9 de marzo de 2009

Griselda, benvinguda a la tertúlia!

Aquí podrem seguir les nostres reflexions sobre els llibres que ens interessin en comú, encomanar-nos interessos l'una a l'altra i compartir-los amb altres. Quan et vingui de gust proposa un tema, un comentari, una reflexió... I farem tertúlia! Sobre tot si convidem a altres a sumar-s'hi.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Bona nit Anna, amb el que va d'any he llegit uns quants llibres i en aquest moment en tinc tres de començats: Gomorra de Roberto Saviano, L'ànima està en el cervell, d'Eduard Punset i Los Mejores relatos de Roald Dahl (aquest últim m'està agradant molt, ja llegia R. Dahl quan li comprava al meu fill els llibres que publicava pels joves). Però dels que he acabat de llegir n'hi ha un que m'ha agradat molt i el recomano: Mendel, el de los libros, de Stefan Zweig. Té 57 pàgines però és una petita joia. No és sorprenent ja que la bona literatura d'aquest autor és prou coneguda. No sé si aquesta edició d'Acantilado, 2009 és un pas per recuperar un clàssic. En tot cas benvingut -o millor: ben tornat- Sr. Zweig!

Anónimo dijo...

Hauré de millorar la meva comunicació amb el teu blog. Sóc la Griselda, no un anònim!!!

Unknown dijo...

Hola, Griselda, el "Mendel" de Zweig no l'he llegit. Algunes coses d'ell m'agraden, d'altres no tant. Però hauré de fer cas de la teva recomanació. D'ell em sembla també molt recomanable la novel·la "La impaciencia del corazón" o el seu assaig "Castellio contra Calvino", que és un estudi molt ben fet de la persecució que va sofrir l'humanista Castellio a mans de Calví i els seus, i més que això: una dissecció de com actuen els fonamentalistes i quines estratègies segueixen per arribar al poder. En el blog hi trobaràs la ressenya sobre la novel·la i un article sobre l'assaig que vaig escriure per a un llibre que està a punt de sortir i que versa sobre literatura i tolerància. En canvi no em va agradar gens "Els ulls del germà etern", una breu llegenda el protagonista de la qual em sembla construït amb incoherència. De fet, també la biografia del propi Zweig sembla prou incoherent amb el pensament que es reflecteix en alguns dels seus assajos.