3 de noviembre de 2009

FOTOS 2009: PROYECTO DE CONAKRY (APADRINADO POR LA DELEGACIÓN DE VOLS -VOLUNTARIADO SOLIDARIO- DE MATARÓ



De izquierda a derecha: Begoña Simal, Cisco Ubach, Anna Rossell, Xec Marquès, Pau Arasa, Hernán Cordero
en la casa de la comunidad de Conakry (septiembre 2009)

Niñ@s en el Patio Salesiano de Conakry, con Begoña Simal (septiembre 2009)


Niña en el Patio Salesiano de Conakry, con Begoña Simal (septiembre 2009)


Niña en el Patio Salesiano de Conakry (septiembre 2009)


Niña en el Patio Salesiano de Conakry, con Pau Arasa (septiembre 2009)


Niña y Xec Marquès en su Patio Salesiano (septiembre 2009)


Niño con carretón en el Patio Salesiano de Conakry (septiembre 2009)


Niño con Xec Marquès, en su Patio Salesiano (septiembre 2009)


Niñ@s y mujeres esperando el reparto del agua en el Patio Salesiano de Conakry (2009)


Niñ@s y mujeres esperando el agua en el Patio Salesiano de Conakry (2009)


Niñ@s y mujeres esperando el turno del agua en el Patio Salesiano de Conakry (2009)

Equipos de fútbol femeninos con sus fans masculinos en el Patio Salesiano de Conakry (mayo 2009)


Niñ@s jugando en el patio salesiano (enero 2009)


Niños jugando a fútbol en el Patio Salesiano (enero 2009)













PROYECTO DE CONAKRY (APADRINADO POR LA DELEGACIÓN DE VOLS -VOLUNTARIADO SOLIDARIO- DE MATARÓ

PRESENTACIÓ GENERAL DEL PROJECTE
(Apadrinat per l'ONG VOLS -Voluntariat Solidari-, Delegació de Mataró)

Per a més informació sobre VOLS: http://www.ongvols.org/ca/

A continuación del texto catalán sigue su traducción al español

Director: Xec Marquès Coll: xecsdb@yahoo.fr

Catalán:

Director del Projecte: Xec Marquès Coll (Viu a l'Àfrica subsahariana des de fa 18 anys, i a Conakry des del juliol del 2007): E-mail: xecsdb@yahoo.fr





Mapes de la República de Guinea (Guinea-Conakry) / Mapas de la República de Guinea (Guinea-Conakry)


TÍTOL DEL PROJECTE: Creació d’un centre d’animació sociocultural i esportiu per a la formació integral dels joves més desfavorits

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: Conakry (República de Guinea)

DATES DE REALITZACIÓ: Del gener del 2009-desembre 2010

BENEFICIARIS: Beneficiaris directes: 300 nens/es i joves en situació de fracàs escolar de la regió administrativa de Ratoma, en particular dels barris de Nongo i Kaporo; Beneficiaris indirectes: 113.368 habitants de la regió administrativa de Ratoma, dels quals 38020 són dels barris de Nongo i Kaporo.

COST GLOBAL DEL PROJECTE: aprox. 346.719,15 Euros

RESPONSABLE DEL PROJECTE: Xec Marquès Coll. E-mail: xecsdb@yahoo.fr


CONTEXT SOCIO-ECONÒMIC I POLÍTIC, PROBLEMÀTIQUES QUE HI HA:

Conakry és un braç llarg de terra (40 km). D'est a oest travessa una zona de manglars abans d'arribar al mar. La ciutat té uns 308 Km2 i 5 Km de llarg. Aquesta situació fa d'ella un autèntic cul de sac sese centre de distribució. El centre econòmic és al mateix lloc de l'època colonial: a l'extrem de la península. Això comporta un fluxe i refluxe constant de la població, amb embussos diaris. Conakry té uns 1 411 723 habitants (17% de la població nacional). Pel 2010 se'n calculen uns 2 000 000. La taxa de naixements és del 6%. La població de menys de 15 anys és la meitat de la població total: 704 038 menors distribuïts com segueix (Segons dades de l'últim cens (del 2000):
-0 a 1 anys: 50 550 / -1 a 4 anys: 176 920 / -5 a 14 anys: 328 567
Per regions administratives:
-Kaloum: 37 774 / -Dixinn: 74 963 / -Matam: 79 881 / -Ratoma: 113 368 / -Matoto: 298 051

El sòl de tota la península és rocós. Conakry té 4 000 mm d'aigua per cinc mesos de pluja a l'any. Hi ha dues estacions: la plujosa i la seca.


LA SITUACIÓ ECONÒMICA:

El 60% de la població té entre 1 i 25 anys: l'edat d'escolarització. Hi ha un 60% d'aturats. Els aturats han de fer feines curtes sense sou adequat i sense seguretat social. No hi ha producció agrícola. Les dones fan el "petit mercat": més de dotze hores venen el que fabriquen a casa o el que compren per revendre-ho. Molts dels que treballen ho fan per un salari insuficient per viure, sense seguretat social i sense vacances (calen més mitjans per mantenir la família: sanitat, alimentació, pagar l'aigua -un bé escàs a Conakry-, l'electricitat i el lloguer i escolaritzar el fills). Molts nens i nenes treballen per 10 000 francs guineans al mes (5 dòlars). Qui té un sou fix, en general, ha de mantenir la gran familia (15-25 membres). Cal remarcar que el país es troba fora de la zona del franc CFA, per tant al marge d'aquesta regió. Un Franc Guineà (GNF) = 10,3 CFA. La moneda es devalua. Això té efectes nefastos sobre els preus dels productes bàsics.
La pesca i la ganaderia s'exploten de manera tradicional. El sector miner ocupa el primer lloc dins l'economia (85% de rendes d'exportació). Tanmateix produeix pocs llocs de treball.


LES CONDICIONS SOCIALS DEL BARRI:

- La població de Nongo: està formada per les ètnies de l'interior del país (èxode rural) i per persones de països veïns.

- La urbanització: només les avingudes principals estan asfaltades, la resta de carrers té un accés difícil. Els serveis d'aigua i electricitat no cobreixen les necessitats de totes les famílies i, si en tenen, és per poques hores. No hi ha drenatge en tota la ciutat, això es resol amb fosses sèptiques dins de cada propietat. No hi ha servei de recollida d'escombraries en moltes zones.

-Els habitacles: Els autòctons de la regió tenen habitacles tradicionals i els nouvinguts habiten construccions modernes de rajola.

-Les escoles: n' hi ha de públiques, privades i coràniques. Les públiques tenen aules amb 70 - 90 alumnes per professor. L'escolarització a Conakry és aprox. del 60%. Les coràniques només ensenyen l'Alcorà i, rarament, donen nocions escasses de francès.

-La salut: en la zona hi ha alguns centres mèdics i dispensaris privats, però només hi accedeixen els que poden pagar. La majoria ha de recòrrer als curadors tradicionals. La taxa de mortalitat és elevada.

-El barri és del tipus dormitori. La població es desplaça cap a les zones on hi ha possibilitat de treballar.

Al barri de Nongo, i a tots els barris populars de Conakry, hi predominen els joves. La pobresa, la insuficiència (la pràctica inexistència) d'espais, d'equipaments per a activitats socio-culturals porta als joves al carrer, a satisfer les seves necessitats i a millorar les seves condicions de vida exercint petits treballs il·lícits. Aquest projecte es proposa de retornar l'esperança a aquesta joventut, el futur del país, a través de la formació humana, social i tècnica, integrada en una ocupació sana de lleure, practicant l'esport i activitats culturals (dansa, música, teatre, xerrades, debats) i la posada en marxa d'una biblioteca ben equipada. .


PERQUÈ ES REALITZA EL PROJECTE EN AQUESTA LOCALITZACIÓ?:

La taxa d'analfabetisme del país és de 62 % (homes) i 79,46 % (dones): la més elevada de la subregió i es reflecteix negativament en l'economia i en la vida social i cultural. Les dones són la majoria de la població (53 %), i estan implicades en totes les activitats socio-econòmiques i culturals. Considerant que l'educació i la formació són els mitjans necessaris per sortir del subdesenvolupament i vista la precarietat dels joves (sobre tot de les noies) en aquest país d'un 85% de població musulmana, els Salesians de Don Bosco de la República de Guinea inicien aquest projecte com a resposta a aquesta situació.

a) Un moment favorable:

Després de tres anys de presència informal, treballant sense infrastructures, sense projecte educatiu ben definit i sense equip d'animadors i educadors consolidat, l'espai dels 1200 m2 del pati de Don Bosco a Nongo és sentit pels joves i per la gent del barri i dels barris de l'entorn com un lloc a la seva disposició per a les activitats esportives, amb una orientació educativa (respecte per als altres, necessitat d'organització i de coordinació, de passar de beneficiaris passius a actors...). Durant aquests anys hem comprovat la dificultat de les noies per beneficiar-se d'aquest espai ofert als nens i nenes i als/les joves menys afavorits.

b) Un recurs necessari:

Condicions negatives i positives fan sentir la urgència de consolidar en aquest barri espais lliures per respondre a les necessitats de lleure i d'expressió dels/de les joves en els medis urbans amb forta densitat de població i urbanització precària. Aquests espais són una opció per als més desfavorits.

Entre les condicions negatives:

-La urbanització dels suburbis de Conakry, que es regeix per l'especulació del sòl i afecta els pocs espais que els joves ocupen per a les activitats de lleure i d'esport.

-El descuit de l'administració vers les necessitats de lleure dels/de les joves davant de la urgència de la supervivència.

-Els espais més o menys públics que els joves arriben a ocupar per a les seves activitats obeeixen en general a la llei del més fort i esdevenen llocs d'activitats marginals.

