11 de febrero de 2009
El "tío madrileño" de Kafka
Etiquetas:
¿Sabías que...?
¿Sabíais que Kafka tenía un tío, Alfred Löwy -hermano mayor de su madre-, que fue director general de los ferrocarriles españoles? Así consta en la biografía de Klaus Wagenbach, Franz Kafka. In Selbstzeugnissen und Bilddokumenten, ed. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg (Rowohlts Monographien, 91), 1972, p. 14. Wagenbach se refiere a él como al "tío madrileño" de Kafka.
"L'escola contra el món", de Gregorio Luri (ed. La Campana)
Etiquetas:
Desde mis lecturas
Me encanta esta cita del libro de Luri "L'escola contra el món":
"La feina dels psicòlegs de l’aprenentatge (estic pensant en Piaget) és entendre de quina manera anem assolint coneixements sobre la realitat, i per aquesta raó acostumen a centrar els seus estudis en una part de a totalitat de la persona, la intel·lectual. Però així tendeixen a pensar que l’home és un ésser racional, cosa més que dubtosa, perquè la raó no és el tot de la naturalesa humana. Si bé és en la raó on resideix la diferència entre l’home i la resta d’animals, això no vol dir que la raó sigui l’essència de l’home. Com a molt, podem dir que avança cap a la racionalitat i que mentre fa aquest camí se’l pot definir com un animal polític, perquè la política solament en part és una activitat racional. No és, en qualsevol cas, gaire més racional que la nostra llengua, els nostres mites i prejudicis, la nostra història, les nostres aspiracions i lligams comunitaris, el nostre sentit de la noblesa i de la vergonya... o simplement que la nostra necessitat de consol.”
Muy acertado este énfasis de Luri en la pretensión (supuestamente arrogante) de que el ser humano es un ente esencialmente racional. A quien le interese el tema le recomiendo leer la obra de teatro "Woyzeck", del genial autor alemán Georg Büchner, una crítica descarnada al idealismo alemán y a la doble razón kantiana.
"La feina dels psicòlegs de l’aprenentatge (estic pensant en Piaget) és entendre de quina manera anem assolint coneixements sobre la realitat, i per aquesta raó acostumen a centrar els seus estudis en una part de a totalitat de la persona, la intel·lectual. Però així tendeixen a pensar que l’home és un ésser racional, cosa més que dubtosa, perquè la raó no és el tot de la naturalesa humana. Si bé és en la raó on resideix la diferència entre l’home i la resta d’animals, això no vol dir que la raó sigui l’essència de l’home. Com a molt, podem dir que avança cap a la racionalitat i que mentre fa aquest camí se’l pot definir com un animal polític, perquè la política solament en part és una activitat racional. No és, en qualsevol cas, gaire més racional que la nostra llengua, els nostres mites i prejudicis, la nostra història, les nostres aspiracions i lligams comunitaris, el nostre sentit de la noblesa i de la vergonya... o simplement que la nostra necessitat de consol.”
Muy acertado este énfasis de Luri en la pretensión (supuestamente arrogante) de que el ser humano es un ente esencialmente racional. A quien le interese el tema le recomiendo leer la obra de teatro "Woyzeck", del genial autor alemán Georg Büchner, una crítica descarnada al idealismo alemán y a la doble razón kantiana.
Ilustraciones de Pilar Millán, del libro "Mi viaje a Togo", de Anna Rossell
Etiquetas:
Apto para africanófilos
Viaje de Lomé a Kara
Mujer sentada
Guillermo entrega su diploma de estudios a un licenciado
Charlando
Con amigos africanos
Etiquetas:
Apto para africanófilos
Suscribirse a:
Entradas (Atom)