.jpg)
Entradas
(Apadrinat per l'ONG VOLS -Voluntariat Solidari-, Delegació de Mataró)
Per a més informació sobre VOLS: http://www.ongvols.org/ca/
A continuación del texto catalán sigue su traducción al español
Director: Xec Marquès Coll: xecsdb@yahoo.fr
Catalán:
Director del Projecte: Xec Marquès Coll (Viu a l'Àfrica subsahariana des de fa 18 anys, i a Conakry des del juliol del 2007): E-mail: xecsdb@yahoo.fr
Mapes de la República de Guinea (Guinea-Conakry) / Mapas de la República de Guinea (Guinea-Conakry)
TÍTOL DEL PROJECTE: Creació d’un centre d’animació sociocultural i esportiu per a la formació integral dels joves més desfavorits
LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: Conakry (República de Guinea)
DATES DE REALITZACIÓ: Del gener del 2009-desembre 2010
BENEFICIARIS: Beneficiaris directes: 300 nens/es i joves en situació de fracàs escolar de la regió administrativa de Ratoma, en particular dels barris de Nongo i Kaporo; Beneficiaris indirectes: 113.368 habitants de la regió administrativa de Ratoma, dels quals 38020 són dels barris de Nongo i Kaporo.
COST GLOBAL DEL PROJECTE: aprox. 346.719,15 Euros
RESPONSABLE DEL PROJECTE: Xec Marquès Coll. E-mail: xecsdb@yahoo.fr
CONTEXT SOCIO-ECONÒMIC I POLÍTIC, PROBLEMÀTIQUES QUE HI HA:
Conakry és un braç llarg de terra (40 km). D'est a oest travessa una zona de manglars abans d'arribar al mar. La ciutat té uns 308 Km2 i 5 Km de llarg. Aquesta situació fa d'ella un autèntic cul de sac sese centre de distribució. El centre econòmic és al mateix lloc de l'època colonial: a l'extrem de la península. Això comporta un fluxe i refluxe constant de la població, amb embussos diaris. Conakry té uns 1 411 723 habitants (17% de la població nacional). Pel 2010 se'n calculen uns 2 000 000. La taxa de naixements és del 6%. La població de menys de 15 anys és la meitat de la població total: 704 038 menors distribuïts com segueix (Segons dades de l'últim cens (del 2000):
-0 a 1 anys: 50 550 / -1 a 4 anys: 176 920 / -5 a 14 anys: 328 567
Per regions administratives:
-Kaloum: 37 774 / -Dixinn: 74 963 / -Matam: 79 881 / -Ratoma: 113 368 / -Matoto: 298 051
El sòl de tota la península és rocós. Conakry té 4 000 mm d'aigua per cinc mesos de pluja a l'any. Hi ha dues estacions: la plujosa i la seca.
LA SITUACIÓ ECONÒMICA:
El 60% de la població té entre 1 i 25 anys: l'edat d'escolarització. Hi ha un 60% d'aturats. Els aturats han de fer feines curtes sense sou adequat i sense seguretat social. No hi ha producció agrícola. Les dones fan el "petit mercat": més de dotze hores venen el que fabriquen a casa o el que compren per revendre-ho. Molts dels que treballen ho fan per un salari insuficient per viure, sense seguretat social i sense vacances (calen més mitjans per mantenir la família: sanitat, alimentació, pagar l'aigua -un bé escàs a Conakry-, l'electricitat i el lloguer i escolaritzar el fills). Molts nens i nenes treballen per 10 000 francs guineans al mes (5 dòlars). Qui té un sou fix, en general, ha de mantenir la gran familia (15-25 membres). Cal remarcar que el país es troba fora de la zona del franc CFA, per tant al marge d'aquesta regió. Un Franc Guineà (GNF) = 10,3 CFA. La moneda es devalua. Això té efectes nefastos sobre els preus dels productes bàsics.
La pesca i la ganaderia s'exploten de manera tradicional. El sector miner ocupa el primer lloc dins l'economia (85% de rendes d'exportació). Tanmateix produeix pocs llocs de treball.
