.jpg)
Entradas
Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar
Pregunta (Anna Rossell): L’any 2001 Premià de Mar va ser escenari de forts enfrontaments entre la comunitat musulmana i alguns veïns en relació amb la construcció d’una mesquita al centre de la vila. Finalment l’Ajuntament va signar un acord amb la comunitat musulmana, que va accedir a allotjar-se a l’escola Voramar, als afores de Premià. Ara aquest acord és a punt d’expirar i es torna a replantejar la qüestió. Pensa que les coses han canviat?
Resposta (Miquel Buch): De fet, encara queden uns anys perquè el conveni finalitzi. Ara bé és voluntat meva i de tot el consistori tractar d’arribar a una solució de consens amb tots els agents implicats. Aquest any, hem signat un conveni amb la UAB per tal que ens ajudi a treballar en la cerca de camins i propostes per afrontar aquesta situació. Només des de la convivència i l’entesa serem capaços de donar resposta.
P.: Premià no és l’únic cas que ha viscut l’oposició de veïns a la construcció d’una mesquita en un lloc cèntric. Perquè aquesta oposició a una ubicació cèntrica?
R.: El que hagi passat a d’ altres ciutats demostra que aquest fet no és un cas aïllat i que estem parlant de quelcom que afecta a la societat en general. És per aquest motiu que els polítics, especialment els d’administracions supramunicipals (Generalitat, Govern Espanyol i fins i tot a nivell d’Unió Europea) han de plantejar polítiques per afrontar aquest repte i no deixar que els alcaldes individualment hagin de prendre mesures que poden arribar a ser contradictòries entre municipis.
P.: Tot sovint sentim a dir que les minories immigrants d’altres cultures “no s’integren”, els culpabilitzem per manca d’integració. Però alguns col·lectius d’immigrants reivindiquen cultivar els seus costums i la seva cultura. Què en pensa vostè d’aquest concepte de la integració?
R.: Per integració entenc adaptar-se i assumir els drets i deures del país o ciutat d’acollida, alhora que tothom té dret a mantenir els seus orígens i trets d’identitat. És tema que ens preocupa, i per això hem elaborat l’anomenada Guia d’Acollida, que anirà acompanyada d’unes sessions en grup perquè els nouvinguts puguin conèixer quins són els seus drets i els seus deures com a premianencs, així com la cultura, identitat i tradicions de la vila. D’aquesta manera, aquestes persones podran trobar, ja d’entrada, la informació i el recolzament necessaris per poder adaptar-se i integrar-se al dia a dia del municipi, i alhora comprendre i acceptar-ne els principals costums.
P.: Com ha sigut la seva experiència com a Alcalde amb els representants de la comunitat musulmana de Premià?
R.: Com amb qualsevol altra comunitat que professa una confessió religiosa, amb els seus trets diferenciats però una relació del tot cordial.
P.: I la seva experiència com a veí?
R.: Com a veí no vaig tenir ocasió de tenir cap contacte directe amb els representants de la comunitat. D’altra banda, com a premianenc vaig lamentar, i fins i tot vaig sentir veritable vergonya, d’algunes reaccions i actituds violentes, en gran part provocades per persones que no tenien res a veure amb Premià, quan hi va haver el conflicte del 2002.
P.: Durant el seu mandat com a alcalde hi ha hagut a Premià diferents imams. L’últim imam és un home jove que ha arribat a Premià fa poc més de dos anys. Es reflecteix d’alguna manera aquest canvi institucionalment?
R: La nostra voluntat de treballar plegats amb la comunitat no ha variat i crec sincerament que la d’ells tampoc.
P.: L’any 2001 la ubicació de la nova mesquita va suscitar moltes protestes. Fins i tot hi va haver alguna manifestació a Barcelona i el tema es va polititzar: es va crear un partit polític nou, d’extrema dreta, crec.
R.: Malauradament, determinats grups o plataformes radicals que no tenien res a veure amb Premià de Mar van aprofitar la situació per agafar protagonisme i treure’n profit. El tema es va acabar polititzant i mediatitzant, i això va fer més mal que bé.
P.: Creu que qüestions com les de les relacions amb els col·lectius d’immigrants cal abordar-les des de la política?
R.: Qualsevol tema d’un abast tan general com ho és aquest s’ha d’afrontar amb la col·laboració de la societat civil i, si s’escau, d’experts en la matèria. És el que hem volgut fer nosaltres amb el conveni que hem signat amb la UAB: som conscients que el pluralisme religiós i la conseqüent multiculturalitat social del municipi és una realitat creixent, i per tant volem fer els possibles per regular i gestionar de manera adequada aquesta situació, per tal de garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre els veïns.
