DIÁLOGO POÉTICO

*

(Català a continuació)

PRESENTACIÓN DE GÉNESIS

Jueves, 6 noviembre 2014, Espacio Francesca Bonnemaison, BCN

Buenas tardes.

En primer lugar quiero expresar nuestro agradecimiento a Carmen Oliva por mediar a través de la ONG Comité Català de Solidaritat amb els pobles del Perú ante el espacio Francesca Bonnemaison para que nos cediera esta sala en la que presentamos esta tarde el espectáculo Génesis. A Carmen Oliva, pues, muchas gracias.

En segundo lugar, decir que es un placer y un honor para mí presentar nuevamente una de las actuaciones de improvisación artística en las que están implicados Rosa Abuchaibe, Mireia Zantop y Lluís Vallès.

Estos tres creadores, cada uno en una rama distinta del quehacer artístico, son sin embargo conscientes de que el arte es en realidad algo único, son conscientes de que los límites entre sus diversas manifestaciones no son impermeables. Ellos saben que su creación individual se enriquece si se abre a la influencia mutua, son conscientes de que el producto final será distinto, mucho más rico, si dejan fluir su creación a partir de las propuestas del otro y asimismo la ofrecen al otro como inspiración.

La influencia de las artes entre sí ha sido una constante a lo largo de la historia: conocemos piezas musicales que han servido de impulso o inspiración a la pintura, a la escultura, a la escritura, a la danza, al teatro o al cine o viceversa. Una obra ha suscitado otra en el devenir del tiempo. Sin embargo es bastante menos usual que esto suceda de modo sincronizado, es decir, al mismo tiempo y en un mismo lugar. Lo que veremos hoy aquí nos ofrece la posibilidad de contemplar la Génesis de la obra de arte, asistir al proceso de su creación, puesto que se trata de una improvisación. Y valga la palabra Génesis en el doble sentido: el de la creación de la obra artística que veremos nacer a tres manos y el que transporta el título del espectáculo, que hace referencia a otra creación, que no quiero desvelar para no interferir en la inmediatez que exige toda obra de arte entre ella y el público al que se ofrece.

Si nos atenemos a una de las definiciones de “improvisar”, leemos (Emilio Molina, La improvisación. Definición y puntos de vista, 2008):

“La improvisación consiste en concebir y ejecutar cualquier acción de forma simultánea. Improvisar es crear a la vez que se ejecuta o ejecutar a la vez que se crea”. Si son tres los que participan en el acto de la creación entonces los efectos de la creación se multiplican como si se tratara de un juego de espejos que reproducen exponencialmente la imagen que refleja el primero.

¿Cuáles son los ingredientes más importantes para la improvisación? Quizás los más esenciales sean la espontaneidad, la imaginación y la intuición.

La espontaneidad, a su vez, se define del modo siguiente:

“Espontaneidad: Reaccionar a los estímulos de manera auténtica, sin pensarlos. La autenticidad del improvisador se determina por su profunda honestidad al improvisar, por la menor cantidad de censuras que tenga entre su inconsciente y consciente”.

En el ámbito de la escritura quizás sea lo que los surrealistas llamaron escritura automática lo más cercano a improvisar. Ellos definían la escritura automática como el proceso de una escritura que no proviene de los pensamientos conscientes de quien escribe, como una forma de dejar aflorar el subconsciente. Se trataba de escribir dejando fluir los pensamientos sin coerciones de ningún tipo, ni moral ni social. De ahí que en ocasiones el estado de trance fuera el más idóneo para que se produjera esta liberación de la censura. Sabemos de los frutos que dio esta literatura surrealista cuyo representante más destacado fue André Breton.

De los tres creadores que esta tarde nos ofrecen su improvisación es Rosa quien desempeña el papel de “escritora” en sentido muy cercano a la mencionada escritura automática, solo que ella, hoy, no escribe sino que dice o recita, la voz será su pluma. Pero, a diferencia de la propuesta surrealista, Rosa no estará sola y enfrentada únicamente a su subconsciente, que conducirá los trazos de su pluma, sino acompañada de Mireia y de Lluís, quienes a su vez se dejarán llevar por el suyo propio. Así pues estos tres procesos no suceden individualmente y en privacidad, sino que cada uno de ellos se ofrece al otro como estímulo para interaccionar entre sí, multiplicando de este modo el potencial inconsciente de cada uno. En este sentido su actuación se acerca a una propuesta teatral, es un trabajo en equipo.

A diferencia de otras veces en que Rosa, Mireia y Lluís han actuado, en esta ocasión el espectáculo se nos ofrece con un título –Génesis-. Éste será su único punto de partida, su consenso, la idea que se han propuesto a ellos mismos de común acuerdo a partir de la cual crear. Éste será esta tarde su tema.

Serán los valores estéticos y comunicativos de los implicados los que determinarán el resultado.

Y sin más dilación les dejo con ellos:

Rosa Abuchaibe: Voz

Mireia Zantop: Cuerpo

Lluís Vallès: Saxo

Decirles también que, al término de la representación, tendremos unos minutos para acoger la posibilidad de dialogar con el público y responder a las preguntas que deseen.

