembla. El primer és el de la subjectivitat lligada al de la privacitat i el segon el tema del control que pot ser lligat a la qüestió de la legislació en matèria de relacions sexuals i de reproducció.
Pel que fa al segon eix, hi ha dos temes majors que van lligats, em sembla. El primer és el de la subjectivitat lligada al de la privacitat i el segon el tema del control que pot ser lligat a la qüestió de la legislació en matèria de relacions sexuals i de reproducció.
Començo per el
segon. El que deia en la darrera carta volia situar el fet que els Estats, les
societats o les cultures des de sempre han buscat a crear un quadre d’expressió
de la sexualitat. La meva idea era partir d’aquesta constatació per avançar en
la reflexió. La constatació no és cap argument per justificar el “dret” del
poder legislatiu d’Uganda a penalitzar el fet de l’homosexualitat i la seva
reconeixença. De cap manera. Tampoc trobo en el meu argument cap negació de
l’existència de l’homosexualitat des de sempre, només feia veure que
l’orientació heterosexual, que es constitueix en l’evidència del la
complementarietat dels sexes, reaccioni davant de la pulsió sexual i la seva expressió
en relació sexual amb “por”, a la defensa i per una estratègia d’atac. Buscar entendre
l’origen subconscient individual i col·lectiu de l’homofòbia no la justifica de
cap manera i l’emoció atàvica que pugui provocar avui de cap manera tampoc justifica
lleis, normes i controls repressius i marginalitzadors.
*
Algunes vegades que he parlat del tema de l’homosexualitat amb joves d’aquí o de Togo (o amb alumnes de teologia moral a Lubumbashi) me n’he adonat que la meva visió i reflexió, que no va tan lluny com la teva, no és entesa perquè hi ha una concepció de la sexualitat que no ha integrat les coneixences, la reflexió psicològica, filosòfica (i també teològica) que es fa des de “Freud” en el medis intel·lectuals “occidentals”. Trobo que la reflexió encara es pot aprofundir i sobretot des de l’antropologia i la sociologia (incloses les vessants religioses).
Algunes vegades que he parlat del tema de l’homosexualitat amb joves d’aquí o de Togo (o amb alumnes de teologia moral a Lubumbashi) me n’he adonat que la meva visió i reflexió, que no va tan lluny com la teva, no és entesa perquè hi ha una concepció de la sexualitat que no ha integrat les coneixences, la reflexió psicològica, filosòfica (i també teològica) que es fa des de “Freud” en el medis intel·lectuals “occidentals”. Trobo que la reflexió encara es pot aprofundir i sobretot des de l’antropologia i la sociologia (incloses les vessants religioses).
*
El primer pas a fer en aquest context, em sembla, assumeix una de les posicions de la campanya que tu expresses amb força: no es pot penalitzar un comportament sexual que no fa mal a l’altre, que es fa en el respecte de la dignitat humana. La sexualitat no és matèria que pugui constituir un delicte. La matèria és la violència, la negació de l’altre i de la seva dignitat, la violació de la consciencia i el no respecte del procés de creixença, maduració i identificació de la identitat sexual. Integro aquí el repte d’una educació sexual, de la formació religiosa i ètica que no generi sentiments i emocions negatives en el desenvolupament de la sexualitat d’infants, joves i adolescents.
El primer pas a fer en aquest context, em sembla, assumeix una de les posicions de la campanya que tu expresses amb força: no es pot penalitzar un comportament sexual que no fa mal a l’altre, que es fa en el respecte de la dignitat humana. La sexualitat no és matèria que pugui constituir un delicte. La matèria és la violència, la negació de l’altre i de la seva dignitat, la violació de la consciencia i el no respecte del procés de creixença, maduració i identificació de la identitat sexual. Integro aquí el repte d’una educació sexual, de la formació religiosa i ètica que no generi sentiments i emocions negatives en el desenvolupament de la sexualitat d’infants, joves i adolescents.
I és en la
qüestió de l’educació i de la formació on la neutralitat que tu proposes em
sembla molt difícil. L’educació serà sempre portadora de valors i d’una visió
de la realitat humana, la neutralitat perquè “no tot val” ni “cada realitat té
el mateix valor”. I en matèria de sexualitat, més complicat encara. Ja no som
en un context on hi ha una més o menys “coherent” coherència en el teixit que
constitueix una societat, una més o menys “evidència” de principis ètics
fonamentals. Fins i tot, en context encara força homogenis, n’hi ha prou amb una
connexió Internet o a una cadena de TV perquè l’individu s’obri a una realitat
diferent i rebi informació, valors i visions altres que les transmeses per el
medi cultural, social i religiós que l’envolta cada dia.
