29 de junio de 2011

A MANEL ALJAMA E IRENE, QUE SE HAN INCORPORADO A ESTA TERTULIA RECIENTEMENTE

*
Para vosotr@s, mis dos últimos seguidores, este poema de bienvenida:

Al original catalán sigue su traducción al español
*
I LA PARAULA S’HA FET HOME

Perquè l’ànima busca
eternament,
desballestada, empesa
de cruel i esfereïdor desfici?
Deu ser que cerca encara
un cos que l’acompanyi,
que doni repòs
al seu errant neguit?
Forçosament ha de vagar,
condemnat, l’espectre
si la seva mirada
no té ulls,
si la seva besada
no troba la concreció precisa
de dos llavis
que li diguin el nom,
el seu.

Només llavors sabrà qui és:
quan la seva veu, feliçment,
conegui la paraula.

© del poemario Anna Rossell, La veu per companya
*
*
Y LA PALABRA SE HIZO CARNE

¿Por qué anhela el alma
eternamente,
desbaratada, movida
por cruel y aterrador espanto?
¿Será que busca aún
un cuerpo acompañante,
que dé reposo
a su agitación errante?
Forzosamente ha de vagar,
condenado, el espectro,
si su mirada
carece de ojos,
si su beso
no encuentra la concreción precisa
de dos labios
que pronuncien su nombre,
el suyo.

Sólo entonces sabrás quién es:
cuando su voz, felizmente,
conozca la palabra.

© del poemario Anna Rossell, La veu per companya

© de la traducción Anna Rossell

2 comentarios:

Manel Aljama dijo...

Anna,

Moltíssimes gràcies per aquesta benvinguda. No m'havien fet mai una cosa així. Em moc en la prosa ja que en poesia sóc una mica més maldestre que amb els contes.

M'encanta
"Només Llavors sabrà qui és:
Quan la Seva veu, feliçment,
conegui la paraula. "

Llavors, ja no caldre anar "més lluny, Sempre Molt més lluny"?

Una abraçada

Anna Rossell dijo...

Gràcies a tu, Manel, per entrar al meu blog i llegir-hi textos. També t'agraïré molt que l'enriqueixis, si et ve de gust, amb els teus comentaris i observacions.
Gràcies.