*
LA MEVA MORT
Perdre la llum dels ulls teus,
la teva imatge meva,
la flor inútil que em respires
quan penso l’aigua,
això és morir.
Sentir el silenci de la teva veu,
veure l’absència de la mirada teva,
palpar la buidor dels teus contorns
quan busco l’aire,
això és morir.
*
(Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
***
Español. Traducción del catalán de Anna Rossell
*
MI MUERTE
*
Perder la luz de tus ojos,
tu imagen tuya mía,
la flor inútil que me respiras
cuando pienso el agua,
esto es morir.
Oír el silencio de tu voz,
ver la ausencia de la mirada tuya,
palpar el vacío de tus contornos
cuando busco el aire,
esto es morir.
*
(Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
El Novellino, Tommaso Guardati de Salerno
Hace 4 horas
6 comentarios:
Quina preciositat de versos Anna,
jo també m’he sentit algun cop així… morint en gotes de poema, morint a dins de la buidor de l’aire.
Una abraçada
Anna, aquest poema penetra fons i no et deixa indiferent.
Salut!!!
Gràcies, Mayde. M'agrada que t'hi sentis identificada. I és la poesia el gènere literari que més ho permet. És per això que uneix tant. Gràcies.
Montse, veig que segueixes al peu del canó i que tinc una fan incondicional. Gràcies per les teves lloances i empatia.
En alguna manera... Sí, eso es morir.
Me presento. Te he buscado -estaba fácil- en el blog del III encuentro para conocer tu espacio. Lo tendré en cuenta.
Un abrazo desde Madrid... aquí al lado si sigues en A.
PAQUITA
-curioso, me pone como palabra a verificar: choty
Muchas gracias, Caminante-Paquita, de momento sigo en A., pero por poco tiempo. Mañana ya me marcho a mi redil. También yo te buscaré. Nos mantenemos en contacto. Gracias por leerme, y por darme tu opinión y enriquecer el diálogo
Publicar un comentario