UNA CÀLIDA TROBADA A LA POBLA DE SEGUR (PORTA DELS PIRINEUS LLEIDATANS)

*
La Montse Pes, la meva entranyable cosina política, originària de Sossís (Pallars Jussà), ens ha regalat aquesta inolvidable introducció a una trobada familiar al Càmping Collegats (Pobla de Segur), que ella, juntament amb el meu cosí Jordi Monerris, regenta i on viu:

Així ens ha convidat la Montse a preparar la nostra visita a casa seva, un bocí de la seva pròpia història, un bocí de la història de Pallars Jussà i de Catalunya :

***
per Montse Pes
*
Avui dia, abans de visitar un lloc, normalment fem una ullada a la Viquipèdia per saber-ne quelcom. Us convido a fer-ho, a través de l'història de la meva família:

Els pares són del Pallars Jussà, la mare d'Espui a la Vall Fosca, el pare de Sossís, a prop de La Pobla de Segur. Tots eren pagesos, però la principal activitat dels pares de la mare era la ramaderia, el meu avi feia de pastor transhumant, es passava tot l'hivern al Pla D'Urgell perquè les ovelles poguessin menjar; a l'estiu tornava a la muntanya, ell es retrobava amb la família, i les ovelles amb l'herba fresca dels prats. La mare sempre diu que fruit d'aquestes trobades passionals van néixer els set fills tan cronometrats, un cada dos anys. La meva padrina va tirar endavant amb l'ajuda dels seus fills petits aquella economia familiar tan precària. A casa del pare, la seva activitat era l'agricultura i la ramaderia, aquí les terres eren més planes i la temperatura no tan extrema, s'hi cultivava blat, ordi, civada, i també hi havia petites vinyes per consum propi, que van desaparèixer amb la plaga de la fil·loxera; només quedà el testimoni al cellers de les cases de grans tones de vi buides, ara s'intenta recuperar aquest passat, tornant a plantar nous ceps. Un dels records més intensos és el racó del foc acompanyat de les seves històries, especialment la que explicava padrí amb detall, i llàgrimes als ulls, de com els seus dos germans a l'edat de divuit anys van marxar a l'Argentina per buscar-se la vida. Avui tenim un testimoni de com vivien allà, a través de les seves cartes, trobades dins de la calaixera de casa. És així com es consolaven i suplien la incomunicació d'aquesta absència, llegint mil i una vegades aquestes cartes. Avui ho solucionem amb l'Internet, ahir rebent cartes i guardant-les com un tresor. Els pares han passat tota la vida junts aquí a la casa de Sossís, jo he trencat la tradició de quedar-se a casa, i amb el vostre estimat cosí, ja fa trenta anys que compartim vida i feina al càmping Collegats. Quan arriba l'hivern, tot torna a ser com abans, aquí a la casa amb els pares, anem a collir olives i al vespre en aquest racó del foc, torno a sentir aquelles històries. M'estimo aquesta terra i la seva gent, de pell solcada per la natura. Segueix un conte pallarès per saber-ne més (inspirat en la meva iaia Macianna):

NEM A CA LA IAIA

Tot aquest reguitzell de besnéts.... Lluís, Quique, Marc, Eugeni, Dani, Nasi, David, Jaume, Oriols, Quimet, Jordi, Xavier, Ramon, Susanna, Pili, Marta, Marijó, Eva, Judit, Anna.... passaran quatre dies amb la iaia Macianna.