-Les noies no tenen accés a aquests espais i no arriben a organitzar-se fora de les hores d'esport escolar. La seva presència es limita a la d'espectadores.

Però també hi ha condicions positives que demanen l'atenció dels actors socials:

-Les iniciatives dels joves per organitzar el temps lliure amb l'esport.

-La creativitat cultural dels joves per generar mitjans d'expressió a través de la música i de la dansa i del teatre.

-L’organització informal dels grups de joves entorn de companys amb capacitat d'aglutinació i d'iniciativa.

-La integració de la noia en l'organització i la concepció de l'activitat socio-cultural.
Cal afegir que, en aquests medis populars, els nens i joves no escolaritzats que aprenen un ofici, nens treballadors i sobretot les noies, en general estan exclosos d'aquesta dinàmica generadora d'activitats de lleure. L'horari escolar, que no coincideix amb el temps de treball dels nens i joves no escolaritzats (nens abandonats, els que aprenen un ofici o no inscrits a escola), és el que determina les activitats de lleure als barris.

c) Una acció preventiva:

Una de les causes del fracàs i l'abandonament escolar és la manca de motivació i de condicions d'estudi en l'entorn familiar dels més desfavorits. Els habitatges no disposen d'un espai tranquil i il·luminat pel treball escolar. Crear condicions d'estudi i de motivació pot contribuir a la disminució del fracàs i l'abandonament escolar. Un programa d'activititats de lleure pot contribuir a què els infants i els joves deixin d'estar ociosos i contrarrestar la influència dels que s'aprofiten de l'oci dels nens i joves (amb jocs d'aposta, pel·lícules violentes o pornogràfiques o activitats il·lícites). La participació dels joves en la programació, la coordinació i l'animació d'activitats pot ser una escola de ciutadania activa i participativa. La integració de les noies en l'animació socio-cultural pot contribuir a la transformació de la mentalitat social, que redueix la condició femenina a espectadora passiva o a objecte de consum.

d) Una acció de reinserció:

El fracàs i l'abandonament escolar comporten la sortida de l'infant o del jove del camí de la formació i la pèrdua dels escassos coneixements. No hi ha circuits alternatius de formació per a aquests joves. Els infants o joves que han abandonat l'escola podrien tenir una oportunitat de reintegració en el sistema escolar després d'un any de seguiment personalitzat. Els que presenten un retràs considerable i que han començat una formació professional en tallers (mecànics, vulcanitzadors...) poden consolidar una alfabetització funcional de base a través de cursos i un seguiment. Les noies podrien gaudir d'una oportunitat de retrobar tot el seu protagonisme en l'animació socio-cultural i fer d'això una plataforma de canvi de mentalitats vers la condició femenina.

Per aquestes raons ens sembla important que un centre de joves al barri amb vocació educativa i formativa sigui alhora un lloc d'integració que respongui al repte que plantegen els nens i nenes i joves més desfavorits.


DESTINATARIS:

Els beneficiaris directes són els infants i joves dels barris de Nongo i Kaporo en particular i de tota la regió administrativa de Ratoma en general.
El 80 % dels beneficiaris està escolaritzat regularment i participa en les activitats socio-educatives i esportives. Un 30 % són nenes en la primera etapa.
El 20 % dels beneficiaris són infants i joves en situació de fracàs escolar, el 50%, al final del projecte, seran noies.
En general els infants i joves beneficiaris són de famílies pobres que viuen dels recursos del port de Nongo (pesca, fumat de peix, petit comerç...) i de Kaporo. El 90% són de religió musulmana.

Els beneficiaris indirectes són en primera línia la població dels barris de Nongo, Kaporo i de Ratoma. En efecte, com que les famílies a casa no disposen de condicions aptes per a l'estudi i per al lleure dels infants i els joves, la seva presència a casa o al carrer no és fàcil. El fet de disposar d'un centre per al lleure i l'estudi forçosament ha de contribuir a la disminució de la tensió a casa.
Criteris de selecció per a la població beneficiària:
No s'aplicarà cap criteri de selecció. Les activitats de formació i de seguiment específiques (alfabetització, reinserció escolar) s'adreceran de manera privilegiada als infants més desfavorits. El projecte es proposa identificar i atendre els infants en situació de risc (explotació infantil, marginalització...), prioritzant especialment les nenes.

Nombre de beneficiaris (Directes i indirectes):
Beneficiaris directes: 300 persones de les quals 250 dins les activitats d'animació esportiva i socio-cultural i 50 dins dels programes de formació no formal.
Beneficiaris indirectes: 38 020 persones

Població total de la zona:
La població de la regió administrativa de Ratoma, on es troba el barri de Nongo s'estima en més de 113 368 habitants.


PRESENTACIÓ I RESUM DEL PROJECTE:

Es pretèn consolidar una oferta d'animació educativa i de lleure en la regió administrativa de Ratoma a través de la construcció i equipament d'infrastructures, la constitució d'un equip d'animadors i educadors, la dinamització d'estructures informals de base (equips de futbol, grups de música, dansa i teatre...) i la capacitació de l'equip educatiu per dissenyar projectes formatius no reglats per infants i joves en situació de fracàs o abandonament escolar.


OBJECTIU GENERAL:
Lluitar contra la marginació dels joves
Hipòtesi: Situació sociopolítica estable al país


OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Crear un centre d’animació sociocultural i esportiva per a la formació integral dels joves particularment els més desfavorits.
El barri de Nongo disposarà d’un centre d’animació sociocultural i esportiva per als joves.

2. Promoure la participació de les noies en el terreny de l’animació sociocultural i la utilització educativa del temps lliure. Les noies participaran en les activitats i formaran part de l’equip d’animadors.


RESULTATS ESPERATS:

Resultat 1: Aconseguir les infrastructures del centre: Construir el conjunt d’edificis, que el centre sigui autònom pel que fa a les necessitats d’aigua.

Resultat 2: Aconseguir els equipaments, materials i aparells necessaris.

Resultat 3: Formar i motivar un equip d’animadors. Aquest equip ha de rebre abans de l’inici de les activitats del centre una formació en pedagogia i acció social i dues formacions semestrals en animació juvenil durant un any.

Resultat 4: El centre haurà esdevingut el lloc de referència dels grups informals de dansa i música del barri. Dos grups de dansa moderna i tradicional assageran regularment al centre, Dos grups de música assageran regularment al centre. Un grup de teatre assajarà regularment al centre.

Resultat 5: 10 equips de futbol s’entreneran al centre i participaran a les competicions organitzades. Actualment ja ho estan fent. A més hi ha 4 equips femenins i s’espera que seran més en un futur.

Resultat 6: Identificar 20 infants (dels quals 10 són nenes) en edat escolar i situació d’abandonament.

Resultat 7: 25 joves (dels quals 10 són noies) no escolaritzades freqüenteran els cursos dels vespres del centre.

Resultat 8: Funcionament d’una biblioteca i una sala d’estudi, que es trobaran a disposició dels infants i joves del barri.

Resultat 9: Funcionament de les activitats socioculturals i esportives.

Resultat 10: Els joves beneficiaris de les activitats del centre disposaran de serveis sanitaris.

En Xec necessita diners per portar a terme aquesta construcció i la formació d'un equip d'educadors de temps lliure que col·labori amb ell.

Qui vulgui fer un donatiu pot fer-lo al número de compte que figura a continuació:

BANC: BANCO POPULAR
ADREÇA: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DEL COMPTE: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesians) A COSTA D'IVORI / COSTA DE MARFIL
INDICAR A LES OBSERVACIONS: Per al projecte de Conakry (Xec, -B.A.-)

***
Español:

PROYECTO DE CONAKRY
(APADRINADO POR LA ONG VOLS -VOLUNTARIADO SOLIDARIO- DELEGACIÓN DE MATARÓ)


Para más información sobre VOLS:http://www.ongvols.org/ca/

PRESENTACIÓN GENERAL DEL PROYECTO

Director del Proyecto: Xec Marquès Coll (Vive en África subsahariana hace 18 años, y en Conakry desde julio de 2007): E-mail: xecsdb@yahoo.fr

Mapas de la República de Guinea (Guinea-Conakry): Véase más arriba, la versión catalana

TÍTULO DEL PROYECTO: Creación de un centro de animación sociocultural y deportivo para la formación integral de los jóvenes más desfavorecidos.

LOCALITZACIÓN GEOGRÁFICA: Conakry (República de Guinea)

FECHAS DE REALIZACIÓN: Enero 2009-diciembre 2010

BENEFICIARIOS: Beneficiarios directos: 300 niños, niñas y jóvenes en situación de fracaso escolar de la región administrativa de Ratoma, en particular de los barrios de Nongo y Kaporo; Beneficiarios indirectos: 113.368 habitantes de la región administrativa de Ratoma, de los cuales 38020 son de los barris de Nongo y Kaporo.

COSTE GLOBAL DEL PROYECTO: aprox. 300.000 Euros

RESPONSABLE DEL PROYECTO: Xec Marquès Coll. E-mail: xecsdb@yahoo.fr

CONTEXTO SOCIOECONÓMICO Y POLÍTICO, PROBLEMÀTIQUES QUE HAY:

Conakry es un brazo largo de tierra (40 Km.). De este a oeste atraviesa una zona de manglares antes de llegar al mar. La ciudad tiene unos 308 Km2 y 5 Km de largo. Esta situación hace de ella un auténtico callejón sin salida sin centro de distribución. El centro económico está situado en el mismo lugar que en la época colonial: en el extremo de la península. Esto comporta un flujo y reflujo constante de la población, con embotellamientos diarios. Conakry tiene unos 1 411 723 habitantes (17% de la población nacional). Para 2010 se calculan unos 2000 000. La tasa de nacimientos es del 6%. La población de menos de 15 años representa la mitad de la población total: 704 038 menores distribuidos como sigue (según datos del último censo (del 2000):

-0 a 1 años: 50 550 / -1 a 4 años: 176 920 / -5 a 14 años: 328 567
Por regiones administrativas:
-Kaloum: 37 774 / -Dixinn: 74 963 / -Matam: 79 881 / -Ratoma: 113 368 / -Matoto: 298 051

El suelo de toda la península es rocoso. Conakry tiene 4000 mm de agua por cinco meses de lluvia al año. Hay dos estaciones: la lluviosa y la seca.


