tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post410614967256405127..comments2023-10-11T12:46:41.045+02:00Comments on La tertulia literaria de Anna Rossell: ET CONVIDEM A PARTICIPAR A ESCRIURE UN CONTE / TE INVITAMOS A PARTICIPAR EN LA ESCRITURA DE UN CUENTOAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-63246753012604625482010-10-27T17:24:37.204+02:002010-10-27T17:24:37.204+02:00La infermera no es podía creure el que estava veie...La infermera no es podía creure el que estava veient; el pacient de la 27 en coma des de feia tants i tants anys s'havía despertat. Es va crear un enrrenou. Tothom corría; els metges no donaven crèdit!. !Una mica d'ordre va cridar una veu! A veure senyor Medina,¿què em sent?,Jo volía parlar, fer un gest dir que sí però...totalment inútil; tot aquell temps m'havía submès en un estat no vegetatiu doncs el meu cervell funcionaba, però sí totalment inmovilitzador. Si m'en surtía,¿ Com ho faría per tornar a<br />començar?. Sería del tot impossible.¡quina angoixa!A més seguía sense sentir el meu còs, exactament igual que en el moment que el van donar per mort. Deu ser normal, pensava...¡Quina angoixa!. D'altre banda unaltre veu el va distreure dels meus pensaments. Demà començarem a fer proves. A veure si es pot fer alguna cosa...Cristinahttps://www.blogger.com/profile/03603996378019240468noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-65701933770757337022010-10-20T20:39:39.443+02:002010-10-20T20:39:39.443+02:00"Individu és una condició degradada de person..."Individu és una condició degradada de persona així com Estat totalitari és la forma degradada del veritable Estat", donava voltes i més voltes a aquella afirmació, sense recordar de qui era aquella cita... "així com l'Estat totalitari és la forma degradada del veritable Estat", "així com l'Estat totalitari...", "l'Estat totalitari...". I després "Coño..., coño..., vamos al río...". No, no va ser així, allò havia anat d'una altra manera; la frase era una altra: "¡A sentarse, coño!" Sí, aquesta era la frase: "¡...el resto a sentarse, coño!" I després els trets, els ferits i la sang, llavors va ser quan va perdre el món de vista. Començava a veure-ho clar: sí, va ser durant aquella sessió parlamentària, aquell guàrdia civil no havia suportat que s'hagués negat a seure, que li hagués plantat cara. I ara es despertava de l'estat en què el tret del guàrdia civil el va deixar... per quan de temps? Quan de temps havia passat des de llavors? Uns moments? Dies? Mesos? No en tenia cap noció. Ara també recordava la data de la sessió parlamentària, era el 23 de febrer. Però ara quin dia era? On es trobava? Sentia una sensació d'ofec a la boca i una molèstia als narius; tenia els braços immobilitzats i la claror li encegava els ulls. Una veu cridava: "Infermera!"Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-16915055173209690302010-10-18T01:32:11.537+02:002010-10-18T01:32:11.537+02:00On sóc?On sóc?mafaldanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-88768491061901840082010-10-09T17:03:35.584+02:002010-10-09T17:03:35.584+02:00Es clar que també dintre la seva confusió mental ...Es clar que també dintre la seva confusió mental se li presentaven els pensaments de quan feia política. Sí, ara hi veia clar, va ser la política el que l’havia portat a aquella situació, les denuncies per corrupció primer, les amenaces anònimes més tard ... i després : "Coño, vamos al rio Coño".<br />Sí, era persona, malgrat que no es trobava les mans, malgrat no tenir clares tantes coses... però, qui havia dit allò de la diferència existent entre individu i persona? Va ser Mounier, va ser Marx? El cap li explotava. Ni tan sols podía retenir de qui era la cita que recordava amb tanta claredat: "Individu es una condició degradada de persona així com Estat totalitari es la forma degradada del veritable Estat" I ell, què era? Era persona que darrerament s’havia comportat com individu? Era individu que es va voler comportar com a persona? I després el caos... "Coño , vamos al rio Coño"Josemarinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-53127171506697254442010-10-09T13:27:01.206+02:002010-10-09T13:27:01.206+02:00Els concerts -això també ho recordava- havien sigu...Els concerts -això també ho recordava- havien sigut la seva vida, aquell aliment que l'havia salvat de tants naufragis quan les crisis l'atacaven. I ara les mans, no les sentia, i les orelles? No sabia si encara formaven part de la seva persona... Persona? Era una persona? Ho havia sigut mai? El seu cervell tenia dades processades sobre aquest concepte: "Persona: Ésser viu sexuat, individus de dos sexes -mascle / famella-, amb diferenciació d'activitat sexual en funció de la reproducció (relació heteroxexual) o de la relació afectiva (heterosexual, homosexual o bisexual)." Havia format mai part ell / ella d'aquest col·lectiu? O senzillament el seu cervell pensant només en coneixia l'existència, com coneixia l'existència de tantes altres coses? Però si no ho era... Perquè enyorava les seves mans? Perquè esperava ferventment no haver perdut el sentit de l'oïda? No eres aquestes qualitats -totes- les que caracteritzaven a aquell ésser que el seu cervell tenia catalogat com a "persona"?Ariadnanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-72078790682615807322010-10-08T15:59:19.198+02:002010-10-08T15:59:19.198+02:00No podré volver a tocar. Adiós al grupo de guitarr...No podré volver a tocar. Adiós al grupo de guitarra y a mis sueños de dirigir alguna vez, batuta en mano. A partir de ahora deberé asistir como oyente a los conciertos."Vargas"noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-76366528372550358462010-10-07T09:54:56.138+02:002010-10-07T09:54:56.138+02:00Hola Anna, mi aportación:
¿Y mis manos? En algún ...Hola Anna, mi aportación:<br /><br />¿Y mis manos? En algún lugar tienen que estar mis manos. En mitad de la caida los ojos no me sirven, el cuerpo viejo no me sirve incluso puede que no me sirva el sexo, el que sea. Qué manía con etiquetar las entrepiernas y ponerles nombres. Pero ¡las manos! ¿Dónde fueron a parar mis queridas? Recuerdo el tirón, suave al principio, más una intuición que otra cosa unida a una cuerda. Y después la certeza y ya no había quien parara el remolino. Y aquí estoy ahora. No me preguntéis dónde ni cuándo. Sé que estoy, nada más. Noto mi consciencia pero...¿y mis manos? ¿Cómo me reconoceré sin ellas?José Baenahttps://www.blogger.com/profile/17291278929225174631noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-62364534701658993252010-10-07T09:09:47.993+02:002010-10-07T09:09:47.993+02:00No sentía mi cuerpo. Sólo intuía lo que era eso, u...No sentía mi cuerpo. Sólo intuía lo que era eso, un cuerpo. Me quedaban de él los pensamientos, pensaba, había reminiscencias de una memoria de lo que fui. Como en un eco lejano recordaba mi nombre: Álex, Álex. Ahora volvía a oírlo en un susurro dulce, familiar,lo escuchaba muy cerca, al oído, y me sentía mecer en una cuna, y me adormecía, plácidamente, me sumía en un sueño profundo y regresaba a un pasado lejano en el que mi sexo no se había decidido aún.Alfanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-55593052118697465512010-10-06T11:04:48.783+02:002010-10-06T11:04:48.783+02:00No son los eternos femenino y masculino. Ni son ex...No son los eternos femenino y masculino. Ni son extrañas sus reflexiones paralelas: estos pensamientos fluyen con naturalidad en las mentes que hayan adquirido la disciplina de mirar dentro de sí. El porqué de esta situación simultánea se ha de buscar en una serie de acontecimientos tan sorprendentes y diversos, y a la vez tan unidos en el tiempo, que han tenido la fuerza suficiente para purificar el fluir del pensar. Tal parece que sus almas hubiesen flotado sobre un mítico Estigia, donde hubiesen sabido del límite entre la vida y la muerte.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-84156410971904747782010-10-06T09:41:25.957+02:002010-10-06T09:41:25.957+02:00Aquesta espesa boira m'ofegava i no em deixava...Aquesta espesa boira m'ofegava i no em deixava trobar el camí. Mentre buscava la sortida en aquest túnel negre del meu cervell, sento una veu profund i esgarrada que sona com un blues, en captiva i m'agrada; enmig em ressona l'eco de moltes veus que diuen: torna, torna.... i segueixo escoltant a l'Eric Clapton.montsehttps://www.blogger.com/profile/08192081381027485269noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-25680373247493994022010-10-05T10:13:34.467+02:002010-10-05T10:13:34.467+02:00Obro els ulls, i tota una unió de mirades expectat...Obro els ulls, i tota una unió de mirades expectatives em contemplem, mentre sento: Has tornat, que bé, quina alegria. Estic sorprès, no ser que ha passat, només recordo aquells llarg passadís amb portes tancades i al final un riu tot emboirat.montsehttps://www.blogger.com/profile/08192081381027485269noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-15996300440366294802010-10-04T10:19:50.759+02:002010-10-04T10:19:50.759+02:00CARME,i tant que sí, que si val entrar amb pseudòn...CARME,i tant que sí, que si val entrar amb pseudònims!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-56145389114880295832010-10-04T09:55:13.087+02:002010-10-04T09:55:13.087+02:00Anna, s'hi val entrar amb pseudònims?Anna, s'hi val entrar amb pseudònims?Carmennoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-12434108575247678722010-10-04T09:53:21.905+02:002010-10-04T09:53:21.905+02:00Ame, espero tu parte de la història, que supongo q...Ame, espero tu parte de la història, que supongo que serán parteS, en plural, porque nos podemos ir reenganchando al carro todo lo que queramos. A ver cómo nos saldrá el carro. Un beso.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-78196722445055665412010-10-04T09:52:06.033+02:002010-10-04T09:52:06.033+02:00Montse, doncs vinga, va, que no cal esperar les se...Montse, doncs vinga, va, que no cal esperar les set muses. Amb una de sola ja en tenim prou. T'espero.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-23314706239330492272010-10-04T08:01:56.275+02:002010-10-04T08:01:56.275+02:00Siiiií...es una idea genial.
Me gustará participar...Siiiií...es una idea genial.<br />Me gustará participar.<br />A ver si nos inspiramos!!!<br /><br />Besos enormes, Anna, guapa.Amelia Díazhttps://www.blogger.com/profile/15410174433551520119noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-84347639007090552382010-10-04T07:45:38.319+02:002010-10-04T07:45:38.319+02:00Hola Anna, veig que ja has posat fil a l'agull...Hola Anna, veig que ja has posat fil a l'agulla, ara hem de trobar el moment d'inspiració.<br /><br />Salut i espero que ens surti un conte collonut!!!montsehttps://www.blogger.com/profile/08192081381027485269noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-3828405221345099442010-10-03T23:48:26.855+02:002010-10-03T23:48:26.855+02:00Pues ánimo, José, ¡síguelo!Pues ánimo, José, ¡síguelo!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/08230038917322727727noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8641865346579954026.post-91748715619053501062010-10-03T22:17:14.358+02:002010-10-03T22:17:14.358+02:00Me parece una idea magnífica. Siempre me han gusta...Me parece una idea magnífica. Siempre me han gustado este tipo de colaboraciones. A ver qué sale. Un saludoJosé Baenahttps://www.blogger.com/profile/17291278929225174631noreply@blogger.com