*
CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (25-08-2013) /
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (25-08-2013)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Aquesta carta fa referencia a la conferencia de Teresa Forcades sobre Teologia Feminista, el text de la qual està transcrit més avall, després de la carta de Xec Marquès, del 24-08-2013.
*
*
Anna Rossell (esquerra), amb els poetes Amàlia Sanchís i Pedro Vera al Festival de Poesía de Riba Roja d'Ebre (juliol 2013) / Anna rossell (izquierda), con los poetas Amàlia Sanchís y Pedro Vera en el Festival de Poesía de Riba Roja de Ebro (julio 2013)
*
El Masnou, 25-08-2013
*
Estimat Xec,
*
Idò sí, com te’n recordes de les festes i festetes entranyables de la teva estimada i entranyable illa! Els ciutadallencs sou els que la feu més grossa i és la primera de la temporada, però, tot allò gran genera conseqüències, esquitxos aquí i allà, que es transformen en les festes més petites de les poblacions de tota la geografia menorquina. La de Ferreries ja sembla que anuncia la cloenda de l’estiu.
*
Sí, sí és ben bé com tu dius: la tesi de la Teresa Forcades es fonamenta de ple en la llibertat. Aquest és el supòsit que sustenta la seva tesi. I, sentint-la parlar a ella, sembla que tot és tan senzill com bufar i fer ampolles: tot el que diu es conclou de la premissa anterior en forma de cascada i resulta clar i meridià a qualsevol enteniment lògic. Però, és clar, cal acceptar el fonament, el postulat que ella (su)posa com a punt de partida del seu raonament. Ella, és creient, creu en un Déu que crea l’ésser humà i que el crea lliure, lliure per establir o rebutjar una relació amb aquest Déu, a la qual Ell el convida, i en la seva tesi és també important que cada ésser humà, com a ésser únic i irrepetible, estableix les seves pròpies i úniques relacions –amb Déu i amb els altres éssers humans- d’una forma irrepetible.
*
En el seu raonament també és molt important la dicotomia “intern” vs. “extern”; és a dir, allò que afecta els éssers humans des de dins de si mateixos –allò que els és donat per naturalesa i des del naixement- (“intern”) i allò que afecta els éssers humans des de fora d’ells mateixos –això pot arribar a ser una imposició, que res té a veure amb la seva naturalesa humana, sinó que és de mena cultural/social- (“extern”).
*
Per a Forcades, com a creient que ella és, la llibertat és al mateix temps “externa” i “interna” en el sentit que li és donada a l’individu per un ens que no és l’individu mateix (causa externa): Déu, però que li és donada des del naixement i d’alguna manera li és connatural i no li ve per cap condicionament sòcio-cultural, és quelcom que l’ésser humà té pel sol fet de ser ésser humà. Això equival a admetre que l’ésser humà neix lliure (en el seu cas per la gràcia i la voluntat de Déu).
*
Però el discurs teològic-antropològic de Forcades es pot traduir molt fàcilment a un registre laic: és una discussió ja històrica a través dels segles entre els filòsofs. Si eliminem la consideració de Déu, com aquell que atorga a l’ésser humà la llibertat, la pregunta, des de la filosofia, es planteja senzillament així: Neix lliure l’ésser humà? Els condicionaments socio-culturals impedeixen la seva llibertat? Només la condicionen fins a cert punt o absolutament? Etc. Aquestes serien les preguntes filosòfiques que corresponen a les teològiques de Forcades. Però, de fet, la reflexió canvia ben poc:
*
Seguint amb el llenguatge laic, el que és objectiu des d’un punt de vista científic és l’absoluta individualitat de cada ésser humà, que és únic i irrepetible, i el que també ens diu l’antropologia científica és que hi ha forts condicionaments socio-culturals que impedeixen la llibertat de l’individu (això ho veiem en el decurs de tota la història i a cada moment en la vida quotidiana): seria el cas –entre altres molts- de les qualitats que la societat i les cultures defineixen com allò que és femení o allò que és masculí, per seguir amb el mateix exemple de la Forcades. Està clar que aquests prejudicis socials coarten la llibertat dels individus i els imposen models de comportament (de tota mena i també de relació i de relació sexual) aliens al propi sentir de l’individu mateix. La Declaració del Drets Humans defensa la llibertat dels individus i condemna l’exercici de la violència sobre ells –una imposició és un acte de violència-, de manera que també el punt de vista laic segueix de manera paral·lela l’argumentació de la Forcades. Evidentment, per als creients tot plegat adquireix una fonamentació més sòlida en tant que és un ésser suprem –Déu- l’última instància de la cadena; és a dir, la primera, que ho rubrica i ho sustenta tot, que ho vol així.
I sí, tant en versió teològica com filosòfica, crec que hem de defensar que cap instància externa pot (ni ho ha de fer) imposar i determinar les relacions (sexuals-emocionals) dels individus, ni impedir cap llibertat de cap altra mena que no sigui llibertinatge. Això amb independència del que digui la ciència sobre cromosomes xx i xy, que d’altra banda ja fa temps que diuen els científics que no són determinants del sentir de gènere de les persones, com ja et vaig comentar en una altra carta de ja fa temps.
*
Fins aquí em sembla que ho tinc clar.
*
Però tu em recordes que:
*
“
Vàries vegades m’has parlat del teu escepticisme respecte a la capacitat de llibertat de la persona. I és veritat que estem condicionats a tots els nivells de la nostra subjectivitat.
Les qüestions abordades per la monja de Montserrat i la seva antropologia teològica ens fan veure que aquesta llibertat no és absoluta per l’absència de condicionaments, sinó per la capacitat de la persona i d’una societat de fer-se i refer-se a partir de noves expressions de valors (l’amor, la justícia, la solidaritat, l’ecologia....), que semblaven ahir impossibles.”
*
I sí, és un tema que em segueix preocupant molt, moltíssim. Perquè sí que és veritat que gairebé totes les persones tenim un marge de llibertat –però crec que només un marge-, i que, a més, aquest marge és de grau molt diferent, segons la persona de què es tracti i de l’entorn on visqui. Dic “segons la persona” i “segons el seu entorn” perquè crec que aquest marge de llibertat ve condicionat per la biologia –la genètica- i per el context socio-cultural. És un tema del que hem parlat sovint, i no fa massa temps.
És a dir, la segona part del teu paràgraf que jo he destacat amb negreta, aquesta “capacitat [absoluta] de la persona i d’una societat de fer-se i refer-se a partir de noves expressions de valors...” en què tu creus, és això que jo relativitzo amb la paraula “marge” i amb l’expressió “diferent grau de marge”. Posaré uns exemples que, precisament perquè són extrems, crec que clarifiquen el que vull dir:
*
1) És conegut el fet –objectiu- que les persones que pateixen síndrome de Down són càlides, sensibles i afectuoses, que es fan estimar molt (condicionament biològic-genètic): No és una qualitat que hagin elegit ells/es lliurement. Són així per imposició genètica.
*
2) És sabut que en moltes societats una dona amb els genitals no mutilats té molt poques probabilitats de casar-se, encara que ella ho vulgui, i és per aquest motiu rebutjada i discriminada brutalment (condicionament socio-cultural): No és una situació que ella hagi elegit lliurement.
*
Rerefons d’aquesta reflexió és l’idealisme filosòfic kantià de què et parlava fa poc temps i el qual jo poso molt en dubte.
*
Aquí ho deixo, Xec, i espero amb impaciència que tu reprenguis el fil.
*
Un fort petó,
*
Anna
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (25-08-2013). Traducción al
español de Anna Rossell
Esta carta hace referencia a la conferencia de Teresa Forcades sobre Teología Feminsta, cuyo texto está transcrito más arriba, después de la carta de Xec Marquès, del 24-08-2013.
El Masnou, 25-08-2013
*
Querido Xec,
*
pues sí, ¡cuánto te acuerdas de las fiestas y fiestecillas entrañables de tu querida y entrañable isla! Los de Ciutadella sois los que la hacéis más grande y es la primera de la temporada, pero, todo lo grande genera consecuencias, salpicaduras aquí y allá, que se transforman en las fiestas más pequeñas de las poblaciones de toda la geografía menorquina. La de Ferreries ya parece anunciar la clausura del verano.
*
Sí, sí es exactamente como tú dices: la tesis de Teresa Forcades se fundamenta plenamente en la libertad. Este es el supuesto que sustenta su tesis. Y, oyéndola hablar a ella, parece que todo es tan sencillo como coser y cantar: todo lo que dice se concluye de la premisa anterior en forma de cascada y resulta claro y meridiano a cualquier entendimiento lógico. Pero hay que aceptar el fundamento, el postulado que ella (su)pone como punto de partida de su razonamiento. Ella es creyente, cree en un Dios que crea al ser humano y que lo crea libre, libre para establecer o rechazar una relación con ese Dios, a la cual Él lo invita, y en su tesis es también importante que cada ser humano, como ser único e irrepetible, establece sus propias y únicas relaciones -con Dios y con los demás seres humanos- de una forma irrepetible.
*
En su razonamiento también es muy importante la dicotomía "interno" vs. "externo", es decir, lo que afecta a los seres humanos desde dentro de sí mismos -lo que les es dado por naturaleza y desde el nacimiento- ("interno") y lo que afecta a los seres humanos desde fuera de ellos mismos -esto puede llegar a ser una imposición, que nada tiene que ver con su naturaleza humana, sino que es de tipo cultural/social- ("interno").
*
Para Forcades, como creyente que ella es, la libertad es al mismo tiempo "externa" e "interna" en el sentido que le es dada al individuo por un ente que no es el propio individuo (causa externa): Dios, pero que le es dada desde el nacimiento y de alguna manera le es connatural y no le viene por ningún condicionamiento socio-cultural, es algo que el ser humano tiene por el solo hecho de ser hombre. Esto equivale a admitir que el ser humano nace libre (en su caso, por la gracia y la voluntad de Dios).