LA SITUACIÓN ECONÓMICA:

El 60% de la población tiene entre 1 y 25 años. Hay un 60% de parados. Los parados se ven obligados a realizar trabajos cortos sin sueldo adecuado y sin seguridad social. No hay producción agrícola. Las mujeres se dedican al "pequeño comercio": durante más de doce horas diarias venden lo que fabrican en casa o lo que compran para revenderlo. Muchos de los que trabajan lo hacen por un salario insuficiente para vivir, sin seguridad social ni vacaciones (se necesitan los medios para mantener a la familia: sanidad, alimentación, pagar el agua -un bien escaso en Conakry-, la electricidad y el alquiler y escolarizar a los hijos). Muchos niños y niñas trabajan por 10 000 francos guineanos al mes (5 dólares). Quien tiene un sueldo fijo, en general, debe mantener a la gran familia (15-25 miembros). Conviene hacer hincapié en que el país se encuentra fuera de la zona del franco CFA, por lo tanto se encuentra al margen de esta región. Un Franco Guineano (GNF) = 10,3 CFA. La moneda se devalúa. Ello tiene efectos nefastos sobre los precios de los productos básicos. La pesca y la ganadería se explotan a la manera tradicional. El sector minero ocupa el primer lugar dentro de la economía (85% de rentas de exportación). En cualquier caso produce pocos puestos de trabajo.


LAS CONDICIONES SOCIALES DEL BARRIO:

- La población de Nongo: está formada por las étnias del interior del país (éxodo rural) y por personas de paises vecinos.

- La urbanización: sólo las avenidas principales están asfaltadas, el resto de las calles tiene un acceso difícil. Los servicios de agua y electricidad no cubren las necesidades de todas las familias y, si tienen agua, es durante pocas horas. No existe el drenaje en toda la ciudad, esto se resuelve con fosas sépticas dentro de cada propiedad. No hay servicio de recogida de basuras en muchas zonas

- Las viviendas: Los autóctonos de la región tienen habitáculos tradicionales y los que vienen de fuera habitan construcciones modernas de ladrillo.

- Las escuelas: Las hay públicas, privadas y coránicas. Las públicas tienen aulas con grupos de entre 70 y 90 alumnos por profesor. La escolarización en Conakry es aproximadamente del 60%. Las escuelas coránicas sólo enseñan el Corán y, expcepcionalmente, dan nociones escasas de francés.

- La salud: En la zona hay algunos centros médicos y dispensarios privados, pero sólo acceden a ellos quienes los pueden pagar. La mayoría debe recorrer a los curanderos tradicionales. La tasa de mortalidad es elevada.

- El barrio es de tipo dormitorio. La población se desplaza hacia las zonas donde hay posibilidad de trabajar.

En el barrio de Nongo, y en todos los barrios populares de Conakry, predominan los jóvenes. La pobreza, la insuficiencia (la práctica inexistencia) de espacios, de equipamientos para actividades socioculturales lleva a los jóvenes a la calle, a satisfacer sus necesidades y a mejorar sus condiciones de vida ejerciendo pequeños trabajos ilícitos. Este proyecto se propone devolver la esperanza a esta juventud, el futuro del país, a través de la formación humana, social y técnica, integrada en una ocupación sana de tiempo libre, practicando deporte y actividades culturales (baile, música, teatro, charlas, debates) y la puesta en marcha de una biblioteca bien equipada.


¿POR QUÉ SE REALIZA EL PROYECTO EN ESTA LOCALIZACIÓN?:

La tasa de analfabetismo del país es de 62% (hombres) y 79,46% (mujeres): la más elevada de la subregión y esto tiene un efecto negativo sobre la economía y en la vida social y cultural. Las mujeres son la mayoría de la población (53%), y están implicadas en todas las actividades socioeconómicas y culturales. Considerando que la educación y la formación son los medios necesarios para salir del subdesarrollo y vista la precariedad de l@s jóvenes (sobre todo de las chicas) en este país, de un 85% de población musulmana, los Salesianos de Don Bosco de la República de Guinea inician este proyecto como respuesta a esta situación.

a) Un momento favorable:

Después de tres años de presencia informal, trabajando sin infraestructuras, sin proyecto educativo bien definido y sin equipo de animadores y educadores consolidado, el espacio de los 1200 m2 del patio de Don Bosco en Nongo es sentido por los jóvenes y por la gente del barrio y de los barrios del entorno como un lugar que tienen a su disposición para las actividades deportivas con una orientación educativa (respeto por los demás, necesidad de organización y de coordinación, de pasar de beneficiarios pasivos a activos...). Durante estos años hemos comprobado la dificultad de las chicas para beneficiarse de este espacio ofrecido a los niños y niñas y a los / las jóvenes menos favorecidos.

b) Un recurso necesario:

Condiciones negativas y positivas hacen sentir la urgencia de consolidar en este barrio espacios libres para responder a las necesidades de tiempo libre y de expresión de los / las jóvenes en los medios urbanos con fuerta densidad de población y urbanización precaria. Estos espacios son una opción para los más desfavorecidos.

Entre les condicions negatives:

-La urbanización de los suburbios de Conakry, que se rige por la especulación del suelo y afecta a los espacios que ocupan los jóvenes para las actividades de tiempo libre y deporte.

-El descuido de la administración hacia las necesidades de tiempo libre de los / las jóvenes ante la urgencia de la supervivencia.

- Los espacios más o menos públicos que l@s jóvenes llegan a ocupar para sus actividades obedecen en general a la ley del más fuerte y se convierten en lugares de actividades marginales.

- Las chicas no tienen acceso a estos espacios y no llegan a organizarse fuera de las horas de deporte escolar. Su presencia se limita a ejercer de espectadoras.

Pero también hay condiciones positivas que reclaman la atención de los actores sociales:

- Las iniciativas de l@s jóvenes para organizar el tiempo libre con el deporte

- La creatividad cultural de l@s jóvenes para generar medios de expresión a través de la música, el baile y el teatro.

- La organización informal de los grupos de jóvenes en torno a compañer@s con capacidad de aglutinación e iniciativa.

- La integración de la joven en la organización y la concepción de la actividad sociocultural.
Es conveniente añadir que, en estos medios populares, l@s niñ@s y l@s jóvenes no escolarizad@s que aprenden un oficio, niñ@s trabajadores y sobre todo las chicas, en general, están excluídos de esta dinámica generadora de actividades de tiempo libre. El horario escolar, que no coincide con el tiempo de trabajo de l@s niñ@s y jóvenes no escolarizad@s (niñ@s abandonad@s, los que aprenden un oficio o los no inscritos en ninguna escuela), es el que determina las actividades de tiempo libre en los barrios.

c) Una acción preventiva:

Una de les causas del fracaso y el abandono escolar es la falta de motivación y de condiciones de estudio en el entorno familiar de los más desfavorecidos. Las viviendas no disponen de un espacio tranquilo e iluminado para el trabajo escolar. Crear condiciones de estudio y de motivación puede contribuir a la disminución del fracaso y el abandono escolar. Un programa de actividades de tiempo libre puede contribuir a que l@s niñ@s y l@s jóvenes dejen de estar ociosos y contrarrestar la influencia de l@s que se aprovechan del ocio de l@s niñ@s y jóvenens (con juegos de apuesta, películas violentas o pornográficas o actividades ilícitas). La participación de l@s jóvenens en la programación, la coordinación y la animación de actividades puede ser una escuela de ciudadanía activa y participativa. La integración de las chicas en la animación sociocultural puede contribuir a la transformación de la mentalidad social, que relega la condición femenina a espectadora pasiva o a objeto de consumo.

d) Una acción de reinserción:

El fracaso y el abandono escolar comportan la salida del niño / de la niña o del / de la joven del camino de la formación y la pérdida de los escasos conocimientos. No existen circuitos alternativos de formación para est@s jóvenes. Los niñ@s o jóvenes que han abandonado la escuela podrían tener una oportunidad de reintegración en el sistema escolar después de un año de seguimiento personalizado. L@s que presentan un retraso considerable y han empezado una formación profesional en talleres (mecánic@s, vulcanizadores...) pueden consolidar una alfabetización funcional de base a través de cursos y un seguimiento. Las chicas podrían disfrutar de una oportunidad de encontrar todo su protagonismo en la animación sociocultural y hacer de ello una plataforma de cambio de mentalidades hacia la condición femenina.

Por estas razones nos parece importante que un centro de jóvenes en el barrio con vocación educativa y formativa sea al mismo tiempo un lugar de integración que responda al reto que plantean l@s niñ@s y jóvenes más desfavorecid@s.


DESTINATARIOS:

Los beneficiarios directos son l@s niñ@s y jóvenes de los barrios de NOngo y Kaporo en particular y de toda la región administrativa de Ratoma en general.
El 80 % de los beneficiarios está escolarizado regularmente y participa en las actividades socioeducativas y deportivas. Un 30% son niñas en la primera etapa. El 20% de l@s befeficiari@s son niñ@s y jóvenes en situación de fracaso escolar, el 50%, al final del proyecto, serán chicas.
En general l@s niñ@s y jóvenes beneficiari@s son de familias pobres que viven de los recursos del puerto de Nongo (pesca, ahumado de pescado, pequeño comercio...) y de Kaporo. El 90% son de religión musulmana.