Primer dia

L'arribada

I vet aquí que arribat el gran dia. Ella, com sempre amb el seu mocador lligat al cap, els rep amb molta il·lusió, no paren fer-li petons. Diu:
-Estic molt cofoia de veure-vos i de rebre tots aquest potxons. Avui sóc la dona més feliça de tota la vall. En un tres i no-res, som-hi, tots asseguts a taula, que esta guarnida amb pernil, pa sucat amb tomata, xolís, secallona, formatge, olives, nous i ametlles garapinyades. Mentre s'ho mengen, ella se'ls mira satisfeta. Els sent dir:
-Iaia, tot és molt bo.
- Heu de saber que tots aquest productes són d'ací, praixò ho trobeu tant bo.
A boca-foscant, abans de que el sol s'amagui, van a veure l'arribada de l'escamot d'ovelles de l'oncle Peret.
-Au nens, arriem-nos tots ací al racó i mireu de no fer sorroll, donques esventariau tot el ramat, i vatua-déu quina feinada per arreplegar-les de nou. Des de ací veurem com vénen.
S'atansa l'oncle amb el seu ganxo de pastor, la samarra i amb el morralet a l'esquena; el segueix el gos pigallat que no el deixa ni un moment. De tants be.be....be.eeeeel que ressonen, juntament amb el dringar de les esquelles, sembla un gran concert.
-Quan era xicoteta com ara vatres, m'agradava veure com les auvelles reconeixiven als seus fills pels seus beeel i per l'olor diferent que despreniven quan els ensumaven fins trobar-los, aleshores els veia a tots popant de la mare i mouent la cua.

Segon dia

L'era

Passada la primera nit, quan es lleven, el foc ja està encès i dels cremalls hi penja un calder ple de totes les triadures de trumfes, cols, enciams i altres restes que es van acumulant, com el pa sec. Ella els hi explica que tot es fa bullir i a l'endemà s'hi afegeix la farina de segó i en surt una bona pasterada. Argumenta:
-Praixò les gallines ponen agueixos ous tan bons.
Tots l'acompanyen a l'era, quan obren la gàbia dels conills es troben una gran sorpresa: Hi ha set conillets petits acabats de néixer. Iaia iaia, tots criden, mentre ella amb el dit al mig dels llavis fa. -Txiiiit... deixeu-los tranquils amb la seva mare. Goiteu, lo porc ací, en aquest corral. Quan sigui gras, farem lo mandongo i menjarem xulles, botifarres, llangonissa, pernil, xolís. Heu de saber que la gent de pagès a truca d'anys de conviure amb els animals, se'ls estima de debò.

Tercer dia

L'hort

La visita a l'hort és molt important, dons encara hi cull verdures i hortalisses que surten del seu treball dia rere dia, traient les males herbes. Ensenya:
-Veieu, quin bé de deu de verdures, tavelles, trumfes, arbelles, pèsols, enciams, tomaqueres, carbassons. Açò, que porto sota lo devantal és un petit saquet de llavor de fesols. Sempre ho hem guardat com si fos un gran tresor, donques tenen tants anys que no acabaríeu mai de comptar-los. Ara les colgarem ací en aquestos solcs amb l'ajuda de la xapolina. Som-hi, tots a plantar, i l'any vinent ens menjarem un bon plat de fesols, que vos hi llepareu els dits.

Quart dia

La bugada

Quan veu el munter de roba bruta, crida:
- Neeeens, veniu estí, avui toca fer la bugada. Veieu, açò esta fet amb oli vell, aigua i sosa, ho barregem tot dintre d'un calder, que posem al foc, i ho remenem fins que s'espessi; tot això ho fem amb molt tacto per tal de no cremar-nos la pell, desprès el deixem reposar i quan està fred lo girem i aboquem com si fos un pastís, goiteu, açò sí que és un bon sabó de casa, i a fer de llisto que ens deixerà una roba ben lluenta.
A la nit, mentre fa una ullada a les seves coses, avisa:
- Demà abans de marxar heu de anar tots ben fargats, amb les sabates llustrades i ben cordades, no vos vui veure pas com uns esporrets amb poca roba, per si de cas el temps ens fes una mala passada i arribes la barrufa.
Abans de dormir-se, l'estiren de les faldilles i l' omplen de potxons de bona nit, tot fent cambuletes sobre el matalàs de llana, li diuen:
-Iaia, aquests quatre dies han estat màgics, com si haguessin viscut dins d'un conte.
Ella somriu tota estarrufada.
-Mai tant ... Això és degut a les bruixes amb valeadora...
Lego s'adormen i somnien. De bon mati, els desperta l'olor de... i senten:
-Canallona, au espavileu-vos, que vos he preparat un bon cassó de xicolate desfet.

(Montse Pes, estiu 2010)