31 de julio de 2011

PARA VINYET PANYELLA, AMIGA Y MÁS RECIENTE CONTERTULIA, ESTE POEMA DE BIENVENIDA

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)

Em separen abismes de tu
que sento davant meu inapel·lables,
dintre meu consolidats,
perfectes.
Inútilment em mostres la teva ànima,
l’esgranes als meus ulls!
M’hi atanso i torno a mi,
i em recupero a mi de mi mateixa.
Quin ofec em sent l’esperit d’un punt
al mateix punt!: quin alè de mort
m’arriba per l’esquena mentre tu,
davant meu, inútilment, em mostres
la teva ànima!

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
*
*
(Español)

Me separan abismos de ti
que siento ante mí inapelables,
consolidados en mí,
perfectos.
Me muestras inútilmente el alma,
la desgranas ofreciéndola a mis ojos.
Me acerco y vuelvo a mí,
y regreso a mí desde mí misma.
Mi espíritu se ahoga en el camino
de un punto al mismo punto:
¡qué aliento de muerte me llega
por la espalda mientras tú,
ante mí, me muestras
tu alma, inútilmente!

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
*
© de la traducción Anna Rossell

4 comentarios:

druida54 dijo...

Una vez más ,un placer leerte ,saludos...

Anna Rossell dijo...

Y un placer que me leas, druida54.
Un abrazo.

Vinyet Panyella dijo...

Moltíssimes gràcies, Anna, per aquest impressionant poema, la mostra de l'ànima. El copio, amb el teu permís, al meu mur de facebook

Anna Rossell dijo...

Gràcies a tu, Vinyet. Ja saps que és un goig comunicar-se a través d'un poema, perquè la poesia té connotacions que remeten a tots els sentits i als replecs dels sentiments, i no només a allò racional; és una comunicació molt més rica. Una abraçada i bona nit.