20 de noviembre de 2009

Correspondencia Xec Marquès-Anna Rossell (14-11-2009)

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (14-11-09)(A continuación del texto catalán sigue su traducción al español)

Xec Marquès (esquerra), amb Hernán Cordero i Begoña Simal al pati de Conakry (setembre, 2009) / Xec Marquès (izquierda), con Hernán Cordero y Begoña Simal en el patio de Conakry (septiembre, 2009)

Català:

Conakry, 14 novembre 09

Benvolguda Anna :

[I seguim...]:

Una mateixa realitat, una discriminació per exemple, produeix sentiments diferents segons les persones. Aquest sentiment (subjectiu) ens ajuda a considerar millor la realitat (objectiva). M’ho ha fet pensar la teva reacció al fet de l’exclusió de les dones del ministeri sacerdotal en l’Església catòlica. Altres dones davant el mateix fet tenen sentiments diferents. Tolvegada perquè cadascuna comprèn la “discriminació” de manera diferent. Hi ha un fet, una exclusió, que no sabrien descobrir si tot@s visquessin el fet de la mateixa manera. El sentiment de l’una posa l’accent sobre una conseqüència d’una manera d’entendre el ministeri sacerdotal i d’aplicar els criteris de reconeixença d’una vocació.
Sabem per la psicologia que hi ha realitats que necessàriament produeixen frustració, angoixa, malestar... (pensem en els grans complexes que configuren l’esquema psicològic i afectiu de la persona) quan la realitat és inalterable (en aparença o per l’instant) el camí de la salut psíquica és el de l’assumpció i de la sublimació (excusa la imprecisió dels termes, tinc molt lluny els apunt de psico). Però també es veritat que la revolta, la indisciplina, la recerca de nous camins han permès que realitats que semblaven inalterables i que no hi havia més remei que assumir s’han revelat construccions socials i culturals sotmeses al canvi i a l’evolució. La ciència i la tècnica han trobat remei perquè l’única solució no sigui “el no hi ha remei, s’ha d’assumir”, sinó també “podem desfer els condicionaments”.
També el dret que configura el que és possible i el que no ho és, per la pressió de la revolta ha trencat límits i barreres per oferir més possibilitats que les de sempre a la solució dels reptes de tota la vida.
Agraeixo el teu sentiment de “revolta”, que ens permet de continuar buscant i de no donar per evident coses que tolvegada no són més que condicions cridades a canviar.
Trobo que les noves generacions tenen dret a saber que els textos bíblics, i tants d’altres, han estat escrits en un context “patriarcal” gestionats durant molts anys, i encara, per una institució clerical i masclista. Això no vol dir que els textos] siguin a la nostra disposició sense condicions. Qui els vulgui rebre com Paraula Revelada (no com text revelat) els haurà d’acollir en la seva versió original, cada vegada més ben traduïda. D’altres, en aquest espai de trobada que és la recerca comuna de l’expressió més autèntica del que és bo, veritable i bonic, el prendran com a text "à décortiquer” mostrant-nos que, com qualsevol realitat humana, té en la seva expressió molt de relatiu i és vehicle de maneres de pensar i d’actuar discriminatòries. Podrien fins i tot imaginar una redacció contextualitzada. Sapiguem que mai “arribarem” a una tal “puresa” que un “text” només en ell i per ell sigui “Paraula de Déu”.

Això pel que fa a un dels enrocs. L’altre, més tard.

Una abraçada,

Xec

***
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (14-11-2009)

Conakry, 14-11-2009

Querida Anna :

[Y seguimos...]:

Una misma realidad, una discriminación por ejemplo, produce sentimientos diferentes según las personas. Este sentimiento (subjetivo) nos ayuda a considerar mejor la realidad (objetiva). He reflexionado sobre ello a raíz de tu reacción al hecho de la exclusión de las mujeres del ministerio sacerdotal en la Iglesia católica. Otras mujeres, ante el mismo hecho, tienen sentimientos diferentes. Quizá porque cada una entiende la "discriminación" de modo diferente. Hay un hecho, una exclusión, que no sabrían descubrir si todas vivieran el hecho de la misma manera. El sentimiento de una pone el acento sobre una consecuencia de un modo de entender el ministerio sacerdotal y de aplicar los criterios de reconocimiento de una vocación. Sabemos por la sicología que hay realidades que necesariamente producen frustración, angustia, malestar... (pensemos en los grandes complejos que configuran el esquema sicológico y afectivo de la persona) cuando la realidad es inalterable (en apariencia o por un momento) el camino de la salud síquica es el de la asunción y la sublimación (disculpa la imprecisión de los conceptos, mis apuntes de sicología quedan muy lejos). Pero también es verdad que la rebeldía, la indisciplina, la búsqueda de nuevos caminos han permitido que realidades que parecían inalterables y que no había más remedio que asumir se han revelado como construcciones sociales y culturales sometidas al cambio y a la evolución. La ciencia y la técnica han encontrado remedio para que la única solución no sea la de "no hay remedio y debe asumirse", sino también la de "podemos deshacer los condicionamientos". También el derecho que configura lo que es posible y lo que no lo es, por la presión de la rebeldía ha destruído límites y barreras para ofrecer más posibilidades que las de siempre a la solución de los retos de toda la vida. Agradezco tu sentimiento de "rebeldía", que nos permite seguir buscando y no dar por evidentes cosas que quizás no son más que condiciones llamadas a cambiar. Creo que las nuevas generaciones tienen derecho a saber que los textos bíblicos, y tantos otros, han sido escritos en un contexto "patriarcal", gestionados durante muchos años, y aún hoy, por una institución clerical y machista. Esto no significa que ´[los textos] estén a nuestra disposición sin condiciones. Quien quiera recibirlos como Palabra Revelada (no como texto revelado) deberá acogerlos en su versión original, cada vez mejor traducida. Otros, en este espacio de encuentro que es la búsqueda común de la expresión más auténtica de lo que es bueno, verdadero y hermoso, lo tomarán como un texto "à décortiquer", mostrándonos que, como cualquier realidad humana, tiene en su expresión mucho de relativo y es vehículo de maneras de pensar y de actuar discriminatorias. Incluso podrían imaginar una redacción contextualizada. Debemos saber que nunca "llegaremos" a una "pureza" tal que un "texto" sea, en sí mismo y por sí mismo, "Palabra de Dios".

Esto por lo que se refiere a uno de los enroques. En lo referente al otro, después más.

Un abrazo,

Xec



No hay comentarios: