CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS -ANNA ROSSELL (08-06-2011)

*

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-06-2011)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-06-2011)
*
Al texto catalán sigue su traducción al español
*

Xec Marquès entrevistat per nen@s per a un diari menorquí / Xec Marquès entrevistado por niñ@s para un diario menorquín (noviembre 2011)

Catalán

Conakry, 8 juny 2011


Benvolguda Anna :

[Dius:]

L’espai de llibertat que té, l’aprofita el més fort, el més espavilat, per viure a costa del dèbil, fins i tot si l’ha d’exterminar. Lamentablement és així. I així passa que les societats anomenades “lliures”, quan la llibertat es confon amb el llibertinatge i les lleis no ho regulen, esdevenen una selva on impera la llei del més fort, però curiosament aquestes societats són les que s’han construït sobre la base cultural i religiosa del cristianisme, en elles la llibertat religiosa és un fet.

Primer de tot, trobo que també les societats que s’han construït amb el marxisme ho han fet sobre la base cultural i religiosa del cristianisme. En països on el cristianisme era molt més present i arrelat en la cultura popular, els cristians (els més senzills, però també els teòlegs) van optar pel marxisme com a eina de lluita i de comprensió de la realitat fins i tot teològica (Nicaragua, Salvador...)

L’ateisme s’arrela en la tradició cristiana. I goso dir que n’és una expressió.

El sentiment de valors perduts el pots trobar també en persones que no han viscut el sistema, que no han viscut a l’altra banda del mur de Berlín. És veritat que els vells espanyols de la España Católica eren darrera un mur, però també en societats com la francesa o la belga hi ha els nostàlgics dels valors d’altre temps. Els factors de pèrdua del nord em semblen complexos i difícils d’esbrinar.

I, per dir-ho d’alguna manera, em sembla que un [d'aquests factors] és la pèrdua de la fe (sigui de la fe creient, de la fe agnòstica o de la fe atea). Tant la necessitat de la repressió darrera del mur, com el llibertinatge a l’altra banda tenen a veure amb la pèrdua de la fe que els poders d’ambdues bandes tenien mal a acceptar.

Podem proposar, promoure, convèncer, només des de la raó, valors ètics universals, però trobo que ens cal també “creure-hi”. Hi ha una adhesió, una convicció, que no arriba a arrelar només en la raó. Des d’aquesta perspectiva l’actitud creient integra totes les dimensions de la persona (afectiva, psicològica, transcendent...) en un únic moviment de convicció.

Em cal precisar que el creient no és el fanàtic. I el mur que separa l’un de l’altre és justament la posició de la raó. Per al primer hi ha unificació de la persona: hi ha idees i conviccions, per al segon hi ha polarització de la persona: hi ha ideologia i força bruta.

El problema que tenim nosaltres (vinguts de la tradició cristiana) és que l’Església ha servit malament la seva causa. Com el problema que tenen els que creuen encara en el marxisme és que la Unió Soviètica va servir malament la seva causa. La diferència és que la darrera ja no existeix i la primera és encara és ben viva.

Uns i altres (també amb els nous moviments al món àrab i a Amèrica llatina) hauríem de tenir prou coratge per no confondre “la mise en pratique” de les nostres idees amb les idees elles-mateixes. Hi ha masses polítics i financers i pocs intel•lectuals. Hi ha, tolvegada, massa praxis i poca cultura, massa religió i poca fe.

Gràcies per haver fet funcionar les meves neurones i el meu cor.

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-06-2011)
(Traducción al español de Anna Rossell)

Conakry, 08-06-2011

Apreciada Anna :


[Dices:]

El espacio de libertad que tiene, lo aprovecha el más fuerte, el más sagaz, para vivir a costa del débil, incluso a costa de extrerminarlo. Lamentablemente es así Y así sucede que las sociedades llamadas "libres", cuando la libertad se confunde con el libertinaje y las leyes no lo regulan, se convierten en una selva donde impera la ley del más fuerte, pero curiosamente estas sociedades son las que se han construido sobre la base cultural y religiosa del cristianismo, en ellas la libertad religiosa es un hecho.

En primer lugar, pienso que también las sociedades que se han construido con el marxismo lo han hecho sobre una base cultural y religiosa del cristianismo. En países donde el cristianismo era mucho más presente y arraigado en la cultura popular, los cristianos (los más humildes, pero también los teólogos) optaron por el marxismo como herramienta de lucha y de comprensión de la realidad, incluso de la teológica (Nicaragua, Salvador...).
El ateísmo arraiga en la tradición cristiana. Y me atrevo a decir que es su expresión.

 El sentimiento de valores perdidos lo puedes encontrar también en personas que no han vivido el sistema, que no han vivido al otro lado del muro de Berlín. Es verdad que los viejos españoles de la España Católica estaban detrás de un muro, pero también en sociedades como la francesa o la belga hay nostálgicos de los valores de otros tiempos. Los factores de pérdida del norte me parecen complejos y difíciles de analizar.

Y, por decirlo de algún modo, me parece que uno [de estos factores] es la pérdida de la fe (sea de la fe creyente, de la fe agnóstica o de la fe atea). Tanto la necesidad de la represión tras el muro, como el libertinaje al otro lado tienen que ver con la pérdida de la fe que los poderes de ambos lados no han querido reconocer.

Podemos proponer, promover, convencer, sólo desde la razón, valores éticos universales, pero creo que es necesario también creer en ellos. Hay una adhesión, una convicción, que arraiga sólo en la razón. Desde esta perspectiva la actitud creyente integra todas las dimensiones de la persona (afectiva, sicológica, trascendente...) en un único movimiento de convicción.

Debo precisar que el creyente no es el fanático. Y el muro que separa uno de otro es precisamente la posición de la razón. Para el primero hay unificación de la persona: hay ideas y convicciones, para el segundo hay polarización de la persona: hay ideología y fuerza bruta.

El problema que tenemos nosotros (venidos de la tradición cristiana) es que la Iglesia ha servido mal a su causa. Como el problema que tienen los que aún creen en el marxismo es que la Unión Soviética sirvió mal a su causa. La diferencia es que la última ya no existe y la primera está bien viva aún.

Unos y otros (también los nuevos movimientos en el mundo árabe y en América latina) deberíamos tener la valentía suficiente como para no confundir "la mise en pratique" [la puesta en práctica] de nuestras ideas con las ideas mismas. Hay demasiados políticos y financieros y pocos intelectuales. Hay, tal vez, demasiada praxis y poca cultura, demasiada religión y poca fe.

Gracias por haber hecho funcionar mis neuronas y mi corazón.

 Xec