PRESENTACIÓN DE MI ÚLTIMA NOVELA "MONDOMWOWÉ"

*

*
(Catalán)

DESCRIPCIÓ:

46 personatges protagonitzen aquesta novel·la, l’acció de la qual està situada en una ciutat al nord de Togo (Àfrica occidental). Vuit personatges –Clarisse, Séverin, Thérèse, Samuel, Jérémie, Marcel, Christine, Louis i la veu d’una narradora estrangera, són el grup de protagonistes principals, a través dels quals el lector / la lectora anirà participant en l’esdevenir del país i del transcurs de la vida quotidiana dels seus habitants. L’ample ventall de personatges, que reuneix una palestra de caràcters, edats, gèneres i sensibilitats diferents, permet al lector / a la lectora de fer-se una idea diferenciada i matisada dels fets i les situacions. Estilísticament la novel·la fa ús de la tècnica perspectivista i és un calidoscopi de nou veus narradores, monòlegs interiors que s’alternen i permeten de conèixer vides, sentiments, opinions i punts de mira diferents, sovint contrastats amb anotacions del diari de viatge que escriu l’estrangera i que serveixen de contrapunt.

*

(Español)

DESCRIPCIÓN:

46 personajes pueblan esta novela, cuya acción se sitúa en una ciudad al norte de Togo (África occidental). Ocho de ellos –Clarisse, Séverin, Thérèse, Samuel, Jérémie, Marcel, Christine, Louis y la voz de una narradora extranjera-, constituyen el grupo de protagonistas principales, a través de los cuales el lector irá participando del devenir del país y de cómo transcurre la vida cotidiana de sus habitantes. El amplio abanico de personajes, que reúne una palestra de caracteres, edades, géneros y sensibilidades diferentes, permite al lector hacerse una idea diferenciada y matizada de los hechos y las situaciones. Estilísticamente la novela desarrolla una técnica perspectivista y es un calidoscopio de nueve voces narradoras, monólogos interiores que se alternan y permiten conocer vidas, sentimientos, opiniones y puntos de vista distintos, a menudo contrastados con anotaciones del diario de viaje que escribe la extranjera y sirven de contrapunto.

*
PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA Mondomwowé, D'ANNA ROSSELL
*
Dimarts 7 de Febrer 2012, Llibreria Altaïr

per Pilar Escriche

En la carta, Togo està a 6º 7’ 0’’N/1º 13’ 0’’E; no em puc perdre. A més, de nit, mirant el cel per sobre del pal i la vela major fins i tot podria veure el triangle d’estiu, amb les estrelles Vega, Deneb i Altaïr. Segur que aquesta última seria un bon punt de referència pel meu viatge.

Però el meu càlcul en les coordenades, el faig sobre una carta imaginària perquè no és per navegar que la necessito aquesta vegada sinó per situar-me d’una manera diferent en un país de l’Àfrica negra que no conec.

Vull orientar-me en el Togo de l’Anna. I crec que ho faré, amb ella que viu les coses amb tanta intensitat.

Vull saber on és i com és el món que es descriu en colors i en blanc i negre en el seu llibre. Vull saber què hi ha darrera del títol misteriós de Mondomwowé.

Primer de tot intento atansar-m’hi a través de la forma que té el text. Per un costat, entrem en el seu diari de Togo on jo hi recupero l’Anna observadora. Per l’altre, participem d’una immersió en el paisatge humà d’aquest país africà a través de les veus de 8 dels seus pobladors. Per mi això és nou. És com si haguéssim barrejat el quadern de bitàcola amb totes les observacions de vents i corrents que ens fan abatre o avançar i per l’altra banda els apunts i esboços plens de color i pinzellades que l’artista convidat a bord fa de la gent que va trobant en els ports. Dues visions diferents: la de la realitat objectiva filtrada pel jo i la de l’imaginació, o potser són la mateixa realitat? En el diari segueixo a l’autora en la seva mirada intel·ligent i aguda i la seva veu a voltes innocent, a voltes crítica que ja conexia; per escoltar, de cop, la veu punyent i la mirada, a voltes rebel, a voltes esperançadora de vuit personatges que desconeixia. L’existència d’aquests ja estava latent en el diari però ara es fa present amb noms i gestos i amb més o menys predileccions per part de la narradora. M’adono que en el seu moment autora i personatges es van mirar mutuament i ara es retroben per mirar-se amb més calma, des d’una altra distància. Els seus personatges han après a plantar cara i a fer confessions, ara que l’Anna els ha donat una veu de ficció.

Així doncs, a través de la forma de Mondomwowé m’he anat situant a Togo. A poc a poc vaig entrecreuant totes les perspectives que se m’ofereixen. Comprovo que situar-se en el món, en el viatge, és sumar visions diferents i fer-se una reconstrucció del lloc, on hi entren la realitat i la ficció.

I quines són aquestes perspectivas que he copsat a Mondomwowé?

