Xec Marquès al pati de casa seva, a Conakry (setembre, 2009) / Xec Marquès en el patio de su casa, en Conakry (septiembre, 2009)
Conakry, 27-01-2010
Català
Benvolguda Anna:
És evident que el celibat deixa i allibera temps. Més d’una vegada he dit a algun jove, que s’estranyava que no tingués dona: "si tingués dona i fills/es trobes que tindria tant temps i mitjans per a tu?" Però també més d’una vegada, algun més avisat i experimentat ha pensat, sense dir-ho (una vegada algú va dir-m’ho): "pren una dona i estaràs més tranquil ", o encara, "si tinguessis fills de debò, no pensaries igual".
Hi ha en aquestes savieses dues veritats, d’entrada contradictòries, però que no són més que dues cares de la mateixa realitat.
És veritat que hi ha en el celibat un «plus» de disponibilitat i també és veritat que aquest «plus» només és fecund si el celibat s’inscriu en un projecte de vida i és viscut en coherència amb ell.
Hi ha disponibilitat de temps, si el celibat no és aquella opció egoista de tenir només temps per a mi. Hi ha disponibilitat afectiva, si el celibat és l’opció per a servir una causa, un projecte, un somni, alguna cosa que ens supera i ens avança sempre i no permet mai d’asseure’ns i dir «ja sóc a casa».
El mateix es pot dir de l’estimar un@ altr@ i d’esposar-l@. És disponibilitat d’estimar algú i de crear i promoure un «cau» on els lligams són d’alguna manera per a «sempre». És per a sempre el ser pare o el ser mare. No discutirem aquí si és per a «sempre» el ser espòs o esposa.
El repte d’estimar i de ser pare o mare demana també disponibilitat afectiva; l’altre és sempre un repte, un somni, quelcom que ens supera i ens avança.
Dels límits i de les incoherències cap opció en té l’exclusiva. Un celibat mal viscut, mal integrat, una missió mal acceptada; una relació de parella esgotada o una relació parental mal integrada no poden ser les referències per entendre una opció o l’altra.
L’escull que trobarem compartint les nostres reflexions serà el sentit de la sexualitat i de la seva expressió. La puresa, hi estem d’acord, no existeix enlloc (al menys en aquesta nostra terra i nostra història).
Ja tens per on agafar–me i rellançar la pilota.
Abraçades
Xec
***
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (27-01-2010) Traducción al español de Anna Rossell
Conakry, 27-01-2010
Apreciada Anna:
Es evidente que el celibato deja y libera tiempo. Más de una vez he dicho a algún joven, que se extrañaba de que yo no tuviera mujer: "si tuviera mujer / hij@s, ¿piensas que tendría tanto tiempo y medios para ti?" Pero también más de una vez, alguno más avezado y experimentado ha pensado, sin decirmelo (una vez alguien sí me lo dijo): "toma una mujer y estarás más tranquilo", o más aún: "si tuvieras hij@s de verdad, no pensarías igual".
Estos sabios pensamientos encierran dos verdades, de entrada contradictorias, pero que no son sino dos caras de la misma realidad.
Es verdad que en el celibato hay un "plus" de disponibilidad y también es verdad que este "plus" sólo es fecundo si el celibato se inscribe en un proyecto de vida y es vivido en coherencia con él. Hay disponibilidad de tiempo si el celibato no es aquella opción egoista de tener sólo tiempo para un@ mism@. Hay disponibilidad afectiva si el celibato es la opción para servir a una causa, a un proyecto, a un sueño, alguna cosa que nos supera y nos hace avanzar siempre y no nos deja nunca sentarnos y decir "ya estoy en casa".
Lo mismo puede decirse del hecho de amar a otr@ y de tomarl@ por espos@. Es disponibilidad de amar a alguien y de crear y promover un "hogar" donde los lazos son de algún modo para "siempre". Ser padre o madre es para siempre. No discutiremos aquí si es para "siempre" ser esposo o esposa. El reto de amar y de ser padre o madre exige también disponibilidad afectiva; lo otro es siempre un reto, un sueño, algo que nos supera y nos hace avanzar.
De los límites y de las incoherencias ninguna de las dos opciones tiene la exclusiva. Un celibato mal vivido, mal integrado, una misión mal aceptada; una relación de pareja agotada o una relación parental mal integrada no pueden ser las referencias para entender una opción u otra. El escollo que encontraremos compartiendo nuestras reflexiones será el sentido de la sexualidad y de su expresión. La pureza, estamos de acuerdo, no existe en ninguna parte (al menos no en esta tierra nuestra ni en nuestra historia).
Ya tienes por dónde cogerme y relanzarme la pelota.
Abrazos,
Xec
No hay comentarios:
Publicar un comentario