LES CONDICIONS SOCIALS DEL BARRI:
- La població de Nongo: està formada per les ètnies de l'interior del país (èxode rural) i per persones de països veïns.
- La urbanització: només les avingudes principals estan asfaltades, la resta de carrers té un accés difícil. Els serveis d'aigua i electricitat no cobreixen les necessitats de totes les famílies i, si en tenen, és per poques hores. No hi ha drenatge en tota la ciutat, això es resol amb fosses sèptiques dins de cada propietat. No hi ha servei de recollida d'escombraries en moltes zones.
-Els habitacles: Els autòctons de la regió tenen habitacles tradicionals i els nouvinguts habiten construccions modernes de rajola.
-Les escoles: n' hi ha de públiques, privades i coràniques. Les públiques tenen aules amb 70 - 90 alumnes per professor. L'escolarització a Conakry és aprox. del 60%. Les coràniques només ensenyen l'Alcorà i, rarament, donen nocions escasses de francès.
-La salut: en la zona hi ha alguns centres mèdics i dispensaris privats, però només hi accedeixen els que poden pagar. La majoria ha de recòrrer als curadors tradicionals. La taxa de mortalitat és elevada.
-El barri és del tipus dormitori. La població es desplaça cap a les zones on hi ha possibilitat de treballar.
Al barri de Nongo, i a tots els barris populars de Conakry, hi predominen els joves. La pobresa, la insuficiència (la pràctica inexistència) d'espais, d'equipaments per a activitats socio-culturals porta als joves al carrer, a satisfer les seves necessitats i a millorar les seves condicions de vida exercint petits treballs il·lícits. Aquest projecte es proposa de retornar l'esperança a aquesta joventut, el futur del país, a través de la formació humana, social i tècnica, integrada en una ocupació sana de lleure, practicant l'esport i activitats culturals (dansa, música, teatre, xerrades, debats) i la posada en marxa d'una biblioteca ben equipada. .
PERQUÈ ES REALITZA EL PROJECTE EN AQUESTA LOCALITZACIÓ?:
La taxa d'analfabetisme del país és de 62 % (homes) i 79,46 % (dones): la més elevada de la subregió i es reflecteix negativament en l'economia i en la vida social i cultural. Les dones són la majoria de la població (53 %), i estan implicades en totes les activitats socio-econòmiques i culturals. Considerant que l'educació i la formació són els mitjans necessaris per sortir del subdesenvolupament i vista la precarietat dels joves (sobre tot de les noies) en aquest país d'un 85% de població musulmana, els Salesians de Don Bosco de la República de Guinea inicien aquest projecte com a resposta a aquesta situació.
a) Un moment favorable:
Després de tres anys de presència informal, treballant sense infrastructures, sense projecte educatiu ben definit i sense equip d'animadors i educadors consolidat, l'espai dels 1200 m2 del pati de Don Bosco a Nongo és sentit pels joves i per la gent del barri i dels barris de l'entorn com un lloc a la seva disposició per a les activitats esportives, amb una orientació educativa (respecte per als altres, necessitat d'organització i de coordinació, de passar de beneficiaris passius a actors...). Durant aquests anys hem comprovat la dificultat de les noies per beneficiar-se d'aquest espai ofert als nens i nenes i als/les joves menys afavorits.
b) Un recurs necessari:
Condicions negatives i positives fan sentir la urgència de consolidar en aquest barri espais lliures per respondre a les necessitats de lleure i d'expressió dels/de les joves en els medis urbans amb forta densitat de població i urbanització precària. Aquests espais són una opció per als més desfavorits.
Entre les condicions negatives:
-La urbanització dels suburbis de Conakry, que es regeix per l'especulació del sòl i afecta els pocs espais que els joves ocupen per a les activitats de lleure i d'esport.
-El descuit de l'administració vers les necessitats de lleure dels/de les joves davant de la urgència de la supervivència.
-Els espais més o menys públics que els joves arriben a ocupar per a les seves activitats obeeixen en general a la llei del més fort i esdevenen llocs d'activitats marginals.