*
Estic d’acord amb què hi ha necessitat d’informació, de formació i d’educació que facin entendre i assumir la veritat de la complexitat de la pulsió sexual i de la diversitat de la seva manifestació; i que la definició de la “normalitat” ha d’assumir complexitat i diversitat. I, al mateix temps, que tot no és el mateix i que no sigui el mateix no vol dir que hi hagi millor ni pitjor. El respecte de la diferència no significa equivalència en el significat, en la identitat. Hi ha una especificitat pròpia i això és un valor.
Estic d’acord amb què hi ha necessitat d’informació, de formació i d’educació que facin entendre i assumir la veritat de la complexitat de la pulsió sexual i de la diversitat de la seva manifestació; i que la definició de la “normalitat” ha d’assumir complexitat i diversitat. I, al mateix temps, que tot no és el mateix i que no sigui el mateix no vol dir que hi hagi millor ni pitjor. El respecte de la diferència no significa equivalència en el significat, en la identitat. Hi ha una especificitat pròpia i això és un valor.
Com conjugar
igualtat de dignitat amb igualtat de drets ? Com definir el matrimoni, la
filiació, la paternitat i la maternitat en un context on les tècniques
reproductives i la cirurgia plàstica ofereix un ventall insospitat de
possibilitats?
*
I me’n vaig al primer. Deixo caure la relació que he fet entre el “meu” respecte al cos i el “meu” respecte a l’economia; entre la privacitat de la vida íntima i la privacitat de la gestió de la riquesa. No és una relació encertada. Però no crec que m’equivoqui en la primera part de l’afirmació, crec que hi ha una ideologia del jo i del meu, vehiculada per el neoliberalisme i em sembla important, no oblidar-ho, quant utilitzem conceptes com “jo” i “meu” sobretot si es formulen eslògans a la plaça pública. També és veritat que voltros [a occident] esteu en millor posició per valorar les ressonàncies dels termes.
I me’n vaig al primer. Deixo caure la relació que he fet entre el “meu” respecte al cos i el “meu” respecte a l’economia; entre la privacitat de la vida íntima i la privacitat de la gestió de la riquesa. No és una relació encertada. Però no crec que m’equivoqui en la primera part de l’afirmació, crec que hi ha una ideologia del jo i del meu, vehiculada per el neoliberalisme i em sembla important, no oblidar-ho, quant utilitzem conceptes com “jo” i “meu” sobretot si es formulen eslògans a la plaça pública. També és veritat que voltros [a occident] esteu en millor posició per valorar les ressonàncies dels termes.
*
Desprès de rellegir la teva resposta, entenc millor que he conduït un tema de revindicació de drets negats i de denúncia de discriminacions i injustícies degudes a la identitat i a l’orientació sexual vers la reflexió moral o ètica. I si són dos camps que es recobreixen no segueixen necessàriament la mateixa metodologia de reflexió.
Desprès de rellegir la teva resposta, entenc millor que he conduït un tema de revindicació de drets negats i de denúncia de discriminacions i injustícies degudes a la identitat i a l’orientació sexual vers la reflexió moral o ètica. I si són dos camps que es recobreixen no segueixen necessàriament la mateixa metodologia de reflexió.
*
Finalment:
Finalment:
Es veritat que verificar i controlar són en part sinònims (verificar l’oli del motor,
controlar l’oli del motor), però controlar
s’associa també a dominar o en francès
“maîtriser”. Jo l’utilitzava en el
sentit de verificar (si hi veus un
lapsus significatiu d’un posicionament ideològic pot ser hi sigui, però no
serveix com argument de discussió, és un judici d’intenció). La meva reflexió
volia justament mostrar el límit del judici moral objectiu de la subjectivitat
de l’amor i en conseqüència de la capacitat de “controlar” o de “verificar”.
I me’n recordo que hi havia a Espanya una marca de condoms que es deia CONTROL.
Amb afecció
deskontrolada,
Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (12-03-2014). Traducción al español de Anna Rossell
Sigo el planteamiento que haces separando en dos ejes mi reflexión; es una opción metodológica que nos puede ayudar a avanzar. Observo que estamos reflexionando desde lugares diferentes. Mi primera reacción es pensar una tal campaña en nuestro contexto y lo que quiero decir es que, desde este contexto, la diversidad de situaciones y problemáticas presentadas en el "pack " de la campaña me parece poco adecuada. En el contexto de occidente no me plantea ningún problema.
En cuanto al segundo eje, hay dos temas mayores que van ligados, creo. El primero es el de la subjetividad ligada al de la privacidad y el segundo es el tema del control que puede ir ligado a la cuestión de la legislación en materia de relaciones sexuales y de reproducción.
