CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS - ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (4-10-2013)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (4-10-2013)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*

Conakry, 4 d'octubre 2013

*

*

Xec Marquès, esquerra, amb Manolo Àvila (Girona, 2006) /

Xec Marquès, izquierda, con Manolo Àvila (Girona 2006)

*

La Teresa Forcades, l’Arcadi Oliveres i d’altres lectures i testimonis em condueixen a identificar una actitud fonamental per assolir el grau d’humanitat que desenvolupa el millor del que som i ens permet de fer front amb convicció, i al mateix temps amb serenitat i pau interior, a l’onada de crisis, decepcions i frustracions generades en tots els fronts de la nostra existència de cada dia: les relacions interpersonals; la “citoyenneté” (no sé com dir-ho en català), no només nacional o estatal, sinó també mundial; l’economia.... Això per a les relacions amb l’altre, però també la relació amb si mateix: les emocions, les passions, les pulsions.....

Aquesta actitud és la llibertat interior. I ens cal afirmar l’adjectiu “interior”. Perquè des de fa temps els psicòlegs de la comunicació i de la publicitat van descobrir que la llibertat és un bon argument. Però al mateix temps, la llibertat és el pitjor dels enemics per al qui vol manipular o dominar. Per això, la llibertat no es pot negar, s’ha de promoure, desenvolupar. Per això la llibertat s’ha d’apaivagar, ofegar.

I la natura humana, que és complexa, permet aquest joc. D’una banda es pot promoure una llibertat immediata, d’una evidència que produeix un fort sentiment de ser lliure i una il·lusió que tot és possible.

Em sembla que aquesta és una de les estratègies del poder neoliberal per afeblir la capacitat de consciència crítica i de consciencia social. “Finalmente se puso en marcha una estrategia política y cultural orientada a introducir nuevos valores sociales que fomentaran el individualismo y la fragmentación social”. Pot ser és que, en nom del valor de la llibertat, no es tracta d’introduir un nou valor, sinó de donar-li la volta, sembla que es tracta d’una llibertat que genera més individualisme i fragmenta el teixit social.

Així, pares i educadors amb forta consciència social i capacitat de compromís transformador (des de la llibertat) van veure els seus fills reclamar una altra mena de llibertat per consumir marques, gaudir de més temps de disbauxa, gastar més diners.

Les estratègies polítiques i culturals que han afeblit la teologia de l’alliberació al sud d’Amèrica, potser van també en aquest sentit: promoció de la societat de consum i promoció d’un ventall més gran d’oferta religiosa menys compromesa amb la consciència social i més oberta a l’individualisme (introducció de sectes cristianes neoliberals).

Sense aquesta llibertat interior que fonamenta opcions fonamentals no hi pot haver aquell compromís que dóna sentit a tota una vida i que pot ser més fort que qualsevol poder fonamentat en el guanyar diners, en la manipulació i en la mentida.

Xec

*

*

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (4-10-2013), traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 04-10-2013

*

Teresa Forcades, Arcadi Oliveres y otras lecturas y testimonios me conducen a identificar una actitud fundamental para alcanzar el grado de humanidad que desarrolla lo mejor de lo que somos y nos permite hacer frente con convicción, y al mismo tiempo con serenidad y paz interior, a la ola de crisis, decepciones y frustraciones generadas en todos los frentes de nuestra existencia de cada día: las relaciones interpersonales, la "citoyenneté" (no sé cómo decirlo en catalán), no sólo nacional o estatal, sino también mundial; la economía.... Esto en cuanto a las relaciones con el otro, pero también en lo que atañe a la relación consigo mismo: las emociones, las pasiones, las pulsiones.... .

Esta actitud es la libertad interior. Y necesitamos afirmar el adjetivo "interior" . Porque desde hace tiempo los psicólogos de la comunicación y de la publicidad descubrieron que la libertad es un buen argumento. Pero al mismo tiempo, la libertad es el peor de los enemigos para el que quiere manipular o dominar. Por ello, la libertad no se puede negar, se debe promover, desarrollar. Por eso la libertad se ha de apaciguar, ahogar .

Y la naturaleza humana, que es compleja, permite este juego. Por un lado se puede promover una libertad inmediata, de una evidencia que produce un fuerte sentimiento de ser libre, y una ilusión de que todo es posible .

Me parece que ésta es una de las estrategias del poder neoliberal para debilitar la capacidad de conciencia crítica y de conciencia social. "Finalmente se puso en marcha una estrategia política y cultural orientada a introducir nuevos valores sociales que fomentaran el individualismo y la fragmentación social". Quizás es que, en nombre del valor de la libertad, no se trata de introducir un nuevo valor, sino de darle la vuelta, parece que se trata de una libertad que genera más individualismo y fragmenta el tejido social .

Así, padres y educadores con fuerte conciencia social y capacidad de compromiso transformador (desde la libertad) vieron a sus hijos reclamar otro tipo de libertad para consumir marcas, disfrutar de más tiempo de desenfreno, gastar más dinero.

Las estrategias políticas y culturales que han debilitado la teología de la liberación en el sur de América van quizá también en este sentido: promoción de la sociedad de consumo y promoción de un mayor abanico de oferta religiosa menos comprometida con la conciencia social y más abierta al individualismo (introducción de sectas cristianas neoliberales).

Sin esta libertad interior que fundamenta opciones fundamentales no puede haber ese compromiso que da sentido a toda una vida y que puede ser más fuerte que cualquier poder fundamentado en el ganar dinero, en la manipulación y en la mentira.

Xec