-Les noies no tenen accés a aquests espais i no arriben a organitzar-se fora de les hores d'esport escolar. La seva presència es limita a la d'espectadores.
Però també hi ha condicions positives que demanen l'atenció dels actors socials:
-Les iniciatives dels joves per organitzar el temps lliure amb l'esport.
-La creativitat cultural dels joves per generar mitjans d'expressió a través de la música i de la dansa i del teatre.
-L’organització informal dels grups de joves entorn de companys amb capacitat d'aglutinació i d'iniciativa.
-La integració de la noia en l'organització i la concepció de l'activitat socio-cultural.
Cal afegir que, en aquests medis populars, els nens i joves no escolaritzats que aprenen un ofici, nens treballadors i sobretot les noies, en general estan exclosos d'aquesta dinàmica generadora d'activitats de lleure. L'horari escolar, que no coincideix amb el temps de treball dels nens i joves no escolaritzats (nens abandonats, els que aprenen un ofici o no inscrits a escola), és el que determina les activitats de lleure als barris.
c) Una acció preventiva:
Una de les causes del fracàs i l'abandonament escolar és la manca de motivació i de condicions d'estudi en l'entorn familiar dels més desfavorits. Els habitatges no disposen d'un espai tranquil i il·luminat pel treball escolar. Crear condicions d'estudi i de motivació pot contribuir a la disminució del fracàs i l'abandonament escolar. Un programa d'activititats de lleure pot contribuir a què els infants i els joves deixin d'estar ociosos i contrarrestar la influència dels que s'aprofiten de l'oci dels nens i joves (amb jocs d'aposta, pel·lícules violentes o pornogràfiques o activitats il·lícites). La participació dels joves en la programació, la coordinació i l'animació d'activitats pot ser una escola de ciutadania activa i participativa. La integració de les noies en l'animació socio-cultural pot contribuir a la transformació de la mentalitat social, que redueix la condició femenina a espectadora passiva o a objecte de consum.
d) Una acció de reinserció:
El fracàs i l'abandonament escolar comporten la sortida de l'infant o del jove del camí de la formació i la pèrdua dels escassos coneixements. No hi ha circuits alternatius de formació per a aquests joves. Els infants o joves que han abandonat l'escola podrien tenir una oportunitat de reintegració en el sistema escolar després d'un any de seguiment personalitzat. Els que presenten un retràs considerable i que han començat una formació professional en tallers (mecànics, vulcanitzadors...) poden consolidar una alfabetització funcional de base a través de cursos i un seguiment. Les noies podrien gaudir d'una oportunitat de retrobar tot el seu protagonisme en l'animació socio-cultural i fer d'això una plataforma de canvi de mentalitats vers la condició femenina.
Per aquestes raons ens sembla important que un centre de joves al barri amb vocació educativa i formativa sigui alhora un lloc d'integració que respongui al repte que plantegen els nens i nenes i joves més desfavorits.
DESTINATARIS:
Els beneficiaris directes són els infants i joves dels barris de Nongo i Kaporo en particular i de tota la regió administrativa de Ratoma en general.
El 80 % dels beneficiaris està escolaritzat regularment i participa en les activitats socio-educatives i esportives. Un 30 % són nenes en la primera etapa.
El 20 % dels beneficiaris són infants i joves en situació de fracàs escolar, el 50%, al final del projecte, seran noies.
En general els infants i joves beneficiaris són de famílies pobres que viuen dels recursos del port de Nongo (pesca, fumat de peix, petit comerç...) i de Kaporo. El 90% són de religió musulmana.
Els beneficiaris indirectes són en primera línia la població dels barris de Nongo, Kaporo i de Ratoma. En efecte, com que les famílies a casa no disposen de condicions aptes per a l'estudi i per al lleure dels infants i els joves, la seva presència a casa o al carrer no és fàcil. El fet de disposar d'un centre per al lleure i l'estudi forçosament ha de contribuir a la disminució de la tensió a casa.
