18 de julio de 2012

CORRESPONDÈNCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL / CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (17 de juliol 2012)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
*
Xec Marquès, amb joves del seu barri de Conakry, a punt de lliurar el premi d'un dels seus campionats de futbol / Xec Marquès, con jóvenes de su barrio de Conakry, en el momento de la entrega del premio de uno de sus campeonatos de futbol.
*
Català
*
Conakry, 17 juliol 12
*
Només des dels pobres es pot desvetllar la veritat de la realitat. Aquesta és una de les tesis de l’[Ignacio]Ellacuria, que el Jon Sobrino comenta i desenvolupa en el llibre que estic llegint [Jon Sobrino, Fuera de los pobres no hay salvación, ed. Trotta, 2007]. No és una evidència. Els pobres són un problema que es convida algunes hores o minuts a les trobades internacionals que intenten fer marxar millor el món i que són objecte de promeses i bones voluntats.
*
Però el fet que hi hagi cada vegada més pobres, exclosos i marginats no posa mai en dubte l’evidència del liberalisme econòmic i les teories del creixement il•limitat:  desenvolupar més l’economia de mercat per generar més recursos. Recursos que podran, tolvegada, millorar el nivell de vida de les classes mitjanes dels països rics i que faran sens dubte més rics els que ja ho són. I el preu serà pagat pels pobres.
*
Aquesta mena de reflexions m’està fent pensar. Per definició, els salesians som per als joves més pobres. Sento com si la pobresa, a força de tocar-la cada dia, se m’ha fet menys tràgica i escandalosa.
I tolvegada, d’alguna manera, l’escàndol no és la pobresa sinó la riquesa i aquesta manera d’entendre’s a si mateix i els altres en termes de més riquesa i de més benestar.
*
Si els pobres són els ulls de l’intel•ligència de la realitat, del coneixement del que som i del que podem ésser, el que ens ensenyen és que el món funciona malament perquè són milions aquells per als quals el viure no és una evidència i, al mateix temps,  aquest fet evidencia que es pot viure sense ser ric o buscant ser-ho.
El problema fonamental és que som en un món on s’ha de ser ric per a poder tenir un colca poder de decisió.
*
Com es pot ser pobre i tenir poder en el aquest món?

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (17 de julio 2012). Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 17 de julio de 2012

Sólo desde los pobres se puede descubrir la verdad de la realidad. Ésta es una de las tesis de [Ignacio] Ellacuría, que Jon Sobrino comenta y desarrolla en el libro que estoy leyendo [Jon Sobrino, Fuera de los pobres no hay salvación, ed. Trotta, 2007]. No es una evidencia. Los pobres son un problema al que se invita algunas horas o minutos en los encuentros internacionales que intentan lograr que el mundo marche mejor y que son objeto de promesas y buenas voluntades.

Pero el hecho de que haya cada vez más pobres, excluídos y marginados no pone nunca en duda la evidencia del liberalismo económico ni las teorías del crecimiento ilimitado: desarrollar cada vez más la economía de mercado para generar más recursos. Recuros que podrán, tal vez, mejorar el nivel de vida de las clases medias de los países ricos y que harán sin duda más ricos a quienes ya lo son. Y el precio lo pagarán los pobres.

Este tipo de reflexiones me hacen pensar. Por definición, la razón de ser de los salesianos son l@s jóvenes más pobres. Siento como si la pobreza, a fuerza de tocarla cada día, se me ha vuelto menos trágica, menos escandalosa. Y quizás, de algún modo, el escándalo no es la pobreza, sino la riqueza, y esta manera de entenderse a si mismo y a l@s demás en términos de más riqueza y de mayor bienestar.

Si los pobres son los ojos de la inteligencia de la realidad, del conocimiento de lo que somos y de lo que podemos ser, lo que ell@s nos enseñan es que el mundo funciona mal porque son millones aquellos para quienes vivir no es una evidencia y, al mismo tiempo, este hecho hace evidente que se puede vivir sin ser rico o sin pretenderlo.
El problema fundamental es que estamos en un mundo donde hay que ser rico para poder tenir algún poder de decisión.

¿Cómo se puede ser pobre y tener poder en este mundo?

 Xec

2 comentarios:

J dijo...

Esta reflexión es un tesoro, besos Ana

Unknown dijo...

Gracias a ti por leer, por comentar, por compartir. Un abrazo.