*
Pero el discurso teológico-antropológico de Forcades se puede traducir muy fácilmente a un registro laico: es una discusión ya histórica a través de los siglos entre los filósofos. Si eliminamos la consideración de Dios, como aquel que otorga al ser humano la libertad, la pregunta, desde la filosofía, se plantea sencillamente así: ¿Nace libre el ser humano? ¿Los condicionamientos socio-culturales coartan su libertad? ¿Sólo la condicionan hasta cierto punto o absolutamente?, etc. Estas serían las preguntas filosóficas que corresponden a las teológicas de Forcades. Pero, de hecho, la reflexión cambia muy poco:
*
Siguiendo con el lenguaje laico, lo que es objetivo desde un punto de vista científico es la absoluta individualidad de cada ser humano, que es único e irrepetible, y lo que también nos dice la antropología científica es que hay fuertes condicionamientos socio-culturales que impiden la libertad del individuo (esto lo vemos en el transcurso de toda la historia y a cada momento en la vida cotidiana): sería el caso -entre otros muchos- de las cualidades que las sociedades y las culturas definen como lo que es femenino o masculino, por seguir con el mismo ejemplo de Forcades. Está claro que estos prejuicios sociales coartan la libertad de los individuos y les imponen modelos de comportamiento (de todo tipo y también de relación y de relación sexual) ajenos al propio sentir del individuo mismo. La Declaración de los Derechos Humanos defiende la libertad de los individuos y condena el ejercicio de la violencia sobre ellos -una imposición es un acto de violencia-, de modo que también el punto de vista laico sigue de manera paralela la argumentación de Forcades.
*
Evidentemente, para los creyentes todo adquiere una cimentación más sólida en tanto que es un ser supremo -Dios- la última instancia de la cadena, es decir, la primera, que lo rubrica y lo sustenta todo, que lo quiere así.
*
Y sí, tanto en versión teológica como filosófica, creo que debemos defender que ninguna instancia externa puede (ni debe) imponer y determinar las relaciones (sexuales-emocionales) de los individuos, ni impedir ninguna libertad de ningún otro tipo que no sea libertinaje. Ello con independencia de lo que diga la ciencia sobre cromosomas xx y xy, de los que por otra parte ya hace tiempo que los científicos afirman que no son determinantes del sentir de género de las personas, como ya te comenté en otra carta hace ya tiempo.
*
Hasta aquí me parece que lo tengo claro.
*
Pero tú me recuerdas que:
*
"
Varias veces me has hablado de tu escepticismo respecto a la capacidad de libertad de la persona. Y es verdad que estamos condicionados a todos los niveles de nuestra subjetividad.
Las cuestiones abordadas por la monja de Montserrat y su antropología teológica nos hacen ver que esta libertad no es absoluta por la ausencia de condicionamientos, sino por la capacidad de la persona y de una sociedad de hacerse y rehacerse a partir de nuevas expresiones de valores (el amor, la justicia, la solidaridad, la ecología ....), que parecían ayer imposibles."
*
Sí, es un tema que me sigue preocupando mucho, muchísimo. Porque sí que es verdad que casi todas las personas tenemos un margen de libertad -pero creo que sólo un margen-, y que, además, este margen es de grado muy diferente, según la persona de que se trate y del entorno en que viva. Digo "según la persona" y "según su entorno" porque creo que este margen de libertad viene condicionado por la biología -la genética- y por el contexto socio-cultural. Es un tema del que hemos hablado a menudo, y no hace mucho tiempo.
Es decir, la segunda parte de tu párrafo que yo he destacado en negrita, esta "
capacidad [absoluta] de la persona y de una sociedad de hacerse y rehacerse a partir de nuevas expresiones de valores ..." en que tú crees, es lque yo relativizo con la palabra "margen" y con la expresión "diferente grado de margen". Pondré unos ejemplos que, precisamente porque son extremos, creo que clarifican lo que quiero decir:
*
1) Es conocido el hecho -objetivo- que las personas que padecen síndrome de Down son cálidas, sensibles y cariñosas, que se hacen querer mucho (condicionamiento biológico-genético): No es una cualidad que hayan elegido ellos/as libremente. Son así por imposición genética.
*
2) Es sabido que en muchas sociedades una mujer con los genitales no mutilados tiene muy pocas probabilidades de casarse, aunque ella lo quiera, y es por este motivo rechazada y discriminada brutalmente (condicionamiento socio-cultural): No es una situación que ella haya elegido libremente.
*
Trasfondo de esta reflexión es el idealismo filosófico kantiano de que te hablaba hace poco tiempo y que yo pongo muy en duda.
*
Aquí lo dejo, Xec, y espero con impaciencia que tú retomes el hilo.
*
Un fuerte beso,
*
Anna
*
.jpg)
Entradas
.jpg)
.jpg)
+8.jpg)