CORRESPONDENCIA ANNA ROSSELL-XEC MARQUÈS (03-08-2011)

*
CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (03-08-2011) /
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (03-08-2011)
*

A la tertúlia d'El Laberinto de Ariadna (Ateneu de Barcelona, gener 2011) / En la tertulia de El Laberinto de Ariadna (Ateneo de Barcelona, enero 2011)

Català

El Masnou, 03-08-2011

Estimat Xec,

Et suposo més tranquil sabent que ara ja tornes a tenir el teu company a casa i que la feina torna a estar més repartida, sobre tot ara, que comenceu les activitats extraordinàries de l’estiu. Us desitjo un mes d’agost molt productiu, tant per les tasques de reforç escolar dels / de les vostres nen@s com les de lleure.

Com ja deus haver vist, en Cisco t’ha portat uns pocs (molt pocs, perquè no l’hi cabien a l’equipatge) de la muntanya de CDs que tinc aquí apilats per als / a les nen@s de Nongo. Ja et vaig dir que em feia especial il·lusió aquell CD d’aquell cantant guineà que canta precisament al vostre barri : « Nongo Village ». Ja em diràs si es posen molt contents quan sentin aquesta cançó.

Em dius que t’agraden les meves cartes per la feina de mirall que fan, això dels reflexos... Sí, jo també ho penso de les teves. Les reflexions de persones afins, però diferents, sempre es complementen i enriqueixen. En el nostre cas encara més perquè tant l’afinitat com la diferència és prou gran, i això –penso jo- és una molt feliç coincidència, que fa que el producte de la reflexió sigui de millor qualitat. Gràcies per la teva estimació i amistat.

Dius que escrius una mica en desordre però apuntes dos temes prou prometedors i ho fas amb contorns ben perfilats:

1) El capteniment dels països rics vers els països pobres –per exemple, Somàlia-:

El que planteges és certament una qüestió importantíssima: com pot ser que l’ajuda per part d’institucions laiques sigui molt més cara que la que ve de part d’institucions religioses? Realment és així i, a grans trets, l’explicació sembla clara: cal assegurar tot el personal sovint molt especialitzat, cal pagar un sou a tothom implicat..., però això també hauria d’esser així quan els actors són religiosos... . Miro de pensar en què pot implicar tan gran diferència de despeses:

El personal que intervé en les així conegudes com a catàstrofes humanitàries és gairebé sempre laic. Els religiosos no estan formats específicament en aquest quefer. Crec que aquesta és una diferència important. I aquesta diferència es paga cara, perquè són especialistes sovint, (encara que no sempre i no pas tot@s) desplaçats de països llunyans, i moure’ls a zones de risc es vol fer amb una cobertura d’assegurança, que fa pagar xifres astronòmiques. Però això passa en el cas de catàstrofes d’emergència humanitària i també en els altres casos, els que en diríem d’ “ajuda normal i regular” als països del sud. I aquí sí que la comparació entre les institucions laiques i les religioses és més igual per la feina que fan, i en canvi no ho és gens la despesa. Tens tota la raó.

Jo crec que l’explicació rau en una qüestió de fons: és la vostra fe, el fet que vosaltres visqueu “de manera religiosa” i els altres visquin “de manera laica”. M’explico: el fet que vosaltres visqueu en comunitats i tingueu l’existència assegurada per altres vies fa que als religiosos no se’ls hagi de pagar un sou específic per a aquestes tasques: se suposa que heu elegit una vida que entén aquesta dedicació com el seu objectiu. També l’assegurança crec que la teniu coberta, encara que d’una manera prou més humil. Tot i això –penso- hi ha ONGs laiques que treballen amb voluntariat, que, semblantment als / a les religios@s, dedica les seves hores a un projecte per vocació social, i que ho fa de manera gratuïta, o només per cobrir la despesa personal. Tot i així sempre resulta molt més car. Per què? Suposo que l’explicació està en la institució, que no treballa sense cobrir uns mínims de risc.

Fan aquestes explicacions la diferència astronòmica en la despesa? La clau –crec- és aquella de l’objectiu de la vida: qui consagra la seva vida a l’ajut humanitari per raons religioses normalment ho fa de manera absolutament despresa i gratuïta; però ja és la pròpia institució religiosa la que treballa amb aquesta filosofia. Les ONGs laiques, per bé que es moguin sense ànim de lucre i també tinguin per objectiu l’ajut social, s’assemblen més a una empresa en la seva organització, no en el sentit dels beneficis –no en tenen-, però sí pel que fa als / a les seus / seves treballador@s. I en aquest cas són els / les treballador@s privadament qui decideix ser o no voluntari@ o cobrar un sou.
Però cap explicació invalida l’estupefacció que es desprèn de la teva frase:

“I tants religiosos fan el mateix cada dia i a un preu molt més raonable!”