La idea de futur. Que diferents les esperances de futur de la Cristine, o d’en Samuel, fins i tot la dels seus pares, de les d’en Séverin, per exemple. Al començament veiem a la Cristine com una nena encara, jugant mig d’amagat amb una nina esparrecada. Creix i es fa dona, i es fa dona africana que reivindica el seu nom en Kabyé. Vol aprendre espanyol, alemany, anar a l’institut, potser trobar un marit com el seu pare, que és l’exemple que ha tingut a casa: un home que reconeix i admira les qualitats de la seva dona. Lluitarà per no ser una altra Kafui, una noia que un bon dia l’engoleix la foscor del continent. També la idea de futur d’en Samuel, que vol anar a Lomé perquè Kara li ha quedat petita. Vol ser mecànic i fer de taxista amb la seva moto, sol·licitar un microcrèdit, montar un taller de forja. Té ganes de fer coses. El seu amic Marcel també és un personatge esperançador. Amic del missioner, vol estudiar formació professional i és àgil amb proverbis Kabyés; s’agafa les coses amb calma, com li ha aconsellat la seva mare, però al final acaba la pared de rajols que està construint i llegim que fa unes passes enrere “per contemplar la seva obra.” Són exemples de l’orgull que alguns joves de Togo van alimentant: orgullosos del seu país, d’ells mateixos. Que diferent, deia abans, de la idea de futur de Séverin que representa el mal endèmic de l’Àfrica, la perpetuació de l’opressio i la submissió. La que fomenta la corrupció i l’engany. Severin no creu en l’educació del fills com una oportunitat de futur del seu país i maltracta la dona sense cap mena de remordiment. Es mou no per inquietuds o riscos, sinó per interessos i estratègies com “camelar a los curas” i s’aprofitarà dels blancs per “vendre” els seus fills. Tot i així, no sé si amb intenció profètica o amb intenció estètica, l’Anna el fa desaparèixer per uns moments: “saludó sonriente al padre Juan Diego con una breve y remilgada inclinación del cuerpo y se perdió por detrás del pozo en la oscuridad” (68)

En segon lloc, viatjar a Togo amb Mondomwowé ha estat adonar-me que a la gent de Togo per trobar les grans veritats universals, per ser conscients de la transcendència de les coses viscudes no els fa falta la sofisticació d’alguns paràmetres d’auto-coneixement d’occident. Ho fan des de la senzillesa: fent la bugada, en la cabana, cuinant, caminant al mig de la pols. Clarisse, n’és un exemple quan “es va submergir en els seus pensaments” o quan considerava que “convé retirar-se per reflexionar amb tranquil·litat”

Una altra perspectiva ha estat el tractament del blanc i el negre. Les vuit veus negres no tenen prejudicis a l’hora de parlar dels blancs; parlen amb superioritat si cal, amb simpatia o despit; no tenen por de dir “los blancos” En el diari, l’Anna semblava com si no s’atrevís a parlar dels “negros”, ara inverteix la visió: son els negres que diuen “esos blancos”. Em recorda que Togo pertany a l’Àfrica negra. Em torno a situar. Tanmateix, els blancs tenen més a donar, o potser no. El nucli central de la història pot semblar que és la casa missió, la representació institucional del món d’occident blanc i de la religió blanca. I és cert que tothom hi està relacionat directament o indirectament: refugi, educació, feina, consell, negoci, finestra al món de fora, però en realitat està força en un segon pla; Mondomwowé és una obra coral i més de color negre que de color blanc. Samuel diu, (128-129): “¿Qué tendrían ellos que ver con esos blancos? No hacía falta pensar mucho para responder a eso: pues nada de nada ¿Desde cuándo los negros y los blancos han tenido algo que ver? Bueno exceptuando los padres de la misión, claro. Esos eran harina de otro costal. Ellos tenían ya poco en común con los de su propia raza, porque llevaban mucho tiempo viviendo en su país, a esos hubiera tenido que ponérseles la piel negra, entonces el mundo hubiera estado otra vez en orden y cada cual en su parcela”

Situar-se en aquestes coordenades imaginàries de Togo també ha implicat una reflexió sobre la manera en què anem situant i re-situant el nostre propi JO. Això ha estat possible i més fácil perquè hem sigut testimonis de la creació de l’ALTRE. Neixen uns individus que s’havien insinuat en el diari fa cinc anys. Quina sensació deus tenir Anna quan un personatge de ficció que tu has creat parla de tu en el teu text, tu que ets un personatge real. El teu personatge t’ha covertit en un objecte de ficció, l’Anna s’ha convertit en la Laura. Tu et crees a tu.

