PARA "LIBROS DE DIMKA", A MODO DE BIENVENIDA A ESTA TERTULIA, ESTE POEMA (Els vas sentir arribar...)

*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
(Català)
*
Els vas sentir arribar amb els seus mastins.

I eren de ferro els cops

Jugaves al carrer, les veus
dels més petits es van trencar.

I eren de plom els cops

Van pintar l’estigma en el vitrall,
van profanar el teu lloc,
era un dia de sol per a tants ulls.

I eren pel pare els cops

Riuen els homes dels cinturons de cuir,
les seves botes vomiten el verí,
les seves ganyotes descarreguen trons.
I tants ulls sense boca i sense gest.

I eren pel pare els cops

A terra, un manyoc de tot i de no-res.
Esquitxos de sang al braçalet.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)
*
*
(Español)

Los oíste llegar con sus mastines.

Y eran de hierro los golpes

Jugabas en la calle, las voces
de los pequeños se rompieron.

Y eran de plomo los golpes

Pintaron el estigma en el cristal,
profanaron tu casa,
un día de sol para tantos ojos.

Y eran para padre los golpes

Ríen los hombres de cinturón de cuero,
sus botas vomitan el veneno,
descargan truenos sus muecas.
Y tantos ojos sin la boca y sin el gesto.

Y eran para padre los golpes

En el suelo, un manojo de todo y de ruina.
Sangre en el brazalete.
 
© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau-, El vergel de los abedules)