P.: L’Ajuntament de Premià ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per assessorar-se en relació amb la ubicació de la nova mesquita. En quin sentit es busca l’assessorament? Antropològic? Jurídic? D’altra banda, la comunitat musulmana va adquirir l’any 2001 uns terrenys al carrer Prim per construir-hi una nova mesquita, ja tenia prevista la seva ubicació...
R.: L’Ajuntament i la UAB, hem signat un contracte d’assessorament i gestió de la mediació per afavorir la integració de la diversitat religiosa. El motiu d’aquesta col·laboració, com deia, no és cap altre que la voluntat per part de l’Ajuntament de garantir una bona convivència entre els veïns. Aquest assessorament es farà a través del departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, i tindrà dues línies d’actuació principals: l’estudi, organització i posada en pràctica d’actuacions relatives a la mediació intercultural, i l’emissió de protocols, informes i dictàmens jurídics relatius a les polítiques d’integració de la diversitat religiosa, el fenomen de la immigració i la multiculturalitat. A partir d’aquí, es buscarà la millor solució possible per a tothom.
P.: Creu convenient una trobada interreligiosa a Premià de Mar? Sap si hi ha hagut algun interès de trobada entre les diferents comunitats religioses de la vila? A Premià també hi ha representades altres religions, a més de la catòlica i la musulmana: evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà...
R.: De fet, les trobades entre les diferents comunitats religioses ja es realitzen a la nostra vila de forma regular. Crec que és un bon símptoma de convivència.
P.: Com definiria resumidament la política del consistori que vostè ha dirigit envers les minories religioses de Premià?
R.: Crec que el paper dels ajuntaments ha de ser del respecte més escrupolós cap a les diferents confessions religioses de la nostra vila. Nosaltres som l’administració de tothom i cal, per tant, que treballem per la cohesió social del nostre municipi. Les diferents comunitats han de ser un agent actiu en aquest paper i, per tant, des de l’ajuntament cerquem la seva complicitat en aquesta matèria i crec sincerament que fins ara l’hem obtinguda.
Moltes gràcies pel seu temps i la seva acollida
Premià de Mar, 16-10-2009
Resposta (Miquel Buch): De fet, encara queden uns anys perquè el conveni finalitzi. Ara bé és voluntat meva i de tot el consistori tractar d’arribar a una solució de consens amb tots els agents implicats. Aquest any, hem signat un conveni amb la UAB per tal que ens ajudi a treballar en la cerca de camins i propostes per afrontar aquesta situació. Només des de la convivència i l’entesa serem capaços de donar resposta.
P.: Premià no és l’únic cas que ha viscut l’oposició de veïns a la construcció d’una mesquita en un lloc cèntric. Perquè aquesta oposició a una ubicació cèntrica?
R.: El que hagi passat a d’ altres ciutats demostra que aquest fet no és un cas aïllat i que estem parlant de quelcom que afecta a la societat en general. És per aquest motiu que els polítics, especialment els d’administracions supramunicipals (Generalitat, Govern Espanyol i fins i tot a nivell d’Unió Europea) han de plantejar polítiques per afrontar aquest repte i no deixar que els alcaldes individualment hagin de prendre mesures que poden arribar a ser contradictòries entre municipis.
P.: Tot sovint sentim a dir que les minories immigrants d’altres cultures “no s’integren”, els culpabilitzem per manca d’integració. Però alguns col·lectius d’immigrants reivindiquen cultivar els seus costums i la seva cultura. Què en pensa vostè d’aquest concepte de la integració?
R.: Per integració entenc adaptar-se i assumir els drets i deures del país o ciutat d’acollida, alhora que tothom té dret a mantenir els seus orígens i trets d’identitat. És tema que ens preocupa, i per això hem elaborat l’anomenada Guia d’Acollida, que anirà acompanyada d’unes sessions en grup perquè els nouvinguts puguin conèixer quins són els seus drets i els seus deures com a premianencs, així com la cultura, identitat i tradicions de la vila. D’aquesta manera, aquestes persones podran trobar, ja d’entrada, la informació i el recolzament necessaris per poder adaptar-se i integrar-se al dia a dia del municipi, i alhora comprendre i acceptar-ne els principals costums.
P.: Com ha sigut la seva experiència com a Alcalde amb els representants de la comunitat musulmana de Premià?
R.: Com amb qualsevol altra comunitat que professa una confessió religiosa, amb els seus trets diferenciats però una relació del tot cordial.
P.: I la seva experiència com a veí?
