EN RECORD DE L'AMIGA MARINA STEEN, QUE ENS HA DEIXAT AQUEST AGOST PASSAT

A LA MARINA, LA NOSTRA ENTRANYABLE MARINA. A LA MARINA ENTRANYABLE. A L'ENTRANYABLE. A LA MARINA. LA MARINA

Marina, la nostra Marina

I ahir, com tan sovint,
vas tornar a ser present entre nosaltres,
hi havia coses pendents. Massa. Tots t’esperàvem.
Tanmateix, no ens havies deixat ni un sol moment. I vas venir
i et vam veure i et sentíem i et tocàvem i parlàvem
de tu, i parlàvem amb tu d’aquestes coses.
Ahir, com tan sovint.

Eres per tot arreu, omplies
l’aire, i per tu retornàvem a la vida,
t’esmunyies àgil entre els grups per ser
amb tothom, després paraves l’orella i escoltaves i ens miraves
amb els teus ulls teus tan teus. I de sobte esclafaves
la rialla, aquella rialla teva i de nosaltres.
Ahir, com tan sovint.

Com tan sovint, ahir
vàrem reviure la teva calidesa, el teu respir
proper, la veu directa teva i decidida, paraules amb sentit,
com sempre sospesades i sentides, com tan sovint ahir; anaves i venies
per les taules i et quedaves mirant-te a la paret amb aquell
mocador de Palestina i la mirada alçada cap amunt.
Ahir, com tan sovint.

I xerraves i animaves
la conversa i ens donaves altre cop l’impuls
i ens posseïa poc a poc la serenor punyent, que venia clarament
de tu, aquella força teva que ens donaves, que tenim altre cop, gràcies a tu,
tot això ens regalaves, i ens lliuràvem a tu i als teus regals i gaudíem
de la teva companyia i ens deixàvem bressolar i acaronar.
Ahir,

com tan sovint.

(A. Rossell, diumenge, 15 de novembre del 2009)