CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS - ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (19-05-2013) /
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (19-05-2013)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Conakry, 19 maig 2013
*
Catalán
*

*

Xec Marquès parlant amb joves a una escola de la província de Barcelona (març 2013) / Xec Marquès charlando con jóvenes en un colegio de la provincia de Barcelona (marzo 2013)

*
Estimada i benvolguda :
*
El text que vas escriure a la teva col·lega escriptora, que em vas enviar, em va semblar molt bé [la resposta a Noemí Trujillo sobre "la marca de l'escriptor"]. Sentia una dona d’una certa edat adreçant-se a joves que no han tingut la sort d’escoltar una altra manera de comprendre la seva pròpia història, si més no, el context en el que la seva història s’ha desenvolupat.
Al mateix temps, penso en aquesta iniciativa de la Teresa [Forcades] i de l’Arcadi[Oliveras]... deixem dir:  dos “avis”.
*
La qüestió que se’m planteja és si hi ha en la nostra societat un diàleg entre les generacions.
L’antic sistema feia que els intel·lectuals engendraven intel·lectuals (els fills d’advocats anaven a la universitat, com els fills dels metges o de professors), l’àmbit familiar podia ser un lloc on la reflexió entre les generacions trobava un lloc de confrontació; ara els fills i filles diplomats, superformats i deslligats de l’àmbit familiar o social de la reflexió per ajudar-los a fer memòria i ensenyar-los els conceptes i els termes de referència vers a un mateix i als altres han canviat.
*
Llegint també el llibre que em vas deixar [Daniel Jover, Educar, trabajar, emprender. Cuaderno de esperanza, ed. Icaria, 2012],  trec la conclusió que la generació que ha viscut una altra manera de viure el món i les relacions socials, i la cultura i la política encara està vivint i que té tot el bagatge intel·lectual, tota l’experiència de vida i tota la il·lusió per dir a les generacions el sentit de les coses (la cultura, la societat, la política).
*
Al mateix temps, farà falta que els avis ens expliquin per què les coses no han funcionat com ells preveien i pensaven i per què avui son els avis que han de fer la revolució i no els/les joves.
*
Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (19-05-2013). Traducción al español de Anna Rossell

Querida y estimada:

El texto que escribiste a tu colega escritora, que me enviaste, me pareció muy bien [la respuesta a Noemí Trujillo sobre "la marca del escritor"]. Me parecía oír a una mujer de cierta edad dirigiéndose a jóvenes que no han tenido la suerte de escuchar otra manera de comprender su propia historia, al menos, el contexto en el que su historia se ha desarrollado.

Al mismo tiempo, pienso en esta iniciativa de Teresa [Forcades] y de Arcadi [Oliveras] ... permíteme la expresión: se trata de dos "abuelos".

La cuestión que se me plantea es si hay en nuestra sociedad un diálogo entre las generaciones.
El antiguo sistema hacía que los intelectuales engendraban intelectuales (los hijos de abogados iban a la universidad, como los hijos de los médicos o de profesores), el ámbito familiar podía ser un lugar donde la reflexión entre las generaciones encontraba un lugar de confrontación, ahora los hijos diplomados, superformados y desligados del ámbito familiar o social de la reflexión para ayudarles a hacer memoria y enseñarles los conceptos y los términos de referencia hacia uno mismo y los demás han cambiado.

Leyendo también el libro que me prestaste [Daniel Jover, Educar, trabajar, emprender. Cuaderno de esperanza, ed. Icaria, 2012], saco la conclusión de que la generación que ha experimentado otra manera de vivir el mundo y las relaciones sociales, la cultura y la política aún está ahí y que tiene todo el bagaje intelectual, toda la experiencia de vida y toda la ilusión para decir a las generaciones el sentido de las cosas (la cultura, la sociedad, la política).

Al mismo tiempo, hará falta que los abuelos nos expliquen por qué las cosas no han funcionado como ellos preveían y pensaban y por qué hoy son los abuelos quienes tienen que hacer la revolución y no los / las jóvenes.

Xec