28 de diciembre de 2012

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS - ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (24-12-2012)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (24-12-2012)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Conakry, 24-12-2012
*
*
Xec Marquès (centre) amb els seus dos companys de comunitat a Conakry (2012) / Xec Marquès (centro) con sus dos compañeros de comunidad en Conakry (2012)

Un dels recursos de la espiritualitat cristiana és el que diem el “misteri de l’encarnació”: Déu s’ha fet homo; el Verb s’ha fet carn. I una de les primeres batalles que la fe cristina naixent va lliurar és per consolidar i afirmar aquesta doctrina de “la unió hipostàtica”. L’antropologia cristiana és marcada per aquesta visió de la naturalesa humana i de la naturalesa divina en Jesús. M’hi has fet pensar quant parles a la teva carta del 30 d’octubre de la separació entre els valors materials i els valors espirituals. Els dualismes –[les alternatives excloents]: o l’un o l’altre- sempre són temptadors i l’antropologia cristiana n’ha estat durant molt temps víctima, gràcies a la filosofia de Plató. Però mai ha renunciat a proclamar des de la fe el misteri de l’encarnació.
Quan diem “valors” no necessitem separar el material de l’espiritual. Sense necessitat de la teologia podem afirmar que l’art és espiritual i sense la matèria no es pot expressar de cap manera. El millor dels cants no és possible sense cordes vocals, la millor música no es pot produir sense fils, metalls o trossos de pell...
Per comprendre, per captar millor la realitat necessitem separar, aïllar, i quan parlem de mínims materials estem separant, però quan identifiquem estem pervertint. Trobo que un valor no pot dependre d’un mínim de condicions materials, no se li poden posar mínims. Els mínims són d’un altre ordre; de l’ordre dels drets i dels deures (que canvien i evolucionen amb el temps). El mínim és, idò, de l’ordre de la justícia. Per definir-los s’ha de definir el que és just en aquest moment i per a aquesta realitat. 
Els valors es poden expressar en un ordre injust. La persona empresonada injustament, que viu amb un esperit de llibertat i plena consciència de la seva innocència, n’és un exemple clar.
Però també, al mateix temps, el valor té vocació de crear justícia. La llibertat de l’innocent en presó és llavor de justícia. Quan afirmes que sí, que a Catalunya hi ha escoles que eduquen en valors, trobo que [això equival a sembrar] la resistència necessària. Una escola són infants, educadors i pares ; s’ha de resistir, goso pensar que són la majoria dels educadors i mestres que viuen de valors i pels valors.
Però, com ens preguntàvem ja una altra vegada, on són aquesta gent i la seva influència al moment de votar, de decidir qui governa, de com governa i per a què governa.
He començat amb la teologia cristiana i acabo amb ella. Malgrat tantes contradiccions històriques d’aquesta veritat evangèlica en l’Església que els porta: els valors no són mai evidents en l’instant de la història i no són mai portats pels signes del poder polític o econòmic. Però son els veritables motors de la història, no sense màrtirs.
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (24-12-2012)
Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 24-12-2012
*
Uno de los recursos de la espiritualidad cristiana es lo que llamamos "misterio de la encarnación": Dios se ha hecho hombre; el Verbo se ha hecho carmne. Y una de las primeras batallas que la fe cristiana naciente libró fue para consolidar y afirmar esta doctrina de "la unión hipostática". La antropología cristiana viene marcada por esta visión de la naturaleza humana y de l naturaleza divina en Jesús. Me has hecho pensar en ello cuando en tu carta del 30 de octubre hablas de la separación entre los valores materiales y los valores espirituales. Los dualismos -[las alternativas excluyentes]: o uno u otro- siempre son tentadores y la antropología cristiana ha sido víctima de ello durante mucho tiempo por causa de la filosofía de Platón. Pero nunca ha renunciado a proclamar desde la fe el misterio de la encarnación.
Cuando decimos "valores" no necesitamos separar lo material de lo espiritual. Sin necesidad de la teología podemos afirmar que el arte es espiritual y sin la materia éste no se puede expresar de ningún modo. Lo mejor de los cantos no es posible sin cuerdas vocales, la mejor música no puede producirse sin cuerdas, metales o trozos de piel...
Para comprender, para captar mejor la realidad necesitamos separar, aislar, y cuando hablamos de mínimos materiales estamos separando, pero cuando identificamos estamos pervirtiendo. Pienso que un valor no puede depender de un mínimo de condiciones materiales, no se le pueden poner mínimos. Los mínimos son de otro orden, del orden de los derechos y de los deberes (que cambian y evolucionan con el tiempo). El mínimo es, pues, del orden de la justicia. Para definirlos debemos definir lo que es justo en este momento y para esta realidad.
Los valores pueden expresarse en un orden injusto. La persona encarceloada injustamente, que vive con un espíritu de libertad y con plena conciencia de su inocencia, es un ejemplo claro de ello. Pero también, al mismo tiempo, el valor tiene vocación de crear justicia. La libertad del inocente encarcelado es simiente de justicia. Cuando afirmas que sí, que en Cataluña hay escuelas que educan en valores, pienso que [ello equivale a sembrar] la resistencia necesaria. Una escuela son niños y niñas, educadores y padres; debe resistir, me atrevo a pensar que se trata de la mayoría de los/as educadores y maestros/as que viven de los valores y por los valores.
Pero, como ya nos preguntábamos en otra ocasión, ¿dónde está esta gente y su influencia en el momento de votar, de decidir quién gobierna, de cómo gobierna y por qué gobierna?
He comenzado con la teología cristiana y termino con ella. A pesar de tantas contradicciones históricas de esta verdad evangélica en la Iglesia que los transporta: los valores nunca son evidentes en el instante de la historia y nunca los conducen los signos del poder político o económico. Pero son los verdaderos motores de la historia, no sin mártires.

No hay comentarios: