7 de octubre de 2013

PARA RAFAEL MULERO, EL ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTA TERTULIA, A MODO DE BIENVENIDA, ESTE POEMA

*
Traducción al español a continuación
*
(Català)

El cel, que habita la mà alliberadora,
ens envia fa dies mort i destrucció;
la mirada dels aris s’ha enfosquit
i els seus ulls ens penetren amb l’odi
radical de qui veu en nosaltres la imatge
de la culpa.

Però estem massa desfets per témer res;
la indiferència nodreix l’últim alè   
per protegir-nos del dolor
de l’esperança.

No és resignació,
és l’apatia opaca de les bèsties
amansides a cops fora del temps.
Vivim per inèrcia en un present
etern, aliens a cap altra voluntat
que no sigui
morir.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls)
*
*
(Español)

El cielo, que habita la mano liberadora,
nos envía hace días muerte y destrucción;
la mirada de los arios se ha ensombrecido
y sus ojos nos penetran con el odio
radical de quien ve en nosotros la imagen
de la culpa.

Pero estamos demasiado deshechos para el temor;
la indiferencia nutre el último aliento   
para protegernos del dolor
de la esperanza.

No es resignación,
es la apatía opaca de las bestias
amansadas a golpes fuera del tiempo.
Vivimos por inercia en un presente
eterno, ajenos a cualquier voluntad
que no sea
morir.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls)