A LA MARINA (Trobada d'amics 14 de novembre del 2009)

A LA MARINA, LA NOSTRA ENTRANYABLE MARINA. A LA MARINA ENTRANYABLE. A L'ENTRANYABLE. A LA MARINA. LA MARINA

Marina, la nostra Marina

I ahir, com tan sovint,
vas tornar a ser present entre nosaltres,
hi havia coses pendents. Massa. Tots t’esperàvem.
Tanmateix, no ens havies deixat ni un sol moment. I vas venir
i et vam veure i et sentíem i et tocàvem i parlàvem
de tu, i parlàvem amb tu d’aquestes coses.
Ahir, com tan sovint.

Eres per tot arreu, omplies
l’aire, i per tu retornàvem a la vida,
t’esmunyies àgil entre els grups per ser
amb tothom, després paraves l’orella i escoltaves i ens miraves
amb els teus ulls teus tan teus. I de sobte esclafaves
la rialla, aquella rialla teva i de nosaltres.
Ahir, com tan sovint.

Com tan sovint, ahir
vàrem reviure la teva calidesa, el teu respir
proper, la veu directa teva i decidida, paraules amb sentit,
com sempre sospesades i sentides, com tan sovint ahir; anaves i venies
per les taules i et quedaves mirant-te a la paret amb aquell
mocador de Palestina i la mirada alçada cap amunt.
Ahir, com tan sovint.

I xerraves i animaves
la conversa i ens donaves altre cop l’impuls
i ens posseïa poc a poc la serenor punyent, que venia clarament
de tu, aquella força teva que ens donaves, que tenim altre cop, gràcies a tu,
tot això ens regalaves, i ens lliuràvem a tu i als teus regals i gaudíem
de la teva companyia i ens deixàvem bressolar i acaronar.
Ahir,

com tan sovint.

(A. Rossell, diumenge, 15 de novembre del 2009, Del poemari La ferida en la paraula )

TROBADA D'AMICS, EN RECORD DE LA MARINA (Dissabte, 14 de novembre del 2009)

Ahir, en aquell acte tan càlid que va tornar a reunir a tant@s amics de la Marina, més que mai, ella va ser entre nosaltres. Com sempre, un petit grup dels seus més propers es va encarregar d'organitzar-lo i coordinar-lo perquè tot rutllés: el bonic i simpàtic text, un patchwork de filigrana a base de bocins de tots el que els amics els havíem anat enviant, transportava les múltiples facetes de la nostra Marina, la riquesa de la seva persona i, sobre tot, la calidesa. La discreta, però important, intervenció de la coral, que ella -com tantes i tantes altres coses- va posar en marxa (perquè el metge li havia dit que havia de cantar). La desfilada de fotografies... . La Marina aconseguia sempre fer les coses que es proposava. I se'n proposava moltes. I eren totes genials. Res demostra més que ella segueix entre nosaltres, que la portem dins nostre, com el fet que els seus projectes segueixen aquí i allà, en mans dels que col·laboraven amb ella i caldrà que alguns d'aquests projectes, que ella havia deixat reposar, tornin a reviure, com TRANSLIT, ara que clarament ella manifestava ganes de començar de nou a organitzar trobades literàries d'altres continents. Ara que ella n'havia assumit la presidència.