LITERATURA I MÚSICA A LA PLATJA D'EL MASNOU -BARCELONA / SPAIN- (JULIOL 2011, els DILLUNS, de 21:00 a 24:00 h) ATENCIÓ: COMENÇAREM A LES 21:00 h

*
L'ÚLTIM XIRINGO (OCATA-EL MASNOU)

És l’últim de la Carretera N II, davant de l’Avda. Kennedy, a la platja, en direcció Mataró. Si veniu amb tren des de BCN, baixeu a l’estació “Ocata” (una després d’El Masnou) i seguiu en direcció nord, uns deu minuts.

AGOST 2011 (Dilluns, de 21:00-24:00 h):

Atenció! COMENCEM A LES 21:00 h

Dilluns, 01 d'agost 2011:

Inma Arrabal

Xavier Jové 

Juan José Romero Montesino (Terly)

Mireia Vidal C., 
*

Dilluns, 08:

Amelia Díaz, Marcelo Díaz, Felipe Sérvulo, Guillem Vallejo
*

Dilluns, 15:

Anna Calero, Marian Raméntol -acompanyada d'en Cesc Fortuny i Fabré amb el projecte de música experimental Zé Pekeño-,Blai Collado, Amalia Sanchís
*

Dilluns, 22:

Anna Benítez, Carlos Serra, Joan Todó, Marta Pera
*

Dilluns, 29:

María de Luis, Pura Salceda, Pau Gener, Josep Anton Soldevila

Les lectures poètiques aniran alternant amb música de cantautors. La previsió és aproximadament de dos blocs de 10 minuts cada bloc per autor@, –amb pausa musical (hi haurà dues intervencions de 10 minuts per part dels poetes).

És un temps aproximat, 10 minuts cada bloc es fan molt llargs; també podeu fer menys.

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS -ANNA ROSSELL (28-07-2011)

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (28-07-2011) /
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (28-07-2011)

Al original catalán sigue su traducción al español
*

Manolo (esquerra) i Xec a El Masnou (gener 2011) / Manolo (izquierda) y Xec en El Masnou (enero 2011)

Benvolguda Anna :

M’encanten totes, però [més encara] la teva última carta. És la feina del mirall: em fas veure més clar el millor de mi mateix, però també saps reflectir-me allò que no és tant bo o fins i tot dolent del tot. Em cal una mica més de temps per a tornar-te la mirada i els reflexos.

Però tinc també dos temes que voldria anunciar, escric una mica “en vrac” [en desordre] :

- Aquests dies es parla molt de la fam a Somàlia, de la inactivitat dels estats i els organismes internacionals per aquest país que no representa cap interès econòmic; es donen xifres astronòmiques per fer front a la gravíssima crisi. Tot això em fa pensar.
El primer aspecte el tenim més clar: la nostra societat liberal-capitalista només es mobilitza quan hi ha alguna cosa a guanyar. Però el segon em sembla més complex: la privatització de la humanitat : per què costa tant ajudar a la gent, fer front a les crisis que en diem humanitàries? A part la logística (però també la logística que funciona si hi ha prou profit econòmic) hi ha els humanitaris i el personal annex (xofers, cuiners.....), els criteris de remuneració, de sous, de carrera, fan que per moure un dit i donar a menjar s’hagin de pagar sous enormes i garantir mesures de seguretat que costen també molt.
I tants religiosos fan el mateix cada dia i a un preu molt més raonable!

El segon tema és la qüestió de la indignació.

- Hi ha una indignació (em sembla que ja n’he parlat) tribal i ètnica que impedeix de veure més enllà de la pèrdua d’un cert nombre d’avantatges socials i econòmics. I en un món global qui paga el preu de calmar la indignació són els més pobres, pobres en dignitat, que ni arriben a indignar-se.

[...]. Fins a la tornada del Cisco serem dos a casa, una mica de repòs a la cuina. L’altra dia vaig fer per primera vegada a la meva vida croquetes amb sobres de peix. Vaig seguir una recepta de les que em va enviar el Manolo fa bastant temps. No em van sortir “pas mal”. Fer cuina també em fa bé.

Una abraçada,

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (28-07-2011)

Traducción al español de Anna Rossell

Apreciada Anna :

Me encantan todas, pero [más aún] tu última carta. Haces el trabajo del espejo: me haces ver más claro lo mejor de mí mismo, pero también sabes reflejarme aquello que no es tan bueno o incluso lo que es malo del todo. Necesito algo más de tiempo para devolverte la mirada y los reflejos.

Pero también tengo dos temas que quisiera anunciar, escribo un poco "en vrac" [en desorden]:

-Estos días se habla mucho de la hambruna en Somalia, de la inactividad de los estados y de los organismos internacionales con respecto a este país, que no representa ningún interés económico; se dan cifras astronómicas para hacer frente a la gravísima crisis. Todo esto me hace pensar.
El primer aspecto lo tenemos más claro: nuestra sociedad liberal-capitalista sólo se mobiliza cuando hay algo que ganar. Pero el segundo me parece más complejo: la privatización de la humanidad: ¿por qué cuesta tanto ayudar a la gente, hacer frente a las crisis que llamamos humanitarias? Además de la logística (pero también la logística sólo funciona si hay suficiente beneficio económico) está el personal humanitario y anexo (chóferes, cocineros...), los criterios de remuneración, de sueldos, de traslados, hacen que para mover un dedo y dar de comer se tengan que pagar unos sueldos astronómicos y garantizar medidas de seguridad que cuestan también mucho.
¡Y hay tantos religiosos que hacen lo mismo cada día por un precio muchísimo más razonable!

 El segundo tema es la cuestión de la indignación:

-Hay una indignación (creo que ya he hablado de esto) tribal y étnica que impide ver más allá de la pérdida de cierto número de ventajas sociales y económicas. Y en un mundo global quien paga el precio de calmar la indignación son los más pobres, pobres en dignidad, que ni llegan a indignarse.
*
[...] Hasta que Cisco regrese seremos dos en casa, un poco de tranquilidad en la cocina. El otro día hice croquetas con sobras de pescado por primera vez en mi vida. Seguí una receta de las que me envió Manolo hace ya bastante tiempo. No me salieron "pas mal". Cocinar me hace bien.

Un abrazo,

Xec