Em torno a situar gràcies a que l’autora ha anat apuntant les diferències entre el nostre món i el món de Togo: el trànsit, el soroll, el no fiar-se de ningú, hotels de 4* que no ho són, fer les necessitats al carrer com si res, àrees de servei, no hi ha vells, la gent no fuma, no hi ha llum a les carreteres, els contenidors d’escombraries…Però el que ha estat realment determinant per orientar-me han estat les similituds entre els dos mons que l’Anna subtilment ha al·ludit: el maltractament a la dona, opressió política i domèstica, negocis bruts, hipocresia, el poder tan blanc com negre és sempre poder, també l’amor d’uns pares, el record de la mort d’un fill, la inocència dels petits i els somnis dels joves i l’amistad, que és com l’entén en Samuel: la que ens triem nosaltres no la que ens imposen els altres. I al capdevall què importen les diferències si com ens explica l’Anna amb l’exemple dels gats i els gossos (148): “….parece que gatos y perros no sólo se pelean en nuestra tierra”

Torno a mirar la meva carta imaginària. Les coordenades que he marcat al començament juntament amb el text de Mondomwowé i les seves veus de color negre i la seva narradora blanca m’han ajudat a orientar-me a Togo sense haver-hi viatjat mai, ni a cap país de l’Àfrica negra com Mali o Gàmbia per exemple.

I és aleshores quan m’invento una conversa entre en Jordi, l’Anna i jo. L’Anna li pregunta a n’en Jordi: “I tu què hi has vist a Gàmbia, Jordi?”:

Les clavegueres ofertes de Bakau. Els carrers enfangats de barra. Una truja que dorm enmig d’un bassal. Un baobab centenari que talla la línia horitzontal del paisatge mariner. Els carrers vermells de barra. El ferri de Barra a Banjul. De Banjul a Barra. Els colors de les teles. Les cares. L’olor de mar. La gent negra. El verd del riu, del cel, del mar. (fragment del poema Amadou a la carretera costanera de Gàmbia)

(…) La nostalgia dels carrers sense asfaltar, esbudellats. De les tàpies pintades i les cases i les uralites, i els nens que corren pels carrers. (fragment dels poema Sunset)

Els dos fragments pertanyen al  seu llibre de poemas Del Jardí Botànic i altres balades, Editorial Emboscall, Tordera, 2011)

en Jordi pregunta a l’Anna:”I tu què hi has vist a Mali, Anna?”:

El sol rebenta el dia al mateix lloc/on els carrers d’ahir s’han cobert ara/de colors, que atrauen un eixam atapeït/de gent. Entrebacats per verds, vermells i grocs/circulem per boles de sabó I grapats de peix/fumat estès a terra sobre un drap on seu descalç/un venedor endormiscat acompanyat de mosques./Tires de goma negra, recipients de plàstic/i alumini, slasa de cacahuet, erogues cuites, bunyols fregits i carn, herbes medicinals picades/i senceres./I un nen que ho carrega tot en bosses. (poema inclòs en el seu poemari Quadern malià)

I llavors l’Anna em pregunta: “I tu que hi has vist en el Togo de Mondomwowé, Pilar?”

He vist el color de la cirereta vermella i el daurat del cacahuet a la salsa que prepara la Cristine i el color de les teles que venen de Burkina Fasso, també he flairat l’olor de fregit i m’he imaginat la textura de la crema de karité. També he vist un noi negre que se sent orgullós de ser qui és i desafia la mirada d’un llagardaix marguyà que s’ha creuat en el seu camí. He escoltat el plor d’una noia negra que, rabiosa, colpeja amb els punys un arbre de mango i es rebel·la contra la injusticia d’un país que estima i del qual no renunciarà, el portarà en el seu nom malgrat tot: Mondomwowé. I et veig a tu darrera. Crec que m’he situat.
*
*

CÓMO ADQUIRIR MIS LIBROS

1) En la Librería Altaïr, de Barcelona: Gran Vía de les Corts Catalanes, 616 (entre C./ Balmes y Rbla. de Cataluña), 08007 Barcelona
Tel. (34) 933427171
Fax (34) 933427178
Horario de lunes a sábado: 10:00 - 20:30 h
http://www.altair.es/.

2) Librería Laie, de Barcelona, C./ Pau Clarís, 85, Tel. 933181739

3) Librería Lili, de El Masnou (pasaje delante del quiosco de prensa, ante la estación de Ocata)

4) En la Librería Altaïr, de Madrid: C./ Gaztambide, 31 (entre C./ Alberto Aguilera y Princesa), 28015 Madrid
Tel. 915435300
Fax 915443498
Correo-e: altair.m@altair.es
Horario de lunes a viernes: 10:00-14:00 h i 16:30-20:30 h
sábado: 10:30-14-30 h

5) En la Librería Primado, de Valencia, Avda. Primado Reig, 102, Tel. 963616064 (Miguel Morata)
Correo-e: libreriaprimado@hotmail.com
libreriaprimado.blogspot.com

6) Librería Rayuela, de Sevilla, Pza. de la Encarnación s/n. Tel. 954228834
*
LISTA DE PRECIOS:

Mi viaje a Togo (Libro de viajes) 18,50 Euros

La ferida en la paraula (poemario) 12 Euros

Mondomwouwé (novela) 12 Euros

Quadern malià / Cuaderno de Malí (poemario) 12 Euros