Criteris de selecció per a la població beneficiària:
No s'aplicarà cap criteri de selecció. Les activitats de formació i de seguiment específiques (alfabetització, reinserció escolar) s'adreceran de manera privilegiada als infants més desfavorits. El projecte es proposa identificar i atendre els infants en situació de risc (explotació infantil, marginalització...), prioritzant especialment les nenes.
Nombre de beneficiaris (Directes i indirectes):
Beneficiaris directes: 300 persones de les quals 250 dins les activitats d'animació esportiva i socio-cultural i 50 dins dels programes de formació no formal.
Beneficiaris indirectes: 38 020 persones
Població total de la zona:
La població de la regió administrativa de Ratoma, on es troba el barri de Nongo s'estima en més de 113 368 habitants.
PRESENTACIÓ I RESUM DEL PROJECTE:
Es pretèn consolidar una oferta d'animació educativa i de lleure en la regió administrativa de Ratoma a través de la construcció i equipament d'infrastructures, la constitució d'un equip d'animadors i educadors, la dinamització d'estructures informals de base (equips de futbol, grups de música, dansa i teatre...) i la capacitació de l'equip educatiu per dissenyar projectes formatius no reglats per infants i joves en situació de fracàs o abandonament escolar.
OBJECTIU GENERAL:
Lluitar contra la marginació dels joves
Hipòtesi: Situació sociopolítica estable al país
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
1. Crear un centre d’animació sociocultural i esportiva per a la formació integral dels joves particularment els més desfavorits.
El barri de Nongo disposarà d’un centre d’animació sociocultural i esportiva per als joves.
2. Promoure la participació de les noies en el terreny de l’animació sociocultural i la utilització educativa del temps lliure. Les noies participaran en les activitats i formaran part de l’equip d’animadors.
RESULTATS ESPERATS:
Resultat 1: Aconseguir les infrastructures del centre: Construir el conjunt d’edificis, que el centre sigui autònom pel que fa a les necessitats d’aigua.
Resultat 2: Aconseguir els equipaments, materials i aparells necessaris.
Resultat 3: Formar i motivar un equip d’animadors. Aquest equip ha de rebre abans de l’inici de les activitats del centre una formació en pedagogia i acció social i dues formacions semestrals en animació juvenil durant un any.
Resultat 4: El centre haurà esdevingut el lloc de referència dels grups informals de dansa i música del barri. Dos grups de dansa moderna i tradicional assageran regularment al centre, Dos grups de música assageran regularment al centre. Un grup de teatre assajarà regularment al centre.
Resultat 5: 10 equips de futbol s’entreneran al centre i participaran a les competicions organitzades. Actualment ja ho estan fent. A més hi ha 4 equips femenins i s’espera que seran més en un futur.
Resultat 6: Identificar 20 infants (dels quals 10 són nenes) en edat escolar i situació d’abandonament.
Resultat 7: 25 joves (dels quals 10 són noies) no escolaritzades freqüenteran els cursos dels vespres del centre.
Resultat 8: Funcionament d’una biblioteca i una sala d’estudi, que es trobaran a disposició dels infants i joves del barri.
Resultat 9: Funcionament de les activitats socioculturals i esportives.
Resultat 10: Els joves beneficiaris de les activitats del centre disposaran de serveis sanitaris.
En Xec necessita diners per portar a terme aquesta construcció i la formació d'un equip d'educadors de temps lliure que col·labori amb ell.
Qui vulgui fer un donatiu pot fer-lo al número de compte que figura a continuació:
BANC: BANCO POPULAR
ADREÇA: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DEL COMPTE: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesians) A COSTA D'IVORI / COSTA DE MARFIL
INDICAR A LES OBSERVACIONS: Per al projecte de Conakry (Xec, -B.A.-)
***
Español:
PROYECTO DE CONAKRY
(APADRINADO POR LA ONG VOLS -VOLUNTARIADO SOLIDARIO- DELEGACIÓN DE MATARÓ)
Para más información sobre VOLS:http://www.ongvols.org/ca/
PRESENTACIÓN GENERAL DEL PROYECTO
Director del Proyecto: Xec Marquès Coll (Vive en África subsahariana hace 18 años, y en Conakry desde julio de 2007): E-mail: xecsdb@yahoo.fr
Mapas de la República de Guinea (Guinea-Conakry): Véase más arriba, la versión catalana
TÍTULO DEL PROYECTO: Creación de un centro de animación sociocultural y deportivo para la formación integral de los jóvenes más desfavorecidos.