Los beneficiarios indirectos son en primera línea la población de los barrios de Nongo, Kaporo y de Ratoma. En efecto, como las familias en casa no disponen de condiciones aptas para el estudio ni para el tiempo libre de l@s niñ@s y l@s jóvenes, su presencia en casa o en la calle no es fácil. el hecho de disponer de un centro para el tiempo libre y el estudio forzosamente habrá de contribuir a la disminución de la tensión en casa.

Criterios de selección para la población beneficiaria:

No se aplicará ningún criterio de selección. Las actividades de formación y de seguimiento específicos (alfabetización, reinserción escolar) se dirigirán de manera privilegiada a l@s niñ@s más desfavorecidos. El proyecto se propone identificar y atender a l@s niñ@s en situación de riesgo (explotación infantil, marginalización...), priorizando especialmente a las niñas.

Número de beneficiari@s (Direct@s e mailto:indirect@s:
Beneficiari@s direct@s: 300 personas de las cuales 250 están dentro de las actividades de animación deportiva y sociocultural y 50 dentro de los programas de formación no formal.
Beneficiari@s indirect@s: 38 020 persones

Población total de la zona:

La población de la región administrativa de Ratoma, donde se encuentra el barrio de Nongo, se estima en más de 113 368 habitantes.


PRESENTACIÓN Y RESUMEN DEL PROYECTO:

Se pretende consolidar una oferta de animación educativa y de tiempo libre en la región administrativa de Ratoma a través de la construcción y el equipamiento de infraestructuras, la constitución de un equipo de animadores y educadores, la dinamización de estructuras informales de base (equipos de fútbol, grupos de música, baile y teatro...) y la capacitación del equipo educativo para diseñar proyectos formativos no reglados para niñ@s y jóvenes en situación de fracaso o abandonamiento escolar.


OBJECTIVO GENERAL:
Luchar contra la marginación de l@s jóvenes.
Hipótesis: Situación sociopolítica del país: estable.


OBJECTIVOS ESPECÍFICOS:

1. Crear un centro de animación sociocultural y deportiva para la formación integral de l@s jóvenes, particularmente los más desfavorecidos.
El barrio de Nongo dispondrá de un centro de animación sociocultural y deportiva para l@s jóvenes.

2. Promover la participación de las chicas en el terreno de la animación sociocultural y la utilización educativa del tiempo libre. Las chicas participarán en las actividades y formarán parte del equipo de animadores.


RESULTADOS ESPERADOS:

Resultado 1: Conseguir las infraestructuras del centro: Construir el conjunto de edificios, que el centro sea autónomo en cuanto a las necesidades de agua.

Resultado 2: Conseguir los equipamientos, materiales y aparatos necesarios.

Resultado 3: Formar y motivar un equipo de animadores. Este equipo ha de recibir antes del inicio de las actividades del centro una formación en pedagogía y acción social y formación semestrales en animación juvenil durante un año.

Resultado 4: El centro se habrá convertido en el lugar de referencia de los grupos informales de baile y música del barrio. Dos grupos de baile moderno y tradicional ensayarán regularmente en el centro. Un grupo de teatro ensayará regularmente en el centro.

Resultado 5: 10 equipos de fútbol se entrenarán en el centro y participarán en las competiciones organizadas. Actualmente ya lo hacen. Además, hay ya formados 4 equipos femeninos y se espera que serán más en un futuro.

Resultado 6: Identificar 20 niñ@s (10 de ell@s niñas) en edad escolar y situación de abandono.

Resultado 7: 25 jóvenes (10 de ell@s chicas) no escolaritzad@s frecuentarán los cursos de las tardes del centro.

Resultado 8: Funcionamiento de una biblioteca y una sala de estudio, que estarán a disposición de l@s niñ@s y jóvenes del barrio.

Resultado 9: Funcionamiento de las actividades socioculturales y deportivas.

Resultado 10: L@s jóvenes beneficiari@s de las actividades del centro dispondrán de servicios sanitarios.


Xec Marquès necesita dinero para llevar a cabo esta construcción y la formación de un equipo de educadores de tiempo libre que colabore con él.

Quien quiera hacer un donativo puede hacerlo al número de cuenta que sigue a continuación:

BANCO: BANCO POPULAR
DIRECCIÓN: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) En COSTA DE MARFIL
INDICAR EN LAS OBSERVACIONES: Para el proyecto de Conakry (Xec, -B.A.-)

***

29 de octubre de 2009

REFLEXIONS DEL SALESIÀ XEC MARQUÈS ENTORN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A GUINEA-CONAKRY

REFLEXIONS DEL SALESIÀ XEC MARQUÈS ENTORN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A GUINEA-CONAKRY (A continuación del texto catalán sigue su traducción al español)

Xec Marquès, setembre del 2009 / Xec Marquès, septiembre de 2009

Català:

Conakry, 28 d'octubre 2009

Benvolguda Anna,

et deia que la ètnia, la tribu, la identitat, la creença religiosa... són coses ben legítimes, positives, bones i veritables. El problema ve quan tot això es mescla, s'instrumentalitza o pren la forma d’una conquesta de poder.
Anem a la nostra República de Guinea: Quan fa 51 anys De Gaulle proposava a aquest poble d’escollir entre la integració al seu projecte o la independència, les fronteres de la República de Guinea estaven definides i eren el fruit de la lluita de poder i d’influència entre potències occidentals (sobre tot França i el Regne Unit). Més enrere, hi havia les lluites que aquestes potències havien menat contra el regnes emergents en aquestes regions.
La qüestió és que les fronteres estaven ja definides i la nova República es construïa sobre una identitat “rebuda”, la República de Guinea, una identitat colonial, però que donava a una nova classe política (en Sékou Touré aquí, en Lumumba al Congo....) un espai d’expressió del poder polític..., de l’Estat : una raó de ser, ”d’être”, en el conjunt de les Nacions (respresentades per l’ONU, uns anys més tard per l’OUA, avui UA).
La República de Guinea va estar governada per mà de sang i llavis d’or durant més de vint anys per Sékou Touré, desprès per un govern militar, en Lansana Conté, qui regnarà fins a la seva mort, deixant un país agonitzant.
Avui l’evidència del mosaic ètnic es fa sentir com una pressió continguda durant molt temps. I el pitjor de tot, l’obra botelles és la lluita pel poder. Els més extremistes són els que fan més por, i no només perquè són capaços de marxar sobre cadàvers, sinó també perquè, per a ells, el poder “republicà” és el poder de menjar al seu profit l’esplèndid pastel que és aquest país. La possibilitat de gestionar riqueses, vides i relacions internacionals per al seu propi profit, això és el que perverteix.
Hi ha una lluita legítima, la reconeixença de la identitat (ètnica, cultural, religiosa...), però som en un context embrutidor d’aquesta revindicació. Els moderats adverteixen contra la manipulació. I cada front pot acusar l’altre d'intentar manipular. I moderats com són, tothom té por d’encetar la botella. El millor és, idò, callar i no posar-se gaires preguntes, viure dia a dia, que ja dóna prou feina! Això és el que fa la tensió calma, callada, apagada, però rossegant la joia de viure, la intel·ligència creativa, l’esperit d’iniciativa i d’esperança.
Hi ha una aspiració legítima, la construcció de l’espai comú, l’emergència d’una REPÚBLICA democràtica, al servei del poble i del desenvolupament de cadascú. Homes i dones capaços no en manquen. I n’estic convençut GUANYARAN, quan sigui. Perqué, malgrat tot, ENCARA HI SOM A TEMPS, ENCARA.

Xec

(Xec Marquès, missioner salesià, viu des del juliol de 2007 a Conakry. Concretament, a Nongo, un suburbi molt pobre de la capital, sense les mínimes infrastructures. Des que hi viu, ha obert les portes de casa seva als / les nen@s i joves del barri perquè hi puguin tenir un lloc d'esbarjo i el caliu d'una infantesa com cal. Allà els / les nen@s i joves hi fan torneigs de futbol i ja s'hi perfilen grups culturals: de coral, hip hop i teatre. De moment només hi ha un pati. Els cal construir un edifici de dues plantes per poder tenir un lloc que albergui el projecte d'en Xec: un aixopluc on fer reunions, cursos d'alfabetització, classes de reforç escolar per a nen@s que han abandonat l'escola, assajos. En Xec necessita diners per portar a terme aquesta construcció i la formació d'un equip d'educadors de temps lliure que col·labori amb ell.

Qui vulgui fer un donatiu pot fer-lo al número de compte que figura a continuació:

BANC: BANCO POPULAR
ADREÇA: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) A COSTA D'IVORI / COSTA DE MARFIL
INDICAR A LES OBSERVACIONS: Per al projecte de Conakry (Xec, -B.A.-)

***

REFLEXIONES DEL SALESIANO XEC MARQUÈS ACERCA DE LA SITUACIÓN POLÍTICA Y SOCIAL EN GUINEA-CONAKRY (Traducción al español de Anna Rossell)

Conakry, 28 d'octubre 2009


Apreciada Anna,

te decía que la étnia, la tribu, la identidad, el credo religioso... son cosas claramente legítimas, positivas, buenas y verdaderas. El problema viene cuando todo esto se mezcla, se instrumentaliza o toma la forma de conquista del poder.

