QUADERN MALIÀ / CUADERNO DE MALÍ

*
Sigue abajo la traducción al español
*
Quatre estacions de busos a Segou ofereixen
transport cap a Bamako. La més seriosa -diuen-
programa sortida cap a les deu. La capital espera.
Passen prunes, plàtans, carabasses, collarets,
nens amb un pot al coll i pidolaires. Tres mossos
d'equipatge vestits de blau marí surten de tant en tant
a l'esplanada (ves a saber perquè);a un lateral, sota un ombrall
metàl·lic cinc o sis homes vegeten aparcats; a l'altra banda,
cinc finestretes buides: la que fa sis emmarca un cap rodó d'ulls
apagats i posat avorrit. El bus espera, els viatgers esperen,
els mossos d'equipatge esperen, els venedors esperen,
els nens esperen, el conductor espera. Una televisió
passa notícies, reportatges, reportatges, notícies,
reportatges. Eren les deu, eren les onze, eren les
dotze, és la una i mitja, el bus no surt, qui sap
si sortirà, ho sap vostè? Qui ho sap? Ves a saber
qui ho sap. Una nena orina al peu dels bancs que esperen
i estan buits: esperen viatgers perquè els que esperen
deixin d'esperar, i esperen. Una bústia empolsegada
i vella, penjada a la paret convida als usuaris del servei:

A l'attention
du PDB
vos critiques
et suggestions
pour mieux vous
servir

Els cossos dels que esperen s'ajeuen sobre els bancs

i esperen,

esperen,

esperen.


(Segou, 08-12-2010)

© Anna Rossell
*
*
Español

Cuatro estaciones de autobús en Segou ofrecen
transporte hacia Bamako. La más seria -dicen-
programa una salida hacia las diez. La capital espera.
Pasan ciruelas, plátanos, collares, calabazas,
niños con un bote al cuello y mendigos.
Tres mozos de equipaje vestidos de uniforme
azul marino salen de vez en cuando a la explanada
(a saber por qué); en un lateral, debajo un cobertizo,
cinco o seis hombres vegetan aparcados; al otro lado,
ventanillas desiertas: la que hace seis enmarca una cabeza
de ojos apagados y aburridos. El autobús espera, esperan
los viajeros, los mozos de equipaje esperan, los vendedores
esperan, los niños esperan, el conductor espera. Una televisión
da noticias, reportajes, reportajes, noticias, reportajes.
Eran las diez, eran las once, eran las doce, son la una y media,
el bus no sale, quién sabe si saldrá, ¿lo sabe usted? ¿Quién
lo sabrá? Vaya usted a saber quién lo sabrá. Una niña orina
junto a los bancos que esperan y ahora están vacíos: esperan
viajeros para que los que esperan dejen de esperar, y esperan.
Un buzón viejo y polvoriento colgado en la pared invita
a los usuarios del servicio:

A l'attention
du PDB
vos critiques
et suggestions
pour mieux vous
servir
Los cuerpos de los que esperan se tienden en los bancos

y esperan,

esperan,

esperan.


(Segou, 08-12-2010)

© de la traducción Anna Rossell