LOCALITZACIÓN GEOGRÁFICA: Conakry (República de Guinea)
FECHAS DE REALIZACIÓN: Enero 2009-diciembre 2010
BENEFICIARIOS: Beneficiarios directos: 300 niños, niñas y jóvenes en situación de fracaso escolar de la región administrativa de Ratoma, en particular de los barrios de Nongo y Kaporo; Beneficiarios indirectos: 113.368 habitantes de la región administrativa de Ratoma, de los cuales 38020 son de los barris de Nongo y Kaporo.
COSTE GLOBAL DEL PROYECTO: aprox. 300.000 Euros
RESPONSABLE DEL PROYECTO: Xec Marquès Coll. E-mail: xecsdb@yahoo.fr
CONTEXTO SOCIOECONÓMICO Y POLÍTICO, PROBLEMÀTIQUES QUE HAY:
Conakry es un brazo largo de tierra (40 Km.). De este a oeste atraviesa una zona de manglares antes de llegar al mar. La ciudad tiene unos 308 Km2 y 5 Km de largo. Esta situación hace de ella un auténtico callejón sin salida sin centro de distribución. El centro económico está situado en el mismo lugar que en la época colonial: en el extremo de la península. Esto comporta un flujo y reflujo constante de la población, con embotellamientos diarios. Conakry tiene unos 1 411 723 habitantes (17% de la población nacional). Para 2010 se calculan unos 2000 000. La tasa de nacimientos es del 6%. La población de menos de 15 años representa la mitad de la población total: 704 038 menores distribuidos como sigue (según datos del último censo (del 2000):
-0 a 1 años: 50 550 / -1 a 4 años: 176 920 / -5 a 14 años: 328 567
Por regiones administrativas:
-Kaloum: 37 774 / -Dixinn: 74 963 / -Matam: 79 881 / -Ratoma: 113 368 / -Matoto: 298 051
El suelo de toda la península es rocoso. Conakry tiene 4000 mm de agua por cinco meses de lluvia al año. Hay dos estaciones: la lluviosa y la seca.
LA SITUACIÓN ECONÓMICA:
El 60% de la población tiene entre 1 y 25 años. Hay un 60% de parados. Los parados se ven obligados a realizar trabajos cortos sin sueldo adecuado y sin seguridad social. No hay producción agrícola. Las mujeres se dedican al "pequeño comercio": durante más de doce horas diarias venden lo que fabrican en casa o lo que compran para revenderlo. Muchos de los que trabajan lo hacen por un salario insuficiente para vivir, sin seguridad social ni vacaciones (se necesitan los medios para mantener a la familia: sanidad, alimentación, pagar el agua -un bien escaso en Conakry-, la electricidad y el alquiler y escolarizar a los hijos). Muchos niños y niñas trabajan por 10 000 francos guineanos al mes (5 dólares). Quien tiene un sueldo fijo, en general, debe mantener a la gran familia (15-25 miembros). Conviene hacer hincapié en que el país se encuentra fuera de la zona del franco CFA, por lo tanto se encuentra al margen de esta región. Un Franco Guineano (GNF) = 10,3 CFA. La moneda se devalúa. Ello tiene efectos nefastos sobre los precios de los productos básicos. La pesca y la ganadería se explotan a la manera tradicional. El sector minero ocupa el primer lugar dentro de la economía (85% de rentas de exportación). En cualquier caso produce pocos puestos de trabajo.
LAS CONDICIONES SOCIALES DEL BARRIO:
- La población de Nongo: está formada por las étnias del interior del país (éxodo rural) y por personas de paises vecinos.