Vayamos a nuestra República de Guinea: Cuando hace 51 años De Gaulle proponía a este pueblo elegir entre la integración en su proyecto o la independencia, las fronteras de la República de Guinea estaban ya definidas y eran el fruto de la lucha por el poder y por la influencia entre potencias occidentales (sobre todo Francia y el Reino Unido). Más atrás estaban las luchas que estas potencias habían sostenido contra los reinos emergentes en estas regiones. La cuestión es que las fronteras ya estaban definidas y la nueva República se construía sobre una identidad "recibida", la República de Guinea, una identidad colonial, pero que daba a una nueva clase política (a Sékou Touré aquí, a Lumumba en el Congo...) un espacio de expresión del poder político..., del Estado: una razón de ser, "d'être", en el conjunto de las Naciones (representadas por la ONU, algunos años más tarde por la OUA, hoy UA).

La República de Guinea estuvo gobernada con mano de sangre y labios de oro durante más de veinte años por Sékou Touré, después por un gobierno militar, Lansana Conté, que reinaría hasta su muerte, dejando al país agonizante. Hoy la evidencia del mosáico étnico se hace sentir como una presión contenida durante mucho tiempo. Y lo peor de todo: el abrebotellas es la lucha por el poder. Los más extremistas son los que dan más miedo, y no sólo porque son capaces de marchar sobre cadáveres, sino también porque, para ellos, el poder "republicano" es el poder de comer en provecho suyo el espléndido pastel que es este país. La posibilidad de gestionar riquezas, vidas y relaciones internacionales en provecho suyo, esto es lo que pervierte. Existe una lucha legítima, el reconocimiento de la identidad (étnica, cultural, religiosa...), pero estamos en un contexto embrutecedor de esta reivindicación. Los moderados advierten contra la manipulación. Y cada frente puede acusar al otro de intento de manipulación. Y como son moderados, todos tienen miedo de abrir la botella. De modo que concluyen que lo mejor es callar y no hacerse demasiadas preguntas, vivir al día, ¡que ya resulta bastante fatigoso! Esto es lo que da esta tensión calma, callada, apagada, pero permite saborear la alegría de vivir, la inteligencia creativa, el espíritu de iniciativa y de esperanza.

Hay una aspiración legítima, la construcción del espacio común, la emergencia de una REPÚBLICA democrática, al servicio del pueblo y del desarrollo de cada uno. Hombres y mujeres capaces no faltan. Y estoy convencido: GANARÁN, cuando sea. Porque, a pesar de todo, AÚN SE PUEDE, AÚN PODEMOS.

Xec

(Xec Marquès, misionero salesiano, vive desde julio de 2007 en Conakry, concretamente en el barrio de Nongo, un suburbio muy pobre de la capital, que no tiene las mínimas infraestructuras. Desde que vive allí, ha abierto las puertas de su casa a l@s niñ@s y jóvenes del barrio para que puedan tener un lugar de recreo y el calor de una infancia digna. Allí l@s niñ@s y jóvenes hacen torneos de fútbol y ya se perfilan grupos culturales: coral, hip hop y teatro. De momento sólo hay un patio. Les hace falta construir un edificio de dos plantas para poder disponer de un lugar que albergue el proyecto de Xec: un refugio donde reunirse, hacer cursos de alfabetización, clases de refuerzo escolar para niñ@s que han abandonado la escuela, ensayos... . Xec necesita dinero para llevar a cabo esta construcción y la formación de un equipo de educadores de tiempo libre que colabore con él.

Quien quiera hacer un donativo puede hacerlo al número de cuenta que sigue a continuación:

BANCO: BANCO POPULAR
DIRECCIÓN: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) En COSTA DE MARFIL
INDICAR EN LAS OBSERVACIONES: Para el proyecto de Conakry (Xec, -B.A.-)

25 de octubre de 2009

ÀLEX ROVIRA Y FRANCESC MIRALLES GANAN EL PREMIO DE NOVELA CIUDAD DE TORREVIEJA 2009

ELPAIS.com Cultura

Àlex Rovira y Francesc Miralles ganan el premio Ciudad de Torrevieja.
La novela La última respuesta se lleva el galardón de Plaza & Janés dotado con 360.000 euros- Andrés Pascual, finalista con El compositor de las tormentas



Àlex Rovira y Francesc Miralles (derecha) reciben el premio de novela Ciudad de Torrevieja 2009


EZEQUIEL MOLTÓ - Torrevieja - 02/10/2009

Un novela escrita a cuatro manos por Àlex Rovira y Francesc Miralles ha obtenido el VIII Premio Ciudad de Torrevieja, dotado con 360.000 euros, publicado por Plaza & Janés y fallado en la noche de este viernes. La obra ganadora se llama La última respuesta y recrea el mundo en el que vivió y amó el físico Albert Einstein.

Los escritores catalanes ya trabajaron juntos en idear el famoso best-seller El laberinto de la felicidad, traducido a doce idiomas, y del que se vendieron miles de ejemplares. "Todo surgió en una fiesta y cuando me llamó un amigo (Álex), que me planteó este thriller, ha explicado Miralles al obtener el premio. En este nuevo libro, La última respuesta, cambian de registro y ofrecen una novela en la que "una fuerza poderosa les dará una nueva concepción de la vida y del universo", según los galardonados.

El genio Albert Einstein lo resolvió con una simple ecuación matemática, pero años más tarde los protagonistas de la trama de esta novela, Javier, guionista de radio, perdedor y canalla, y Sara una misteriosa y seductora especialista en el genio alemán, participarán en una búsqueda llena de peligros y sorpresas que les llevarán a "los lugares en los que vivió, trabajó, sufrió y amó Einstein", añaden. "Es una novela para entretener, sorprender y provocar", ha señalado Rovira.

Rovira y Miralles concluyen avanzando solo de la trama que los protagonistas de esta nueva aventura literaria "iniciarán un viaje iluminador hacia lo más profundo de ellos mismos". Àlex Rovira (Barcelona, 1969) es conferenciante, consultor y escritor, que con libros anteriores como La buena suerte, traducida a 38 idiomas, logró vender más de tres millones de ejemplares. Francesc Miralles (Barcelona, 1968), traductor, músico, compositor, colaborador del EL PAÍS Semanal y autor de libros de autoayuda, publicó el año pasado El cuarto reino y La profecía 2013.

El finalista de este certamen literario ha sido el abogado Andrés Pascual (Logroño, 1969) cuya primera novela fue El guardián de la flor de loto. Ahora consigue un nuevo premio por El compositor de las tormentas, una novela que pone al descubierto la pasión por la música del autor y que narra los avatares de un genio de la música en los palacios de Versalles en la época de Luis XIV con asesinatos e intrigas incluidas. "Es lo que llevaba dentro de mí, vivencias vividas y músicas escuchadas", ha dicho el premiado en la entrega de premios.

Al premio VIII Premio Ciudad de Torrevieja se han presentado esta edición un total de 440 manuscritos, nueve más que el año pasado, de los 385 procedían de España y otros 48 de América.

El jurado de este año ha estado integrado por los escritores J.J. Armas Marcelo, José Calvo Poyatos, Julio Ollero, la directora de la editorial Plaza & Janés, Núria Tey, y el concejal de Cultura de Torrevieja, Eduardo Dolón. En anteriores ediciones los ganadores de este premio fueron los escritores Zoe Valdés, Jorge Bucay, José Carlos Somoza y Juan Gómez Jurado, entre otros.

ÀLEX ROVIRA Y FRANCESC MIRALLES GANAN EL PREMIO DE NOVELA CIUDAD DE TORREVIEJA 2009

ELPAIS.com Cultura

Àlex Rovira y Francesc Miralles ganan el premio Ciudad de Torrevieja.
La novela La última respuesta se lleva el galardón de Plaza & Janés dotado con 360.000 euros- Andrés Pascual, finalista con El compositor de las tormentas





Àlex Rovira y Francesc Miralles (derecha) reciben el premio de novela Ciudad de Torrevieja 209

EZEQUIEL MOLTÓ - Torrevieja - 02/10/2009

Un novela escrita a cuatro manos por Àlex Rovira y Francesc Miralles ha obtenido el VIII Premio Ciudad de Torrevieja, dotado con 360.000 euros, publicado por Plaza & Janés y fallado en la noche de este viernes. La obra ganadora se llama La última respuesta y recrea el mundo en el que vivió y amó el físico Albert Einstein.

Los escritores catalanes ya trabajaron juntos en idear el famoso best-seller El laberinto de la felicidad, traducido a doce idiomas, y del que se vendieron miles de ejemplares. "Todo surgió en una fiesta y cuando me llamó un amigo (Álex), que me planteó este thriller, ha explicado Miralles al obtener el premio. En este nuevo libro, La última respuesta, cambian de registro y ofrecen una novela en la que "una fuerza poderosa les dará una nueva concepción de la vida y del universo", según los galardonados.

El genio Albert Einstein lo resolvió con una simple ecuación matemática, pero años más tarde los protagonistas de la trama de esta novela, Javier, guionista de radio, perdedor y canalla, y Sara una misteriosa y seductora especialista en el genio alemán, participarán en una búsqueda llena de peligros y sorpresas que les llevarán a "los lugares en los que vivió, trabajó, sufrió y amó Einstein", añaden. "Es una novela para entretener, sorprender y provocar", ha señalado Rovira.

Rovira y Miralles concluyen avanzando solo de la trama que los protagonistas de esta nueva aventura literaria "iniciarán un viaje iluminador hacia lo más profundo de ellos mismos". Àlex Rovira (Barcelona, 1969) es conferenciante, consultor y escritor, que con libros anteriores como La buena suerte, traducida a 38 idiomas, logró vender más de tres millones de ejemplares. Francesc Miralles (Barcelona, 1968), traductor, músico, compositor, colaborador del EL PAÍS Semanal y autor de libros de autoayuda, publicó el año pasado El cuarto reino y La profecía 2013.