*

*

 PRESENTACIÓ DE GÈNESI

Dijous, 6 novembre 2014, Espai Francesca Bonnemaison, Barcelona

Bona tarda.

En primer lloc vull expressar el nostre agraïment a Carmen Oliva per intervenir a través de l'ONG Comitè Català de Solidaritat amb els pobles del Perú davant l'espai Francesca Bonnemaison perquè ens cedís aquesta sala en què presentem aquesta tarda l'espectacle Gènesi. A Carmen Oliva, doncs, moltes gràcies.

En segon lloc, dir que és un plaer i un honor per a mi presentar novament una de les actuacions d'improvisació artística en què estan implicats Rosa Abuchaibe, Mireia Zantop i Lluís Vallès.

Aquests tres creadors, cadascun en una branca diferent del quefer artístic, són tanmateix conscients que l'art és en realitat una cosa única, són conscients que els límits entre les seves diverses manifestacions no són impermeables. Ells saben que la seva creació individual s'enriqueix si s'obre a la influència mútua, són conscients que el producte final serà diferent, molt més ric, si deixen fluir la seva creació a partir de les propostes de l'altre i així mateix l'ofereixen a l'altre com a inspiració .

La influència de les arts entre si ha estat una constant al llarg de la història: coneixem peces musicals que han servit d'impuls o inspiració a la pintura, a l'escultura, a l'escriptura, a la dansa, al teatre o al cinema o viceversa. Una obra ha suscitat una altra en l'esdevenir del temps. No obstant, és bastant menys usual que això succeeixi de manera sincronitzada, és a dir, al mateix temps i en un mateix lloc. El que veurem avui aquí ens ofereix la possibilitat de contemplar la Gènesi de l'obra d'art, assistir al procés de la seva creació, ja que es tracta d'una improvisació. I valgui la paraula Gènesi en el doble sentit: el de la creació de l'obra artística que veurem néixer a tres mans i el que transporta el títol de l'espectacle, que fa referència a una altra creació, que no vull desvetllar per no interferir en la immediatesa que exigeix tota obra d'art entre ella i el públic al qual s'ofereix.

Si ens atenim a una de les definicions de "improvisar", llegim (Emilio Molina, La improvisació. Definició i punts de vista, 2008):

"La improvisació consisteix a concebre i executar qualsevol acció de forma simultània. Improvisar és crear al mateix temps que s'executa o executar al mateix temps que es crea". Si són tres els que participen en l'acte de la creació, llavors els efectes de la creació es multipliquen com si es tractés d'un joc de miralls que reprodueixen exponencialment la imatge que reflecteix el primer.

Quins són els ingredients més importants per a la improvisació? Potser els més essencials siguin l'espontaneïtat, la imaginació i la intuïció.

L'espontaneïtat, al seu torn, es defineix de la manera següent:

"Espontaneïtat: Reaccionar als estímuls de manera autèntica, sense pensar-los. L'autenticitat de l'improvisador es determina per la seva profunda honestedat a improvisar, per la menor quantitat de censures que tingui entre el seu inconscient i conscient".

En l'àmbit de l'escriptura potser sigui el que els surrealistes van anomenar escriptura automàtica el més proper a improvisar. Ells definien l'escriptura automàtica com el procés d'una escriptura que no prové dels pensaments conscients de qui escriu, com una forma de deixar aflorar el subconscient. Es tractava d'escriure deixant fluir els pensaments sense coercions de cap tipus, ni moral ni social. Per aquest motiu en ocasions l'estat de trànsit era el més idoni perquè es produís aquest alliberament de la censura. Sabem dels fruits que va donar aquesta literatura surrealista el representant més destacat de la qual va ser André Breton.

Dels tres creadors que aquesta tarda ens ofereixen la seva improvisació és Rosa qui exerceix el paper de "escriptora" en sentit molt proper a l'esmentada escriptura automàtica, només que ella, avui, no escriu sinó que diu o recita, la veu serà la seva ploma. Però, a diferència de la proposta surrealista, Rosa no estarà sola i enfrontada únicament al seu subconscient, que conduirà els traços de la seva ploma, sinó acompanyada de la Mireia i de Lluís, qui, al seu torn, es deixaran portar pel seu propi subconscient. Així doncs aquests tres processos no succeeixen individualment i en privacitat, sinó que cada un d'ells s'ofereix a l'altre com a estímul per a interaccionar entre si, multiplicant d'aquesta manera el potencial inconscient de cadascú. En aquest sentit la seva actuació s'acosta a una proposta teatral, és un treball en equip.

A diferència d'altres vegades en que la Rosa, la Mireia i en Lluís han actuat, en aquesta ocasió l'espectacle se'ns ofereix amb un títol -Gènesi-. Aquest serà el seu únic punt de partida, el seu consens, la idea que s'han proposat a ells mateixos de comú acord a partir de la qual crear. Aquest serà aquesta tarda el seu tema.

Seran els valors estètics i comunicatius dels implicats els que determinaran el resultat.

I sense més dilació els deixo amb ells:

Rosa Abuchaibe: Veu

Mireia Zantop: Cos

Lluís Vallès: Saxo

Dir-los també que, al final de la representació, tindrem uns minuts per acollir la possibilitat de dialogar amb el públic i respondre a les preguntes que desitgin.