CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL (18-02-2010)

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (18-02-2010)

A continuación del texto catalán sigue su traducción al español

Xec Marquès (al fons), amb Begoña Simal, Cisco Ubach, Hernán Cordero (en primer terme) i Pau Arasa (Setembre 2009) / Xec Marquès (al fondo), con Begoña simal, Cisco Ubach, Hernán Cordero (en primer término) y Pau Arasa (Septiembre 2009)

Català

Conakry, 18 febrer 2010

Benvolguda Anna :

Em sembla que ens cal primer una clarificació de conceptes per poder continuar debatint sense creure que parlem del mateix i, de fet, parlar de coses diferents. Intentaré ser clar en les definicions.

Celibat eclesiàstic

247/1 : (parlant dels seminaristes) Ils seront préparés par l´éducation appropriée à garder l´état de célibat et ils apprendront à l´estimer comme un don particulier de Dieu. [Hom els prepararà per a l'educació adequada per mantenir el celibat i aprendran a estimar-lo com un do particular de Déu]. (1)

2/Les séminaristes seront dûment informés des devoirs et des charges propres aux ministres sacrés de l´Église, aucune difficulté de la vie sacerdotale ne leur étant pas cachée. [Els seminaristes seran degudament informats dels deures i les obligacions pròpies dels ministres consegrats a l'Església, sense que se'ls amagui cap de les dificultats inherents a la vida sacerdotal]

277/1 : Les clercs sont tenus par l´obligation de garder la continence parfaite et perpétuelle à cause du Royaume des Cieux, et sont donc astreints au célibat, don particulier de Dieu par lequel les ministres sacrés peuvent s'unir plus facilement au Christ avec un cœur sans partage et s´adonner plus librement au service de Dieu et des hommes. [Els sacerdots tenen l'obligació de guardar continència perfecta i perpètua per causa del Regne dels Cels i s'han d'atenir al celibat, do particular de Déu a través del qual els ministres consagrats es poden unir més fàcilment a Crist sense compartir el seu cor i donar-se amb més llibertat al servei de Déu i dels homes]

/3 : Il revient à l´Évêque diocésaine d´édicter des règles plus précises en la matière et, dans des cas particuliers, de porter un jugement sur l´observation de cette obligation. [Correspon al Bisbe diocesà de dictar les regles més precises en la matèria i, en casos particulars, jutjar sobre l'observació d'aquesta obligació].

Segons el cànon 290 la dispensa d’aquesta obligació no pot ser pronunciada només que per el Papa.

Així doncs, el celibat pels capellans és d’entrada una condició. Els homes que aspiren al sacerdoci han de ser educats a la consciència del que vol dir «l´état de célibat» ["l'estat de celibat"] que comporta «continence parfaite et perpeptuelle» ["continència perfecta i perpètua"]. El codi de dret canònic no ens explica què vol dir «continence parfaite» ["continència perfecta"]. És de suposar que es refereix a l’expressió de la sexualitat genital.

Aquesta primera part que es mou en el domini de la norma, de la voluntat, ens ve a dir que la llibertat humana es situa en el nivell de decidir si vull o no ser capellà. El candidat sap i se li fa comprendre què vol dir i què comporta (també en termes de dificultat) la continència perfecta. El moment de dir sí o no al ministeri sacerdotal és el moment de la llibertat, la resta és del domini de la coherència.

El problema que es posa aquí és de dir de quin dret l’Església catòlica romana dicta aquesta disciplina lligada al ministeri sacerdotal. El segon és del domini de les intencions i, a partir d’aquestes, si aquest lligam que es vol perfecte i per a tota la vida comporta una visió negativa de la sexualitat.
Pel que fa al celibat lligat al vot de castedat que fem els religiosos, la perspectiva és diferent. No es tracta d'una disciplina en relació al ministeri sacerdotal, sinó d’una expressió del que en diem la consagració, de l'opció de viure d’una manera radical el seguiment de Crist.

Valguin aquestes mises au point [puntualitzacions] per rellançar el debat.

Xec

(1) La traducció de totes les cites franceses és meva

***
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (18-02-2010) Traducción al español de Anna Rossell

Conakry, 18 febrero 2010

Apreciada Anna :

Me parece que es necesario clarificar algunos conceptos para poder seguir debatiendo sin creer que hablamos de lo mismo y, en realidad, estar hablando de cosas diferentes. Intentaré ser claro en las definiciones.

Celibato eclesiástico:

247/1 : (hablando de los seminaristas): Ils seront préparés par l´éducation appropriée à garder l´état de célibat et ils apprendront à l´estimer comme un don particulier de Dieu. [Se les preparará para la educación apropiada al estado de celibato y aprenderán a amarlo como un don particular de Dios]. (1)

2/Les séminaristes seront dûment informés des devoirs et des charges propres aux ministres sacrés de l´Église, aucune difficulté de la vie sacerdotale ne leur étant pas cachée. [Los seminaristas serán debidamente informados de los deberes y las obligaciones propias de los ministros consagrados a la Iglesia, sin que se les oculte ninguna dificultad de la vida sacerdotal]

277/1 : Les clercs sont tenus par l´obligation de garder la continence parfaite et perpétuelle à cause du Royaume des Cieux, et sont donc astreints au célibat, don particulier de Dieu par lequel les ministres sacrés peuvent s'unir plus facilement au Christ avec un cœur sans partage et s´adonner plus librement au service de Dieu et des hommes. [Los clérigos deben atenerse a la obligación de guardar continencia perfecta y perpétua por causa del Reino de los Cielos, y deben guardar celibato, don particular de Dios a través del cual los ministros consagrados pueden unirse más fácilmente a Cristo sin compartir su corazón y entregarse con mayor libertad al servicio de Dios y de los hombres].

/3 : Il revient à l´Évêque diocésaine d'édicter des règles plus précises en la matière et, dans des cas particuliers, de porter un jugement sur l´observation de cette obligation. [Corresponde al Obispo diocesano dictar las normas más precisas en la materia y, en casos particulares, juzgar sobre la observación de esta obligación].

Según el canon 290 la dispensa de esta obligación sólo puede ser pronunciada por el Papa.

Así pues, el celibato para los sacerdotes es, de entrada, una condición. Los hombres que aspiran al sacerdocio han de ser educados en la conciencia de lo que significa «l´état de célibat» que comporta «continence parfaite et perpeptuelle». El código de derecho canónico no nos explica qué significa "continence parfaite». Es de suponer que se refiere a la expresión de la sexualidad genital.

Esta primera parte que se mueve en el dominio de la norma, de la voluntad, viene a decirnos que la libertad humana se sitúa en el nivel de decidir si quiero o no ser sacerdote. El candidato sabe, y se le hace comprender, qué significa y qué comporta (también en términos de dificultad) la continencia perfecta. El momento de decir sí o no al ministerio sacerdotal es el momento de la libertad, el resto es del dominio de la coherencia.

El problema que surge aquí es la cuestión: de qué derecho extrae la Iglesia católica romana esta disciplina ligada al ministerio sacerdotal. El segundo pertenece al dominio de las intenciones y, a partir de éstas, si este nexo que se quiere perfecto y para toda la vida comporta una visión negativa de la sexualidad. En cuanto refiere al celibato ligado al voto de castidad que hacemos los religiosos, la perspectiva es distinta. No se trata de una disciplina en relación al ministerio sacerdotal, sino de una expresión de lo que llamamos la consagración, de la opción de vivir de una manera radical el seguimiento de Cristo. Valgan estas mises au point [puntualizaciones] para relanzar el debate.

Xec

(1) La traducción de todas las citas francesas es mía.