- La urbanización: sólo las avenidas principales están asfaltadas, el resto de las calles tiene un acceso difícil. Los servicios de agua y electricidad no cubren las necesidades de todas las familias y, si tienen agua, es durante pocas horas. No existe el drenaje en toda la ciudad, esto se resuelve con fosas sépticas dentro de cada propiedad. No hay servicio de recogida de basuras en muchas zonas
- Las viviendas: Los autóctonos de la región tienen habitáculos tradicionales y los que vienen de fuera habitan construcciones modernas de ladrillo.
- Las escuelas: Las hay públicas, privadas y coránicas. Las públicas tienen aulas con grupos de entre 70 y 90 alumnos por profesor. La escolarización en Conakry es aproximadamente del 60%. Las escuelas coránicas sólo enseñan el Corán y, expcepcionalmente, dan nociones escasas de francés.
- La salud: En la zona hay algunos centros médicos y dispensarios privados, pero sólo acceden a ellos quienes los pueden pagar. La mayoría debe recorrer a los curanderos tradicionales. La tasa de mortalidad es elevada.
- El barrio es de tipo dormitorio. La población se desplaza hacia las zonas donde hay posibilidad de trabajar.
En el barrio de Nongo, y en todos los barrios populares de Conakry, predominan los jóvenes. La pobreza, la insuficiencia (la práctica inexistencia) de espacios, de equipamientos para actividades socioculturales lleva a los jóvenes a la calle, a satisfacer sus necesidades y a mejorar sus condiciones de vida ejerciendo pequeños trabajos ilícitos. Este proyecto se propone devolver la esperanza a esta juventud, el futuro del país, a través de la formación humana, social y técnica, integrada en una ocupación sana de tiempo libre, practicando deporte y actividades culturales (baile, música, teatro, charlas, debates) y la puesta en marcha de una biblioteca bien equipada.
¿POR QUÉ SE REALIZA EL PROYECTO EN ESTA LOCALIZACIÓN?:
La tasa de analfabetismo del país es de 62% (hombres) y 79,46% (mujeres): la más elevada de la subregión y esto tiene un efecto negativo sobre la economía y en la vida social y cultural. Las mujeres son la mayoría de la población (53%), y están implicadas en todas las actividades socioeconómicas y culturales. Considerando que la educación y la formación son los medios necesarios para salir del subdesarrollo y vista la precariedad de l@s jóvenes (sobre todo de las chicas) en este país, de un 85% de población musulmana, los Salesianos de Don Bosco de la República de Guinea inician este proyecto como respuesta a esta situación.
a) Un momento favorable:
Después de tres años de presencia informal, trabajando sin infraestructuras, sin proyecto educativo bien definido y sin equipo de animadores y educadores consolidado, el espacio de los 1200 m2 del patio de Don Bosco en Nongo es sentido por los jóvenes y por la gente del barrio y de los barrios del entorno como un lugar que tienen a su disposición para las actividades deportivas con una orientación educativa (respeto por los demás, necesidad de organización y de coordinación, de pasar de beneficiarios pasivos a activos...). Durante estos años hemos comprobado la dificultad de las chicas para beneficiarse de este espacio ofrecido a los niños y niñas y a los / las jóvenes menos favorecidos.
b) Un recurso necesario:
Condiciones negativas y positivas hacen sentir la urgencia de consolidar en este barrio espacios libres para responder a las necesidades de tiempo libre y de expresión de los / las jóvenes en los medios urbanos con fuerta densidad de población y urbanización precaria. Estos espacios son una opción para los más desfavorecidos.
Entre les condicions negatives:
-La urbanización de los suburbios de Conakry, que se rige por la especulación del suelo y afecta a los espacios que ocupan los jóvenes para las actividades de tiempo libre y deporte.
-El descuido de la administración hacia las necesidades de tiempo libre de los / las jóvenes ante la urgencia de la supervivencia.
- Los espacios más o menos públicos que l@s jóvenes llegan a ocupar para sus actividades obedecen en general a la ley del más fuerte y se convierten en lugares de actividades marginales.
- Las chicas no tienen acceso a estos espacios y no llegan a organizarse fuera de las horas de deporte escolar. Su presencia se limita a ejercer de espectadoras.
