.jpg)
Entradas
*
(Català)
Hi ha una dona que no es mou,
al jaç. Té la mirada fixa
a la paret i un floc de cabell llarg
i greixós damunt dels llavis entreoberts.
Sembla que respira subtilment, encara,
però ja és morta.
© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)
*
*
(Español)
Hay una mujer que no se mueve
en el camastro. Tiene la mirada fija
en la pared y un mechón de pelo largo
y grasiento sobre el labio entreabierto.
Parece que respira sutilmente aún,
pero ya está muerta.
© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls) (Auschwitz-Birkenau, El vergel de los abedules)
La Novela Burguesa, Antoine Furetiére
Hace 14 horas
2 comentarios:
Un amic, en Pep Parés m'ha escrit via e-mail un comentari, que no és senzillament un comentari; ell ha tingut la bona pensada de seguir el fil del meu poema, un fil molt bell. Jo li he demanat si m'autoritzava a publicar el seu correu com a "comentari", cosa que ell ha acceptat. Reprodueixo, doncs, aquí el que jo he rebut:
Hola Anna.
Internet és una font d’informació imponent.
He llegit el teu poema, m’ha agradat molt,i m’he permès una continuïtat puntual, bo i recordant vells temps:
(El meu poema):
Hi ha una dona que no es mou,
al jaç. Té la mirada fixa
a la paret i un floc de cabell llarg/i greixós damunt dels llavis entreoberts./
Sembla que respira subtilment, encara,//
però ja és morta.
*
(Continuació d'en Pep):
Si bategués de nou, ulls d’atzabeja,/
i el malson fugís del blanc i negre,/
ompliria de color el cos inerme/
i el cabell lluiria a la font dels besos.//
Però ja és morta.
*
*
Salut i bona nit
Muchas gracias!
Me encanta, espero verte este próximo lunes en la presentación.
Un abrazo
Enrique Clarós
Publicar un comentario