El finalista de este certamen literario ha sido el abogado Andrés Pascual (Logroño, 1969) cuya primera novela fue El guardián de la flor de loto. Ahora consigue un nuevo premio por El compositor de las tormentas, una novela que pone al descubierto la pasión por la música del autor y que narra los avatares de un genio de la música en los palacios de Versalles en la época de Luis XIV con asesinatos e intrigas incluidas. "Es lo que llevaba dentro de mí, vivencias vividas y músicas escuchadas", ha dicho el premiado en la entrega de premios.

Al premio VIII Premio Ciudad de Torrevieja se han presentado esta edición un total de 440 manuscritos, nueve más que el año pasado, de los 385 procedían de España y otros 48 de América.

El jurado de este año ha estado integrado por los escritores J.J. Armas Marcelo, José Calvo Poyatos, Julio Ollero, la directora de la editorial Plaza & Janés, Núria Tey, y el concejal de Cultura de Torrevieja, Eduardo Dolón. En anteriores ediciones los ganadores de este premio fueron los escritores Zoe Valdés, Jorge Bucay, José Carlos Somoza y Juan Gómez Jurado, entre otros.

22 de octubre de 2009

El ALMA AL DESCUBIERTO, Carl Spitteler, Imago, por Anna Rossell

EL ALMA AL DESCUBIERTO

Carl Spitteler, Imago
Traducción y epílogo de Isabel Hernández,
Nórdica Libros, Madrid, 2008, 232 pàgs.

Clarividente y vanguardista, éstos son los adjetivos probablemente más adecuados para definir esencialmente a Carl Spitteler (Liestal –Basilea-, 1845- Lucerna, 1924) y a la novela que consagró su nombre, Imago (1906), ambos rescatados ahora del olvido por la editorial Nórdica. Este escritor suizo en lengua alemana, galardonado con el premio nobel de literatura en 1919, más por el posicionamiento pacifista que adoptó en 1914 y por el decidido apoyo de Romain Rolland que por la calidad del conjunto de su obra literaria, tuvo sin embargo el mérito de adelantarse a su tiempo y de marcar una pauta en las letras suizas de expresión alemana. Poco después la seguirían compatriotas consagrados como Robert Walser, Friedrich Glauser, Adolf Muschg o Urs Richle.
Spitteler, que cultivó una amplia gama de géneros –poeta, narrador y ensayista-, también autor de epopeyas mitológicas en las que traduce a la modernidad la antigüedad clásica (Prometeo y Epimeteo), consiguió depurar en Imago la técnica que es una constante en toda su obra: el análisis sicológico de los personajes desde su propio interior. Pionera en su género y de modo similar al más conocido caso del Lenz de Büchner, la novela tiene el mérito de verter al lenguaje literario la patología de la esquizofrenia. No es de extrañar que el incipiente psicoanálisis de la época acogiera con enorme interés la obra de este autor, cuyos personajes eran objeto de estudio en las revistas especializadas y que Carl Gustav Jung incorporara a la terminología psicoanalítica el título de esta novela. No estamos pues ante una historia de acción, sino ante el retrato estático de un alma, la disección de una mente enferma, la de Viktor, un joven poeta que, obsesionado por un gran amor imaginario, escinde su propio yo en múltiples personajes, en función de los fantasmas que crea su patología. Así el relato del narrador omnisciente y los diálogos que sostiene el protagonista con personajes reales e imaginarios, realidad y desvarío, se funden en un escenario de una ciudad de provincias, donde el asfixiante ambiente pequeño burgués, en un gesto de crítica social característico de la literatura suiza, es idóneo caldo de cultivo para el ensimismamiento del enfermo.

Anna Rossell

El ALMA AL DESCUBIERTO, Carl Spitteler, Imago, por Anna Rossell

EL ALMA AL DESCUBIERTO

Carl Spitteler, Imago
Traducción y epílogo de Isabel Hernández,
Nórdica Libros, Madrid, 2008, 232 pàgs.

Clarividente y vanguardista, éstos son los adjetivos probablemente más adecuados para definir esencialmente a Carl Spitteler (Liestal –Basilea-, 1845- Lucerna, 1924) y a la novela que consagró su nombre, Imago (1906), ambos rescatados ahora del olvido por la editorial Nórdica. Este escritor suizo en lengua alemana, galardonado con el premio nobel de literatura en 1919, más por el posicionamiento pacifista que adoptó en 1914 y por el decidido apoyo de Romain Rolland que por la calidad del conjunto de su obra literaria, tuvo sin embargo el mérito de adelantarse a su tiempo y de marcar una pauta en las letras suizas de expresión alemana. Poco después la seguirían compatriotas consagrados como Robert Walser, Friedrich Glauser, Adolf Muschg o Urs Richle.
Spitteler, que cultivó una amplia gama de géneros –poeta, narrador y ensayista-, también autor de epopeyas mitológicas en las que traduce a la modernidad la antigüedad clásica (Prometeo y Epimeteo), consiguió depurar en Imago la técnica que es una constante en toda su obra: el análisis sicológico de los personajes desde su propio interior. Pionera en su género y de modo similar al más conocido caso del Lenz de Büchner, la novela tiene el mérito de verter al lenguaje literario la patología de la esquizofrenia. No es de extrañar que el incipiente psicoanálisis de la época acogiera con enorme interés la obra de este autor, cuyos personajes eran objeto de estudio en las revistas especializadas y que Carl Gustav Jung incorporara a la terminología psicoanalítica el título de esta novela. No estamos pues ante una historia de acción, sino ante el retrato estático de un alma, la disección de una mente enferma, la de Viktor, un joven poeta que, obsesionado por un gran amor imaginario, escinde su propio yo en múltiples personajes, en función de los fantasmas que crea su patología. Así el relato del narrador omnisciente y los diálogos que sostiene el protagonista con personajes reales e imaginarios, realidad y desvarío, se funden en un escenario de una ciudad de provincias, donde el asfixiante ambiente pequeño burgués, en un gesto de crítica social característico de la literatura suiza, es idóneo caldo de cultivo para el ensimismamiento del enfermo.

Anna Rossell

21 de octubre de 2009

REFLEXIONS DEL SALESIÀ XEC MARQUÈS ENTORN DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A GUINEA-CONAKRY

A continuación del texto catalán viene su traducción al español (más abajo)


Equips de futbol al pati d'en Xec / Equipos de fútbol en el patio de Xec


Xec amb un dels seus nens, al pati de casa seva / Xec con uno de sus niños en el patio de su casa

Conakry, 17 d'octubre 2009

Benvolguda Anna :

Aquest tres darrers dies hem tingut la visita d'en Manolo, en Justin i en Kassim (mestre de mecànica) de Kankan. Van arribar el dilluns a la tarda per fer compres. Fins el dimarts no van poder fer res per la vaga i ahir van acabar les comissions. És la primera vegada que en Manolo baixa a Conakry desprès de cinc anys passats a Kankan [la segona ciutat del país, després de Conakry, al nord-est).
Aquesta vegada tampoc m’he pogut apuntar al viatge de tornada a Kankan per poder passar alguns dies d’esbarjo. Avui dissabte sembla ser un dia clau per a la crisis del país. El capità [actual president del govern]té fins aquesta mitja nit per escriure la carta prometent de no ser candidat a les pròximes eleccions presidencials, així com tots els altres membres de la seva junta i del govern. Ahir van difondre el discurs que havia fet davant dels militars. En vaig poder escoltar cinc minuts a la ràdio. Més temps no ho vaig suportar. Es presenta com un màrtir de la causa patriòtica, acusa tots els opositors i els governs hostils de no buscar altra cosa que treure-se’l del mig per poder aprofitar-se amb tota llibertat de les riqueses del país. Un discurs ideològic que alimenta la reflexió i les opinions d’un cert nombre de guineans, particularment pròxims a la seva ètnia. Ho he pogut comprovar parlant amb alguns joves. Aquest és el problema de la ideologia, que tanca les persones en els seus arguments i els fa cecs a l’evidència dels fets, particularment a aquells que posen radicalment en qüestió la veritat de predicador de l’ideologia i manifesten les seves profundes contradiccions.

L’escola ha començat. Podem dir que han obert les portes i algun@s alumn@s les han creuades. Tinc la impressió que el poder militar s’està refinant i aprèn a fer el joc polític. Un cap d’un partit de l’oposició deia que busquen guanyar temps i això contra el poble de Guinea.
Aquesta, la noció de “poble”, també és de les que fa problema. Entenc que la democràcia i els darrers desenvolupaments del que diem la societat civil, els moviments alternatius i altres formes de participació social col·lectiva donen forma a això que diem “el poble” i que fora d’aquestes estructures la noció de “poble”, sobretot quan es vol parlar i actuar en el seu nom, no és legítima.
En el nostre context hi ha una estructura social “l' ètnia”, que encaixa malament en tot això.

L'ètnia és, em sembla, una pertinença legítima i fonamental. La identitat de cadascú és definida per unes relacions, un lloc, una cultura... . A Europa no es parla gaire d’ètnies però es parla de “nacions”.

Continuarà...

