CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011) /
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*

Xec Marquès (esquerra) amb Pepe Guillem, a El Masnou (estiu 2005) / Xec Marquès (izquierda) con Pepe Guillem (verano de 2005)

*
Catalán
*
Conakry, 5 de desembre 2011

Benvolguda Anna :

No vull deixar passar més temps sense reaccionar a la teva darrera carta-debat que és del 7 del mes passat. Però trobo que em cal més temps i tranquil·litat per a una reflexió més posada. Avanço el que em sembla que estructurarà la meva resposta.

Abans d’ahir escoltava una entrevista a una representant d’Oxfam que participava a un taller-seminari-congrès sobre l’ajuda al desenvolupament. Tots els grans països hi eren presents. Aquesta senyora explicava que una de les noves línees d’acció proposades i que anava fent camí era la d’una implicació més gran de les institucions locals en la definició i la gestió de l’ajuda. Molta de l’ajuda pren forma d’acció directa (per exemple, França està finançant la construcció del nus de camins a l’entrada de Kaloum [el barri més antic de la ciutat de Conakry] i el treball el fa una empresa francesa). Certament la definició de la necessitat ve d’un diàleg (cal un nus per descongestionar la circulació a l’entrada de Kaloum), però França no dóna els diners al govern perquè faci el treball, sinó que tracta directament amb l’empresa. També vaig sentir a la ràdio que a Nigèria la primera refineria de petroli l’han construït els xinesos i algunes organitzacions locals es queixen de la sobre-facturació dels treballs que comporta que l’empresa xinesa estarà més temps i a un percentatge més alt pagant-se l’ajuda oferta. La gran part de l’ajuda al desenvolupament passa per aquesta dinàmica d’acció directa (un altre exemple és el de passar per els organismes de l’ONU o ONG especialitzades – USAID – per als temes de lluita contra la malària, la sida....).

Sempre ha estat veritat que qui paga mana: no és el que està passant amb Grècia que es veu amb un govern titella?, o més en general amb tot el món : mana el capital, que és el que paga.

La revolució no té com a protagonistes dialèctics nord-sud, sinó capital-dinàmica social (no sé com acabar de definir el segon terme).

Llavors la identificació de l’un i l’altre esdevé molt més complicada. Al complex colonitzador-colonitzat s’hi va afegint el complex capital disponible i generós - dolenta gestió per excés de generositat social.

El capital és cada vegada més ric i la societat més pobra, i això d’una manera molt més escandalosa a l’Àfrica, on el capital és, malgrat tot, més rentable.

Quan parlo de revolució al món occidental i, en conseqüència, al sud és perquè les revolucions mai les comencen els més pobres, cal un llevat.

L’occident no és el llevat, sinó una societat civil que s’expressa en llocs com el “fòrum social”, on nord i sud, est i oest es troben i fan avançar idees i proposicions.

Ens cal reconèixer el problema comú, que és el poder del capital, cada vegada més liberal.

Tolvegada no és la relació colonitzat-colonitzador el problema, sinó persona-capital. Trobo que aquí hi ha el lloc de la trobada de les ànimes.

Espero poder desenvolupar tot això el més aviat possible i posar-hi una mica més d’ordre.
Fins ben aviat.

Xec

*

*

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (05-12-2011)

Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 5 de diciembre de 2011

Querida Anna :

No quiero dejar pasar más tiempo sin reaccionar a tu última carta-debate, que es del 7 del mes pasado. Pero siento que necesito más tiempo y tranquilidad para una reflexión más reposada. Avanzo lo que creo estructurará mi respuesta.

Anteayer escuchaba una entrevista a una representante de Oxfam que participaba en un taller-seminario-congreso sobre la ayuda al desarrollo. Todos los grandes países estaban presentes. Esta señora explicaba que una de las nuevas líneas de acción propuestas y que iba abriéndose camino era la de una implicación mayor de las instituciones locales en la definición y la gestión de la ayuda. Gran parte de la ayuda toma forma de acción directa (por ejemplo, Francia está financiando la construcción del nudo de caminos en la entrada de acceso a Kaloum [el barrio más antiguo de la ciudad de Conakry] y el trabajo lo hace una empresa francesa). Ciertamente la definición de la necesidad viene de un diálogo (se necesita un nudo para descongestionar la circulación en la entrada de Kaloum), pero Francia no da el dinero al gobierno para que haga el trabajo, sino que trata directamente con la empresa. También escuché en la radio que en Nigeria la primera refinería de petróleo la ha construido los chinos y algunas organizaciones locales se quejan de la sobrefacturación de los trabajos que comporta que la empresa china estará más tiempo y a un porcentaje más elevado pagándose la ayuda ofrecida. El grueso de la ayuda al desarrollo pasa por esta dinámica de acción directa (otro ejemplo es el de pasar por los organismos de la ONU o ONGs especializadas -USAID- para los temas de lucha contra la malaria, el sida...).

Siempre ha sido verdad que quien paga manda: ¿no es lo que está sucediendo con Grecia, que ha de verse con un gobierno títere?, o más en general con todo el mundo: manda el capital, que es el que paga.

La revolución no tiene com a protagonistas dialécticos norte-sur, sino capital-dinámica social (no sé com acabar de definir el segundo término.

Entonces la identificación de uno y otro se complica mucho más. Al complejo colonizador-colonizado se le va añadiendo el complejo capital disponible y generoso - mala gestióon por exceso de generosidad social.

El capital es cada vez más rico y la sociedad más pobre, y esto de un modo mucho más escandaloso en África, donde el capital es, con todo, más rentable.

Cuando hablo de revolución en el mundo occidental y, en consecuencia, en el sur es porque las revoluciones nunca las inician los más pobres, se necesita una levadura.

Occidente no es la levadura, sino una sociedad civil que se expresa en lugares como el "fòrum social", donde norte y sur, este y oeste se encuentran y hacen avanzar ideas y propuestas.

Necesitamos reconocer el problema común, que es el poder del capital, cada vez más liberal.

Quizás no sea la relación colonizado - colonizador el problema, sino persona - capital. Creo que aquí está el lugar del encuentro de las almas.

Espero poder desarrollar todo esto lo más pronto posible y ponerlo un poco en orden.

Hasta muy pronto.

Xec