R.: Com a veí no vaig tenir ocasió de tenir cap contacte directe amb els representants de la comunitat. D’altra banda, com a premianenc vaig lamentar, i fins i tot vaig sentir veritable vergonya, d’algunes reaccions i actituds violentes, en gran part provocades per persones que no tenien res a veure amb Premià, quan hi va haver el conflicte del 2002.
P.: Durant el seu mandat com a alcalde hi ha hagut a Premià diferents imams. L’últim imam és un home jove que ha arribat a Premià fa poc més de dos anys. Es reflecteix d’alguna manera aquest canvi institucionalment?
R: La nostra voluntat de treballar plegats amb la comunitat no ha variat i crec sincerament que la d’ells tampoc.
P.: L’any 2001 la ubicació de la nova mesquita va suscitar moltes protestes. Fins i tot hi va haver alguna manifestació a Barcelona i el tema es va polititzar: es va crear un partit polític nou, d’extrema dreta, crec.
R.: Malauradament, determinats grups o plataformes radicals que no tenien res a veure amb Premià de Mar van aprofitar la situació per agafar protagonisme i treure’n profit. El tema es va acabar polititzant i mediatitzant, i això va fer més mal que bé.
P.: Creu que qüestions com les de les relacions amb els col·lectius d’immigrants cal abordar-les des de la política?
R.: Qualsevol tema d’un abast tan general com ho és aquest s’ha d’afrontar amb la col·laboració de la societat civil i, si s’escau, d’experts en la matèria. És el que hem volgut fer nosaltres amb el conveni que hem signat amb la UAB: som conscients que el pluralisme religiós i la conseqüent multiculturalitat social del municipi és una realitat creixent, i per tant volem fer els possibles per regular i gestionar de manera adequada aquesta situació, per tal de garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre els veïns.
P.: L’Ajuntament de Premià ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per assessorar-se en relació amb la ubicació de la nova mesquita. En quin sentit es busca l’assessorament? Antropològic? Jurídic? D’altra banda, la comunitat musulmana va adquirir l’any 2001 uns terrenys al carrer Prim per construir-hi una nova mesquita, ja tenia prevista la seva ubicació...
R.: L’Ajuntament i la UAB, hem signat un contracte d’assessorament i gestió de la mediació per afavorir la integració de la diversitat religiosa. El motiu d’aquesta col·laboració, com deia, no és cap altre que la voluntat per part de l’Ajuntament de garantir una bona convivència entre els veïns. Aquest assessorament es farà a través del departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, i tindrà dues línies d’actuació principals: l’estudi, organització i posada en pràctica d’actuacions relatives a la mediació intercultural, i l’emissió de protocols, informes i dictàmens jurídics relatius a les polítiques d’integració de la diversitat religiosa, el fenomen de la immigració i la multiculturalitat. A partir d’aquí, es buscarà la millor solució possible per a tothom.
P.: Creu convenient una trobada interreligiosa a Premià de Mar? Sap si hi ha hagut algun interès de trobada entre les diferents comunitats religioses de la vila? A Premià també hi ha representades altres religions, a més de la catòlica i la musulmana: evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà...
R.: De fet, les trobades entre les diferents comunitats religioses ja es realitzen a la nostra vila de forma regular. Crec que és un bon símptoma de convivència.
P.: Com definiria resumidament la política del consistori que vostè ha dirigit envers les minories religioses de Premià?
R.: Crec que el paper dels ajuntaments ha de ser del respecte més escrupolós cap a les diferents confessions religioses de la nostra vila. Nosaltres som l’administració de tothom i cal, per tant, que treballem per la cohesió social del nostre municipi. Les diferents comunitats han de ser un agent actiu en aquest paper i, per tant, des de l’ajuntament cerquem la seva complicitat en aquesta matèria i crec sincerament que fins ara l’hem obtinguda.
Moltes gràcies pel seu temps i la seva acollida
Premià de Mar, 16-10-2009
També publicat al Diari de Mataró, 21-10-2009: http://www.diaridemataro.cat/ct/entrevistes:Cos
i a
Diari Maresme, 28-10-2009: http://diarimaresme.com/entrevistes/l%5c%27entrevista/miquel-buch/
3 comentarios:
Moltes grâcies, Anna per l'entrevista. està molt bé. Malauradament Premià va motivar aquell 30 minuts de TV3. esperem que hi hagi un altre mostrant els problemes solucionats
jaume
Gràcies a tu, Jaume, per la feina que fas, molta i ben feta, en un camp tan necessari, com és aquest de les relacions interreligioses. Suposo que l'entrevista sortirà publicada en diversos mitjans. De moment, però, només ho sé segur de "Diari Maresme".
Publicar un comentario