Eh Allah (exclamació popular per a temps de crisis)

Xec

(Xec Marquès, missioner salesià, viu des del juliol de 2007 a Conakry. Concretament, a Nongo, un suburbi molt pobre de la capital, sense les mínimes infrastructures. Des que hi viu, ha obert les portes de casa seva als / les nen@s i joves del barri perquè hi puguin tenir un lloc d'esbarjo i el caliu d'una infantesa com cal. Allà els / les nen@s i joves hi fan torneigs de futbol i ja s'hi perfilen grups culturals: de coral, hip hop i teatre. De moment només hi ha un pati. Els cal construir un edifici de dues plantes per poder tenir un lloc que albergui el projecte d'en Xec: un aixopluc on fer reunions, cursos d'alfabetització, classes de reforç escolar per a nen@s que han abandonat l'escola, assajos. En Xec necessita diners per portar a terme aquesta construcció i la formació d'un equip d'educadors de temps lliure que col·labori amb ell.

Qui vulgui fer un donatiu pot fer-lo al número de compte que figura a continuació:

BANC: BANCO POPULAR
ADREÇA: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) A COSTA D'IVORI / COSTA DE MARFIL
INDICAR A LES OBSERVACIONS: Per al projecte de Conakry (Xec, -B.A.-)

***
Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 17 de octubre 2009

Apreciada Anna :

Estos tres últimos días hemos recibido visita de Manolo, Justin y Kassim (el profesor de mecánica) de Kankan. Llegaron el lunes por la tarde para hacer unas compras. Hasta el martes no pudieron hacer nada por causa de la huelga y ayer terminaron las comisiones. Es la primera vez que Manolo bajaba a Conakry después de cinco años pasados en Kankan [la segunda ciudad del país, después de Conakry, en el nordeste].
Esta vez tampoco he podido apuntarme a su viaje de regreso a Kankan para poder pasar algunos días de vacaciones. Hoy sábado parece ser un día clave para la crisis del país. El capitán [actual presidente del gobierno] tiene hasta esta medianoche para escribir una carta prometiendo no ser candidato a las próximas elecciones presidenciales, al igual que todos los demás miembros de su junta y del gobierno. Ayer difundieron el discurso que había hecho ante los militares. Pude escuchar cinco minutos por la radio. Más tiempo no logré soportarlo. Se presenta como un mártir de la causa patriótica, acusa a todos los opositores y a los gobiernos hostiles de querer quitarlo de en medio para poder aprovecharse con total libertad de las riquezas del país. Un discurso ideológico que alimenta la reflexión y las opiniones de un cierto número de guineanos, particularmente próximos a su etnia. He podido comprobarlo hablando con algun@s jóvenes. Éste es el problema de la ideología, que cierra a las personas en sus argumentos y los ciega a la evidencia de los hechos, particularmente de aquellos que ponen radicalemente en cuestión la verdad de predicador de la ideología y manifiestan sus profundas contradicciones.

La escuela ha comenzado. Podemos decir que ha abierto las puertas y que algun@s alumn@s las han cruzado. Tengo la impresión de que el poder militar se está refinando y aprende a hacer el juego político. Un líder de un partido de la oposición decía que quieren ganar tiempo y esto contra el pueblo de Guinea.
Ésta, la noción de "pueblo", también es de las problemáticas. Entiendo que la democracia y sus últimos desarrollos, lo que llamamos sociedad civil, los movimientos alternativos y otras formas de participación social colectiva dan forma a eso que llamamos "el pueblo" y que, más allá de estas estructuras, la noción de "pueblo", sobre todo cuando se quiere hablar y actuar en su nombre, no es legítima.
En nuestro contexto hay una estructura social, "la etnia", que encaja mal en todo esto. La etnia es, me parece, una pertenencia legítima y fundamental. La identidad de cada un@ se define por unas relaciones, un lugar, una cultura... . En Europa no se habla mucho de etnias, pero se habla de "naciones".

Continuará...

Eh Allah (exclamació popular per temps de crisis)

Xec

(Xec Marquès, misionero salesiano, vive desde julio de 2007 en Conakry, concretamente en el barrio de Nongo, un suburbio muy pobre de la capital, que no tiene las mínimas infraestructuras. Desde que vive allí, ha abierto las puertas de su casa a l@s niñ@s y jóvenes del barrio para que puedan tener un lugar de recreo y el calor de una infancia digna. Allí l@s niñ@s y jóvenes hacen torneos de fútbol y ya se perfilan grupos culturales: coral, hip hop y teatro. De momento sólo hay un patio. Les hace falta construir un edificio de dos plantas para poder disponer de un lugar que albergue el proyecto de Xec: un refugio donde reunirse, hacer cursos de alfabetización, clases de refuerzo escolar para niñ@s que han abandonado la escuela, ensayos... . Xec necesita dinero para llevar a cabo esta construcción y la formación de un equipo de educadores de tiempo libre que colabore con él.

Quien quiera hacer un donativo puede hacerlo al número de cuenta que sigue a continuación:

BANCO: BANCO POPULAR
DIRECCIÓN: C/Alcalá 26, 28014 MADRID – España.
SWIFT: POPUESMM
IBAN: ES26 0075 0001 8806 0676 4729
C.C.C. 0075 0001 88 0606764729
TITULAR DE LA CUENTA: SOC. DE SAN FRANCISCO DE SALES (Salesianos) En COSTA DE MARFIL
INDICAR EN LAS OBSERVACIONES: Para el proyecto de Conakry (Xec, -B.A.-)



19 de octubre de 2009

ENTREVISTA A MIQUEL BUCH, ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR, EN RELACIÓ AMB LA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA A LA VILA

ENTREVISTA A MIQUEL BUCH, ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR, EN RELACIÓ AMB LA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA A LA VILA


Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar

Pregunta (Anna Rossell): L’any 2001 Premià de Mar va ser escenari de forts enfrontaments entre la comunitat musulmana i alguns veïns en relació amb la construcció d’una mesquita al centre de la vila. Finalment l’Ajuntament va signar un acord amb la comunitat musulmana, que va accedir a allotjar-se a l’escola Voramar, als afores de Premià. Ara aquest acord és a punt d’expirar i es torna a replantejar la qüestió. Pensa que les coses han canviat?

Resposta (Miquel Buch): De fet, encara queden uns anys perquè el conveni finalitzi. Ara bé és voluntat meva i de tot el consistori tractar d’arribar a una solució de consens amb tots els agents implicats. Aquest any, hem signat un conveni amb la UAB per tal que ens ajudi a treballar en la cerca de camins i propostes per afrontar aquesta situació. Només des de la convivència i l’entesa serem capaços de donar resposta.

P.: Premià no és l’únic cas que ha viscut l’oposició de veïns a la construcció d’una mesquita en un lloc cèntric. Perquè aquesta oposició a una ubicació cèntrica?

R.: El que hagi passat a d’ altres ciutats demostra que aquest fet no és un cas aïllat i que estem parlant de quelcom que afecta a la societat en general. És per aquest motiu que els polítics, especialment els d’administracions supramunicipals (Generalitat, Govern Espanyol i fins i tot a nivell d’Unió Europea) han de plantejar polítiques per afrontar aquest repte i no deixar que els alcaldes individualment hagin de prendre mesures que poden arribar a ser contradictòries entre municipis.

P.: Tot sovint sentim a dir que les minories immigrants d’altres cultures “no s’integren”, els culpabilitzem per manca d’integració. Però alguns col·lectius d’immigrants reivindiquen cultivar els seus costums i la seva cultura. Què en pensa vostè d’aquest concepte de la integració?

R.: Per integració entenc adaptar-se i assumir els drets i deures del país o ciutat d’acollida, alhora que tothom té dret a mantenir els seus orígens i trets d’identitat. És tema que ens preocupa, i per això hem elaborat l’anomenada Guia d’Acollida, que anirà acompanyada d’unes sessions en grup perquè els nouvinguts puguin conèixer quins són els seus drets i els seus deures com a premianencs, així com la cultura, identitat i tradicions de la vila. D’aquesta manera, aquestes persones podran trobar, ja d’entrada, la informació i el recolzament necessaris per poder adaptar-se i integrar-se al dia a dia del municipi, i alhora comprendre i acceptar-ne els principals costums.

P.: Com ha sigut la seva experiència com a Alcalde amb els representants de la comunitat musulmana de Premià?

R.: Com amb qualsevol altra comunitat que professa una confessió religiosa, amb els seus trets diferenciats però una relació del tot cordial.

P.: I la seva experiència com a veí?

R.: Com a veí no vaig tenir ocasió de tenir cap contacte directe amb els representants de la comunitat. D’altra banda, com a premianenc vaig lamentar, i fins i tot vaig sentir veritable vergonya, d’algunes reaccions i actituds violentes, en gran part provocades per persones que no tenien res a veure amb Premià, quan hi va haver el conflicte del 2002.

P.: Durant el seu mandat com a alcalde hi ha hagut a Premià diferents imams. L’últim imam és un home jove que ha arribat a Premià fa poc més de dos anys. Es reflecteix d’alguna manera aquest canvi institucionalment?

R: La nostra voluntat de treballar plegats amb la comunitat no ha variat i crec sincerament que la d’ells tampoc.

P.: L’any 2001 la ubicació de la nova mesquita va suscitar moltes protestes. Fins i tot hi va haver alguna manifestació a Barcelona i el tema es va polititzar: es va crear un partit polític nou, d’extrema dreta, crec.

R.: Malauradament, determinats grups o plataformes radicals que no tenien res a veure amb Premià de Mar van aprofitar la situació per agafar protagonisme i treure’n profit. El tema es va acabar polititzant i mediatitzant, i això va fer més mal que bé.

P.: Creu que qüestions com les de les relacions amb els col·lectius d’immigrants cal abordar-les des de la política?

R.: Qualsevol tema d’un abast tan general com ho és aquest s’ha d’afrontar amb la col·laboració de la societat civil i, si s’escau, d’experts en la matèria. És el que hem volgut fer nosaltres amb el conveni que hem signat amb la UAB: som conscients que el pluralisme religiós i la conseqüent multiculturalitat social del municipi és una realitat creixent, i per tant volem fer els possibles per regular i gestionar de manera adequada aquesta situació, per tal de garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre els veïns.