Pero también hay condiciones positivas que reclaman la atención de los actores sociales:
- Las iniciativas de l@s jóvenes para organizar el tiempo libre con el deporte
- La creatividad cultural de l@s jóvenes para generar medios de expresión a través de la música, el baile y el teatro.
- La organización informal de los grupos de jóvenes en torno a compañer@s con capacidad de aglutinación e iniciativa.
- La integración de la joven en la organización y la concepción de la actividad sociocultural.
Es conveniente añadir que, en estos medios populares, l@s niñ@s y l@s jóvenes no escolarizad@s que aprenden un oficio, niñ@s trabajadores y sobre todo las chicas, en general, están excluídos de esta dinámica generadora de actividades de tiempo libre. El horario escolar, que no coincide con el tiempo de trabajo de l@s niñ@s y jóvenes no escolarizad@s (niñ@s abandonad@s, los que aprenden un oficio o los no inscritos en ninguna escuela), es el que determina las actividades de tiempo libre en los barrios.
c) Una acción preventiva:
Una de les causas del fracaso y el abandono escolar es la falta de motivación y de condiciones de estudio en el entorno familiar de los más desfavorecidos. Las viviendas no disponen de un espacio tranquilo e iluminado para el trabajo escolar. Crear condiciones de estudio y de motivación puede contribuir a la disminución del fracaso y el abandono escolar. Un programa de actividades de tiempo libre puede contribuir a que l@s niñ@s y l@s jóvenes dejen de estar ociosos y contrarrestar la influencia de l@s que se aprovechan del ocio de l@s niñ@s y jóvenens (con juegos de apuesta, películas violentas o pornográficas o actividades ilícitas). La participación de l@s jóvenens en la programación, la coordinación y la animación de actividades puede ser una escuela de ciudadanía activa y participativa. La integración de las chicas en la animación sociocultural puede contribuir a la transformación de la mentalidad social, que relega la condición femenina a espectadora pasiva o a objeto de consumo.
d) Una acción de reinserción:
El fracaso y el abandono escolar comportan la salida del niño / de la niña o del / de la joven del camino de la formación y la pérdida de los escasos conocimientos. No existen circuitos alternativos de formación para est@s jóvenes. Los niñ@s o jóvenes que han abandonado la escuela podrían tener una oportunidad de reintegración en el sistema escolar después de un año de seguimiento personalizado. L@s que presentan un retraso considerable y han empezado una formación profesional en talleres (mecánic@s, vulcanizadores...) pueden consolidar una alfabetización funcional de base a través de cursos y un seguimiento. Las chicas podrían disfrutar de una oportunidad de encontrar todo su protagonismo en la animación sociocultural y hacer de ello una plataforma de cambio de mentalidades hacia la condición femenina.
Por estas razones nos parece importante que un centro de jóvenes en el barrio con vocación educativa y formativa sea al mismo tiempo un lugar de integración que responda al reto que plantean l@s niñ@s y jóvenes más desfavorecid@s.
DESTINATARIOS:
Los beneficiarios directos son l@s niñ@s y jóvenes de los barrios de NOngo y Kaporo en particular y de toda la región administrativa de Ratoma en general.
El 80 % de los beneficiarios está escolarizado regularmente y participa en las actividades socioeducativas y deportivas. Un 30% son niñas en la primera etapa. El 20% de l@s befeficiari@s son niñ@s y jóvenes en situación de fracaso escolar, el 50%, al final del proyecto, serán chicas.
En general l@s niñ@s y jóvenes beneficiari@s son de familias pobres que viven de los recursos del puerto de Nongo (pesca, ahumado de pescado, pequeño comercio...) y de Kaporo. El 90% son de religión musulmana.
Los beneficiarios indirectos son en primera línea la población de los barrios de Nongo, Kaporo y de Ratoma. En efecto, como las familias en casa no disponen de condiciones aptas para el estudio ni para el tiempo libre de l@s niñ@s y l@s jóvenes, su presencia en casa o en la calle no es fácil. el hecho de disponer de un centro para el tiempo libre y el estudio forzosamente habrá de contribuir a la disminución de la tensión en casa.