Comienzo por el segundo:
Lo que decía en la última carta quería situar el hecho de que los Estados, las sociedades o las culturas desde siempre han buscado crear un cuadro de expresión de la sexualidad. Mi idea era partir de esta constatación para avanzar en la reflexión. La constatación no es ningún argumento para justificar el "derecho" del poder legislativo de Uganda a penalizar el hecho de la homosexualidad y su reconocimiento. De ninguna manera. Tampoco encuentro en mi argumento ninguna negación de la existencia de la homosexualidad desde siempre, sólo subrayaba que la orientación heterosexual, que se constituye en la evidencia del la complementariedad de los sexos, reacciona ante la pulsión sexual y su expresión en relación sexual con "miedo", a la defensa y por una estrategia de ataque. Buscar entender el origen subconsciente individual y colectivo de la homofobia no la justifica de ninguna manera y la emoción atávica que pueda provocar hoy de ninguna manera tampoco justifica leyes, normas y controles represivos y marginalizadores.
Algunas veces que he hablado del tema de la homosexualidad con jóvenes de aquí o de Togo (o con alumnos de teología moral en Lubumbashi) me he dado cuenta de que mi visión y reflexión, que no va tan lejos como tú, no es entendida porque hay una concepción de la sexualidad que no ha integrado las relaciones, la reflexión psicológica, filosófica (y también teológica) que se hacen desde Freud en medios intelectuales "occidentales". Creo que la reflexión todavía se puede profundizar y sobre todo desde la antropología y la sociología (incluidas las vertientes religiosas).
El primer paso a dar en este contexto, me parece, asume una de las posiciones de la campaña que tú expresas con fuerza: no se puede penalizar un comportamiento sexual que no hace daño a otro, que se hace en el respeto de la dignidad humana. La sexualidad no es materia que pueda constituir un delito. La materia es la violencia, la negación del otro y de su dignidad, la violación de la conciencia y el no respeto del proceso de crecimiento, maduración e identificación de la identidad sexual. Integro aquí el reto de una educación sexual, de la formación religiosa y ética que no genere sentimientos y emociones negativas en el desarrollo de la sexualidad de niños, jóvenes y adolescentes.
Y es en la cuestión de la educación y de la formación donde la neutralidad que tú propones me parece muy difícil. La educación será siempre portadora de valores y de una visión de la realidad humana, la neutralidad porque "no todo vale" ni "cada realidad tiene el mismo valor". Y en materia de sexualidad, más complicado aún. Ya no estamos en un contexto donde hay una más o menos "coherente" coherencia en el tejido que constituye una sociedad, una más o menos "evidencia" de principios éticos fundamentales. Incluso, en contexto todavía bastante homogéneos, basta con una conexión Internet o a una cadena de TV para que el individuo se abra a una realidad diferente y reciba información, valores y visiones distintas de las transmitidas por el medio cultural, social y religioso que le rodea cada día.
Estoy de acuerdo en que hay necesidad de información, de formación y de educación que hagan entender y asumir la verdad de la complejidad de la pulsión sexual y de la diversidad de su manifestación, y que la definición de la "normalidad " debe asumir complejidad y diversidad. Y, al mismo tiempo, que todo no es lo mismo y que no sea lo mismo no significa que haya mejor ni peor. El respeto de la diferencia no significa equivalencia en el significado, en la identidad. Hay una especificidad propia y eso es un valor.
¿Cómo conjugar igualdad de dignidad con igualdad de derechos? ¿Cómo definir el matrimonio, la filiación, la paternidad y la maternidad en un contexto donde las técnicas reproductivas y la cirugía plástica ofrece un abanico insospechado de posibilidades?
Y voy al primero. Abandono la relación que hice entre "mi" respecto al cuerpo y "mi" respecto a la economía, entre la privacidad de la vida íntima y la privacidad de la gestión de la riqueza. No es una relación acertada. Pero no creo que me equivoque en la primera parte de la afirmación, creo que hay una ideología del "yo" y de "mi", vehiculada por el neoliberalismo y me parece importante no olvidarlo cuando utilizamos conceptos como "yo" y "mi", sobre todo si se formulan eslóganes en la plaza pública. También es verdad que vosotros [en occidente] estáis en mejor posición para valorar las resonancias de los términos.
Después de releer tu respuesta, entiendo mejor que he conducido un tema de reivindicación de derechos negados y de denuncia de discriminaciones e injusticias debidas a la identidad y a la orientación sexual hacia la reflexión moral o ética. Y si son dos campos que se solapan no siguen necesariamente la misma metodología de reflexión .
Finalmente:
Es verdad que verificar y controlar son en parte sinónimos (verificar el aceite del motor, controlar el aceite del motor), pero controlar se asocia también a dominar o en francés "maîtriser". Yo lo utilizaba en el sentido de verificar (si ves en ello un lapsus significativo de un posicionamiento ideológico puede ser que lo haya, pero no sirve como argumento de discusión, es un juicio de intención). Mi reflexión quería justamente mostrar el límite del juicio moral objetivo de la subjetividad del amor y en consecuencia de la capacidad de "controlar" o de "verificar".
Y recuerdo que había en España una marca de condones que se llamaba CONTROL.
Con afecto deskontrolado,
Xec