P.: L’Ajuntament de Premià ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per assessorar-se en relació amb la ubicació de la nova mesquita. En quin sentit es busca l’assessorament? Antropològic? Jurídic? D’altra banda, la comunitat musulmana va adquirir l’any 2001 uns terrenys al carrer Prim per construir-hi una nova mesquita, ja tenia prevista la seva ubicació...

R.: L’Ajuntament i la UAB, hem signat un contracte d’assessorament i gestió de la mediació per afavorir la integració de la diversitat religiosa. El motiu d’aquesta col·laboració, com deia, no és cap altre que la voluntat per part de l’Ajuntament de garantir una bona convivència entre els veïns. Aquest assessorament es farà a través del departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, i tindrà dues línies d’actuació principals: l’estudi, organització i posada en pràctica d’actuacions relatives a la mediació intercultural, i l’emissió de protocols, informes i dictàmens jurídics relatius a les polítiques d’integració de la diversitat religiosa, el fenomen de la immigració i la multiculturalitat. A partir d’aquí, es buscarà la millor solució possible per a tothom.

P.: Creu convenient una trobada interreligiosa a Premià de Mar? Sap si hi ha hagut algun interès de trobada entre les diferents comunitats religioses de la vila? A Premià també hi ha representades altres religions, a més de la catòlica i la musulmana: evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà...

R.: De fet, les trobades entre les diferents comunitats religioses ja es realitzen a la nostra vila de forma regular. Crec que és un bon símptoma de convivència.

P.: Com definiria resumidament la política del consistori que vostè ha dirigit envers les minories religioses de Premià?

R.: Crec que el paper dels ajuntaments ha de ser del respecte més escrupolós cap a les diferents confessions religioses de la nostra vila. Nosaltres som l’administració de tothom i cal, per tant, que treballem per la cohesió social del nostre municipi. Les diferents comunitats han de ser un agent actiu en aquest paper i, per tant, des de l’ajuntament cerquem la seva complicitat en aquesta matèria i crec sincerament que fins ara l’hem obtinguda.

Moltes gràcies pel seu temps i la seva acollida


Premià de Mar, 16-10-2009
També publicat al Diari de Mataró, 21-10-2009: http://www.diaridemataro.cat/ct/entrevistes:Cos

i a

Diari Maresme, 28-10-2009: http://diarimaresme.com/entrevistes/l%5c%27entrevista/miquel-buch/

ENTREVISTA A MIQUEL BUCH, ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR, EN RELACIÓ AMB LA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA A LA VILA

ENTREVISTA A MIQUEL BUCH, ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR, EN RELACIÓ AMB LA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA A LA VILA



Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar
Pregunta (Anna Rossell): L’any 2001 Premià de Mar va ser escenari de forts enfrontaments entre la comunitat musulmana i alguns veïns en relació amb la construcció d’una mesquita al centre de la vila. Finalment l’Ajuntament va signar un acord amb la comunitat musulmana, que va accedir a allotjar-se a l’escola Voramar, als afores de Premià. Ara aquest acord és a punt d’expirar i es torna a replantejar la qüestió. Pensa que les coses han canviat?

Resposta (Miquel Buch): De fet, encara queden uns anys perquè el conveni finalitzi. Ara bé és voluntat meva i de tot el consistori tractar d’arribar a una solució de consens amb tots els agents implicats. Aquest any, hem signat un conveni amb la UAB per tal que ens ajudi a treballar en la cerca de camins i propostes per afrontar aquesta situació. Només des de la convivència i l’entesa serem capaços de donar resposta.

P.: Premià no és l’únic cas que ha viscut l’oposició de veïns a la construcció d’una mesquita en un lloc cèntric. Perquè aquesta oposició a una ubicació cèntrica?

R.: El que hagi passat a d’ altres ciutats demostra que aquest fet no és un cas aïllat i que estem parlant de quelcom que afecta a la societat en general. És per aquest motiu que els polítics, especialment els d’administracions supramunicipals (Generalitat, Govern Espanyol i fins i tot a nivell d’Unió Europea) han de plantejar polítiques per afrontar aquest repte i no deixar que els alcaldes individualment hagin de prendre mesures que poden arribar a ser contradictòries entre municipis.

P.: Tot sovint sentim a dir que les minories immigrants d’altres cultures “no s’integren”, els culpabilitzem per manca d’integració. Però alguns col·lectius d’immigrants reivindiquen cultivar els seus costums i la seva cultura. Què en pensa vostè d’aquest concepte de la integració?

R.: Per integració entenc adaptar-se i assumir els drets i deures del país o ciutat d’acollida, alhora que tothom té dret a mantenir els seus orígens i trets d’identitat. És tema que ens preocupa, i per això hem elaborat l’anomenada Guia d’Acollida, que anirà acompanyada d’unes sessions en grup perquè els nouvinguts puguin conèixer quins són els seus drets i els seus deures com a premianencs, així com la cultura, identitat i tradicions de la vila. D’aquesta manera, aquestes persones podran trobar, ja d’entrada, la informació i el recolzament necessaris per poder adaptar-se i integrar-se al dia a dia del municipi, i alhora comprendre i acceptar-ne els principals costums.

P.: Com ha sigut la seva experiència com a alcalde amb els representants de la comunitat musulmana de Premià?

R.: Com amb qualsevol altra comunitat que professa una confessió religiosa, amb els seus trets diferenciats però una relació del tot cordial.

P.: I la seva experiència com a veí?

R.: Com a veí no vaig tenir ocasió de tenir cap contacte directe amb els representants de la comunitat. D’altra banda, com a premianenc vaig lamentar, i fins i tot vaig sentir veritable vergonya, d’algunes reaccions i actituds violentes, en gran part provocades per persones que no tenien res a veure amb Premià, quan hi va haver el conflicte del 2002.

P.: Durant el seu mandat com a Alcalde hi ha hagut a Premià diferents imams. L’últim imam és un home jove que ha arribat a Premià fa poc més de dos anys. Es reflecteix d’alguna manera aquest canvi institucionalment?

R: La nostra voluntat de treballar plegats amb la comunitat no ha variat i crec sincerament que la d’ells tampoc.

P.: L’any 2001 la ubicació de la nova mesquita va suscitar moltes protestes. Fins i tot hi va haver alguna manifestació a Barcelona i el tema es va polititzar: es va crear un partit polític nou, d’extrema dreta, crec.

R.: Malauradament, determinats grups o plataformes radicals que no tenien res a veure amb Premià de Mar van aprofitar la situació per agafar protagonisme i treure’n profit. El tema es va acabar polititzant i mediatitzant, i això va fer més mal que bé.

P.: Creu que qüestions com les de les relacions amb els col·lectius d’immigrants cal abordar-les des de la política?

R.: Qualsevol tema d’un abast tan general com ho és aquest s’ha d’afrontar amb la col·laboració de la societat civil i, si s’escau, d’experts en la matèria. És el que hem volgut fer nosaltres amb el conveni que hem signat amb la UAB: som conscients que el pluralisme religiós i la conseqüent multiculturalitat social del municipi és una realitat creixent, i per tant volem fer els possibles per regular i gestionar de manera adequada aquesta situació, per tal de garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre els veïns.

P.: L’Ajuntament de Premià ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per assessorar-se en relació amb la ubicació de la nova mesquita. En quin sentit es busca l’assessorament? Antropològic? Jurídic? D’altra banda, la comunitat musulmana va adquirir l’any 2001 uns terrenys al carrer Prim per construir-hi una nova mesquita, ja tenia prevista la seva ubicació...

R.: L’Ajuntament i la UAB, hem signat un contracte d’assessorament i gestió de la mediació per afavorir la integració de la diversitat religiosa. El motiu d’aquesta col·laboració, com deia, no és cap altre que la voluntat per part de l’Ajuntament de garantir una bona convivència entre els veïns. Aquest assessorament es farà a través del departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, i tindrà dues línies d’actuació principals: l’estudi, organització i posada en pràctica d’actuacions relatives a la mediació intercultural, i l’emissió de protocols, informes i dictàmens jurídics relatius a les polítiques d’integració de la diversitat religiosa, el fenomen de la immigració i la multiculturalitat. A partir d’aquí, es buscarà la millor solució possible per a tothom.

P.: Creu convenient una trobada interreligiosa a Premià de Mar? Sap si hi ha hagut algun interès de trobada entre les diferents comunitats religioses de la vila? A Premià també hi ha representades altres religions, a més de la catòlica i la musulmana: evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà...

R.: De fet, les trobades entre les diferents comunitats religioses ja es realitzen a la nostra vila de forma regular. Crec que és un bon símptoma de convivència.

P.: Com definiria resumidament la política del consistori que vostè ha dirigit envers les minories religioses de Premià?

R.: Crec que el paper dels ajuntaments ha de ser del respecte més escrupolós cap a les diferents confessions religioses de la nostra vila. Nosaltres som l’administració de tothom i cal, per tant, que treballem per la cohesió social del nostre municipi. Les diferents comunitats han de ser un agent actiu en aquest paper i, per tant, des de l’ajuntament cerquem la seva complicitat en aquesta matèria i crec sincerament que fins ara l’hem obtinguda.

Moltes gràcies pel seu temps i la seva acollida


Premià de Mar, 16-10-2009
També publicat al Diari de Mataró, 21-10-2009: http://www.diaridemataro.cat/ct/entrevistes:Cos

i a

Diari Maresme, 28-10-2009: http://diarimaresme.com/entrevistes/l%5c%27entrevista/miquel-buch/