Criterios de selección para la población beneficiaria:
No se aplicará ningún criterio de selección. Las actividades de formación y de seguimiento específicos (alfabetización, reinserción escolar) se dirigirán de manera privilegiada a l@s niñ@s más desfavorecidos. El proyecto se propone identificar y atender a l@s niñ@s en situación de riesgo (explotación infantil, marginalización...), priorizando especialmente a las niñas.
Número de beneficiari@s (Direct@s e mailto:indirect@s:
Beneficiari@s direct@s: 300 personas de las cuales 250 están dentro de las actividades de animación deportiva y sociocultural y 50 dentro de los programas de formación no formal.
Beneficiari@s indirect@s: 38 020 persones
Población total de la zona:
La población de la región administrativa de Ratoma, donde se encuentra el barrio de Nongo, se estima en más de 113 368 habitantes.
PRESENTACIÓN Y RESUMEN DEL PROYECTO:
Se pretende consolidar una oferta de animación educativa y de tiempo libre en la región administrativa de Ratoma a través de la construcción y el equipamiento de infraestructuras, la constitución de un equipo de animadores y educadores, la dinamización de estructuras informales de base (equipos de fútbol, grupos de música, baile y teatro...) y la capacitación del equipo educativo para diseñar proyectos formativos no reglados para niñ@s y jóvenes en situación de fracaso o abandonamiento escolar.
OBJECTIVO GENERAL:
Luchar contra la marginación de l@s jóvenes.
Hipótesis: Situación sociopolítica del país: estable.
OBJECTIVOS ESPECÍFICOS:
1. Crear un centro de animación sociocultural y deportiva para la formación integral de l@s jóvenes, particularmente los más desfavorecidos.
El barrio de Nongo dispondrá de un centro de animación sociocultural y deportiva para l@s jóvenes.
2. Promover la participación de las chicas en el terreno de la animación sociocultural y la utilización educativa del tiempo libre. Las chicas participarán en las actividades y formarán parte del equipo de animadores.
RESULTADOS ESPERADOS:
Resultado 1: Conseguir las infraestructuras del centro: Construir el conjunto de edificios, que el centro sea autónomo en cuanto a las necesidades de agua.
Resultado 2: Conseguir los equipamientos, materiales y aparatos necesarios.
Resultado 3: Formar y motivar un equipo de animadores. Este equipo ha de recibir antes del inicio de las actividades del centro una formación en pedagogía y acción social y formación semestrales en animación juvenil durante un año.
Resultado 4: El centro se habrá convertido en el lugar de referencia de los grupos informales de baile y música del barrio. Dos grupos de baile moderno y tradicional ensayarán regularmente en el centro. Un grupo de teatro ensayará regularmente en el centro.
Resultado 5: 10 equipos de fútbol se entrenarán en el centro y participarán en las competiciones organizadas. Actualmente ya lo hacen. Además, hay ya formados 4 equipos femeninos y se espera que serán más en un futuro.
Resultado 6: Identificar 20 niñ@s (10 de ell@s niñas) en edad escolar y situación de abandono.
Resultado 7: 25 jóvenes (10 de ell@s chicas) no escolaritzad@s frecuentarán los cursos de las tardes del centro.
Resultado 8: Funcionamiento de una biblioteca y una sala de estudio, que estarán a disposición de l@s niñ@s y jóvenes del barrio.
Resultado 9: Funcionamiento de las actividades socioculturales y deportivas.
Resultado 10: L@s jóvenes beneficiari@s de las actividades del centro dispondrán de servicios sanitarios.
Xec Marquès necesita dinero para llevar a cabo esta construcción y la formación de un equipo de educadores de tiempo libre que colabore con él.
Quien quiera hacer un donativo puede hacerlo al número de cuenta que sigue a continuación:
BANCO: BANCO POPULAR
DIRECCIÓN: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) En COSTA DE MARFIL
INDICAR EN LAS OBSERVACIONES: Para el proyecto de Conakry (Xec, -B.A.-)
***
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.gif)