2) Dius: “El segon tema és la qüestió de la indignació tribal i ètnica, que impedeix de veure més enllà de la pèrdua d’un cert nombre d’avantatges socials i econòmics. I en un món global qui paga el preu de calmar la indignació són els més pobres, pobres en dignitat, que ni arriben a indignar-se”.

Suposo que penses sobre tot en els últims esdeveniments polítics i socials del teu país arran de la temptativa fallida d’assassinat del president. He llegit a les notícies (a internet, perquè els mitjans de comunicació d’aquí no se’n fan gens de ressò) que l’explicació del magnicidi es busca en les diferències ètniques del país i que els discursos per part dels uns i dels altres s’han tribalitzat i s’ha atiat el foc entre les ètnies. Això no és gens bo, perquè aquest és un foc molt fàcil i les flames creixen amb no res i causen un vertader incendi. Per bé que tot sovint hi hagi una raó històrica objectiva de fons en l’argumentació quan uns retreuen als altres discriminació cultural-econòmica i social –és el cas dels nacionalismes europeus i de l’etnicisme africà-, cal posar un punt i final i començar el diàleg de bell nou per acabar amb les rivalitats, que provoquen violència, desconfiança, odi... . Cal trobar la manera de trencar el cercle viciós del nacionalisme i de l’etnicisme arribant a acords inter-nacionals i inter-ètnics. Però per fer-ho potser sí que és necessari el reconeixement històric de les discriminacions (si n’hi ha hagut) i construir sobre la base de la voluntat de no tornar a reincidir en els mateixos errors. Així fora bo que la Constitució d’un país obligués a formar governs inter-ètnics per tal que cap ètnia es veiés privilegiada en detriment de les altres. Aquesta proposta, però, no deixa de ser perversa, perquè és un reconeixement polític d’allò que precisament pretén combatre: que el / la representant d’una ètnia treballa única i exclusivament per a la seva pròpia ètnia, i això no convé. Del que es tracta és justament de canviar la històrica mentalitat que un governant només recolza la seva ètnia i no la comunitat que composen totes.
Segurament a l’Àfrica l’etnicisme va lligat al concepte que hom té de família, segurament l’ètnia ve a ser una ampliació de la família; i llavors hom tendeix a la protecció de la seva pròpia família, com si qualsevol altra família representés una amenaça.

Ara que en Cisco ja és a casa, suposo que tindràs més temps per escriure. Necessitem notícies vostres, sobre tot ara que les coses s’han posat lletges a Guinea. També he llegit que des de França fan pressió per tal que s’avancin les eleccions. Per favor, tingueu-nos al corrent.

Una molt forta abraçada,

Anna
*
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (03-08-2011)
Traducción al español de Anna Rossell

El Masnou, 03-08-2011

Querido Xec,

Te supongo más tranquilo sabiendo que ahora ya vuelves a tener a tu compañero en casa y que el trabajo vuelve a estar más repartido, sobre todo ahora, que empezáis con las actividades extraordinarias de verano. Os deseo un mes de agosto muy productivo, tanto por las clases que ofrecéis de refuerzo escolar de vuestr@s niñ@s, como por las actividades de tiempo libre.
*
Como ya debes de haber visto, Cisco te ha traído algunos (muy pocos, porque no le cabían en el equipaje) CDs de la montaña que tengo aquí amontonados para tus niñ@s de Nongo. Ya te dije que me hacía especial ilusión aquel CD del cantante guineano que canta precisamente a vuestro barrio: "Nongo Village". Ya me dirás si se ponen content@s cuando oigan esta canción.

Me dices que te gustan mis cartas por el trabajo de espejo que haces, esto de los reflejos... Sí, yo también pienso lo mismo de las tuyas. Las reflexiones de personas afines, pero diferentes, siempre se complementan y enriquecen. En nuestro caso aún más porque tanto la afinidad como la diferencia es grande, y esto -pienso yo- es una coincidencia muy feliz, que hace que el producto de la reflexión sea de mejor calidad. Gracias por tu cariño y por tu amistad.
*
Dices que escribes un poco en desorden pero apuntas dos temas bien prometedores, y lo haces con contornos nítidos:
*
1) El comportamiento de los países ricos con los países pobres -por ejemplo, Somalia-:

Lo que planteas es ciertamente una cuestión importantísima: ¿cómo puede ser que la ayuda por parte de instituciones laicas sea mucho más cara que la que viene de parte de instituciones religiosas? Realmente es así y, a grandes trazos, la explicación parece clara: es necesario asegurar a todo el personal, que a menudo es muy especializado, es necesario pagar un sueldo a tod@s l@s implicad@s..., pero esto también debería ser así cuando los actores son religiosos... . Intento pensar en qué puede implicar una diferencia tan grande en los costos:

El personal que interviene en las que se ha dado en llamar catástrofes humanitarias casi siempre es laico. L@s religios@s no están formados específicamente para este quehacer. Creo que ésta es una diferencia importante. Y esta diferencia se paga cara, porque son especialistas a menudo (si bien no siempre y tampoco tod@s) desplazad@s desde países lejanos, y moverl@s a zonas de riesgo se quiere hacer con una cobertura de seguro que exige cifras astronómicas. Sin embargo esto sucede en el caso de catástrofes de emergencia humanitaria, pero también en los otros casos, los que podríamos llamar de "ayuda normal y regular" a los países del sur. Y aquí la comparación entre las instituciones laicas y las religiosas es más igualitaria por el trabajo que desempeñan, y en cambio no lo es en absoluto el gasto. Tienes toda la razón.

Yo creo que la explicación radica en una cuestión de fondo: es vuestra fe, el hecho de que vosotr@s viváis "de manera religiosa" y l@s demás vivan "de manera laica". Me explico: el hecho de que vosotr@s viváis en comunidades y tengáis la existencia asegurada por otras vías hace que a l@s religios@s no haya que pagarles un sueldo específico para estas tareas: se supone que habéis elegido una vida que entiende esta dedicación como su objetivo. También el seguro creo que lo tenéis cubierto, aunque de una manera bastante más humilde. Aun así -pienso- hay ONGs laicas que trabajan con voluntariado, que, de modo similar a l@s religios@s, dedica sus horas a un proyecto por pura vocación social, y que lo hace de manera gratuita, o sólo para cubrir sus gastos personales. Incluso así siempre resulta mucho más caro. ¿Por qué? Supongo que la explicación está en la institución, que no trabaja sin cubrir unos mínimos de riesgo.

¿Explica esto la diferencia astronómica en los gastos? La clave -creo- es aquella del objetivo en la vida: quien consagra su vida a la ayuda humanitaria por razones religiosas lo hace normalmente de modo absolutamente desprendido y gratuito; pero ya es la propia institución religiosa la que trabaja con esta filosofía. Las ONGs laicas, si bien se mueven sin ánimo de lucro y tambien persiguen el objetivo de la ayuda social, se asemejan más a una empresa en su organización, no en el sentido de los beneficios -no tienen-, pero sí en cuanto a sus trabajadores. Y en este caso son l@s trabajadores privadamente quienes deciden ser o no voluntari@s o cobrar un sueldo.
 
Pero ninguna explicación invalida la estupefacción que se desprende de tu frase:
"¡Y tant@s religios@s hacen lo mismo cada día y a un precio mucho más razonable!"

 2) Dices: "El segundo tema es la cuestión de la indignación tribal y étnica, que impide ver más allá de la pérdida de un cierto número de ventajas sociales y económicas. Y en un mundo global quien paga el precio de calmar la indignación son l@s más pobres, pobres en dignidad, que ni siquiera llegan a indignarse".

Supongo que piensas sobre todo en los últimos acontecimientos políticos y sociales de tu país a raíz de la tentativa fallida de asesinato del presidente. He leído en las noticias (en internet, porque los medios de comunicación de aquí no se hacen ningún eco de la noticia) que la explicación del magnicidio se busca en las diferencias étnicas del país y que los discursos por parte de unos y otros se han tribalizado y se ha avivado el fuego entre las etnias. Esto no es nada bueno, porque éste es un fuego muy fácil y las llamas crecen con nada y causan un verdadero incendio. Si bien es verdadque a menudo hay una razón histórica objetiva de fondo en la argumentación cuando unos recriminan a los otros discriminación cultural-económica y social -es el caso de los nacionalismos europeos y del etnicismo africano-, es necesario poner un punto y final y comenzar el diálogo de nuevo para acabar con las rivalidades, que provocan violencia, desconfianza, odio... . Es necesario encontrar el modo de romper el círculo vicioso del nacionalismo y del etnicismo llegando a acuerdos inter-nacionales e inter-étnicos. Pero para hacerlo quizá sí que es necesario el reconocimiento histórico de las discriminaciones (si las hubo) y construir sobre la base de la voluntad de no reincidir en los mismos errores. Así pues sería bueno que la Constitución de un país obligara a formar gobiernos inter-étnicos para evitar que ninguna etnia se viera privilegiada en detrimento de las otras. Pero esta propuesta no deja de ser perversa, porque es un reconocimiento político de aquello que precisamente se pretende combatir: que el / la representante de una etnia trabaja única y exclusivamente para su propia etnia, y esto no conviene. De lo que se trata es justamente de cambiar la histórica mentalidad de que un gobernante sólo apoya a su etnia y no a la comunidad que componen todas.
Seguramanet en África el etnicismo va ligado al concepto que se tiene de familia, seguramente la etnia viene a ser una ampliación de la familia; y entonces se tiende a la protección de la propia familia, como si cualquier otra familia representara una amenaza.
*
Ahora que Cisco ya está en casa supongo que tendrás más tiempo para escribir. Necesitamos noticias vuestras, sobre todo ahora que las cosas se han puesto feas en Guinea. También he leído que desde Francia presionan para que avancen las elecciones. Por favor, mantenednos al corriente.
*
Un abrazo muy fuerte.
*
Anna